El document de setembre de 2014 és dels primers anys del segle passat, de 1903. Una breu noticia publicada a la premsa, que més aviat es tracta d’un article d’opinió.
La notícia es trova a la página 2 de La Vanguardia del 10 de juliol de 1903
i, com totes les edicions d’aquest diari, la podem consultar en línia:
Hem de recordar dues coses:
- L’any 1897 Barcelona s’havia
annexionat alguns dels municipis que la envoltaven, entre els que hi eren Sants
i Les Corts. L’any 1903 s’estava gestionant l’annexió d’Horta, que es faria
efectiva l’any següent. Sarrià es va mantener independent fins l’any 1921. Per
cert, l’any anterior a l’annexió de Sarrià, l’Hospitalet també va patir
l’expansionisme barceloní, i va perdre les 900 ha de la Marina que tocaven al
mar.
- Per entrar productes en un municipi
s’havien de pagar un impostos, els anomenat “consums”, que es feien efectius en
unes garites situades en les vies d’accès, anomenades “burots”. Com us podeu
imaginar, tothom s’empescava les mil i una per no pagar-los, i fer una mena de
contraban, el que a l’article anomena “matute”.
Doncs bé, a l’article hi ha un parell
de fets que ens criden l’atenció.
L’annexió de Sants per part de
Barcelona, ha generat un gran creixement en el barri conegut com “mitja Galta”,
que és Santa Eulàlia. Les raons d’aquesta onada constructiva s’ha de cercar,
segons l’articulista a les facilitats que ofereix l’indret per al “matute”.
Tanta gent es dedicava a això?
La segona qüestió és la proposta que
fa el periodista: posar la nova frontera entre Barcelona i l’Hospitalet des de
Can Rigalt i baixant pel Torrent Gornal, és a dir, una ampliació de les
annexions que s’estaven fent en aquells moments. El centralisme barceloní només
tenia una manera de solucionar els seus problemes.
El document diu:
“La agregación á esta ciudad del término municipal
de Horta y de la barriada de Vallcarca, que según dijimos contribuirá a obviar
los obstáculos que impedían terminar algunas de las secciones del Acueducto
Alto de Moncada situadas en aquél y para cuya construcción habíase de recabar
la autorización del ministro de Obras públicas, desde el punto de vista fiscal,
que es uno de los que se invocaron en el expediente al efecto instruido, nada
resuelve.
Antes por el contrario, si en la actualidad se hace
difícil la vigilancia de la línea para impedir el matute, cuando la agregación
de San Juan de Horta y Vallcarca sea un hecho, lo será más todavía, debido á la
situación topográfica de Sarriá, parte de cuyo término municipal invade los de San
Gervasio y Las Corts.
Sin prejuzgar las razones que los vecinos de Sarriá
tienen para oponerse á que dicha población sea agregada á Barcelona, es innegable
que en tanto que dicha agregación no se efectúe, la vigilancia de aquella parte
de la línea fiscal será por demás deficiente y el matute seguirá haciéndose por
aquel punto en grande y en pequeña escala.
La prueba más elocuente de lo dicho es el rápido crecimiento
de la barriada llamada de «Mitja Galta», situada en el término de Hospitalet y lindante
con el de Barcelona, en la cual desde la agregación de Sans y demás pueblos de las
afueras, se han edificado unas 60 casas á favor de las facilidades que la situación
topográfica de ella ofrece para el matute.
La agregación de Sarriá y la rectificación del término
de Hospitalet, tomando de él una faja de unos doscientos á trescientos metros permitiría
establecer una línea recta, por el torrente Gornal «Can Rigalt» y «Torre de Marina»
hasta el «Coll de Finestrells», que sin aumentar
el personal del resguardo que presta servicio de vigilancia en aquella parte haría imposible
por ella el matute.
Actualmente, y en mayor escala cuando el término de
San Juan de Horta forme parte del de Barcelona, Sarria y Hospitalet seguirán
siendo dos focos de matute, como lo fue el famoso “Ninot” antes de la
agregación de los pueblos de la afueras.”