«COOPERATIVA EL RESPETO MUTUO» [III]

Finalitzada la guerra civil, la nova administració franquista obligà a «El Respeto Mutuo» a anomenar-se «Servicio Sindical Cooperativo El Respeto Mutuo», imposant una junta gestora amb tots els poders, els integrants de la qual s’havien convertit al franquisme i tenien la plena confiança de la Casa Sindical de la ciutat. Per la Llei de Cooperatives de 1942 les entitats cooperatives van ser incloses a l’Obra Nacional de Cooperació, exercint l’Estat un màxim control de les seves activitats i establint un rigorós intervencionisme que acabaria amb moltes d’elles. La cooperativa reprengué l'activitat fins on li fou possible, car que per conegudes raons òbvies, l'acció restava no gens reeixida. El formalisme verticalista [12] obligà l'entitat a enquadrar-se dins el "Servicio Cooperativo de la CNS”.

El que caracteritza a la Cooperativa als anys quaranta és el desmesurat descens al número de socis, provocat per l’asfixiant autoritarisme dels seus dirigents i per la pèrdua dels valors democràtics que tenia el funcionament de l’entitat. Altre factor que també faria perdre socis a la Cooperativa és el de les expulsions, expulsions per l’onada de robatoris de queviures de primera necessitat, donada la situació de miserabilitat de l’Espanya dels quaranta, de l’Espanya de les cartilles de racionament i de l’estraperlo. L’entitat inicià aquí el seu llarg declivi.

L'afer teatral i d'esbarjo, s'hi trobaven completament deturats fins que, cap el 1947, s'establí una mena de conveni amb la «Unió Recreativo-Cultural Aliança», de La Torrassa, entitat legalment constituïda, però mancada d'estatge adequat per l'actuació del seu elenc artístic. La sala de «El Respeto Mutuo», animada pels torrasencs (tant actuants com el seu públic), revifà dues o tres temporades. És on, entre d'altres actes importants, va presentar-se el disc de la sardana «Les noies de La Torrassa» i el quadre escènic de l'Aliança torrasenca anava actuant sota el mestratge d’excel·lents directors amateurs com en Francesc Escofet, Emili Peradalta o Joan Segarra. Moltes vegades, un cop representada la funció, es perllongava la sessió mitja hora més tot improvisant un «fi de festa», que els socis esguardaven amb ansietat. Sovintejà l'actuació dels mestre Jaume Ventura i Tort, com piano acompanyant dels cantants. També sortia sovint una noia veïna del carrer, que recitava admirablement. Anava sempre en companyia del seu pare —un treballador del tèxtil— i se'n deia Núria Espert.

En un ínterim, el club «Pimpinella» ocupà el local de la Cooperativa, quan, un cop adquirit l'edifici de la plaça Espanyola pel banc «Central», desdonà l'arrendatari, que era el bar Llorenç. I aquest, acomiadà «Pimpinella», sots-arrendat. Però tots dos cobraren les indemnitzacions amb força generositat. I a «Pimpinella», li va ésser possible deixar l'estatge provisional de la «Cooperativa» i llogar un al carrer Santiago Apòstol, prop Montseny.

Durant els anys cinquanta, l’organització de les festes majors del carrer de Buenos Aires i la utilització del seu Cafè com local per a banquets de bateigs i casaments dels veïns del barri li conferirien, de nou, una certa popularitat que anirà perdent poc a poc a la dècada següent.

A partir de la dècada de 1960, la difusió de la seguretat ser amplis sectors de les classes obreres i mitjanes, junt amb els canvis d'hàbits de la població contribuïren a la crisi del moviment cooperatiu de consum, que resultà incapaç de fer front a la nova situació i sortir-se'n. Tot això provocà la desaparició de la major part de cooperatives barcelonines.

A inicis del 1960, la Junta de la Cooperativa llogà els baixos a una fusteria, amb contracte indefinit. La passivitat de la seva direcció va tenir un marc molt adequat quan a l’any 1963 l’edifici es trobava en un lamentable estat de abandonament, amb algunes parets a punt de enfonsar-se i hagueren de realitzar-se urgentment obres de restauració. A finals dels seixanta admet (de franc) un grup de ping-pong com a una secció.

Restablert el sistema parlamentari a l'Estat espanyol, l'any 1978 hi fou creat un nou reglament de cooperatives. El 1979 hom traspassà les competències sobre cooperatives dins el territori de Catalunya a la Generalitat, i per l'Estatut d'Autonomia aquesta n'assumí la competència exclusiva. El Parlament de Catalunya aprovà una nova llei de cooperatives l'any 1982. Aquest mateix any n'hi havia unes 1 400 en funcionament (de les quals 390 són agràries, 340 de treballadors, 220 de serveis, 140 d'ensenyament, 120 de consumidors, 60 de transportistes, 55 de comerciants, 50 d'habitatges, 15 per a atenció de disminuïts, 11 caixes rurals, 8 del mar, 5 de crèdit). Entre les agràries més importants hi ha l'Agropecuària de Guissona, la Unió Agrària de Reus, la Cambra Arrossera d'Amposta, la Copaga de Lleida i l'Agrupació de les terres de Lleida. Entre les de treball sobresurten: Cristalleries de Mataró i Inducar (a Terrassa). I entre les de consumidors: Societat Cooperativa i d'Instal•lacions Assistencials Sanitàries, i la Cooperativa Catalana dels Consumidors.

Finalment, al 1980 rere anys de quasi total foscor i gràcies a un reduït nombre de socis [13] que es varen plantejar seriosament les perspectives del futur de l’entitat, «El Respeto Mutuo» iniciaria un procés de fusió amb altres tres cooperatives de consum, aquestes de Barcelona: «La Fraternitat» de la Barceloneta, «COPAZ» del barri de La Pau i «Bon Pastor» del barri del mateix nom, formant la «Cooperativa Catalana dels Consumidors».

“La Vanguardia” Jueves, 6 de marzo de 1980

ANUNCIO DE FUSION

Sociedades Cooperativas de Consumo

Las Sociedades Cooperativas de Consumo «La Sociedad Cooperativa El Respeto Mutuo», Inscrita en el Registro de Cooperativas con el n. 883, y domiciliada en Hospitalet de Llobregat, calle Buenos Aires, 27; «Cooperativa de Consumo La Fraternidad», inscrita en el Registro de Cooperativas con el n. 981 y domiciliada en Barcelona, calle San Carlos, n. 9; «Cooperativa Obrera Buen Pastor, inscrita en el Registro de Cooperativas con el n. 21.409, y domiciliada en Barcelona, calle Mare Eterna, n. 2; «Sociedad Cooperativa de Consumo Grupo La Paz “COPAZ”, Sdad. Coop.», inscrita en el Registro de Cooperativas con el n. 22.442, y domiciliada en Barcelona, calle Ampurdán, s-n., frente iglesia Grupo La Paz - La Verneda.

Ponen en conocimiento de todos los socios y terceros interesados, y a los efectos de lo previsto en el art. 76, apartado 3., del Reglamento de Cooperativas de 15 de noviembre de 1978, se hace constar que en las respectivas Asambleas Generales Extraordinarias celebradas los días 6 de septiembre de 1979, 14 de febrero de 1980, 13de septiembre de 1979, y 12 de julio de 1979, respectivamente, en los locales sociales de cada una de ellas, e tomaron mediante votación nominal y secreta, y por la mayoría establecida en la Ley y el Reglamento de Cooperativas, de más de 2/3 de los votos presentes y representados, el siguiente acuerdo:

Fusionarse entre ellas, acordando previamente cada una de ellas su propia disolución, el traspaso en bloque de sus patrimonios y la incorporación de todos sus socios a la Sociedad resultante.»

Barcelona marzo de 1980. — Los Presidentes.

Es va pensar que la unió seria, indubtablement, un fet beneficiós per reactivar i protegir l’àmbit de les cooperatives de consum a l’Hospitalet i Barcelona, que es trobava per aquells dies amb serioses dificultats.

La «Cooperativa Treball Associat, Stat. Coop. Ltda.» (COOP 2000), que va posar una tenda als baixos del xamfrà del carrer Buenos Aires amb Unió (nº 23) i que va obrir un nou establiment al carrer Martí Codolar (nº 43), tenia el clar propòsit de continuar conservant, encara que només fos amb forma simbòlica el nom de «El Respeto Mutuo», per la seva important contribució històrica al cooperativisme de l’Hospitalet i al desenvolupament del barri de Santa Eulàlia.      

El saló del “teatret”, ja molt deteriorat, va ser llogat per a fer reunions de diverses entitats, entre d'altres assemblees de l'Associació de Veïns de Santa Eulàlia o reunió amb Pep Jai (Josep Vidal i Riembau, Senador electe per Tarragona. II Legislatura-28/10/1982 al 23/04/1986), Secretari general del Sindicat camperol “Unió de Pagesos”, amb motiu de la celebració de la Setmana del Cooperativisme, o trobades de l'Agrupació Socialista del barri, com la que es va celebrar pels volts del 1984 amb motiu de la reconversió industrial (Astilleros Sagunto, etc.), amb el dirigent de la U.G.T. José Luis Corcuera (posteriorment, Ministre de l'Interior: 7 de julio de 1988 – 24 de noviembre de 1993).

 A començaments del 1983, la Junta (l'última), introdueix un grup d'esplai en règim de préstec (gratuït).

Dissortadament la vida de la C.O.O.P. (Cooperativa Catalana dels Consumidors) com a entitat cooperativa a l’Hospitalet va ser molt minvada. Al 1984 veient que l’intent de continuar sent una entitat social dins la Cooperativa 2000 no va reeixir, la junta directiva de «LA COOPERATIVA POPULAR DE CONSUMIDORES EL RESPETO MUTUO» va decidir dissoldre-la. Es van dipositar al Museu de l’Hospitalet objectes de valor sentimental dins de la vida de la associació, però el local va quedar gravat per una hipoteca subscrita amb una caixa d’estalvis catalana.

Al novembre del 1989, des de la Direcció de l'Aula de Cultura de Santa Eulàlia es va començar a elaborar un projecte per a recuperar l'edifici en la consolidació d'una proposta d'espectacle tipus “café-teatre”, que no va tenir plasmació.

Pocs anys després, la caixa propietària de la hipoteca va vendre l’edifici cooperatiu del carrer Buenos Aires  a una empresa privada, la qual va remodelar l'immoble l’any 1994 amb la pèrdua de tota l'estructura interior i amb modificacions importants a la façana. Moltes veus de la barriada es van dirigir a les autoritats culturals assenyalant la pèrdua de patrimoni històric que suposava la desaparició del bell casalot de la cooperativa, però no va haver-hi resposta administrativa als advertiments ciutadans. No més es va salvar un vell piano que restarà per sempre mes, esperem-ho, com a testimoni del que va ser una de les entitats mes representatives de la barriada de Santa Eulàlia.    

Dintre ja d’aquest segle, l’edifici va ser demolit i al seu lloc -sumant-li el solar de l'edifici adjacent, també enderrocat- es va construir un edifici doble d’habitatges. L'inmoble actual està rematat per un senzill frontó, segurament en homenatge i record del que rematava l'antic edifici de la coopertiva, el lloc on podia llegir-se el nom de l'entitat que va manar aixecar-lo. 

NOTES A FINAL DE TEXT

[*] Una cooperativa de consum es un tipus de cooperativa l’objectiu de la qual es el de satisfer les necessitats del seus socis, com la compra conjunta de determinats productes, la prestació de serveis personals, etc., exercint el seu dret a organitzar-se per autoabastir-se de material en les millors condicions possibles de qualitat i preu.

(1) “El Cooperativismo Español”. Juan Diego García Mejía. “Documentos y Estudios” n. 27. Fundación Friedrich Ebert. Madrid 1983.

(2) La figura més destacada és, probablement, Fernando Garrido. Conspirador antimonàrquic, llegendari federalista, convençut socialista i organitzador de cooperatives; visita al 1862 als cooperativistes de Rochdale profunditzant els seus coneixements i convertint-se en un fervorós promotor (apòstol per a molts) del cooperativisme espanyol.

(3) Acta de la Junta General de constitución de la Sociedad Cooperativa de Consumo «El Respeto Mutuo» celebrada el día diez y ocho de Septiembre de mil nueve cientos diez en el local social. Convocada para las tres de la tarde de dicho día, abríase la sesión a las cuatro bajo la presidencia de D. Jaime Torres, actuando de Secretario D. Delfín Colillas con asistencia de treinta y tres individuos.

El Sr. Presidente manifestó que la presente junta sólo tenía por objeto, como indica la convocatoria, constituirse en forma legal la Sociedad y elegir la Junta Directiva en la forma dispuesta en el Reglamento que ha sido presentado al Sr. Gobernador civil de la provincia, y en virtud de haber transcurrido los ocho días que prescribe el artículo 5º de la ley de asociaciones vigente.

En su consecuencia dióse lectura del Reglamento cuyos artículos fueron aprobados por unanimidad.

Seguidamente procedióse a elegir la Junta Directiva cuyo resultado es el siguiente: presidente, D. Salvador Aymerich, habitante en Hospitalet del Llobregat Carretera de Stª Eulalia nº 73 tienda; vicepresidente, D. Esteban Camprecios, habitante en la Carretera de Stª Eulalia nº 49 piso 1º puerta 2ª; Secretario D. Antonio Oliva habitante en la...

(4) “El cincuenta aniversario del Primer Congreso de Cooperativas de España”. Alberto Pérez Baró. Revista de Estudios Cooperativos, núm. 4/1964.

(5) “I Congreso Obrero Español”. Víctor M. Arbeola. Editorial ZYX. Pàg. 15. Madrid. 1972.

(6) La obra probablement més consultada sobre el cooperativisme espanyol és la de Joan Raventós i Carner “El movimiento cooperativo en España”. Ed. Ariel. Barcelona, 1960.

(7) “Pel raval de Santa Eulàlia”. Galeno. “Progrés”. núm. 54. Gener 1988. Pàg. 17.

(8) “Victoriosos i derrotats. El franquisme a l'Hospitalet (1939-1951)”. Carles Santacana i Torres. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1994.

(9) "L'Hospitalet. La història de tots nosaltres (1930-1936)." Joan Camós Cabaceran,

(10) “L'Espill”.  núm. 7. 1 març 1935.

(11) “Identitats”. núm. 0. Pàg. 22. tardor 1987.

(12) “Victoriosos i derrotats. El franquisme a L'Hospitalet (1939-1951)”. Carles Santacana i Torres. pàg. 229. Publicacions de l'Abadia de Monserrat 1994.

(13) Josep Cutilles i Tomàs va ésser un dels socis capitalista de la nova etapa de la Cooperativa.

{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{0}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}