El diari "EL PAÍS" d’abans d'ahir, diumenge 29 de maig de 2011, publicava a seu suplement “CATALUNYA” un excel·lent article anomenat “Ales d’horror, espoleta de disculpa” escrit per Jacinto Antón arrel de la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya “de que el Parlament reclami al Govern italià una disculpa al poble de Catalunya pels atacs aeris a la capital catalana”. Es refereix, està clar, als bombardeigs duts a terme pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola realitzats, a la seva immensa majoria pels pilots italians de la “Aviazione Legionaria” enviats per Mussolini per a recolzar als feixistes després del cop d’estat militar del 18 de juliol del 1936.
L’articulista explica que entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener del 1939 van morir a causa dels atacs aeris mes de 2.700 persones i altres 7000 van resultar ferides. Del 16 al 18 de març de 1937 es varen succeir 12 aterridors bombardeigs massius que varen deixar 670 morts.
 |
Un pare i el seu fill, després de ser bombardejat el Poble Sec. La Vanguardia. Cent anys de vida catalana.
|
 |
Estat en que restaren els edificis de l’encreuament Gran Via-Balmes després del tristament bombardeig del mes de març del 1938. La Vanguardia. Cent anys de vida catalana.
|
 |
Recollida de runes després d’un atac aeri el 29 de maig de 1937. La Vanguardia. Cent anys de vida catalana.
|
 |
La siguiente voz es del bando de los verdugos y llega de la lejanía del tiempo. Es la del conde Ciano, yerno de Mussolini y ministro de Asuntos Exteriores italiano de 1936 a 1943. En sus Diarios (Crítica, 2004) escribe en la entrada del 20 de marzo, ante el espanto y la indignación provocados en Europa por los bombardeos de Barcelona: "Mussolini no se ha preocupado demasiado, al contrario, se ha mostrado satisfecho por el hecho de que los italianos consigan suscitar el horror por su agresividad en vez de complacencia con sus mandolinas". Al Duce le parece estupendo devastar Barcelona: "A su modo de ver, hace que los alemanes nos tengan mayor consideración, puesto que gustan de la guerra total y despiadada". Ciano confirma que los bombardeos de Barcelona fueron ordenados directamente por Mussolini. "Franco no sabía nada y ayer me pidió que los suspendiera debido a complicaciones con el extranjero", escribe de los tres días sangrientos de 1938. La acción se desencadenó con el telegrama enviado al general Velardi el día 16: "Iniziare da stanotte azione violenta su Barcelona con martellamento diluido nel tempo". Parece mentira que se pueda desencadenar tanta muerte y dolor con un lenguaje en el que resuenan Petrarca y Al Bano...
|
****************************************************************
SANTA EULÀLIA SOTA LES BOMBES
*********************************************************
Barcelona ─però també Tarragona, Lleida, Reus, Granollers, Figueres, Blanes, Badalona, Gavà i El Prat, entre d’altres─ son ciutats que estan rememorant (i rendint homenatge a les víctimes) el seixanta aniversari dels bombardejos dels quals foren víctimes les ciutats catalanes durant la nostra Guerra Incivil.
Joan Villarroya, historiador i autor del llibre Els bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil explica que el primer bombardeig del qual es tenen noticies fidedignes fou realitzat pel creuer “Canarias” a la badia de Roses, el 30 d’octubre de 1936. Sobre aquesta mateixa comarca es van centrar durant els primers mesos de la guerra els majors esforços de la Marina i l’Aviació franquista, amb la intenció de perjudicar les comunicacions amb França.
Però els fets que durant aquest sis mesos han centrat les remembrances de tots el diaris varen ser els 13 atacs aeris sobre Barcelona entre els dies 16 i 18 de març de 1938, els quals varen causar ─durant els tres dies que duraren─ 979 víctimes mortals.
Entre el 1937 i el 1939 la capital catalana va ser bombardejada sovint per l’aviació franquista, amb un total de 2.428 morts. Barcelona es va convertir en la primera ciutat occidental bombardejada sistemàticament, el que li va conferir el trist honor d’esser la primera ciutat oberta sobre la qual es provava el terror sobre els ciutadans com a arma de guerra.
Josep Benet ha dit que “va ser la primera vegada en la història que Barcelona era primera pàgina als diaris de gairebé tot el mon”. El director del Centre d’Història Contemporània de la Generalitat ha demanat diverses vegades a l’Ajuntament de Barcelona que col·loqui un monòlit als jardins de la Gran Via, entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia en honor dels barcelonins sacrificats per la barbàrie.
Ja durant la guerra es van aixecar veus que desaprovaven els bombardejos de zones residencials. Així ho van fer el Secretari d’Estat nord-americà, Cardell Hull, i L’Osservatore Romano (poc simpatitzant amb el bàndol republicà). L’ambaixador alemany a la zona franquista deia per aquells dies: “Crec que els bombardejos de destrucció, quan no pretenen objectius netament militars, no produeixen l’efecte moral que es busca en una guerra civil, sinó que contràriament comporten greus perills per al futur”. Josep Maria Huertas diu [1] que era com si l’ambaixador tingués un pressentiment del que passaria a Berlin o Dresden...
Els bombardejos van cessar de moment, però pocs dies desprès es van agreujar en altres llocs i de nou van tornar a fuetejar Barcelona, quan l’eco de la protesta es va allunyar. Granollers [2] fou bombardejada el 31 de maig per cinc trimotors Savoia S-79 de la aviació italiana, morint 224 persones i resultant ferides mes de 165.
 |
El trimotor Savoia Marchetti Sparviero (Esparver) SM.79. Porta la creu de Sant Andreu sobre les ales i la deriva. A començaments de la guerra civil el general Franco ordenà pintar la creu de San Andreu als avions revoltats per evitar abatiments no desitjats. Dintre del cercle, el dibuix d’una gallina posant un ou, emblema de la 10ª Esquadrilla del 28 Grup de la 8ª Divisió de Bombardeig Veloç.
|
 |
Un SM.79 sobrevolant Barcelona, de retirada cap a la seva base de Son San Juan, Palma de Mallorca, a les illes Balears.
|
 |
Una parella d’Esparvers SM.79 abandonant el cel de Tarragona, després d’un raid.
|
 |
El SM.79 amb camuflatge a bandes. Dintre del cercle l’emblema de la 18ena Esquadrilla del 27 Grup de la 8ª Divisió de Bombardeig Veloç.
|
 |
El SM.79 amb camuflatge de colors: Ocre, marró clar (siena) y verd oliva. A la deriva, la M mussoliniana que duien pintats alguns dels Esparvers Dintre del cercle negre. la inscripció “Fregatene” que significa «Y a tu, què?» .
|
Winston Churchill[4], primer ministre anglès al maig del 1940, davant la possibilitat de que Londres fos bombardejada per Hitler, va advertir a la Càmera dels Comuns del perill que els esperava i ho va fer amb aquestes paraules: “No desestimo en absolut la severitat de les proves que ens esperen, però crec fermament que els nostres compatriotes demostraran que son capaços d’enfrontar-se a elles, com ho van fer els valents ciutadans de Barcelona”.
 |
Bombes en raïm. Atac i bombardeig sobre Barcelona durant la guerra civil, vist des de un avió italià.
|
 |
Bombardeig sobre el Poble Sec.
|
 |
Bombardeig sobre Montjuïc.
|
La nit del 18 de juliol del 1938, 20 aparells estrangers van bombardejar diversos indrets del litoral català i el casc urbà i el ports de Barcelona. Un explosiu de 150 quilograms de pes va caure sobre la cúpula de Santa Eulàlia de la catedral barcelonina causant a l’interior del temple la destrucció d’obres de gran valor...
Però no es per aquest motiu que hem batejat aquest article amb el títol que porta, sinó per que Santa Eulàlia, el nostre barri, també va patir el càstig de les bombes. No hem pogut parlar amb molts veïns que varen viure aquells temps, però aquells amics i amigues que ha volgut explicar-nos el que passava aquells dies recorden que, davant els advertiments de bombardeig, les famílies carregaven amb els objectes imprescindibles per passar la nit fora de casa i s’aixoplugaven al subterrani de la fàbrica Caralt i Pérez (la popularment dita El cànem, on avui es el Parc de La Alhambra) o agafaven el metro i dormien a les estacions que els hi semblaven més segures. Tots ens han assegurat que van caure bombes sobre el barri.
Els raids aeris sobre Barcelona van afectar pobles de les seves rodalies, com El Prat, Gavà, Badalona i ens estranyava no haver trobat cap referència concernida a l’Hospitalet als documents periodístics que hem consultat, sobre tot, tenint en compte la proximitat de la nostre barriada al port de la ciutat comtal, objectiu cabdal de l’esquadra i l’aviació franquista. Si hem trobat que el 23 de setembre de 1937 una bomba va causar una mort a la carretera de Can Tunis, molt propera a Santa Eulàlia.
 |
Bombardeig del port de Barcelona. La Vanguardia. Cent anys de vida catalana.
|
Tampoc el llibre de Villaroya fa esment puntual de la nostra ciutat, però en pogut llegir quatre documents ─guardats al nostre Arxiu─ que ens fa refermar-nos en la certesa de que Santa Eulàlia va patir el flagel de les bombes durant aquest període històric.
Un d’ells parla sobre unes bombes que van caure l’any 1938 sobre l’antiga fàbrica “Can Gras” que van afectar a la seva estructura. Es una instància manuscrita el 28 de març de 1938 per la mestressa de la propietat i encara que no diu amb precisió la data del bombardeig, s’intueix que va ser durant la gran onada del 16 al 18 de març. Diu així:
Expend. 10185 52 del Regtre de Construcció. Registro entrada 29 MAR 38.
A los Sres. del Secretariado de la Vivienda de Hospitalet
La Infrascrita Margarita Gras y Pous domiciliada en esta Ciudad, calle de Pi Margall 200 (la cifra esta tachada y arriba, en pequeño, pone 107 Casa de Campo a xxx guilera) y con cédula personal de 1ª clase nº 11509.
Expone que:
Durante el bombardeo últimamente efectuado sobre esta Ciudad, y a causa de las bombas que lanzaron y explotaron sobre la Fábrica conocida por “Can Gras” la casa antes citada quedo en un estado de derrumbamiento tal, que es imposible habitarle, toda vez que de paredes, techo y piso, están agrietados y al menor ruido los ladrillos y tejas caen y en caso de lluvia, como estos últimos días es un verdadero aguacero, por lo que como antes expongo es imposible habitarla
Por lo que suplico;
De que si fuera posible, nos trasladaran a otra casa, hasta que la anteriormente dicha pueda ser habitada o tener alojamiento definitivo.
Gracias que espera de Vs.
Vivan Vs. muchos años por el bien de la Causa
Salud y República
Hospitalet 28 Marzo 1938
A un marge de la instància hi ha un segell entintat rodó:
“Delegación Administrativa de la Vivienda - Hospitalet Provenzana”.
I també diverses taxes: 3 “Segell Municipals L’Hospitalet”, 1 “Segell Municipal Hospitalet” i 2 segells “Sanitat i Assistència Social - Ajuntament d’Hospitalet” matats amb data 29 març 1938-
Suposem que també com a conseqüència de l’esmentat bombardeig, l’any 1939 l’amo de la «Unió Industrial Cotonera» dirigia la següent instància al nou Ajuntament:
Instancia dirigida al ILMO. SR. ALCALDE DEL AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET
ILMO. SR.:
El que suscribe, D. FRANCISCO TRINXET Y MAS, mayor de edad, Industrial, vecino de esta Ciudad de Barcelona, domiciliado en la calle de Ausiàs March, nº 9 y 11, piso 5º 2ª, obrante como DIRECTOR-GERENTE de la Sociedad UNION INDUSTRIAL ALGODONERA, S. A. con el debido respeto a V.S. expone:
QUE la UNIÓN INDUSTRIAL ALGODONERA, S. A. es propietaria de una fábrica de Hilados, denominada nº 12, situada en esa de HOSPITALET, calle de SALVADORS, que fue afectada por distintos bombardeos, habiendo resultado con importantes desperfectos en su inmueble, los que es preciso refaccionar para evitar algún percance serio y con el objeto, además, de poner la mencionada fábrica totalmente en marcha lo antes posible, para proporcionar trabajo a numerosos obreros que actualmente se hallan parados, coadyuvando con ello al patriótico Movimiento que acaudilla el glorioso Generalísimo Franco.
QUE las referidas obras no afectan a la estructura del edificio ni implican modificaciones de importancia en el mismo.
QUE aunque las Ordenanzas Municipales vigentes eximen la obtención del permiso municipal para la práctica de las referidas obras, bastando poner el hecho de su realización en conocimiento de esa digna Municipalidad, ello no obstante, la UNIÓN INDUSTRIAL ALGODONERA, S. A. presentará en el momento más próximo posible la reseña y el coste de las obras mencionadas.
QUE tratándose de un caso absolutamente fortuito y ajeno a la voluntad del propietario del inmueble, producido por un hecho de guerra y siendo obras que en nada mejoran la finca, ya que se reducen a dejarla en el estado en que anteriormente se hallaba, cree el subscrito, salvo mayor parecer de V. S. que se halla exento del pago de derechos de permiso. Por todo lo expuesto, el exponente a V. S.
SUPLICA: Se digne dar por recibida la presente instancia y en mérito a los hechos y razones expuestas en la misma, tenga a bien darse por enterado de la práctica de las mencionadas obras.
GRACIA que por estimarla justa el exponente no duda merecer de la rectitud de V. S. que viva muchos años por Dios, por España y por sus Revolución Nacional Sindicalista.
Barcelona, 21 de Marzo 1939. III Año Triunfal.
UNION INDUSTRIAL ALGODONERA, S. A.
Francº Trinxet Mas. Director-Gerente
A la citada instància consta un sobreescrit a ma que diu: Pase la presente instancia a informe del Arquitecto Municipal. Hospitalet a 27 de Marzo del 1939 - III A.T. El Alcalde Presidente. Exención Arbitrios.
Els altres dos son complementaris i relaten ─des de vessants diferents─ el bombardeig de la fàbrica “La Auxiliar Tèxtil Cotonera (Can Pareto)”. El primer d’ells el va escriure el Comitè durant el mateix any 1938, i la part que ens il·lustra per aquest article diu Reproduïm literalment un document de dia 24 de setembre de 1938 al qual s’explica les vicissituds per les que passà la fàbrica sota la gestió dels treballadors:
Auxiliar Textil Algodonera, I.C.
Fermí Galán, 60 - HOSPITALET DE LLOBREGAT
... El dia 7 de juny del 1938, les bombes de l'aviació facciosa destruïren una part de la fàbrica i provocaren un incendi que ocasionà pèrdues per valor de deu milions de pessetes. Avui, dia 24 de setembre del mateix any, la fàbrica torna a treballar i fa la mateixa producció que feia el dia 6 de juny...
L’altre, escrit pel Director Gerent, i registrat per l’Ajuntament el dia 23 d’abril del 1939, diu el següent:
EXCMO. SR.
El que suscribe, D. Enrique Busquets Mariné, con cédula personal que exhibe, Director Gerente de la fábrica AUXILIAR TEXTIL ALGODONERA, S.A. domiciliada en esta Ciudad, calle Pareto nº 60, a V.E. con el debido respeto
EXPONE:
Que la fábrica, propiedad de la razón social anteriormente mencionada, durante la dominación roja fue incautada por un comité estableciendo en ella una industria colectivizada, el cual obrando a su capricho y en cualquier forma introdujo una serie de reformas en la misma consistente en el cambio de la estructuración de la fábrica, derribando y construyendo varias dependencias de los edificios quedando algunas de ellas por terminar, lo que perjudica actualmente en gran manera la marcha general de la fàbrica.
Además durante la noche del 6 de junio de 1.938 una gran parte de las naves de la primitiva fábrica sufrieron los efectos de la explosión de unas bombas de aviación, seguido luego de un incendio que destruyó una gran parte de la fábrica, siendo iniciada su reconstrucción por el propio comité hallándose ya paralizadas las obras al ser liberada la Ciudad por las Gloriosas Tropas Nacionales.
Al ser recuperada la fábrica por sus legítimos propietarios se encontraron que los edificios que la forman se hallaban unos en plena construcción y otros en periodo de reforma, por todo lo cual la Dirección decidió continuar algunas de las obras iniciadas por los rojos y poder de esta manera funcionar la industria allí establecida, dando trabajo al propio tiempo a un gran número de obreros que de esta manera habrían tenido que estar parados cumpliendo así una de las consignas del nuevo Estado y proyectando al propio tiempo obras de nueva planta a fin de poder dotar a la fábrica de los elementos que anteriormente poseía.
A este fin se han confeccionado los planos necesarios.....
Al marge de la carta hi ha una inscripció que diu: "Pase la presente instancia y planos a informe del Sr. Arquitecto Municipal. Hospitalet a 16 de Septiembre de 1939. Año de la Victoria. El Alcalde Presidente".
Amb aquestes línies hem volgut retre homenatge als eulaliencs que van patir l’angoixa d’aquells dies, i també volem animar a aquells que tinguin dades d’interès sobre el tema a que ens facin arribar les seves vivències, per a poder fixar amb mes exactitud la veritat d’aquells esdeveniments.
En aquest sentit, l’article no pretén ser res més que una incitació a que recuperem la nostra memòria col·lectiva, encara que, com en aquest cas, el tema sigui dolorós de recordar, perquè penso que, només així, podrem evitar entre tots que d’ara en endavant volin “ales negres” sobre qualsevol ciutat del món.
Joan Manuel Fernàndez
Per últim, i per cloure aquesta entrada, ressenyar l’excel·lent treball de 88 pàgines de l’historiador hospitalenc Josep Ribas i Vinyals titulat “Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet. (1937-1939)” que conté una informació molt valuosa, avalada per una extensa bibliografia de diverses fonts i entrevistes i converses amb persones que van viure aquella etapa històrica i que li han explicat històries sobre el tema del títol.
 |
Memorial en Barcelona: Una escultura, en la Gran Via davant el cine Coliseum, recorda i rendeix homenatge des del 29 d’abril de l’any 2003 a las víctimes dels bombardejos que patí la ciutat durant la Guerra Civil.
|
Notes a peu d'escrit
(*) Com a mostra de les bones relacions hispano-germanes, la Gestapo va lliurar aquell dia a l’antic president de la Generalitat de Catalunya, Lluis Companys, a les autoritats del règim de Franco. Va ser afusellat dos mesos després al Castell de Montjuïc.
[1] M. Huertas Claverias. "Març, el mes de l'angoixa". «El Periódico», 8 de març de 1988.
[2] Isabel Palacios. “Con Guernica en el corazón”. «La Vanguardia», 1 de juny de 1998.
[3] Pau Echauz. “Ales negres sobre Lleida”. «La Vanguardia», 3 de novembre de 1997.
[4] Jorge Marín. “La Barcelona de Churchill”. «La Vanguardia», 24 de març de 1998.
################################################################
No hay comentarios:
Publicar un comentario