¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

miércoles, 30 de noviembre de 2011

VOLEN TANCAR LA TELEVISIÓ DE L’HOSPITALET


TVL’H: Qui perd els seus referents, acaba perdent la seva identitat

L’Ajuntament de L’Hospitalet ha decidit tancar la Televisió de L’Hospitalet. De res no ha servit el suport de més de 3000 persones i d’una setantena d’entitats, que des del primer dia han coincidit amb els treballadors en la necessitat de mantenir el mitjà, públic i de qualitat, que des de fa onze anys ha treballat al servei de la ciutat de L’Hospitalet.




Personalment podem dir que, des de dos entitats de la ciutat, hem tingut últimament molts contactes amb el treballadors i treballadores de la nostra televisió amb motiu de dues reivindicacions promogudes per elles i en ambdues ocasions els equips de tècnics que han cobert les informacions al respecte ho han fet amb professionalitat, seriositat i laboriositat, respectant en tot moment la independència informativa, la independencia democràtica i la imparcialitat més escrupolosa.    






Des de aquest bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia ─la barriada on s’assenten els estudis on treballen─, i com a mostra de solidaritat amb els treballadors de “les nostres radio i televisió” adjuntem (amb unes petites correccions per a fer la informació mes planera als nostres possibles lectors) una article aparegut ahir a
Es diu:

AMB AIXÒ, SOM MENYS

Editorial

dimarts, 29 de novembre de 2011 09:59

El govern municipal, format per PSC i ICV-EUiA, va dictaminar ahir la defunció de dos mitjans de comunicació públics tant arrelats a la ciutat com la televisió i la ràdio. Aquesta decisió, segons les raons donades per l'alcaldessa, es pren per la seva inviabilitat i el seu excessiu cost. Es silencien, per tant, mitjans de comunicació que, durant la seva existència, han donat veu a les entitats de la ciutat, a la ciutadania i han divulgat activitats, mobilitzacions, accions, petites coses que passaven a la nostra ciutat i que ens permetien enfortir els lligams entre la ciutadania i la seva ciutat.

Tal com deia ahir el Col·legi de Periodistes, cada vegada que tanquem un mitjà de comunicació estem silenciant una part de la nostra societat. I això constitueix un atac a la qualitat democràtica i la cohesió social. Perquè els mitjans de comunicació són instruments de cohesió. I en el cas dels mitjans públics, a més, tenen una funció social de reflectir la pluralitat que a partir d'ara es farà més difícil a la ciutat.

No obstant, l'alcaldessa va fer ahir un exercici de demagògia difícilment superable justificant el tancament per poder seguir donant serveis de teleassistència a la gent gran. Evidentment, hi ha molts serveis que cal garantir i, en època de crisi, cal ser molt rigorosos en la despesa pública. Però hi havia alternatives per assegurar la viabilitat dels mitjans que el govern municipal s'ha negat a atendre. No fa tants anys, des del govern municipal es presumia de superàvits econòmics exercici rere exercici. O aquests superàvits eren ficticis, deguts a baixos índexs d'execució pressupostària, o la gestió des de llavors ha estat nefasta.

Enviem un missatge de solidaritat als treballadors que deixaran d'exercir la seva professió amb aquest tancament. Ells han fet possible que els mitjans de comunicació de l'Hospitalet hagin esdevingut un referent arreu per la seva bona tasca i la seva professionalitat. Com a bons professionals, estem segurs que tiraran endavant. Però la pèrdua per a la ciutat ja serà irreparable. Amb aquesta decisió, som menys. Som menys com a societat. Som menys com a democràcia. Som menys com a ciutat.

****************************************************

LA MARATÓ 2011 A SANTA EULÀLIA

UNA FESTA SOLIDÀRIA!
 “La Marató de TV3” és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3  amb l'objectiu d’obtenir recursos econòmics per a la recerca i la investigació científica de diferents malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.
“La Marató de TV3” estarà dedicada aquest any, en el seu 20è aniversari, a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits.
Per finançar la campanya de sensibilització i difusió de “La Marató de TV3”, la Fundació du a terme la captació de recursos econòmics mitjançant el patrocini d'empreses i entitats col·laboradores.
A l’àmbit de la nostre barriada es la “FUNDACIÓ SANTA EULÀLIA” l’entitat que realitza la organització de la Jornada de recolzament a “La Marató de TV3” celebrant actes els propers dies 16 i 17 (divendres i dissabte, respectivament) del mes de desembre de 2011.
Per a que esteu informats de les activitats que es durant a terme aquets dos dies, os adjuntem el programa elaborat per “LA FUNDACIÓ” a fi de despertar la solidaritat envers aquesta iniciativa entre el veïns del Districte.
Acudiu i col·laboreu!



1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1=Solidaritat!

martes, 29 de noviembre de 2011

LA CASA MES ANTIGA DE SANTA EULÀLIA?

Acostumem a fer, sovint i periòdicament, passejades fotogràfiques arreu de la nostra barriada de Provençana per a retratar els canvis subtils que, quasi imperceptiblement, es van produint dia a dia al nostre entorn i que fan evolucionar constantment el marc físic que serveix de teló de fons de l’escenari on es ha tocat desenvolupar les nostres vides.

Normalment, no ens adonem d’aquets canvis (a vegades minúsculs i inadvertibles), fins que mirem alguna instantània de temps enrere o algú ─o nosaltres mateixos─ fa esment d’un tema d’algun lloc que ens indueix a reflexionar sobre com era aquell indret concret a la Santa Eulàlia d’abans.  
A aquestes sortides específiques mencionades, sempre intentem captar, mitjançant l’ull de la nostra càmera, detalls particulars que normalment passen desapercebuts, dirigint la lent de la màquina a llocs insospitats, i actuant, no com quan caminem pels nostres carrers de forma ordinària a fer les nostres tasques quotidianes, sinó llambregant a llocs on no posem el nostre esguard habitualment.   
L’últim diumenge del setembre passat, aprofitant que era un festiu radiant i assolellat varen dedicar-nos a fotografiar el sector mes antic del carrer de la “Mitja Galta”, aquell tros del barri comprés entre la Riera Blanca y la Baixada del Metro. Aquest recorregut ho haurem fet centenars de vegades a les nostres vides, però sempre ens podem dur sorpreses com la que ens va deparar les variacions hagudes a l’hora de fer la comparació entre fotografies de la casa que exposem a aquesta entrada del bloc, presses a dues dates diferents amb una diferencia entre elles de encara no tres anys.
Hem buscat al nostre arxiu fotos de aquest tram del carrer de Santa Eulàlia i, de moment (mai plou quan un vol), nomes hem trobat aquestes dues instantànies de la mateixa casa presses el dia 4 de gener del 2009 i la diferencia existent al mateix edifici entre les dues dates es substancial.
La nova fisonomia es deurà, sens dubte, a una recent rehabilitació efectuada a l’habitatge amb sentint històric, a la qual s’han respectat els trets fonamentals de l’estatge, ennoblint ─si es pot aplicar aquest objectiu a un immoble tan humil─ el seu aspecte (llàstima dels llampants anuncis de la botigueta de fruites i verdures de la dreta) i adornant-lo amb les dues plaques que indiquen el numeral del carrer (44) i una data (1835) que suposem serà la de bastiment de l’obra.   
De ser certa aquesta dada de 1835 (conjecturem que els restauradors s’han recolzat en documents fidedignes) es podria dir ─amb prevencions─ que es tracta, potser, de la casa veïnal mes antiga de Santa Eulàlia. No assegurem res, però ens agradaria rebre aportacions sobre aquesta possibilitat. Mentre tant, seria bonic poder parlar de la caseta motiu d’aquesta entrada com l’avia de “la corrua d'edificacions” que es van bastir a aquella contrada, deixant de banda a l’ermita (a l’extrem oposat del carrer) i a la masia de Can Bitllera (La casa Escorsa), una vegada desapareguda “La bordeta d’en Vidal” (“L’hostal de la Bordeta” o “Cal Ramonet”), ambdues properes a la petita protagonista d’aquesta crònica.  










viernes, 18 de noviembre de 2011

L'UNIVERS TRINXET


A començaments del proppassat mes de setembre, el Museu de L’Hospitalet va fer arribar puntualment a les meves mans l’exemplar del Programa d’activitats corresponent a l’últim trimestre (setembre-desembre) de l’any 2011.
A una pàgina de l’esmentat programa s’anunciava la celebració d’un cicle de conferències  a desenvolupar durant aquest mes de novembre mitjançant les quals es donaria difusió als treballs que havien guanyat a l’edició de l’any 2010 de les beques L’Hospitalet convocades pel Museu i l’Arxiu de L’Hospitalet. Les Beques estan destinades a la recerca científica en l’àmbit del patrimoni històric.

Són dues beques dotades amb 6.000 euros cadascuna, dirigides a joves llicenciats universitaris, que tenen com a objectiu potenciar l’ investigació científica als diversos àmbits vinculats al patrimoni històric de la nostra ciutat.
L’any passat, l’Ajuntament va convocar les Beques L’Hospitalet 2010 de recerca en l’àmbit de Patrimoni Cultural, sota la direcció del Museu d’Història i l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet, i amb la col•laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet. La convocatòria de les Beques L’Hospitalet va rebre set candidatures sobre les quals va tenir que decidir el jurat de selecció.
El jurat de selecció de les Beques L’Hospitalet 2010 va resoldre, un cop analitzades les set candidatures presentades, i d’acord amb els mèrits i criteris establerts a les bases, concedir una de  les beques/premis al treball de recerca “Can Trinxet: Producció i treball en un fàbrica tèxtil hospitalenca a partir de les fonts documentals” presentat per Judith Barnés Martín, llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.
La justificació de la concessió del premi deia que “Coincidint amb la posada en marxa en el 2011 del projecte de l’escola de Música-Centro de les Arts a Can Trinxet, es pretén aprofundir sobre el mon de la producció i del treball en aquesta fàbrica emblemàtica de Santa Eulàlia a partir del fons documental de Can Trinxet que conserva l’Arxiu (a partir dels anys 40), i que ja hi es   en fase de tractament. L’objectiu es explotar científicament un fons propi de l’Arxiu, prèviament tractat. La beca ha d’incloure un estudio global previ, no un estudio arquitectònic, sinó "humà", des de la creació de la fàbrica (Unión Industrial Algodonera) en 1905, passant per l’etapa daurada (en que Can Trinxet arribà a tenir 1.200 treballadors als anys 20-30), i passat per la seva crisi i tancament, ja abans de la Guerra civil. Però el gruix de l’estudi, a partir de les fonts documentals i testimonis orals disponibles a l’ Arxiu, es centrarà a l’etapa del franquisme.” 

 
La setmana passada, el senyor Luis V. Bagán Nebot, va presentar a Facebook una tarja dissenyada per ell mateix amb la qual recordava la celebració, el dia 17/11/2011 de la primera de les dues conferències donades per les guanyadores de les esmentades beques, la referida al treball sobre la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, ubicada a la barriada de Santa Eulàlia.



També el Centre d'Estudis de l'Hospitalet es feia ressò a la xarxa social de la convocatòria de l’acta, adjuntant la famosa foto aèria de les naus de la fabrica i el següent text:    

“El proper dijous, a l'edifici l'Harmonia (Pl. Josep Bordonau), a les 19:00, es farà la conferència "Can Trinxet: producció i treball en una fàbrica tèxtil hospitalenca a partir de les fonts documentals". La farà Judith Barnés Martín, que va guanyar una de les beques del museu de l'any passat. Val a dir, que aquesta empresa fou un dels gegants cotoners de Catalunya i la fàbrica més gran de l'Hospitalet entre les dècades de 1910 i 1950.”
El dia de ahir, 17/11/2011 es va dur a terme a les instal·lacions de L’Harmonia – Espai d’art la conferència “CAN TRINXET: PRODUCCIÓ I TREBALL EN UNA FÀBRICA HOSPITALENCA A PARTIR DE LES FONTS DOCUMENTALS” exposada per la guanyadora d’un del premis Na Judith Barnés Martín.
La srta. Judith Barnés, domiciliada a Barcelona, es llicenciada en Humanitats per la UPF, i va obtenir el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis de la UPF en el 2008 i el Tercer Premi Nacional Fi de Carrera d’Educació Universitària en Humanitats del Ministeri d’Educació 2008.


L’acte, que va començar puntualment, va ser presentat pel senyor En Josep Maria Solies que va explicar el sentit de les beques L’Hospitalet, introduint a continuació a la conferenciant, que va passar a desenvolupar, durant una hora, davant del públic assistent el resultat de la seva recerca.










Acompanyant-se d’un equip de projecció, la dissertadora va començar dient que el seu estudi s’endinsava en el mon de la producció i del treball de la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, ubicada a Santa Eulàlia, a partir dels fons documental que conserva l’Arxiu de la ciutat de la esmentada industria, centrant-se bàsicament el treball en l’època del període franquista.

Relatà la metodologia emprada a l’hora de estructurar la seva recerca, dedicant la primera part de la seva xerrada a descriure la història de la empresa Trinxet durant les seves diferents etapes i presentant als assistents al personatge cabdal de la companyia, l’Avel.li  Trinxet, parlant sobre la seva vida, la seva casa i la seva fàbrica. Respecte a aquesta última va narrar com es va anar construint el complex fabril, com es va realitzar la annexió de Can Gras i quins varen ser els arquitectes que construïren les naus de la factoria.

La part mes ample de la seva exposició va ser la relacionada amb la gestió dels recursos humans i la relació entre els obrers i la direcció durant el període de la dictadura franquista. A més de la documentació estudiada ─molts dels “papers” pertanyents a aquest fon els varen poder veure a la pantalla─, Judith Barnés ha utilitzat el contacte directe amb persones que havien treballat a la fàbrica i que li han revelat les seves vivències.

Moltes anècdotes humanes de les vides dels obrers de Trinxet (les dones eren l’element laboral mes nombrós, malgrat que a llocs de treball poc qualificats) van anar desgranant-se durant la exposició, no només dintre de l’horari laboral, sinó fora d’ell, en les relacions entre els propis treballadors, les seves famílies i les seves imbricacions en la vida col·lectiva del barri.





Acabada la dissertació, es va obrir un torn de paraula on varis dels assistents van fer algunes preguntes i algunes aportacions sobre aspectes concrets del treball.

Qui això escriu li va demanar a la autora de l’estudi i al senyor Solies si podria ser factible repetir la conferència als locals del Centre Cultural Santa Eulàlia, doncs seria interessant exposar al mateix barri la historia d’una empresa que va ser, en alguns moments de la seva existència el principal foc generador de llocs de treball de la barriada de Provençana.

Copies de l’Estudi es troben dipositats al Museu i a l’Arxiu de la Ciutat, en disposició de ser consultades pels ciutadans interessats en el tema.


viernes, 11 de noviembre de 2011

PER UNA SANITAT PÚBLICA...,

NO ALS RETALLS!


MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER LA
“AGRUPACIÓ VEÏNAL CINC CARRERS DE SANTA EULÀLIA”
EN OPOSICIÓ A LA SUPRESSIÓ DELS METGES ESPECIALISTES
ALS CAP’S DEL BARRI.
(10/11/2011)