¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

sábado, 28 de enero de 2012

AVUI HA PLOGUT!


No ha plogut molt, es veritat, però feia tant de temps que no ho feia que, ha estat noticia a tots el mitjans de comunicació.







I avui ens hem assabentat que la companyia aèria Spanair, ha confirmat que suspenia les operacions pels seus problemes financers i que presentarà concurs de creditors. Spanair, amb uns 2.000 treballadors, una facturació anual de 600 milions i una quota de mercat del 22 %, arrastra una historia de turbulències econòmiques amb diversos expedientes de regulació d’ocupació i pèrdues milionàries de 115,72 milions al 2010.
Spanair te ubicada, des de la tardor del 2009, la seva seu operativa a l’edifici Binicalaf, situat al número 54-56 de la Plaça Europa, complexe comercialitzat per la consultora immobiliària internacional Savills. Spanair ocupa 3.800 metres quadrats repartits entre les tres primeres plantes de l’edifici, on treballen uns 400 empleats.
L’edifici Binicalaf suma 10.650 metres quadrats construïts i disposa de 137 places d’aparcament. Amés de Spanair, compta amb d’altres inquilins com un concessionari Nissan ubicat a la planta baixa de l’immoble. La construcció de l’edifici va finalitzar-se en març del 2009.

Ferran Soriano i Compte (Barcelona, 16 de juny de 1967) és un empresari català, president de la línia aèria Spanair des de l'abril de 2009. És també conegut, entre d'altres causes, per haver ocupat el càrrec de vicepresident econòmic del Futbol Club Barcelona entre els anys 2003 i 2008.

₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪

jueves, 26 de enero de 2012

martes, 24 de enero de 2012

JA RAJA DE NOU!


Després dels treballs de manteniment que hi ha fet l'Ajuntament aquests darrers mesos, la font lluminosa de la plaça de davant l’església de Santa Eulàlia, ja torna a rajar.


El divendres 17 de desembre de l’any 2010, van obrir a aquest bloc una entrada que explicava la historia del brollador Buïgas ubicat al barri i, llavors, a l’article li vàrem donar el cognom de “Germà petit de la Font Màgica” referint-nos, es clar, a la Font situada a l’Avinguda Maria Cristina, de Montjuïc (Barcelona), construïda amb on motiu de l’Exposició Universal de 1929 per Carles Buïgas en el lloc on abans s’alçaven les “Quatre Columnes” de Josep Puig i Cadafalch, enderrocades al 1928 per la Dictadura de Primo de Ribera pel sol fet de ser un símbol públic del catalanisme militant.


En aquella ocasió, exposaven, a mes de fotos antigues del brollador, unes instantànies preses el 15-12-2010 a les quals es podia constatar que aquell enginy era un brollador eixut que no feia les funcions de font pel que havia estat dissenyat, car que els seus vasos i l’estany circular estaven plens de terra i plantes i pels seus brocs no sortia aigua.



No feia lleig, doncs el conjunt de les enfiladisses, la verdor de la gespa i les plantes de grans fulles mantingudes amb cura pels jardiners del barri formaven un entramat que lluïa bonic. Però així i tot donava llàstima pensar que aquella construcció, que havia estat un dels monuments mes populars de la barriada i de la Ciutat (la seva bellesa policroma havia estat plasmada en quantitats de fotos i postals) havia perdut la seva raó de ser: rajar canviants serpentines multicolors d’aigua amb l’únic objectiu d’alegrar la vista dels qui la contemplés.
La visió d’aquella font sense aigua evocava quatre versos de “La relíquia”, un dels poemes més coneguts del poeta mallorquí Joan Alcover i Maspons (1854-1926) que diuen:

La font que no vessa, la font que no plora
me fa plorar a mi...
***************************************
...quan veig que no vessa
ni canta ni plora la font del jardí.


En un dels passejos pel barri, el 12 de juliol del 2011, vàrem trobar que la plaça de davant de l’església estava en obres. No sabem quan van començar els treballs però hi havia un gran cartell blau que deia en lletres gruixudes blanques: “Estem restaurant la font!” i a sota, en grafia mes petita amb que s’oferia aquesta explicació: L'Hospitalet, una ciutat pensada per a les persones. En aquesta font s'inicia un procés de restauració integral que inclou dues fases: una primera en què s'enjardinarà temporalment el seu interior, i una segona en què se'n repararan els conductes perquè torni a rajar aigua en les millors condicions. A més, amb l'objectiu que sigui més sostenible, aprofitarem l'aigua del subsòl en un circuit tancat.


La “restauració de la font” semblava més una remodelació complerta de la placeta de l’església, doncs s’havia aixecat tot el terra i, àdhuc, s’havien remogut les voreres dels carrers que voregen el pla. També s’havien retirat les plantes de l’interior dels vasos de la font i es podien contemplar les estructures dels mecanismes interns del brollador.







Durant un temps, l’entorn semblava “zona de guerra”, però la il·lusió per a poder tornar a veure funcionar els jocs d’aigua i llums a un lloc tan emblemàtic del barri feia que les molèsties es prenguessin amb resignació.












La plaça es va tancar al transit dels caminants i, per a poder sortejar-la, es va col·locar una reixa i uns protectors al cantó del carrer Santa Eulàlia per a separar un passadís del trànsit rodat per a les persones.




Durant el mes d’agost les obres continuaren i, en certs moments va semblar que l’àrea havia patit un terratrèmol. Els fidels que acudien als oficis religiosos havien de superar entrebancs físics importants.










Al mes de setembre el lloc començava a tenir una fisonomia mes normalitzada, al haver-se posat el nou paviment i netejat la font i el seu entorn mes proper, que era l’únic que romania enreixat.





A començaments de novembre no s’observaven avenços notables, i no més es percebien canvis molt puntuals a l’interior de la piscina de la font.











Iniciat l’any 2012 les coses es van precipitar i, no sabem la data exacta, la font va començar a brollar: durant el dia...








A la tarda...




 I a primeres hores de la nit...




Per tancar aquest treball, deixem una pregunta a l’aire: Els sortidors tindran colors canviants, com quan es va inaugurar el brollador?   


₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪