ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA EULÀLIA PROVENÇANA (IV)

Es presumeix que, abans del segle XIV, restaren ermes les terres de la Parròquia per culpa de les guerres i altres flagels, per la qual cosa la església entrà en decadència -que s'agreujà al segle XV amb la construcció d'un nou temple, també dedicat a Santa Eulàlia- i va romandre tancada durant molt de temps.

Cap a la meitat del segle XV , Provençana va perdre la seva titularitat com a parròquia -passant aquesta al nou nucli urba, ja anomenat l'Hospitalet-, esdevenint capella eremítica i prestant des d'aleshores els serveis d'ermita i anant-se degradant fins a l'extrem de que a principis del segle XVI l'ermità la feia servir de galliner.

Contra el desig del rector Anton Carreres i d'altres parroquians, la antiga església romànica de Provençana no havia estat reedificada i romania tancada vora el camí ral. Al seu costat mateix, i al peu del camí hom havia alçat -en defecte d'aquella- una capella d'obra amb una imatge de Santa Eulàlia darrera un reixat. El 1703, no sabem per quin motiu, el rector i el consell local van vendre la llança del terreny d'aquesta precària capella al propietari veí Josep d'Alós i Ferrer, militar barceloní, per 250 lliures i l'obligació d'invertir-ne 100 més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí.

Més endavant, ja dins del segle XVIII, hi ha notícia de s'hi feren diverses obres de restauració en l'antic edifici. Segurament, amb la recança d'haver-se oblidat de l'antiga parroquia, els habitants de l'Hospitalet reedificaren les parts malmeses de l'església i s'exigí més responsabilitat a l'encarregat de tenir-ne cura.

Aixi, el 25 d'abril de 1785 es celebra una reunió de notables del poble (entre els quals si troba D. Juan de Ponsich i d'Alós) sota la direcció de mossen Quirico Madriguera, rector de la església, per a la provisió d'un nou ermità, ja que en Ramon Prats elegit per al càrrec el 9 de juny del 1782 no vol continuar en l'exercici de l'aital servei i des de fa un temps manca en ella la debuda cura.

Es triat per a substituir-lo en Miquel Riera i Ràfols, pages fill de l'Hospitalet i entre les obligacions que se li assenyalen hi ha la de tenir sempre la capella neta i endreçada i la de vigilar que no s'hi facin dintre del recinte actes amb regust de profanitat i irreverència.

Segueix....
____________________________________________________