La Revolució Industrial, fita transcendental de la societat europea va significar pels treballadors enormes sacrificis, misèria i desarrelament. La proletarització dels camperols, dels artesans i d'altres capes laborioses de la població, va venir acompanyada amb salaris de fam, amb la carència de llibertats democràtiques i amb la pèrdua definitiva dels seus instruments de treball, condició aquesta última que assegurà a la naixent indústria mà d'obra suficient i segura.
És precisament en aquest context de lluites socials on neixen les cooperatives [1] com un dels instruments a través dels quals els treballadors defenien la seva precària economia. La cooperativa de Rochdale, pionera universal del moviment, s'organitza com a una resposta d'un modest grup de treballadors amb l'objectiu, no només, d'assegurar-se un consum més barat, sinó de desenvolupar formes productives que permetessin escapolir-se de l'esclavitud del treball assalariat.
La recerca de fonts alternatives de treball per a evadir el treball assalariat; l'organització del consum al marge del control dels comerciants; la construcció pròpia d'habitatges per a escapar a l'explotació dels llogaters o les formes originaries d'estalvi-crèdit dels camperols alemanys per a evitar les lleonines condicions del préstec usurer son, doncs, fenòmens estretament lligats a la situació de misèria que engendra a Europa l'extensió del règim industrial en ple període d'acumulació originaria.
Es també, per aquest motiu, que trobarem al moviment cooperatiu vinculat directament a les doctrines socialistes de l'època, les quals a la vegada es produeixen com a resposta a la situació social descrita. En aquest període no hi ha línies demarcatories entre cooperativisme i pensament socialista; el que es dona és una relació natural entre l'un i l'altre, fins al punt que pràcticament tots el pensadors socialistes del segle XIX varen ésser directament vinculats al cooperativisme, si be no tots ells de la mateixa manera i allò en consonància amb les diferencies existents a l'interior del socialisme.
Els grans pensadors del socialisme europeu del segle XIX son cooperativistes: Robert Owen, Etienne Cabet, Charles Fourier, Saint-Simon, per citar els més coneguts; el propi Marx, malgrat el seu allunyament d'aquests teòrics als quals va nomenar com a «socialistes utòpics» i de que no pugui ésser considerat en sentit estricte com un cooperativista, estava precisament per l'idea d'organitzar una societat de productors emancipats del treball alienant; i no era altre la finalitat del cooperativisme dels socialistes utòpics, encara que amb mètodes i pressupostos diferents als de Marx. Kautzky, un dels intèrprets més importants del pensament marxià, sostenia, per exemple, que el partit laborista, els sindicats i les cooperatives constituïen les «tres columnes per a la construcció del socialisme», posant d'aquesta manera de manifest la importància que els marxistes donaven al moviment cooperatiu.
No serà, doncs, per atzar que a Espanya el moviment cooperativisme apareix, de primer, principalment allà on el capitalisme presenta les seves manifestacions més significatives —Catalunya, per exemple— i que, a l'igual que a la resta d'Europa, els cooperativistes siguin al mateix temps difusors del pensament socialista i molts d'ells, també, organitzadors sindicals [2]. De fet, una gran quantitat de cooperatives vàrem néixer de les anomenades «caixes de resistència» que eren fons estalviats per a sostenir les lluites vaguístiques i esdevingueren mica en mica en formes cooperatives a l'interior dels sindicats. Per suposat que allò no significa que existís unànime opinió envers el paper de les cooperatives en relació als sindicats i a l'inrevés, encara que ningú negava la seva reial existència. En efecte, alguns atorgaven la prioritat a la tasca cooperativa mentre que d'altres veien en aquestes no més que un instrument de la seva lluita sindical i política. En tal sentit, es va pronunciar, per exemple, el Primer Congrés Obrer celebrat a Barcelona el 1870, que declarava...
“la cooperació en les seves dos branques de producció i consum, no pot ser considerada com mitjà directe i absolut per assolir l'emancipació de les classes treballadores, no més si pot servir de mitjà indirecte per alleugerir la sort d'una part de nosaltres i ajudar-nos a treballar en la consecució del veritable objectiu”
Quan això passa, el cooperativisme és ja una realitat acceptada a Espanya, després d'haver de suportar, a l'igual que el sindicalisme i el socialisme, la persecució, la prohibició i l'ostracisme. Organitzar una cooperativa havia deixat de ser un «acte subversiu» i secret, quan al 1885 el mateix Codi del Comerç legalitza les cooperatives i sostenia que aquestes...
“obedecen ante todo a la tendencia manifestada en las poblaciones fabriles de nuestro país, y principalmente de Alemania, Inglaterra y Francia, de asociarse los obreros con el único objeto de mejorar la condición de cada uno, facilitándoles los medios de trabajar, de dar salida a sus productos o de obtener con baratura los artículos necesarios para su subsistencia”
En l'any 1910, quan es fundà la Cooperativa [3] «El Respeto Mutuo» a Santa Eulàlia, s'havia generat a tota Catalunya una interessant dinàmica cooperativista que tres anys mes tard, al 1913, amb el I Congrés de Cooperatives d'Espanya, celebrat a Barcelona, es posava de manifest que el cooperativisme, el moviment obrer i el pensament socialista constituïen, per així dir-ho, un conjunt harmoniós, adquirint un grau d'expansió molt considerable. En aquest sentit assenyala Pérez Baró [4]...
“de las diversas y algunas de ellas muy interesantes ponencias presentadas al congreso de cooperativas de 1913 queremos destacar por sintomática la de don José María Tallada, con el título de "Relaciones de la Cooperación Obrera con el Movimiento Sindical y con la emancipación de los trabajadores", en cuyas conclusiones, después de afirmar que el cooperativismo tiene un marcado carácter obrero, propugnaba por una relación íntima entre aquél, el Movimiento Sindical de aquella época y los socialistas”
Ja llavors el cooperativisme al nostre país tenia setanta anys de vida. Narcís Monturiol i Anselm Clavé, fonamentalment, seguint els postulats dels socialistes utòpics, havien introduït a Catalunya les idees cooperativistes. Propagar el cooperativisme, deien, serà l'únic mitja per a fer desaparèixer l'explotació de l'obrer, ja que la cooperativa farà tanta competència a l'empresa individual que aquesta es veurà obligada a abandonar.
Al 1840 Joan Muns, un èpic líder sindical, creà a Barcelona la primera cooperativa de consum de l'estat espanyol. Al I Congrés Obrer Espanyol de l'any 1870, a Barcelona, Josep Roca i Galés, representant de la Cooperativa «La Propagadora del Trabajo» encapçalà el moviment cooperatiu i assenyalà que les associacions cooperatives i la instrucció eren armes molt més eficaces que la resistència obrera per arribar a la complerta emancipació dels treballadors [5]. Però a partir del període posterior a la caiguda de la I República (1874) les cooperatives [6], que havien nascut junt al moviment obrer, emprengueren un camí independent del dels sindicats, declarats aleshores il·legals i passant a actuar de forma clandestina.
El cooperativisme s'aniria desenvolupant lentament però amb passes segures. Les cooperatives, enteses com a unitats econòmiques de producció, comercialització o consum que pertanyen als mateixos treballadors o usuaris dels serveis, donaren lloc a tot un complex moviment social que es veuria escurçat al 1939.
Als barris de Barcelona les cooperatives sorgiren històricament a partir de l'existència d'un moviment obrer en procés d'enfortiment. El mateix ocorregué a Santa Eulàlia al 1910, quan s'anava configurant el caràcter industrial del barri. La industrialització a Santa Eulàlia fomentà inicialment l'habitatge modest a la carretera i també al raval de l'Aprestadora. Un carrer que va ésser desenvolupat a l'uníson, fou el de Buenos Aires, amb entrada prop el punt on s'ubicà la fàbrica d'en Rifà.
El barri de Santa Eulàlia tenia un teixit sòcio-cultural més feble que el de la Vila Vella (encara que a mesura que anava creixent el seu veïnatge, augmentaven les necessitats de l’associacionisme i ja havien començat a sorgir entitats, amb caires específics on s'agrupaven els eulaliencs [7]), i més marcat per la component obrera.
Entre els fundadors de la cooperativa hi-era en Josep Frontera i Puig, un treballador d’una colònia tèxtil de Balsareny que l’any 1909 s’havia traslladat a l'Hospitalet amb la seva família, per a treballar a la fàbrica de Can Trinxet i que el 1 914 va formar part de la junta de l’entitat.
La primera assemblea ordinaria de la cooperativa es va fer el 18 de desembre del mateix any 1910 i hi participaren uns 30 socis. La junta de la cooperativa es renovaria semestralment.
«La Cooperativa Popular de Consumidores El Respeto Mutuo», que admetia com a socis a “tots els obrers dedicats a les diferents arts i oficis, sense distinció d'idees, sempre que la seva moralitat i conducta siguin irreprotxables” definia al seus estatuts els seus objectius generals d’aquesta forma:
A) Reunir al seu si quantes persones sentin l'ideal cooperativista i que vulguin practicar-ho mitjançant la cooperació, aportant el seu concurs personal per a obtenir les avantatges que el mateix els pugui reportar.
B) Subministrar als seus components tota classe d'articles necessaris per la vida, a les millors condicions de preu, pes, mida i qualitat.
C) El foment i la institució de quantes seccions de cultura, mutualisme, i socors siguin necessàries pel millorament moral i material de la vida dels seus associats.
Va ser una entitat cívica molt activa, amb seccions culturals i artístiques d'importància, decididament identificada amb la vida quotidiana i els problemes de Santa Eulàlia. De totes maneres, «El Respeto Mutuo» no s'ajustaria, fins 1939, a la definició estricta de “associació purament econòmica”.
A banda d'aquest centre obrer que representava la cooperativa, hi havia al barri dos nuclis, l'un dretà i l'altre esquerrà, que polaritzaven l'activitat comunitària, fins al punt que se celebressin dues festes majors paral·leles. Els dos centres d'atracció s'organitzaven al voltant de dos establiments públics: el cafè de Cal Tòfol era la seu del Foment Eularienc, mentre que Cal Martiró era la seu de les esquerres, atès el caràcter obrer i industrial tèxtil del barri. Destaca en aquest sentit l'Ateneu Pro Cultura Pau i Amor (1931).
A la Cooperativa «El Respeto Mutuo», molt aviat apareixerien dues postures, dues formes d'entendre el cooperativisme. Irreconciliables però que coexistirien sense massa tensions, D'una part la dels que veien el cooperativisme com a un moviment social reformista o revolucionari i de defensa davant el capitalisme; i d'altre, la que explicava la cooperativa com a una modalitat d'associació purament econòmica adequada a determinats sectors i moments dintre del sistema capitalista. Aquesta última posició seria mantinguda per una majoria folgada de socis i coincidiria amb els criteris oficials de la Federació de Cooperatives de Catalunya.
Als seus primers anys, els seus fundadors farien un gran esforç per aconseguir un bon funcionament el instal·laren un reduït però animat Cafè-Bar. Pel que fa a la intenció cooperativista, s'adquiria a l'engròs aquells gèneres que poguessin interessar als socis, que podien accedir a comprar-los a la menuda i a crèdit, en condicions òptimes, sense carregar-hi beneficis mercantils.
De manera progressiva augmentaren la qualitat dels serveis i el número i varietat dels articles a la venda: Arròs, cafè, carbó, oli, vi, patates, mongetes, matança del porc setmanal, producció pròpia d'aiguardent i rom, etc. Els articles podien ser adquirits pels socis, a bon preu, i també pel públic en general.
Semestralment es repartia entre tots els membres de la Cooperativa els beneficis originats. Els socis que periòdicament feien serveis com servir el cafè, tallar i vendre carn o peix, descarregar carbó o efectuar tasques administratives percebien mes beneficis. Beneficis, tot s’ha de dir, summament baixos.
Molt d’hora establiren vincles amb importants cooperatives de Barcelona, com «La Formiga Martinenca», «La Flor de Maig» o «Pau i Justícia» que el permetrien aprendre d’algunes de les experiències cooperatives mes riques que van tenir lloc a la Ciutat Comtal.
SEGUEIX...
=========================================================
Gràcies per aquesta entrada, fèia molt que volia saber d'aquesta cooperativa, sóc veïna de Sta Eulàlia i hi vaig viure una temporada al costat, al carrer Unió.
ResponderEliminarUna abraçada.
El meu sogre que en Pau descansí va portar el bar de la Cooperativa junt amb un vei, el meu espos recorda les festes de 1ª comunio que si celebraven,ja que éll tenia que ajudar a posar les taules repartir les begudes el menjar el pastis etc. te molts bons records d'aquest indret tan vinculat al barrí , ell vivia a la carretera i quan ens vem casar vem anar a viure al carrer Buenos Aires, i pasavem per davant per portar a la canalla al xanfra amb carrer Unió van posar un especie de supermercat en el cual anavem a comprar ja que resultaba un xic mes economic, ens va donar molta tristesa la manera en que va acabar desaparexen o quan el van tirar a terra, una gran perdua per el barrí
ResponderEliminar