ARXIU HISTORIC SANTA EULALIA PROVENÇANA: SANT PERE MÀRTIR

Avui, 10 de setembre de 2011, fa just un any que vàrem encetar l’aventura d’obrir aquest humil bloc. El motiu de prendre aquella decisió va ser la d’intentar apropar l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana a tots aquells eulaliencs interessats en la història de la seva barriada aprofitant l’aparició de les noves tecnologies que han propiciat la disponibilitat de les webs participatives ("Web 2.0") que han conduit a un canvi radical en les rutines i en l’actitud dels usuaris a l’hora de submergir-se en Internet.

L’Arxiu, que sempre ha intentat, en la mida de les seves minses possibilitats, romandre obert ─material e intel·lectualment─ als ciutadans del districte, ja va posar en marxa, el gener de l’any 1998, un butlletí imprès mitjançant el qual es pretenia posar a l’abast de tots “la memòria del barri i del temps”. Malauradament, per causes alienes a la voluntat de la Junta de l’Arxiu, no més van sortir a la llum pública cinc números d’aquella revista, però pensem que va ser una iniciativa valenta i engrescadora que s’haurà de reprendre en quan les condicions actuals ho permetin.

Per a celebrar aquest primer aniversari del bloc, hem recuperat un article que ven incloure a la contraportada del darrer número de “FITXES” (l’ultima pàgina de l’últim butlletí), la pàgina que, donant nom a la revista, estava dedicada a presentar ─en el format i l’extensió d’una fitxa─ elements singulars, cabdals de la historia de Santa Eulàlia.

En aquella ocasió el motiu rememorat va ser la muntanya de Sant Pere Màrtir, un símbol que serveix per a recordant-nos que, a poc que alcem una mica la vista per sobre d’edificis i cables, ella roman allà, emmarcant-nos l’horitzó, ferida però impertèrrita des del començament dels temps, observant com els humans modifiquem “el seu territori” d’una manera insensata i boja, oblidant-nos que només tenim un planeta on viure i que aquest, es vulnerable.

Deien ahir...

SANT PERE MÀRTIR

Moltes vegades, pensant en quin hauria de ser el dibuix del perfil del nostre barri (a imatge i semblança dels perfils dels gratacels de la «Gran Poma» novaiorquesa, l’ski line de Nova York) he intentat dibuixar juntes les línies dels sostres dels edificis més emblemàtics de Santa Eulàlia amb la finalitat de trobar la “línia del cel” de la nostra barriada, però sempre els resultat han estat més que minsos.

Fa uns dies, repassant unes fotografies fetes per mi a diversos indrets del districte, me’n vaig adonar d’una cosa molt curiosa: sempre, com a fons de totes aquelles imatges sortia, retallat a l’horitzó, el perfil de la muntanya de Sant Pere Màrtir. Sense voler-ho, havia trobat el veritable ski line de Santa Eulàlia.

No haver percebut abans una cosa tant evident només té una explicació coherent a poc que reflexionem: a l’esdevenir diari, amb els seus afanys i les seves preses, mirem més al terra que al cel.

La fotografia que acompanyava l’article motiu d’aquest recordatori

En l’acta de consagració de la ermita de Santa Eulàlia, del 1101, es diu que un dels límits de la nova parròquia es la muntanya anomenada «Montis Urse», o sigui, la muntanya de l’os, la que avui anomenem com a Sant Pere Màrtir. Sant Pere és la porta sud de la serralada de Collserola, a la qual tanca per ponent. El turó, de 399 metres d’alçària, encara existeixen algunes fonts i unes quantes masies: La Font Beca, restaurada el 1990 i repoblada amb abundants arbres de ribera; la Font del Ferro, lloc ombrívol i acollidor, on un petit bosc d’alzines viu de la humitat d’aquest paratge; la Font de la Mandra, ubicada al començament del Passeig de les Aigües, malgrat se molt popular la seva aigua no és apta per al consum perquè no té garanties sanitàries; la Masia Can Moragues, documentada des del 1336, va ser reformada per un tal Pau Vila i resta ben conservada mantenint l’activitat agrícola i les quadre, ja que funciona com a hípica; la masia Can Fatjó, de grans dimensions, va ser construïda el 1637 i modificada i restaurada continua amb els usos agrícoles, però també funciona com a hípica; molt a prop d’aquesta hi ha la masia de Can Carbonell, que ha estat convertida en restaurant.

Antigament, la muntanya estava coberta de boscos i al seu cim hi havia una ermita a la qual anaven els pelegrins. Ara, l’abandonament dels antics horts i els incendis forestals han limitat el paisatge a una successió de prats de ginestes i està quasi pelada. Travessada per línies telefòniques, està coronada per un’ aparatosa torre de comunicacions de Telefónica, al costat d’un antic abocador il·legal.

Sant Pere Màrtir vist des de la "Font del Lleó"

La memòria del que aquesta muntanya va ser i ara no es ha mogut a un grup de veïns d’Esplugues (a on pertany la major part de la muntanya, excepte el cim, que és de Barcelona) a treballar en la recuperació paisatgística i social de Sant Pere Màrtir. Entitats veïnals, el patronat del parc de Collserola i l’ajuntament de Barcelona han reiterat el seu desig de que la torre desaparegui, però Telefónica diu que és de la seva propietat, que està a ple rendiment i que no te intenció de eliminar-la.

La possibilitat de integrar-la a la torre Foster, tampoc sembla fàcil. Telefónica ja posseeix a la torre Foster varis equips i la de Sant Pere Màrtir la considera tècnica i estratègicament necessària. L’ajuntament de Barcelona explica que, legalment, no pot obligar Telefónica a traslladar la torre, ja que no ofereix sistemes tancats de comunicació (bombers, policia, ...), sinó un servei públic.

Però Sant Pere Màrtir no s’acaba amb aquesta torre. La resta de la muntanya també requereix atencions. Els veïns denuncien que als anys 70, amb motiu de la construcció de la torre, es varen desplaçar les restes de l’ermita i moltes de les seves pedres rodaren vessant avall. Ara lluiten per aconseguir que al cim es basteixi una gran esplanada a la que poder acudir d’aplec, que sigui punt d’arribada d’excursions i que permeti fer pic-nic i poder fruir de la magnífica vista que ofereix el lloc amb l’ajut d’un plafó d’informació.

Demanen, també, la neteja de l’abocador, la reforestació dels vessants i que es limiti el trànsit de vehicles, De moment, ja han organitzat amb èxit caminades en primavera i passejos que, per a molts, han suposar descobrir una muntanya tant present com a desconeguda.