ins+santa+eulalia+llibre.jpg)
El document d’aquest mes és un plànol, publicat en un extraordinari llibre, del qual treiem, a més, la majoria de les dades que aportem. Es tracta de COPEM-IES Santa Eulàlia 1958-2008. Cinquanta anys d’història, cinquanta anys de vida. Aquesta obra, escrita per la professora de l’institut Pilar Salvatella amb la decisiva intervenció de dues alumnes, Laia Núñez i Beatriz Rogel, que van fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre aquest tema. El Centre d’Estudis de l’Hospitalet va fer la seva petita contribució amb l’ajuda a aquestes dues alumnes, com a molts i moltes d’altres que cada any ens la demanen.
La primera iniciativa de construir un centre educatiu en el lloc on hi ha
el COPEM és de l’any 1927, quan l’alcalde de la Dictadura de Primo de Rivera va
comprar els terrenys amb la intenció de fer-hi un mercat, una plaça i una
escola per al barri, que tenia gairebé 6 mil habitants. Com la majoria de les
empreses de Tomás Giménez, tot va quedar a mitges per falta de diners. L’ajuntament
republicà va heretar els deutes de l’etapa Giménez i de mica en mica va fer
realitat alguns dels projectes anteriors i alguns altres de nous, en funció de
les necessitats de la població. Per exemple, el mercat sí fou construït, i finalment
inaugurat el juliol de 1935.
D’escoles s’en van fer algunes. Com és conegut, la República i la
Generalitat van fer un gran esforç en aquest camp. Al Centre es va enllestir
l’escola Rossend Arús, al vell edifici de Can Bori
i a Santa Eulàlia, es va fer l’Escola Francesc Macià, un modern edifici
dissenyat per l’aleshores arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, inaugurada
el novembre de 1934.
A més, en aquella època es tenia una concepció àmplia i moderna de
l’educació, com mostren les colònies d’estiu, a les que anaven nois i noies que
fins aquell moment no sabien què significava l’estiueig.
Perdoneu aquesta digressió, però en aquests dies que recordem el 75è
aniversari de la fi de la República i de la Generalitat republicana, no puc
deixar d’esmentar aquests fets.
La Guerra va impedir que es portessin a terme la resta de projectes, inclosa
l’escola de la plaça del mercat de Santa Eulàlia. Tanmateix, l’any 1941 trobem
un primer projecte d’edifici per aquest ús, signat pel nou arquitecte municipal,
Manuel Puig i Janer, i que era molt semblant, des del punt de vista formal, a
la propera escola Francesc Macià, que en aquest moment es deia Calvo Sotelo.
El franquisme no tenia tant d’entusiasme per la construcció d’escoles, i va
trigar un mica en tirar endavant la iniciativa. L’any 1953, Puig i Janer
presentava uns altres plànols, que foren aprovats, i la nova escola
d’ensenyament primari fou inaugurada en novembre de 1954. L’edifici és
l’actual. Bé, en realitat, part de l’actual, perquè des del començament es van
plantejar reformes i ampliacions.
De fet, el document que presentem és el de la primera d’aquestes reformes
que es van fer. Es tracta del plànol que es va enviar al Ministerio de Educación, al capdavant del qual hi havia Joaquín
Ruiz-Jiménez, per demanar permís per encabir un institut d’ensenyament mitjà a
l’edifici ja existent, destinat a escola de primària, com hem vist. La data del
plànol és juny de 1958, i el nou institut, el primer de la ciutat, fou aprovat
pel ministre Jesús Rubio (Ruiz-Jiménez havia estat destituït arran de les
mobilitzacions universitàries de 1956) i inaugurat l’octubre d’aquell any.
ins+santa+eulalia.jpg)
Amb aquest petit article hem volgut divulgar com va ser la creació del COPEM (sobre aquest nom i el seu significat ja escriurem en el futur) i també volem insistir i demostrar que mai no ha estat una presó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario