¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

viernes, 30 de septiembre de 2011

PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA! (IX)


"Resum Reunió de Treball 29/09/11"
El dia 29/9/11 vam tenir la reunió de treball de "Protegim el Canal de la Infanta!", com ja acostuma a ser habitual a les sales de La Casona Asturiana de l'Hospitalet. Si be no vam fer ple degut a diverses baixes d’última hora, vam reunir-nos unes vuit persones de les habituals.
La reunió tenia com a finalitat principal la de valorar el desenvolupament de la moció presentada pel grup municipal del PP a l'últim ple de l'Ajuntament de L'Hospitalet i així ho vam fer.
Un cop debatuts els diferents punts de vista i de matís, hem concretat seguir la feina de la següent forma:
●Donat el poc encertat plantejament de la moció presentada pel PP -que ens  va portar a no prendre el torn de paraula-, decidim iniciar contactes  oficials amb els diversos partits per a consensuar una moció relacionada amb la defensa del Canal de la Infanta com a patrimoni històric de l'Hospitalet, que tingui el màxim suport dins del ple, més enllà d'interessos partidistes i estratègies electorals.
●Es resol demanar a l'ajuntament, mitjançant instància dirigida al Regidor d'Urbanisme Sr. Belver, els permisos per a que dos tècnics pertanyents a la Plataforma tinguin accés lliure per a copsar l'estat i el desenvolupament de les prospeccions que pròximament es duran a terme a les restes colgades del Canal de la Infanta a La Remunta.
●S'acorda que, per a preparar la sortida del proper dia 23 d'octubre, consistent en un recorregut des del parc de Can Mercader fins a la Rambla de L'Hospitalet, quedarem el dissabte dia 8 a les 9h a la Rambla davant de la llibreria Perutxo i així revisar el traçat que haurem de fer.
●S'estudia la possibilitat d'organitzar xerrades, recollides de signatures, habilitació d'una parada a la Rambla i la confecció de díptics informatius, tots ells dedicats a la difusió del patrimoni del Canal de la Infanta entre la ciutadania.
●Es resol continuar els contactes amb altres entitats conservacionistes del Canal, de cara a les mobilitzacions conjuntes que estan en preparació.
Seguirem informant. Seguirem lluitant.
- Ireneu Castillo -









≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈Ħ≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

jueves, 15 de septiembre de 2011

SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA, BRESSOL DE L'HOSPITALET

  Dibuix realitzat per En Joan Ribes i Farràs, membre de la Junta de l’Arxiu
TREBALL DE RECOPILACIÓ EFECTUAT
PER MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA
DE L’ARXIU HISTÒRIC SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA
L’HOSPITALET
SUMARI
  
         1.-  INTRODUCCIÓ
        
         2.-  ORÍGENS DE PROVENÇANA 
         3.-  ELS PRIMERS POBLADORS
         4.-  ELS ROMANS
         5.-  L'ERMITA ROMÀNICA
         6.-  UN LITIGI ENTRE ECLESIASTICS QUE DURÀ CINC SEGLES
         7.- EL CANAL DE LA INFANTA       
         8.- L'EMBRANZIDA DE LA INDÚSTRIA
              - L'ETAPA PRE-INDUSTRIAL: ELS PRATS D'INDIANES
              - LES PRIMERES FÀBRIQUES: EL RAVAL DE L'APRESTADORA
              - L'EMPENTA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX
              - LA CRISI DELS TRENTA I LES COL.LECTIVITZACIONS
              - DE L'AUTARQUIA A L'EXPANSIÓ
              - L'OCÀS DELS SETANTA
         9.- EL FERROCARRIL DE VILANOVA
         10.- ELS LÍMITS DEL BARRI
         11.- L'ARRIBADA DELS SERVEIS PÚBLICS
         12.- LES PRIMERES ESCOLES
         13.- L'EXPANSIÓ DEL BARRI
         14.- ELS ESCOMBRIAIRES
         15.- EL CARRILET
         16.- EL METRO
         17.- EL MERCAT
         18.- LES PARRÒQUIES
         19.- LA ETAPA DESARROLLISTE (ELS BARRIS DEL BARRI)
         20.- LA ARRIBADA DE LA DEMOCRÀCIA
         21.- EL COPEM
         22.- LES CASES            
         23.- ELS CARRERS
         25.- ELS MONUMENTS
         26.- LES ENTITATS
         27.- ELS CINEMES
         28.- LES FESTES MAJORS
         29.- ELS PERSONATGES
         30.- BIBLIOGRAFIA

CRONOLOGIA DE SANTA EULÀLIA

INTRODUCCIÓ
Des de que al 1988 es va fundar l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia Provençana, molt sovint, al atendre a les persones que s’adrecen a nosaltres (es honest dir-ho aquí: quasi sempre son joves estudiants als que les seves escoles, instituts o facultats els han encomanat un treball històric sobre algun tema del barri on viuen) sorgeix la mateixa pregunta: No hi ha un llibre que reculli la història del barri?... I sempre diem el mateix: existeixen llibres, publicacions, articles (hi ha, sortosament, quasi especialistes en el tema de Santa Eulàlia, entre els quals podrien esmentar ­demanant perdó als exclosos- a Inocencio Salmerón, Lluís Abarca, Manel Grau, etc.), tesis no publicades, etc., sobre la història de l’Hospitalet dins dels quals hi han mencions generals o específiques sobre Santa Eulàlia, però no existeix una publicació (i aquí sempre fem una excepció: “El barrio de Santa Eulalia de Provençana: Elementos para una crónica, treball no publicat sencer, coordinat per Ramon Breu) amb l’aspiració d'ésser el recull, mes o menys ambiciosament, de tota la història del barri de Santa Eulàlia.
Des de la fundació de l’Arxiu, hem anat recollint -humil però laboriosament- tots els esments al nostre barri fets a tot tipus de publicacions (intentant, això si, especificar el nom de l’autor i la obra al costat de la dada) i sempre hem acudit a aquest recull (un poti-poti desorganitzat) per a intentar desvetllar els dubtes que els nostres interrogadors ens han plantejat i intentar -no sabem si ho hem aconseguit sempre- ajudar-los als seus treballs escolars.
Sempre quedava, però, el mateix regust de no poder oferir un únic volum on es recollís, de manera ordenada tot aquest caudal d’informació que posseíem sobre la història del nostre barri. I sempre quedava la mateixa pregunta a l’aire: no seríem nosaltres capaços de ordenar cronològica o temàticament (o una combinació d'ambdues opcions) tots aquests materials i obtenir un llibre amb la història del nostre barri?...
Tasca feixuga, sens dubte, per a un grup de diletants que només podem exhibir com a títol el nostre interès i amor per la història d’aquest tros de Ciutat que ens ha vist néixer o ens ha acollit amb generositat.
Però, a vegades, els somnis prenen possibilitats de fer-se realitat. Amb ocasió de la presentació oficial (feta pel Director del Centre Cultural Santa Eulàlia, En Jordi Pitarch) al Regidor del Districte, En José Antonio Molina, de la nova Junta de l'Arxiu sorgida l'any 1998 -una dècada després de la fundació del mateix- després d'exposar-li els plans de treball dissenyats per aquesta per la següent etapa, el Sr. Regidor ens va fer una proposta inesperada: No serieu capaços vosaltres de recollir en un llibre la història del barri?. Aquesta pregunta ens la havien fet nosaltres mateixos moltes vegades. Devien ser nosaltres els qui fessin un llibre sobre la història de Santa Eulàlia? 
Un Arxiu Històric –i mes si està portat, com en aquest cas, per persones entre les quals es troben pocs llicenciats- no te obligació d’escriure la història del que ha ocorregut al seu àmbit territorial, però els components d’aquesta Junta Directiva s’na donaven que, o gosaven ficar-se en aquest embolic o no hi hauria (al menys durant bastant de temps) una mena de crònica o manual pràctic sobre la història del nostre barri, amb la qual cosa es perdria la oportunitat de que noves generacions de santaeulariencs poguessin conèixer, amb una mica de profunditat, la història del seu espai vital: la barriada de Provençana de l’Hospitalet.
Es va acceptar el repte i es va prendre la decisió de fer una recensió amb totes aquelles informacions de que disposaven sobre la història de la barriada, agrupant-les en trenta apartats específics amb els quals quedessin resumits els aspectes més importants de la vida dels eulaliencs durant tots els seus anys d’història. La recollida de dades i la inserció de les noves aportacions dins del text del projecte no es donaria mai per tancada, perquè sabíem que sempre aniran sorgint informacions disperses que podrem anar afeixin a un  text que nomes existeix als nostres ordinadors.
Però, de moment, el recull ha culminat per ara, per a posar-lo a disposició dels nostres conveïns. Sabem que hi ha molts forats per omplir: nosaltres mateixos tenim més preguntes que respostes. No hem trobat, en general, prou informació sobre molts apartats dels esdeveniments acorreguts al barri, però es que sobre alguns temes concrets no hi ha cap aportació seriosa. Aquets buits, el desconeixement científic d’alguns dels que hem tingut la gosadia de posar-nos a la feina i la manca de recursos (materials i temporals), fa que aquestes ratlles no passin de tenir mes que el valor purament divulgatiu amb el que han estat dissenyades, sense cap pretensió de transcendència acadèmica.
Per tot això, demanem excuses a tots els professionals que han investigat sobre la història (o part de la historia) de Santa Eulàlia per l’atreviment a l’hora d’enfrontar-nos a aquesta fita amb la manca de coneixements i tècnica –que no d’il•lusió ni de voluntat- d’alguns dels membres d’aquesta entitat. Esperem que, en dia no llunyà, aparegui el providencial historiador que decideixi aglutinar en un treball monogràfic la narració dels successos passats a aquest indret que ja s’anomenava con avui fa mes de mil anys.

Mentre tant, si aquestes tres-centes cinquanta pàgines (de text i fotografies) que hem relligat serveixen per que algú s’acabi interesant sobre la història del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l’Hospitalet de Llobregat donarem per ben empleats els temps i la dedicació que hem consagrat a escriure-les.

««««««««««««Ω»»»»»»»»»»»»»

 
Les línies precedents van ser escrites fa tretze anys. Abans del canvi de segle l’Aula de Cultura de Santa Eulàlia va ser tancada per obres i no havent local alternatiu, els fons de l’Arxiu foren traslladats a un magatzem de l’Ajuntament. Sense lloc on reunir-se i sense material de treball, la Junta de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia es va anar dissolent mica en mica. Les persones mes grans van anar traspassant a mida que anaven concloent els seus cicles biològics, altres membres van canviar de residencia i alguns es van anar desatenent de la entitat, be per temes professionals o per problemes personals.
Superats, sembla, tots els problemes d’infraestructura, durant aquest curs que comença (2011-2012) es podrà posar en marxa, de vell nou, l’Arxiu, encara que en un local mes petit del que es fruïa abans de l’inici dels entrebancs de tots tipus que han fet endarrerir els projectes que es van dissenyats llavors per a consolidar la vida associativa de l’Arxiu.
Intentarem, tot seguit, reunir una nova Junta que redacti i posi en marxa un programa que reculli aquells plans imaginats aleshores i que encara conservin la necessària actualitat i que afegeixi noves tasques a assolir, fonamentades en idees noves, com correspon als temps en que vivim.
El compromís no serà senzill ni fàcil, ens al contrari; serà una comesa poc reconeguda i gens compresa per la majoria de la ciutadania i pels organismes administratius. Però si al final s’assoleix la meta ideada de consolidar l’únic Arxiu Històric de barri de tot l’Hospitalet es donarem per molts satisfets.
Per arribar allà, s’haurà de treballar il·lusionadament per aconseguir un objectiu que estava en la definició mateixa de l’entitat des de el seus inicis: que l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia Provençana acabi sent l’eina cívica on tots els eulaliencs puguem reconèixer-nos perquè signifiqui la recuperació i la preservació d’allò mes important per a la consolidació de l’esperit col·lectiu ciutadà, la memòria del barri i del temps.

««««««««««««Ω»»»»»»»»»»»»»
       

martes, 13 de septiembre de 2011

PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA! (VIII)

"Resum Reunió de Treball 13/09/11"
Avui  dia 13/9/11 ha tingut lloc, com de costum, a La Casona Asturiana, la  primera Reunió de Treball Ordinària de la plataforma “Protegim el Canal  de la Infanta” passat el període estival. El quòrum ha reprès el seu to  normal, i tot i alguna baixa d'última hora, ens hem aplegat una desena  de persones de les habituals. Hem tingut, a més, l'honor de comptar amb  la presència de la Sra. Matilde Marcé, presidenta de l'Ateneu de Cultura  Popular.
Un cop posats en farina, vam tractar i acordar els següents temes:
Valoració  de la Manifestació del 25/7/11. La valoració unànime va ser que la  manifestació va estar molt positiva, tant pel que fa a la gent que al  final es va aplegar com a la repercussió mediàtica que en general va  tenir la convocatòria, la qual cosa va permetre donar una forta  publicitat a la nostra reivindicació.
Enumeració  i valoració dels contactes fets durant l'estiu amb altres entitats  afins a “Protegim del Canal de la Infanta” que treballen o tenen  interessos comuns relacionats amb el Canal de la Infanta. La importància  i qualitat dels contactes obtinguts ha estat qualificat com molt  positiu, atès que això ens permetrà treballar de bracet amb entitats i  persones d’alt pes específic ja que a tots ens uneix un interès comú.
Degut  als contactes fets, s’ha plantejat la possibilitat de creació d’una  comissió dedicada exclusivament a l’estudi i protecció del Canal de la  Infanta, que englobi a totes les entitats que fragmentàriament treballen  per a la salvaguarda d’aquest patrimoni i donar-li entitat jurídica.  S’ha acordat contactar en breu amb la resta d’entitats per a copsar  l’estat de la qüestió.
S’ha  previst l’organització, per part de “Protegim el Canal de la Infanta”,  d’un acte públic reivindicatiu pel trajecte del Canal que pertany a  l’Hospitalet per al diumenge dia 23 d’octubre a les 9 h. la qual,  partint des del parc de Can Mercader a Cornellà, doni a conèixer a la  ciutadania l’existència d’aquest patrimoni parcialment ocult. Tanmateix,  s’ha acordat establir contactes amb altres entitats conservacionistes  del Canal de la Infanta per a organitzar -en data indefinida- una ruta/marxa reivindicativa conjunta que visiti el conjunt del trajecte des del  seu origen a Molins de Rei fins a la seva antiga desembocadura.
S’ha  acordat que, davant de la presentació per part del Grup Municipal del  PPC d’una moció de suport a la Plataforma “Protegim el Canal de la  Infanta” al Ple de l’Ajuntament del proper dia 27 de setembre de 2011,  es demanarà torn de paraula en dit Ple per exposar davant del Consistori les nostres reivindicacions.
Davant el compromís de l’Ajuntament d’iniciar durant la tardor les prospeccions arqueològiques de les restes il·legalment sepultades del  canal als terrenys de La Remunta, hem acordat establir una especial  vigilància dels terminis i treballs que es duguin a terme per així  controlar el correcte desenvolupament i tractament de tant important  patrimoni de la ciutat.
Finalment, es  convoca la propera reunió ordinària de treball de “Protegim el Canal de  la Infanta!” per al proper dijous dia 29 de setembre a les 19 h. a les  instal·lacions de La Casona Asturiana.

-Ireneu Castillo-












≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈Ħ≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA! (VII)

CRÒNICA DE LA MANIFESTACIÓ DEL 25 DE JULIOL


El proppassat dilluns 25 de juliol vam organitzar la nostra primera mobilització ciutadana per a demanar a les autoritats la defensa de les restes del Canal de la Infanta. La concentració consistí en una passejada reivindicativa que partint des de la plaça de l'Ajuntament, travessant el carrer Major i pujant després pel lateral de La Remunta arribés, fins el cul de sac de l'Avinguda Josep Tarradellas, on vam llegir i fer públic el nostre manifest.

La convocatòria, aplegà prop d'un centenar de persones de tota edat i condició, la qual cosa, donades les limitacions d'aquestes dates prevacacionals , significà un gran èxit.
La concentració començà a la plaça de l'Ajuntament a les 19 hores i després d'atendre els mitjans de comunicació presents, vam iniciar la marxa amb dues magnífiques pancartes, una obrint la comitiva i una altra tancant-la, amb el logo de la nostra plataforma. La guàrdia urbana, per la seva part, ens escoltà durant tot el trajecte.

La marxa va transcórrer dins d'un ambient festiu, reivindicant la defensa del Canal, si be, degut a una mica de falta d'experiència, vam fer menys xivarri del que possiblement haguéssim pogut fer, si be les consignes emeses pel parell de megàfons que portàvem, alguns xiulets, diversos estris improvisats per fer soroll i, sobretot, la veu en crit dels manifestants, no van deixar indiferent al nombrós públic que ens sortia al pas.

Un cop arribats al nostre destí, vam llegir el manifest, el qual, en acabar, va arrencar una forta ovació de tots els presents. Amb aquest acte, vam donar per conclosa la nostra primera manifestació, amb el convenciment general que un gran pas en la defensa del patrimoni que representa el Canal de la Infanta s'havia produït.
Un pas que, sens dubte, no serà l'últim.

-Ireneu Castillo-





≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈Ħ≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

sábado, 10 de septiembre de 2011

SANT PERE MÀRTIR


Avui, 10 de setembre de 2011, fa just un any que vàrem encetar l’aventura d’obrir aquest humil bloc. El motiu de prendre aquella decisió va ser la d’intentar apropar l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana a tots aquells eulaliencs interessats en la història de la seva barriada aprofitant l’aparició de les noves tecnologies que han propiciat la disponibilitat de les webs participatives ("Web 2.0") que han conduit a un canvi radical en les rutines i en l’actitud dels usuaris a l’hora de submergir-se en Internet.

L’Arxiu, que sempre ha intentat, en la mida de les seves minses possibilitats, romandre obert ─material e intel·lectualment─ als ciutadans del districte, ja va posar en marxa, el gener de l’any 1998, un butlletí imprès mitjançant el qual es pretenia posar a l’abast de tots “la memòria del barri i del temps”. Malauradament, per causes alienes a la voluntat de la Junta de l’Arxiu, no més van sortir a la llum pública cinc números d’aquella revista, però pensem que va ser una iniciativa valenta i engrescadora que s’haurà de reprendre en quan les condicions actuals ho permetin.

Per a celebrar aquest primer aniversari del bloc, hem recuperat un article que ven incloure a la contraportada del darrer número de “FITXES” (l’ultima pàgina de l’últim butlletí), la pàgina que, donant nom a la revista, estava dedicada a presentar ─en el format i l’extensió d’una fitxa─ elements singulars, cabdals de la historia de Santa Eulàlia.     

En aquella ocasió el motiu rememorat va ser la muntanya de Sant Pere Màrtir, un símbol que serveix per a recordant-nos que, a poc que alcem una mica la vista per sobre d’edificis i cables, ella roman allà, emmarcant-nos l’horitzó, ferida però impertèrrita des del començament dels temps, observant com els humans modifiquem “el seu territori” d’una manera insensata i boja, oblidant-nos que només tenim un planeta on viure i que aquest, es vulnerable.

Deien ahir...   
SANT PERE MÀRTIR

Moltes vegades, pensant en quin hauria de ser el dibuix del perfil del nostre barri (a imatge i semblança dels perfils dels gratacels de la «Gran Poma» novaiorquesa, l’ski line de Nova York) he intentat dibuixar juntes les línies dels sostres dels edificis més emblemàtics de Santa Eulàlia amb la finalitat de trobar la “línia del cel” de la nostra barriada, però sempre els resultat han estat més que minsos.

Fa uns dies, repassant unes fotografies fetes per mi a diversos indrets del districte, me’n vaig adonar d’una cosa molt curiosa: sempre, com a fons de totes aquelles imatges sortia, retallat a l’horitzó, el perfil de la muntanya de Sant Pere Màrtir. Sense voler-ho, havia trobat el veritable ski line de Santa Eulàlia.

No haver percebut abans una cosa tant evident només té una explicació coherent a poc que reflexionem: a l’esdevenir diari, amb els seus afanys i les seves preses, mirem més al terra que al cel.

La fotografia que acompanyava l’article motiu d’aquest recordatori
En l’acta de consagració de la ermita de Santa Eulàlia, del 1101, es diu que un dels límits de la nova parròquia es la muntanya anomenada «Montis Urse», o sigui, la muntanya de l’os, la que avui anomenem com a Sant Pere Màrtir. Sant Pere és la porta sud de la serralada de Collserola, a la qual tanca per ponent. El turó, de 399 metres d’alçària, encara existeixen algunes fonts i unes quantes masies: La Font Beca, restaurada el 1990 i repoblada amb abundants arbres de ribera; la Font del Ferro, lloc ombrívol i acollidor, on un petit bosc d’alzines viu de la humitat d’aquest paratge; la Font de la Mandra, ubicada al començament del Passeig de les Aigües, malgrat se molt popular la seva aigua no és apta per al consum perquè no té garanties sanitàries; la Masia Can Moragues, documentada des del 1336, va ser reformada per un tal Pau Vila i resta ben conservada mantenint l’activitat agrícola i les quadre, ja que funciona com a hípica; la masia Can Fatjó, de grans dimensions, va ser construïda el 1637 i modificada i restaurada continua amb els usos agrícoles, però també funciona com a hípica; molt a prop d’aquesta hi ha la masia de Can Carbonell, que ha estat convertida en restaurant.



Antigament, la muntanya estava coberta de boscos i al seu cim hi havia una ermita a la qual anaven els pelegrins. Ara, l’abandonament dels antics horts i els incendis forestals han limitat el paisatge a una successió de prats de ginestes i està quasi pelada. Travessada per línies telefòniques, està coronada per un’ aparatosa torre de comunicacions de Telefónica, al costat d’un antic abocador il·legal.
Sant Pere Màrtir vist des de la "Font del Lleó"
La memòria del que aquesta muntanya va ser i ara no es ha mogut a un  grup de veïns d’Esplugues (a on pertany la major part de la muntanya, excepte el cim, que és de Barcelona) a treballar en la recuperació paisatgística i social de Sant Pere Màrtir. Entitats veïnals, el patronat del parc de Collserola i l’ajuntament de Barcelona han reiterat el seu desig de que la torre desaparegui, però Telefónica diu que és de la seva propietat, que està a ple rendiment i que no te intenció de eliminar-la.

La possibilitat de integrar-la a la torre Foster, tampoc sembla fàcil. Telefónica ja posseeix a la torre Foster varis equips i la de Sant Pere Màrtir la considera tècnica i estratègicament necessària. L’ajuntament de Barcelona explica que, legalment, no pot obligar Telefónica a traslladar la torre, ja que no ofereix sistemes tancats de comunicació (bombers, policia, ...), sinó un servei públic.      
Però Sant Pere Màrtir no s’acaba amb aquesta torre. La resta de la muntanya també requereix atencions. Els veïns denuncien que als anys 70, amb motiu de la construcció de la torre, es varen desplaçar les restes de l’ermita i moltes de les seves pedres rodaren vessant avall. Ara lluiten per aconseguir que al cim es basteixi una gran esplanada a la que poder acudir d’aplec, que sigui punt d’arribada d’excursions i que permeti fer pic-nic i poder fruir de la magnífica vista que ofereix el lloc amb l’ajut d’un plafó d’informació.

Demanen, també, la neteja de l’abocador, la reforestació dels vessants i que es limiti el trànsit de vehicles, De moment, ja han organitzat amb èxit caminades en primavera i passejos que, per a molts, han suposar descobrir una muntanya tant present com a desconeguda.




Nevada del 28 de febrer de 2005
Nevada del 9 de març de 2010






⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂ Ѧ ⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂⌂