¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

sábado, 2 de abril de 2011

ELS DOCUMENTS DEL CEL'H (IV)

En aquesta ocasió reproduim una carta del Jutjat de 1ª instància de Sant Feliu a l’Ajuntament de l’Hospitalet, que diu:

Informará V. con toda urgencia a estos Juzgados y con toda exactitud, el sitio donde los sublevados con motivo de la quinta hicieron fuego al Batallón de Ingenieros qe se dirigia a Barcelona el Siete de Abril proximo pasado a las once y media de la mañana en el Barrio de la Bordeta, y si dicho sitio pertenece al distrito municipal de Hospitalet o al del pueblo de Sanz, toda vez que el (caserio?) de dicho Barrio se halla distribuido entre ambas poblaciones.
18 de mayo de 1870”

Aquesta carta es troba a l’Arxiu del l’Hospitalet, a la caixa “Correspondència 1870-1872”. Es tracta d’un text breu, però molt interessant, ja que ens informa de dos aspectes molt importants d’aquella època.

En primer lloc, ens diu que el 7 d’abril del 1870, al barri hom va disparar contra un batalló de l’exèrcit en relació amb un motí contra la quinta. Les quintes eren un sistema de reclutament instaurat en Espanya més o menys des de la dècada del 1830. Consistia en sortejar entre els mossos de certa edat i que no tinguessin cap motiu d’exempció a qui li tocava anar a fer de soldat. La cosa es complicava si tenim en compte que anar a l’exèrcit era sinònim de mort, malaltia, mutilació, etc (guerres, maltractaments, desnutrició, manca d’higiene a les casernes…). “Hijo quinto y sorteado, hijo muerto y no enterrado”, afirmava la dita popular. I encara es complicava més la situació si recordem que la llei de quintes preveia l’exempció en metàl·lic, és a dir, que si es pagaven uns diners, el noi es lliurava del servei militar. En resum, la quinta era una plaga que afectava només als joves pobres.

Com és normal, la quinta va provocar tota mena de rebuigs entre les classes treballadores i les mobilitzacions i, fins i tot, els motins violents sovintejaren. També eren freqüents les accions individuals, com ara els recursos, les automutilacions, les fugides, etc. Entre les revoltes, destaquen les de 1845 i 1870, encara que van haver algunes més. Si voleu més informació, en un Quaderns d’estudi va aparèixer un article en relació a aquest tema:


El cert és que l’1 d’abril del 1870 el motí va començar a Sants, es va estendre per les poblacions veïnes, inclosa l’Hospitalet i va durar uns 10 dies. On va ser més forta la revolta i més dura la repressió fou a Gràcia.

L’episodi al qual fa referència el document és el de l’hostigament a un batalló que va sortir de Molins cap a Barcelona el dia 6 i que va rebre atacs al llarg del seu camí fins que va ser empresonat pels amotinats, a Sants, el dia 7. Val a dir que foren alliberats tots sans i estalvis dos dies després. El motí va acabar amb la derrota dels revoltats i la imposició per la força de la quinta, especialment important pels capitalistes i pel govern (que eren els mateixos), doncs s’estaven jugant els negocis a la primera Guerra de Cuba.

El segon aspecte del que ens informa el document és allò que genera el dubte que provoca la carta. On s’han produit els trets, a l’Hospitalet o a Sants? Ens diu que va ser a la Bordeta, però a quina banda de la frontera entre ambdós municipis?

El naixement del barri de Santa Eulàlia es pot datar en la dècada del 1850 i es va produir com a conseqüència del creixement del raval de la Bordeta, que pertanyia a Sants, al llarg de la carretera provincial. Sants, municipi independent en aquells anys, va créixer espectacularment arran de la instal·lació de grans indústries (Güell, La España Industrial, etc.) i va arribar un moment en el que els constructors de cases i fàbriques a banda i banda de la carretera van travessar la Riera Blanca.

L’any 1870 ja existia un conjunt d’edificis als costats de la carretera (futurs carrers Santa Eulàlia, Constitució…), ja existia el nucli originari del barri de Santa Eulàlia, ocupat per immigrants del camp català, treballadors que s’oposaven a la quinta.



Aquest fragment del plànol del Pla de Barcelona confeccionat el 1861 pel projecte d’eixample d’Ildefons Cerdà, està extret de la pàgina web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (http://www.icc.es/cat/Home-ICC/Inici). Podem apreciar com la Bordeta ja ha “envait” el terme hospitalenc, mentre que al camí paral·lel situat per sota veiem dues grans fàbriques: Can Pareto i La Aprestadora Española.

CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET
=================================================================

ARXIU HISTÒRIC SANTA EULÀLIA PROVENÇANA

Informació complementària
El sistema de reclutament anomenat de «quintas» (treure per sort un de cada cinc i els qui han d’anar a soldat; sortejar els mossos par a l’exèrcit) consisteix en la crida a files d’una part dels mossos útils de cada districte.
Es va implantar amb els Borbons per a crear un exercit permanent que no es basés només en las lleves forçoses de ganduls, rodamóns i malfactors, o en l’enllistament d’estrangers. Recauria sobre els súbdits la obligatorietat de aquell exèrcit, i aviat la mida es va fer impopular, sobre tot en el moment del sorteig d’aquest «quinto» a qui li tocava «servir al rey».
Les Constitucions lliberals establiren que es tractava de defensar la pàtria, i aquesta era una obligació igual per a tots els homes. Malgrat tot, quan els lliberals governaren i s’enfrontaren a la gran recluta d’homes contra el carlisme, en 1873, va persistí el sistema de «quintes», establint amés una excepció social greu. La pretesa igualtat es veu desmentida per la possibilitat de eludir el servei mitjançant el pagament d’una elevada quantitat en metàl·lic, la redempció, i posteriorment també a través de la compra d’un substitut. Era un servei a la pàtria que només acomplien els qui no tenien prou riquesa per pagar la redempció o un substitut. Cada sorteig de «quintos» era ocasió per a el motí, de mares sobretot. Fins el 1912 en que Canalejas va abolir el sistema, fou constant motiu de revoltes populars. Bibliografia: A. FEIJOO, "Motínes contra las quintas", Madrid, 1996.

Exposem, com a final d’aquest afegitó uns rodolins que circulaven per Barcelona als voltants de 1870:

"Minyons, abaix las quintas;
minyons, fora soldats;
minyons, per abolirlas
haurem de treballar.
...
Los homens de Setembre
no han fet pas lo pactat;
van dir: ¡abaix las quintas!
y ara'ns volen quintar.
...
Los diputats monàrquics
que avans de ser nombrats
van dir: ¡abaix las quintas!
las quintas han votat.
La llibertat y l'ordre no's
salvarà ab soldats;
prou sabem que l'exércit

no ha estat mai liberal."
¡Abaix las quintas! (Barcelona, 1870?)

***********************************************************************