¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

lunes, 31 de marzo de 2014

ELS DOCUMENTS DEL CELH. ABRIL 2014.

El document d’aquest mes és el fragment d’una transcripció d’una entrevista que tenim en el nostre centre de documentació sobre les festes majors. En el full, a més del text, l’única dada que aporta és “Entrevista a Pere R. Primavera 1987.” És molt probable que es tracti d’una entrevista de les que es conserven en l’Arxiu Municipal.

És una veu dels anys trenta, que ens confirma més o menys el que ja sabíem en relació a la festa major, i que en Juan Manuel Fernández ja havia exposat en aquest mateix bloc:


Us deixem amb una descripció fantàstica, viscuda, de la festa del barri, abans de la Guerra, i de retruc, un repàs a la seva situació social i política.



“Abans de la Guerra, a Santa Eulàlia es feien dos envelats per la Festa Major, el dels pobres i els dels rics.

El dels pobres el feien els del Partit Radical, que tenia la seva seu social enfront del Cinema Victòria. Allà hi havia la casa "Martiró" on hi havien billars i cafè. Aquests organitzaven l'envelat que es feia en els camps dels voltants.

L'envelat dels rics l'organitzaven els de la "Lliga", que eren els escombriaires, els grans industrials i els terratinents.

Els actes dels dos eren semblants, però la diferència era la qüestió social, els uns portaven trejes més senzills i els altres anaven mudats de gala perquè corrien més els diners.

De totes maneres no es divertien tant com nosaltres, el nostre ambient era més casolà, més franc. Fèiem molts actes al carrer. Molts cops els nois dels rics es passaven al nostre envelat perquè hi havia l'ambient més distés i més noies.

A la mitja part de l'envelat tots anàvem a Cal Tòfol a fer el resopó. Acostumàvem a prendre xocolata desfeta cap allà les dues de la nit. Els pobres, però, no ho fèiem cada dia sinó només quan ens arribaven els cèntims, així que els altres dies anàvem per les cases o als bars del voltant."

Com hem pogut veure, la divisió era clara, els pobres i els rics (escombriaires i grans propietaris). Els pobres es movien per l’envelat del Partit Radical, present al barri des de la primera dècada del segle, amb una entitat clau, la Unió Hortènsia. Els rics hi eren a La Lliga de Catalunya (antiga Lliga Regionalista). I els republicans catalanistes, sobretot d’ERC?, i els anarquistes, sobretot de la CNT? Tot i ser la força política i social, respectivament, més importants al barri es veu que no feien envelat, per manca de tradició o perquè no s’adeia als seus principis.

Esperem que us hagi agradat.


Centre d’Estudis de l’Hospitalet.


No hay comentarios:

Publicar un comentario