A partir d'aleshores «El Respeto Mutuo», oferia els seus locals per a les reunions dels seus membres, i també es va convertir, en aquells anys, en lloc habitual de reunions i assemblees de treballadors del barri afectats per qualsevol conflicte amb les seves empreses, anava adquirint una maduresa i un potencial humà molt valuós.
El 4 d’agost del 1921, a la sessió celebrada per la Junta de Govern de la Quinta de Salud «La Alianza», es va acordar la admissió com a entitat federada de la Cooperativa El Respeto Mutuo, així com a les següents entitats: Montepíos Ángel de la Guarda, Ntra. Sra. De los Dolores y Santa Leonor, y Cooperatives, La Alianza Sáltense y La Manresana.
Seria en aquella època quan la cooperativa i va començar a desplegar tasques i activitats culturals diverses. Al 1923 es formà una coral, que rivalitzà amb el cor de «Cal Martirò» i que organitzà diversos festivals, trobades corals i concerts. Encara que des de un bon començament sempre va haver-hi ball els diumenges, al 1924, al crear-se la Comissió de Festes de la Cooperativa s'establí un programa festiu propi amb balls tots els dissabtes i diumenges per la nit. Al 1927 es crearia un grup de teatre i a més, tampoc hi faltava el cafè on els i les treballadores es reunien diàriament enmig de les característiques d'un casino.
El seu funcionament profundament democràtic fou la clau per fiançar la Cooperativa i fer que els seus membres entenguessin la tasca de l’entitat com una empresa molt seva.
A la pàgina 15 de l’exemplar de “LA VANGUARDIA” del dia dimecres, 30 de marc del 1927, apareixia la següent noticia:
HOSPITALET DE LLOBREGAT
En la madrugada del domingo se cometió un robo en la cooperativa “El Respeto Mutuo” de la calle Buenos Aires de la barriada de Santa Eulalia, apoderándose de gran cantidad de mercancías allí almacenadas para lo cual penetraron dentro del mencionado local abriendo un boquete en el tejado. Ya dentro, vaciaron dos sacos de patatas para poder llenarlos con los objetos de que pensaban apoderarse y una vez llenos salieron a la calle pero tuvieron la mala fortuna -para ellos- de tropezar con el sereno Francisco Ballesté al cual le infundió sospechas que a tales horas transitaran dos individuos con sendos sacos llenos y dióles el alto, dándose a la fuga y abandonando lo robado al verse perseguidos y amedrentados por los disparos que hubo de lanzar el referido sereno para ver de atemorizarles y dar la voz de alarma. Después de un rato de persecución pudieron desaparecer, protegidos por la circunstancia de estar la línea férrea de los Ferrocarriles Catalanes no muy lejos del lugar de la ocurrencia.
Hecha la investigación del contenido de los sacos vióse que éstos contenían lo siguiente: 181 pares de medias de señora; 16 de calcetines; dos camisetas; cuatro pantalones para caballero; cuatro de señora; una pieza de tejido y ocho cortes de trajes para caballero.
Asimismo, asegúrase que se llevaron alguna cantidad en metálico, aunque se ignora la cuantía.
—Costa
Foren importants les festes de Carnaval, amb els brillants balls de màscares, les revetlles de Sant Joan i Sant Pere i les celebracions de Nadal. També es participava en actes benèfics, com ho expliciten aquestes noticies recollides per “La Vanguardia”
El jueves, día 12 de mayo de 1927, tendrá efecto en el local del cinema Victoria, un festival artístico literario, organizado por la tercera Delegación de Beneficencia de esta ciudad, a beneficio de la XII Fiesta de los Viejos, con la colaboración de las entidades cooperativas «El Respeto Mutuo», Montepío «La Humanitaria», Fomento Eularienc y Unión Hortensia, en cuyo acto tomarán parte significados elementos ya conocidos en esta barriada. — Costa.
13 abril 1930
HOSPITALET
El jueves día 10 de los corrientes, por la noche, tuvo lugar, en el local del cinema Victoria, un lucido festival literario, artístico y benéfico, organizado por la tercera delegación del Patronato Local de Beneficencia, con la cooperación de las sociedades Unión Hortensia, Fomento Eularienc y Cooperativa El Respeto Mutuo, a beneficio de la XV fiesta de Homenaje a la Vejez, habiendo salido gratamente satisfecha la numerosa concurrencia que asistió a la fiesta.
El acto terminó a avanzada hora de la madrugada, con un discurso de gracias a los artistas que habían tomado parte, desinteresadamente, en la fiesta y a los asistentes, a cargo del señor Grau, secretario del Patronato, siendo luego obsequiados los artistas con un exquisito lunch.
El alcalde y los tenientes de alcalde de los distritos segundo y tercero y concejales de la barriada, acompañados de la junta de la delegación en el distrito, presidieron la fiesta.
— Costa
Al 1928 la Comissió de Festes de la Cooperativa va adquirir una pianola i degut al seu alt cost es va veure obligada a aixecar el preu de l’entrada al ball a una pesseta. De qualsevulla manera sempre restava el recurs de que per setanta-cinc cèntims es podia assistir a una representació teatral del quadre escènic, creat al 1927, que tenia lloc cada quinze dies els diumenges per la tarda i, en ocasions, hi havia fins i tot sarsuela.
Al 1929, el 18% de les famílies de Santa Eulàlia (el barri tenia, llavors, uns 6.000 habitants) hi eren associades a la Cooperativa i un 10% més es relacionaven amb freqüència amb l'entitat. El local social constava d’un ampli Cafè situat al primer pis de l’edifici (amb un petit escenari), on es jugava a les cartes, al dominó o es conversa, i que feia a vegades de saló de ball o de teatre. La planta baixa s’utilitzava com enorme tenda i magatzem. Anys mes tard, al 1932, es construiria una segona planta destinada a lloc de reunions i de juntes.
En la Segona República [9] amb els presidents Antoni Rubís, Prudenci Sitjà, Esteve Campreciós i Vicenç Ferrer, es va unir a la Federació de Cooperatives de Catalunya, la Cooperativa Central de Compres i la Caixa de Crèdit Agrícola. Aquesta època va ser plena de possibilitats d'acció econòmica i social.
Per primera vegada, i per iniciativa de la Cooperativa, l’any 1931 la «Unió Hortènsia», el «Foment Autonomista Eulalienc» i el «Respeto Mutuo» realitzaren alguns actes unitaris (teatre, conferencies), davant els astorats veïns que havien assistit tota la vida a les rivalitats, en ocasions amb encontres desagradables, de les tres entitats.
Mentre, els socis de la Cooperativa continuaren l'acció progressiva. I anaven «fent» joc, tertúlia i teatre, com sabem per la premsa generalista i local:
“La Vanguardia” 21 diciembre 1934.
—Con motivo de las próximas fiestas de Navidad, la Cooperativa «El Respeto Mutuo», ha organizado una función teatral, que tendrá lugar el día 25, a las nueve y media de la noche. — Costa
El diumenge [10], dia 17 de febrer de 1935, posaren en escena les obres “La dama de l'amor feréstec” del conegut dramaturg Joan Puig i Ferrater i la joguina en un acte d'en Conrad Roure “La casamentera”. Com és costum en aquella casa, les obres foren executades d'una manera excel·lent tant el que fa referència a la interpretació com en la presentació escènica.
Al 1935 la publicació local “L’Espill” al seu número 21 informa dels actes de la inauguració de la “Secció d’Esbarjo, Cultura i Esport” de la Cooperativa. Un d’aquests actes era la conferència de l’escriptora Àngela Graupera sobre el tema “L’ immoralitat de la guerra”. No més un any més tard de la conferencia cobraria una actualitat dramàtica, quan arribà el 1936, any dels tristors esdeveniments.
La Guerra Civil representà per la Cooperativa la fi del seu període mes brillant i actiu i va suposar uns moments de gran risc per la seva supervivència. Encara que a l’esclatar la conflagració la cooperativa va continuar realitzant durant un temps les mateixes funcions i, inclús, va arribar a crear noves sucursals en altres llocs de l'Hospitalet, l’entitat restà controlada i sotmesa a estrictes limitacions.
Al setembre de 1936, quan es portaven dos mesos de guerra, l’entitat va crear una Junta de Cultura que s’encarregava d’organitzar actes i festivals de recolzament al Comitè de Milícies Antifeixistes i de coordinar ajuts a la Creu Roja. Però a finals d’aquell mateix mes es van aturar les activitats. Es necessitava afavorir les causes revolucionàries en contra el feixisme.
El mes de desembre, en uns moments de problemes en les subsistències bàsiques per l’escassetat de queviures que havia produït desassossec entre la població urbana de la ciutat de Barcelona i a les de les seves rodalies, després de que es penses que s’havia solucionat la situació d’ingovernabilitat amb l’ultima «crisi» del Govern de la Generalitat i de possessionar-se Comorera de la Conselleria d’Abasts, la tensió es va agreujar per les picabaralles produïdes entre els sindicats U.G.T. i C.N.T. El malestar ciutadà es va concretar arrel de que la gent no va poder adquirir pa durant uns dies en els torns oberts en les fleques. Aquestes tensions es van materialitzar en mobilitzacions i manifestacions, sobre tot de dones, on es lamentaven del problema de distribució d’aliments. El crit general era: «Menys comitès y mes pa. Que governi un Govern: el de la Generalitat».
En aquesta atmosfera de tibantor, la fase de concreció i direcció revolucionària que s’havia enllestit des de l'Ajuntament de concentració es va trencar amb l'afer de la incautació o assalt de les cooperatives de consum locals «L'Avenç» i «El Respeto Mutuo» [11], el 25 de desembre de 1936, fets que van ser recolzats per la CNT, que no veia amb bons ulls, el caràcter “restringit” de “només socis” que deia que tenien les cooperatives.
Els militants de la CNT van haver d'agafar els queviures ja que en temps de guerra la col•lectivització dels recursos implicava la desaparició d'organitzacions econòmiques que no afavorien totes les classes populars. Fins i tot l'agreujament del problema de la mancança de queviures portaria rivalitats polítiques entre partits i sindicats com el PSUC, ERC i la CNT. Aquestes tres organitzacions formaven part d'un mateix front i volien arribar en el mateix lloc però segurament de maneres molt diferents.
Entrat ja el 1937, la Cooperativa va crear una sucursal al carrer Baró de Maldà, cantonada al de Barcelona, que llavors no passava d'aquella tramada. Els beneficiaris preferents eren els funcionaris municipals.
Als mesos posteriors, mentre la situació es deteriorava a tot el país, els socis augmenten de forma extraordinària degut a les greus dificultats per aconseguir menjar, dificultats que es veien enormement incrementades per la Cooperativa a l’hora de localitzar i de comprar grans quantitats de queviures per cobrir les necessitats dels associats.
Novament, a l’abril de 1937 els pocs gèneres que tenia «El Respeto Mutuo» foren requisats. A l’estiu de 1937, en un ambient de crispació i desesperança es varen produir robatoris de menjar estris i mobiliari, inclús per part d’alguns socis. A l’Acta de l’Assemblea Extraordinària de data 30-12-1937 assenyala la intervenció d’un soci que en plena polèmica sobre si s’havia d’expulsar o no als membres de la Cooperativa que havien robat estris i menjar, diu el següent:
“Creo definitivamente que hay que perdonar los abusos cometidos por algunos de nuestros compañeros a tenor de los días que estamos viviendo, en los que parece que todo va a desaparecer a nuestros pies”
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<0>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
No hay comentarios:
Publicar un comentario