ELS BATIPORTS

"Son aquellas pequeñas cosas

que nos dejó un tiempo de rosas..."

Joan Manuel Serrat

Què és un "Batiport"? Un batiport es una fusta que es posava ben ajustada a la porta del carrer de les cases de plantes baixes per impedir l'entrada d'aigua quan hi havia aiguats. El diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll el defineix com a un post que apliquen a la part inferior d'una porta per aturar que l'aigua del carrer entri dins la casa.

Els batiports consten de dues parts: la post i les guies. La post és el mateix batiport, normalment de fusta i amb nanses per facilitar la seva col-locació. Les guies són angles de ferro que fan escaire posats als dos costats de la porta de la casa o bé als marges d’una finestra de ventilació del seu soterrani.

Els batiports (cancell, esquincell a l'arquitectura tradicional, en castellà "compuerta", "guardapuerta") eren la solució tradicional dels particulars a les inundacions a l’Hospitalet de Llobregat. El problema a la part baixa de Santa Eulàlia es va acabar quan, al anys noranta, es va fer el col-lector d'Amadeu Torner, que evità les moltes inundacions que es produíen a aquesta zona en quan arrivaba "el temp de les pluges".

Les inundacions que afectaven l’Hospitalet* eren la conseqüència de forts aiguats que desbordaven les rieres i torrents i estaven afavorides pels condicionants geogràfics i climatològics. La proximitat de la serralada de Collserola al mar i el fort contrast tèrmic entre el mar i terra a la primavera i sobretot a la tardor provocaven un fort gradient horitzontal, que s’ajuntava amb el gradient vertical suscitat per l’orografia.

Els dos gradients i la presència de masses d’aire humit nodreixen les condicions necessàries per a la formació de pluges de gran intensitat. Les conques de recepció de les rieres situades al damunt dels materials paleozoics i plioquaternaris són molt impermeables a l’aigua, igual que l’asfalt dels carrers, cosa quecontribueix a augmentar l’escorrentia superficial. El fort pendent que tenen en les seves capçaleres es tradueix així en un comportament de tipus torrencial i provoca una ràpida concentració de les aigües sobre una hipotètica línia que marcaria el Canal de la Infanta. La reducció dels pendents aigües avall d’aquesta línia provoca la concentració dels cabals d’aigua en aquesta zona on es generaven històricament importants inundacions.

La repetició d’inundacions va obligar els veïns de l’Hospitalet a lluitar contra aquest problema endèmic. Començaren així a protegir les entrades dels seus habitatges mitjançant la instal-lació de batiports.

Moltes són les zones de la ciutat on els batiports es van mantenir durant molts anys :

• Zona de l’Hospitalet Centre entre el carrer Major i l’avinguda del Carrilet (on es situava la línia dels Ferrocarrils Catalans fins al seu soterrament als anys 80) i els carrers Rossend Arús i Francesc Moragues. La zona esmentada constitueix una petita depressió del terreny en la qual s’abocaven les aigües de la riera de l’Escorxador, les procedents de Cornellà i les mateixes aigües pluvials.

•Zona situada entre el carrer de Barcelona i l’avinguda del Carrilet i les perpendiculars del carrer Sant Antoni i Castillejos. Es tracta d’un sector deprimit que estava limitat al sud pel mur que protegia la via del tren. En diversos punts, la reducció de secció dels col-lectors provocava el seu desbordament quan tenien lloc pluges fortes.

• Zona de Sant Josep. Inclou els carrers que voregen la riera dels Frares entre el carrer Rodés i Miquel Romeu. Les aigües que baixaven per aquest carrer s’abocaven a la depressió formada pel carrer Campoamor, limitada per la paret de protecció del ferrocarril línia de Barcelona a Tarragona.

• Zona de Santa Eulàlia. S’estén al conjunt de carrers situats als costats del’Aprestadora, entre Amadeu Torner i Prat de la Manta. Delimita també una petita depressió.

Altres indrets en els quals es trobaven batiports es situaven, de manera local, al llarg de les rieres i els torrents. En alguns carrers els batiports van ésser substituïts per alts esglaons. Aquest fou el cas dels carrers Xipreret i Sant Joan, on les velles cases dels segles XVIII i XIX tenien esglaons davant de la porta per evitar l’entrada de les aigües pluvials que baixaven per la riera de l’Escorxador.

De vegades també es feien petits murs d’obra perpendiculars alguna de les rieres que tenien la mateixa finalitat protectora, i també petits terraplens que envoltaven una casa amb el seu hortet.

* "Creixement urbà a l'Hospitalet de Llobregat" - Annexe 2.17 - Solució tradicional a les inundacions a l’Hospitalet de Llobregat.

__________________________________________________