ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA EULÀLIA PROVENÇANA (II)

Encara que la parròquia ja és objecte d'atenció l'any 987, des d'aleshores ençà, s'hi fa referència els anys 989, 1054, 1056, 1058 (un text que tracta de la venda del mas de Malvitge -o Malvitja- situat dins de la parroquia), 1061, 1075, 1091 i 1085, fins a la consagració de l'actual temple.

L'any 1142, Provençana ja tenia prou personalitat per a permitir-se utilitzar midas propies a l'hora d'establi la superficie dels terrenys, A una escriptura d'aquell any, el "destrum" de Provençana apareix sustituint al "destrum" legitim de Barcelona, que era el més usual fins aleshores. 

La major part de l'edifici fou construit a finals del segle XI, sobre les restes d'un anterior de mitjans del dit segle. La primitiva església sofri, amb el temps, diverses transformacions fins esdevenir la que avui encara es conserva, de pur estil romànic.

Primitivament, constava d'una sola nau amb volta de canó, sent-li afegides posteriorment dues naus més, una a cada costat -les tres naus estaven capçades a l'est per tres absis semicirculars, avui desapareguts, al adossar-li la nova esglesia del segle XX- que servien per habitatges dels ermitans que tenien cura de l'edifici, i per l'establia dels animals i bestiar emprats pels treballs de conreu i sosteniment dels dit guardians.

Amb els temps, s'obren uns arcs a la nau central que permeten la comunicació amb les naus laterals i, al mateix temps, donen més espai per a l'assistència dels fidels a les cerimònies religioses.

Amés d'aquestes reformes, l'interior sofri diverses transformacions d'acord amb les modes de cada època: p.e. les imatges barroques sustituïren al petit retaule gòtic, el mateix que aquest ho havia fet, a la vegada, amb la decoració primitiva romànica.

Segueix......

______________________________________________