¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

lunes, 31 de marzo de 2014

ELS DOCUMENTS DEL CELH. FEBRER 2014



El document d’aquest mes és un plànol, publicat en un extraordinari llibre, del qual treiem, a més, la majoria de les dades que aportem. Es tracta de COPEM-IES Santa Eulàlia 1958-2008. Cinquanta anys d’història, cinquanta anys de vida. Aquesta obra, escrita per la professora de l’institut Pilar Salvatella amb la decisiva intervenció de dues alumnes, Laia Núñez i Beatriz Rogel, que van fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre aquest tema. El Centre d’Estudis de l’Hospitalet va fer la seva petita contribució amb l’ajuda a aquestes dues alumnes, com a molts i moltes d’altres que cada any ens la demanen.
La primera iniciativa de construir un centre educatiu en el lloc on hi ha el COPEM és de l’any 1927, quan l’alcalde de la Dictadura de Primo de Rivera va comprar els terrenys amb la intenció de fer-hi un mercat, una plaça i una escola per al barri, que tenia gairebé 6 mil habitants. Com la majoria de les empreses de Tomás Giménez, tot va quedar a mitges per falta de diners. L’ajuntament republicà va heretar els deutes de l’etapa Giménez i de mica en mica va fer realitat alguns dels projectes anteriors i alguns altres de nous, en funció de les necessitats de la població. Per exemple, el mercat sí fou construït, i finalment inaugurat el juliol de 1935.
D’escoles s’en van fer algunes. Com és conegut, la República i la Generalitat van fer un gran esforç en aquest camp. Al Centre es va enllestir l’escola Rossend Arús, al vell edifici de Can Bori
i a Santa Eulàlia, es va fer l’Escola Francesc Macià, un modern edifici dissenyat per l’aleshores arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, inaugurada el novembre de 1934.
A més, en aquella època es tenia una concepció àmplia i moderna de l’educació, com mostren les colònies d’estiu, a les que anaven nois i noies que fins aquell moment no sabien què significava l’estiueig.
Perdoneu aquesta digressió, però en aquests dies que recordem el 75è aniversari de la fi de la República i de la Generalitat republicana, no puc deixar d’esmentar aquests fets.
  
La Guerra va impedir que es portessin a terme la resta de projectes, inclosa l’escola de la plaça del mercat de Santa Eulàlia. Tanmateix, l’any 1941 trobem un primer projecte d’edifici per aquest ús, signat pel nou arquitecte municipal, Manuel Puig i Janer, i que era molt semblant, des del punt de vista formal, a la propera escola Francesc Macià, que en aquest moment es deia Calvo Sotelo.
El franquisme no tenia tant d’entusiasme per la construcció d’escoles, i va trigar un mica en tirar endavant la iniciativa. L’any 1953, Puig i Janer presentava uns altres plànols, que foren aprovats, i la nova escola d’ensenyament primari fou inaugurada en novembre de 1954. L’edifici és l’actual. Bé, en realitat, part de l’actual, perquè des del començament es van plantejar reformes i ampliacions.
De fet, el document que presentem és el de la primera d’aquestes reformes que es van fer. Es tracta del plànol que es va enviar al Ministerio de Educación, al capdavant del qual hi havia Joaquín Ruiz-Jiménez, per demanar permís per encabir un institut d’ensenyament mitjà a l’edifici ja existent, destinat a escola de primària, com hem vist. La data del plànol és juny de 1958, i el nou institut, el primer de la ciutat, fou aprovat pel ministre Jesús Rubio (Ruiz-Jiménez havia estat destituït arran de les mobilitzacions universitàries de 1956) i inaugurat l’octubre d’aquell any.


Amb aquest petit article hem volgut divulgar com va ser la creació del COPEM (sobre aquest nom i el seu significat ja escriurem en el futur) i també volem insistir i demostrar que mai no ha estat una presó.



ELS DOCUMENTS DEL CELH. ABRIL 2014.

El document d’aquest mes és el fragment d’una transcripció d’una entrevista que tenim en el nostre centre de documentació sobre les festes majors. En el full, a més del text, l’única dada que aporta és “Entrevista a Pere R. Primavera 1987.” És molt probable que es tracti d’una entrevista de les que es conserven en l’Arxiu Municipal.

És una veu dels anys trenta, que ens confirma més o menys el que ja sabíem en relació a la festa major, i que en Juan Manuel Fernández ja havia exposat en aquest mateix bloc:


Us deixem amb una descripció fantàstica, viscuda, de la festa del barri, abans de la Guerra, i de retruc, un repàs a la seva situació social i política.



“Abans de la Guerra, a Santa Eulàlia es feien dos envelats per la Festa Major, el dels pobres i els dels rics.

El dels pobres el feien els del Partit Radical, que tenia la seva seu social enfront del Cinema Victòria. Allà hi havia la casa "Martiró" on hi havien billars i cafè. Aquests organitzaven l'envelat que es feia en els camps dels voltants.

L'envelat dels rics l'organitzaven els de la "Lliga", que eren els escombriaires, els grans industrials i els terratinents.

Els actes dels dos eren semblants, però la diferència era la qüestió social, els uns portaven trejes més senzills i els altres anaven mudats de gala perquè corrien més els diners.

De totes maneres no es divertien tant com nosaltres, el nostre ambient era més casolà, més franc. Fèiem molts actes al carrer. Molts cops els nois dels rics es passaven al nostre envelat perquè hi havia l'ambient més distés i més noies.

A la mitja part de l'envelat tots anàvem a Cal Tòfol a fer el resopó. Acostumàvem a prendre xocolata desfeta cap allà les dues de la nit. Els pobres, però, no ho fèiem cada dia sinó només quan ens arribaven els cèntims, així que els altres dies anàvem per les cases o als bars del voltant."

Com hem pogut veure, la divisió era clara, els pobres i els rics (escombriaires i grans propietaris). Els pobres es movien per l’envelat del Partit Radical, present al barri des de la primera dècada del segle, amb una entitat clau, la Unió Hortènsia. Els rics hi eren a La Lliga de Catalunya (antiga Lliga Regionalista). I els republicans catalanistes, sobretot d’ERC?, i els anarquistes, sobretot de la CNT? Tot i ser la força política i social, respectivament, més importants al barri es veu que no feien envelat, per manca de tradició o perquè no s’adeia als seus principis.

Esperem que us hagi agradat.


Centre d’Estudis de l’Hospitalet.


lunes, 3 de marzo de 2014

ELS DOCUMENTS DEL CELH. MARÇ 2014.


El document d’aquest mes és el capítol d’un llibre, que és una obra extraordinària sobre la història local i de tota l’àrea metropolitana de Barcelona: El cinturón rojinegro: radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona 1918-1930. Aquesta obra recull un seguit d’estudis sobre la classe obrera de l’entorn Barcelona realitzats per diferents autors, com  ara Dolors Marín, Pere Gabriel, Susanna Tavera, etc…

L’article que ens interessa és “Las diferentes movilidades de un municipio suburbano. Hospitalet y el censo obrero de 1923”, fet per l’hospitalenc Carles Enrech i per un dels coordinadors del volum, José Luis Oyón. A partir de les dades del cens obrer realitzat l’any 1923, aquests historiadors analitzen la mobilitat dels treballadors i treballadores discriminant per sectors, edats, gèneres i també per barris. Fan diversos esments a Santa Eulàlia, tant per ser el nucli industrial més important de l’Hospitalet en aquell moment, com per ser un nucli de residència obrera cada vegada més gran.

Us deixem amb l’enllaç a aquest article i us recomanem la seva lectura, i també de la resta d’articles del llibre.

http://books.google.es/books?id=fO7N_X7-3g8C&pg=PA101&dq=oyon+enrech&hl=es&sa=X&ei=SYkTU-XrAYuY1AX5sIEQ&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=oyon%20enrech&f=false
Centre d’Estudis de l’Hospitalet.