¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

lunes, 30 de abril de 2012

Parroquia Santa Eulàlia de Provençana


Una iglesia de Hospitalet decora su ábside con un "grafiti" de románico catalán


Lo hemos podido ver hoy en televisión: por encargo del párroco del templo, que recurrió a ellos tras ver su trabajo por internet, Rudi (i), artista urbano experto en murales de grafiti, y su amigo House (d) pintan el ábside de la iglesia de Santa Eulàlia de Provençana, en L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) .
 

lunes, 2 de abril de 2012

ARA VA DE BO?

El sentit del pas del temps en l’àmbit de la política, la Municipal, la Autonòmica i l'Estatal (i en els polítics de tot arreu) es curiosíssim. Es laxa i oblidadís a l’hora de complir els seus compromisos electorals amb els ciutadans, però eficient i ràpid al moment de cobrar als seus administrats els impostos i arbitris... I els seus emoluments!.



Aquesta es la paret que dona al carrer Amadeu Torner d’un sinistre i bell barracot que fou, fins fa un temps i des de molts anys abans, la seu d’una empresa dedicada al bricolatge i que resta abandonat des de fa mes de deu anys per a els disgust dels habitants de la zona.


A les fotos, veiem un cartell anunciador de l’Ajuntament i la Generalitat i un altre d’una empresa d’enderrocs. Que significa tots això?

Mentre existí instal·lació, el bricolatge era un comerç pròsper que feia un bon servei al barri, car funcionava com un supermercat al por menor en el que el mateix públic es servia els productes que necessitava per a fer petits treballs de manteniments a casa ─assessorats pels professionals que duien el negoci─ i per a fer-se petits o mitjans mobles casolans. També disposaven de tot un assortit d’estris i paraments de la llar que solucionaven alguns problemes diaris als “manetes”.

Aquest casalot estava dintre de l’espai de la illa anomenada popularment “Bacovin” i quan es va recuperar la resta del terreny per l’Ajuntament, aquesta edificació (afectada en part per la projectada ampliació de la amplada del carrer Amadeu Torners) impedia la realització de equipaments públics que necessitava el sector.

Durant molt de temps, l’Ajuntament no responia a les peticions dels veïns i de la Junta de l’Agrupació Veïnal Cinca Carrers de Santa Eulàlia per a que es decidís a desnonar el bricolatge i construís un edifici polivalent en el que es instal•lessin una guarderia infantil, un centre de dia per a la gent gran, una petita biblioteca i un local per a la Associació Veïnal. Una delegació de l’Agrupació va demanar una entrevista al Conseller de Benestar Social (1988-1999), En Antoni Comas i Baldellou, i el Conseller va dir que no hi havia cap inconvenient en fer d’instal·lació (de forma modesta) sempre que l’Ajuntament de l’Hospitalet possés a disposició de la Generalitat l’esmentat solar, sense càrregues. No va haver-hi resposta per part del Consistori hospitalenc i ni tan sols es va acceptar la proposició de l’Associació de Veïns de enderrocar l’edifici i ampliar el pàrquing existent al seu voltant.  

Finalment, fa pot ser deu anys, MAFEBRIC, que així es deia la tenda va abandonar el local que utilitzava al carrer Aprestadora 130 i es va traslladar a un altre lloc del barri de Santa Eulàlia.

Abans de la campanya de les eleccions municipals a l'Hospitalet de Llobregat de l’any 2007, al costat de l’edifici en qüestió van aparèixer dos cartells que deien  que allà hi hauria una residencia per a la gent gran. No era el que demanaven els veïns que volien una infraestructura polivalent, però al menys s’evitaria el deteriorament de la zona, puig que el casalot abandonat era un focus de immundícies i animalots, murals pels dibuixos del graffiters i cau de gent de mala nota que ho aprofitava com a amagatall. Al seu voltant, els cotxes aparcats del veïnatge patien robatoris i incendis per molt que la guàrdia urbana vigiles de tant en tant la contrada.

Que suposava la nova residencia? La privatització d’un espai públic a mans d’una empresa ja coneguda al barri pel seu elitisme. Desapareixien les places de pàrquing el que feia que les avantatges pels residents de la urbanització fossin minses, tret de la suposada neteja rere la finalització de les obres.

Es van posar ròtols d’una empresa d’enderrocs amb la qual cosa es podia intuir la propera desaparició de l’obsolet casalot.

Però, sembla ser que amb l’arribada de la crisi, l’empresa que havia de fer l’edifici per a explotar el negoci va voler renegociar les condicions contractuals amb l’Ajuntament, cosa que el Consistori va rebutjar.

Han passat cinc anys de tot això y malgrat les denuncies hagudes a les instàncies municipals (si no es feia res, al menys que es traguessin els cartells anunciadors que incitaven a l’engany) i la remodelació del carrer Amadeu Torner la situació continuava igual, fins que aquests dies han aparegut anuncis d’una nona empresa enderrocadora, que a lo millor vol dir... que ara va de bo!.

Però la pregunta continua en peu: Quan anirà a terra el lleig casalot? Que es farà al seu lloc? Quina informació ha arribat al veïnatge. Preguntes... Preguntes... Preguntes... 
Una última dada contrastable. Les mobilitzacions veïnals per el que llavors es deia, “PERI Bacovín” van començar l’any 1974, fa 38 anys!   
{{{{{{{{{{{{{{{*}}}}}}}}}}}}}}}

HAN FET EL CIM!


Han fet el cim!. Des de divendres passat han començat a desmuntar la grua mes alta emprada en la construcció del “Hotel Catalonia Plaza Europa”. He buscat a internet i he trobat moltes dades, amb algunes de les quals faig un resum:  

De próxima apertura, el hotel Catalonia Fira ocupa un imponente espectacular edificio/torre diseñada por Jean Nouvel y Ribas & Ribas, situado en la neurálgica plaza Europa, junto a la Fira Barcelona Gran Vía.

El hotel, que tiene previsto abrir sus puertas durante el segundo trimestre de 2012, cuenta con 357 habitaciones, 11 salones para eventos con capacidad superior a 1.000 personas, restaurante panorámico, bar terraza-mirador con piscina exterior, zona de fitness con piscina interior climatizada, solarium y 140 plazas de parking.

Hoteles Catalonia ha firmado un acuerdo de colaboración con la cadena estadounidense Marriott International para incorporar el hotel Catalonia Fira, que abrirá sus puertas este año en Barcelona, al porfolio de la marca americana.

Uno de los elementos más destacados del nuevo edificio es precisamente su altura, ya que dispondrá de 24 plantas y 110 metros de altura. Contará con 357 habitaciones, 6 suites, 11 salones para convenciones, un restaurante panorámico, dos bares, una zona deportiva y piscina cubierta, piscina exterior climatizada y solárium en la planta 24, además de 140 plazas de aparcamiento. En la zona más alta del edificio, en la planta 24, se plantarán palmeras que emergerán de las terrazas de las suites, de la sala del gimnasio y de la piscina.

El hotel está formado por una doble torre de 110 metros de altura, de color blanco y negro, de cuyo interior emerge un jardín de palmeras. Los dos volúmenes de la torre se comunican con dos galerías exteriores, que también acogen en su interior un paisaje vertical.

A media altura del edificio, el jardín penetra en el edificio y se convierte en un invernadero y filtro solar. Detrás de la vegetación se ubicará el restaurante, que tendrá vistas panorámicas a la plaza de Europa y a la Fira de Barcelona.

Las fachadas que dan al este, al sur y al oeste (es decir a la plaza Europa y a la Granvia) serán luminosas, blancas y deslumbrantes. En cambio, la fachada norte, la que da al barrio de Santa Eulalia, será de color negra y estará serigrafiada con motivos vegetales en el vidrio.

1/4/2012
====================O====================

domingo, 1 de abril de 2012

ELS DOCUMENTS DEL CELH (ABRIL 2012)


Els dos pisos situats sobre la farmàcia del carrer de la Aprestadora, nº 69, eren els espais dedicats a l’atenció primària sanitària pública als anys esmentats a l’article per a tots els veïns de Santa Eulàlia.
 
Comença el mes d’abril i rebem puntualment l’aportació mensual del Professor Domínguez, aquesta vegada oferint-nos una reflexió entorn als perills de poder tornar enrere en certs drets universals aconseguits gràcies a la implantació de l’Estat del Benestar qual es l’assistència sanitària.
El document que us oferim avui és un article de la revista «En equipo» de l’Associació de Veïns del barri, que aleshores es deia oficialment “Asociación de Vecinos Sector Provenzana”. Es troba a les pàgines 2 i 3 del número 6, del maig del 1974, i pensem que està molt d’actualitat:
“Seguridad Social (III)

Siguiendo con este tema: cada día nos damos cuenta de la muchas anomalidades (sic) existentes, de lo mal atendidos que estamos.

Decíamos en nuestro boletín anterior que según datos de la Organización Mundial de la Salud (OMS) se necesitan diez camas por cada 1000 habitantes, y que según datos oficiales, en España no llegamos a 4 por mil. Añadamos a éllo lo mal organizada que está la Seguridad Social.

Veamos como ejemplo que no es único, que se repite cada día, el siguiente caso: Una señora residente en la calle Gasómetro hacía tiempo que se encontraba mal y, a fuerza de esperar a que hubiese cama, llegó lo que tenía que llegar. En estado de gravedad tuvo que ser ingresada de urgencias. El proceso fue el siguiente: Fue llevada a la Residencia del Valle Hebrón y sin atenderla fue trasladada a la Residencia de Bellvitge (Hospitalet), pues, según dijeron, era donde correspondía. Al fin pudo ser internada.

Con diagnóstico de gravedad, según primeras impresiones, debía ser intervenida y curada de varias dolencias, estómago, inflamación de hígado e intervención en la matriz.

Después de 15 días de hospitalización la mandan a casa sin estar totalmente restablecida.

Se le dio como única solución el que, con un tratamiento y reposo adecuado, sanaría. Pero, ¿qué reposo puede tener una madre de familia en casa, con trabajo y con problemas?.

De ahí nuestra insistencia en que deberían haber camas suficientes para no obligar a los enfermos a padecer hasta ser internados de Urgencia y, por otra parte, no se debería permitir que personas con determinadas enfermedades y de cierta gravedad tengan que estar en sus casas sin la higiene ni condiciones necesarias, conviviendo con mayores y pequeños, teniendo, además, que soportar tantos problemas como se plantean en los hogares, en especial de familias de obreros.

HAY QUE CONSEGUIR UNA SEGURIDAD SOCIAL AL SERVICIO TOTAL DEL PUEBLO, GENERAL, COMPLETA, GRATUITA, CENTROS ASISTENCIALES SUFICIENTES I DIGNOS.”


En aquest text veiem, en primer lloc la denúncia de la manca d’assistència sanitària que es patia en aquells anys. El règim franquista, globalment, no cobria les necessitats socials del país, però especialment en llocs com l’Hospitalet les mancances en els serveis més bàsics eren enormes.

També veiem com les associacions de veïns lluitaren en aquest front de forma constant, conscients de la seva importància. En tots els barris, fou un dels temes que va generar més mobilitzacions.

Però hem dit que trobem el text molt d’actualitat. En aquesta època, la nostra, de retallades de l’Estat del Benestar, l’assistència sanitària és un dels sectors que més les pateix. La contestació popular intenta aturar-les, i cada dimecres l’Associació de Veïns del barri convoca una manifestació amb el mateix objectiu que el text de fa gairebé 40 anys: uns serveis mèdics de proximitat i de qualitat. Si la salut és un dret, cal trobar els recursos necessaris per a mantenir l’assistència sanitària universal. Els rics s’han cansat de pagar-nos els metges als pobres?

No volem dir que estem com el 1974, entre d’altres coses perquè la capacitat productiva i la riquesa global són molt superiors ara. Però sí que els serveis públics són conquestes aconseguides amb moltes i dures lluites i que els podem perdre. No estem com el 1974, però podem arribar a estar-ne si no participem majoritàriament en les mobilitzacions.

Centre d’Estudis de l’Hospitalet.


Propaganda franquista sobre l’assegurança sanitària (abans de 1948) 
La residència sanitària de la Vall d’Hebron als anys 60. A aquelles dates portava el nom del dictador.
La residència sanitària de Bellevitge, a poc de ser enllestida. Li van posar el nom de “Príncipes de España

**********(+)**********