UNA VISIÓ PERSONAL SOBRE L'AUTORA
No recordo exactament la data, però segur que era al tombant de l'any 2002, cap al 2003.
Aquell dia, al Centre Cultural en van donar una noteta amb el nom de dues dones i dos telèfons per a que m’hi posés en contacte. No les coneixia de res, però vaig trucar al telèfon del primer nom i em vaig presentar. La meva interlocutora era la senyora Neus Llosa i em va dir que volia parlar amb mi perquè la seva filla Mireia havia rebut l'encàrrec d'escriure un llibre sobre l'Hospitalet i pretenia que jo l'informés sobre coses i històries de Santa Eulàlia. Li vaig dir que pensava que la podria ajudar ben poc, ja que jo no era un professional de la història, sinó només un afeccionat que havia ajudat a muntar l'Arxiu del barri -que en aquells moments es trobava tancat per obres-, però que no tenia cap inconvenient en parlar amb ella i explicar-li tot el que sabés sobre el que a ella li pogués interessar. Vam quedar citats per al proper dissabte al Bar Serra (centre neuràlgic de trobades, el "meeting point" no oficial de Santa Eulàlia) i allà em vaig dirigir a l'hora convinguda, amb una cartera plena de gom a gom amb "els tresors" que havia guardat a casa quan els fons de l'Arxiu van ser dipositats a un magatzem de l'Ajuntament.
Mireia, una jovenívola universitària m'estava esperant en companyia del seu pare i de seguida vaig agafar-li simpatia. Em va explicar de què tractava el contracte que havia signat per a escriure un llibre sobre l'Hospitalet abarcant l'època des de finals del segle XIX als anys seixanta de la centúria passada. Les fotos que anessin al llibre no havien de ser en color, per a remarcar més l'etapa triada. D'inici, l'obra es vendria en fascicles setmanals durant un any a quioscs i llibreries i, al final, es publicaria en forma de llibre, ja relligat. Vaig acceptar de seguida prestar-li la meva minsa col•laboració, sentint-me afalagat per la proposta.
Les galerades de cada fascicle m'arribarien a casa esglaonadament i, si hi tenia alguna observació a fer, li comentaria a la Mireia. Vam quedar en anar al magatzem on estava dipositat el fons documental de l'Arxiu Històric Santa Eulàlia de Provençana per si trobava cap material que l'interessés per aconseguir el seu objectiu.
Mentre fèiem la xerrada, vaig observar que al fons del saló del bar es trobava esmorzant en Celestino Corbacho, Alcalde de l'Hospitalet, qui al finalitzar el seu refrigeri va passar pel costat de la taula on érem i em va saludar molt cordialment, aturant-se a parlar amb mi. Vaig aprofitar l'ocasió i li vaig presentar a la Mireia i al seu pare, i li vaig explicar el compromís que havia agafat la jove historiadora, insinuant-li que, en acabar un projecte tant important per a la nostra ciutat, ell podria fer-li el favor d'escriure la presentació del llibre, compromís que va agafar sense recances i que va materialitzar a l'hora de la publicació de l'obra.
La Mireia ho va organitzar tot amb una exquisidesa i una professionalitat envejable. Havia contactat amb d'altres persones dels diferents barris de la ciutat amb la finalitat de formar un "Consell Assessor" i el primer dia que em va convocar per assistir a una sessió de l'òrgan em vaig sentir molt honorat, rodejat de tantes persones il•lustres. Al final de tot, el dia que es va fer la presentació del llibre al Barrades, ens va fer pujar a l'escenari a on ens van obsequiar amb un record del dia. Durant les cinquanta setmanes que els fascicles van anar apareixent al quioscs, vaig ser el mes entusiasta propagandista de l'obra, no només perquè fos un èxit en vendes, sinó perquè estava convençut de que era un volum cabdal per a la història de l'Hospitalet que mereixia ser a totes les llars de la ciutat.
Darrera d'aquesta joia de llibre -és una eina històrica importantíssima i, a més, un objecte bell, que agrada repassar sovint per l'atractiu que és-, i a banda del que va costar la seva realització tècnica, hi ha milers d'hores de treball de la Mireia, entrevistant persones, consultant fons documentals, cercant dades i perseguint rumors de dades que havia de confirmar. Un gran mèrit personal, encara que se que la Mireia pensa que, de veritat, el resultat final va ser possible gràcies a gent que, per bona voluntat i de forma generosa, va disposar-li temps i explicacions. Mireia sempre diu que aquestes persones hi varen ser les que realment van fer el llibre i ella, només la mà que el va materialitzàr. Una humilitat i una actitud que l'honoren i que li dona, encara, mes valor a la seva persona i al seu treball.
Sé el que li va costar aconseguir les fotografies que podem admirar a les pàgines del llibre i sé de la simpatia i l'agraïment que ha deixat als cors de les persones que va tractar en aquells mesos. Per a mi, aquella experiència extraordinària ha deixat una empremta indeleble a la meva memòria i sóc el més fervent admirador de la Mireia Mascarell i Llosa, per haver fet un llibre important que pot justificar plenament -per la seva utilitat i bellesa- tots els esforços i il•lusions que va abocar en la seva realització. Gràcies, Mireia!
Aquell dia, al Centre Cultural en van donar una noteta amb el nom de dues dones i dos telèfons per a que m’hi posés en contacte. No les coneixia de res, però vaig trucar al telèfon del primer nom i em vaig presentar. La meva interlocutora era la senyora Neus Llosa i em va dir que volia parlar amb mi perquè la seva filla Mireia havia rebut l'encàrrec d'escriure un llibre sobre l'Hospitalet i pretenia que jo l'informés sobre coses i històries de Santa Eulàlia. Li vaig dir que pensava que la podria ajudar ben poc, ja que jo no era un professional de la història, sinó només un afeccionat que havia ajudat a muntar l'Arxiu del barri -que en aquells moments es trobava tancat per obres-, però que no tenia cap inconvenient en parlar amb ella i explicar-li tot el que sabés sobre el que a ella li pogués interessar. Vam quedar citats per al proper dissabte al Bar Serra (centre neuràlgic de trobades, el "meeting point" no oficial de Santa Eulàlia) i allà em vaig dirigir a l'hora convinguda, amb una cartera plena de gom a gom amb "els tresors" que havia guardat a casa quan els fons de l'Arxiu van ser dipositats a un magatzem de l'Ajuntament.
Mireia, una jovenívola universitària m'estava esperant en companyia del seu pare i de seguida vaig agafar-li simpatia. Em va explicar de què tractava el contracte que havia signat per a escriure un llibre sobre l'Hospitalet abarcant l'època des de finals del segle XIX als anys seixanta de la centúria passada. Les fotos que anessin al llibre no havien de ser en color, per a remarcar més l'etapa triada. D'inici, l'obra es vendria en fascicles setmanals durant un any a quioscs i llibreries i, al final, es publicaria en forma de llibre, ja relligat. Vaig acceptar de seguida prestar-li la meva minsa col•laboració, sentint-me afalagat per la proposta.
Les galerades de cada fascicle m'arribarien a casa esglaonadament i, si hi tenia alguna observació a fer, li comentaria a la Mireia. Vam quedar en anar al magatzem on estava dipositat el fons documental de l'Arxiu Històric Santa Eulàlia de Provençana per si trobava cap material que l'interessés per aconseguir el seu objectiu.
Mentre fèiem la xerrada, vaig observar que al fons del saló del bar es trobava esmorzant en Celestino Corbacho, Alcalde de l'Hospitalet, qui al finalitzar el seu refrigeri va passar pel costat de la taula on érem i em va saludar molt cordialment, aturant-se a parlar amb mi. Vaig aprofitar l'ocasió i li vaig presentar a la Mireia i al seu pare, i li vaig explicar el compromís que havia agafat la jove historiadora, insinuant-li que, en acabar un projecte tant important per a la nostra ciutat, ell podria fer-li el favor d'escriure la presentació del llibre, compromís que va agafar sense recances i que va materialitzar a l'hora de la publicació de l'obra.
La Mireia ho va organitzar tot amb una exquisidesa i una professionalitat envejable. Havia contactat amb d'altres persones dels diferents barris de la ciutat amb la finalitat de formar un "Consell Assessor" i el primer dia que em va convocar per assistir a una sessió de l'òrgan em vaig sentir molt honorat, rodejat de tantes persones il•lustres. Al final de tot, el dia que es va fer la presentació del llibre al Barrades, ens va fer pujar a l'escenari a on ens van obsequiar amb un record del dia. Durant les cinquanta setmanes que els fascicles van anar apareixent al quioscs, vaig ser el mes entusiasta propagandista de l'obra, no només perquè fos un èxit en vendes, sinó perquè estava convençut de que era un volum cabdal per a la història de l'Hospitalet que mereixia ser a totes les llars de la ciutat.
Darrera d'aquesta joia de llibre -és una eina històrica importantíssima i, a més, un objecte bell, que agrada repassar sovint per l'atractiu que és-, i a banda del que va costar la seva realització tècnica, hi ha milers d'hores de treball de la Mireia, entrevistant persones, consultant fons documentals, cercant dades i perseguint rumors de dades que havia de confirmar. Un gran mèrit personal, encara que se que la Mireia pensa que, de veritat, el resultat final va ser possible gràcies a gent que, per bona voluntat i de forma generosa, va disposar-li temps i explicacions. Mireia sempre diu que aquestes persones hi varen ser les que realment van fer el llibre i ella, només la mà que el va materialitzàr. Una humilitat i una actitud que l'honoren i que li dona, encara, mes valor a la seva persona i al seu treball.
Sé el que li va costar aconseguir les fotografies que podem admirar a les pàgines del llibre i sé de la simpatia i l'agraïment que ha deixat als cors de les persones que va tractar en aquells mesos. Per a mi, aquella experiència extraordinària ha deixat una empremta indeleble a la meva memòria i sóc el més fervent admirador de la Mireia Mascarell i Llosa, per haver fet un llibre important que pot justificar plenament -per la seva utilitat i bellesa- tots els esforços i il•lusions que va abocar en la seva realització. Gràcies, Mireia!
L'OBRA
L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat és un llibre que recull fotografies representatives de les diferents vessants de la ciutat entre les darreries del segle XIX fins al 1965, que posa l’accent en l’aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions, les festes i també els paisatges, els edificis arquitectònics i els monuments antics. El volum de la publicació és de 678 pàgines en format Din A4 amb unes 1.200 fotografies, restaurades digitalment, impreses a dues tintes, en color sèpia, i enquadernat de luxe.
S’hi poden trobar temes ordenats segons el calendari festiu de l’any, espais dedicats a les entitats i al folklore, vistes de carrers i panoràmiques de la població, edificis arquitectònicament destacats, esdeveniments històrics locals, festes majors, fires, festes de barri, col·legis, oficis avui perduts i d'altres de transformats, comerços, personatges locals rellevants i indrets. El seu conjunt teixeix, gradualment, la història del poble. Una oportunitat única de presenciar la metamorfosi que va patir la societat durant el segle XX.
S’hi poden trobar temes ordenats segons el calendari festiu de l’any, espais dedicats a les entitats i al folklore, vistes de carrers i panoràmiques de la població, edificis arquitectònicament destacats, esdeveniments històrics locals, festes majors, fires, festes de barri, col·legis, oficis avui perduts i d'altres de transformats, comerços, personatges locals rellevants i indrets. El seu conjunt teixeix, gradualment, la història del poble. Una oportunitat única de presenciar la metamorfosi que va patir la societat durant el segle XX.
Amb la col·lecció l’Abans, l’Editorial Efadós té la voluntat de preservar la memòria oral de cada vila, predestinada a desaparèixer, i recuperar aquest patrimoni d’un valor encomiable.
L'Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965. Autora: Mireia Mascarell Llosa. ISBN: 84-95550-29-6
L'Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965. Autora: Mireia Mascarell Llosa. ISBN: 84-95550-29-6
La col·lecció ‘L'Abans' dedica un volum a L'Hospitalet
Ha estat elaborat per Mireia Mascarell
El Centre Cultural Barradas va acollir el 17 de març del 2005 la presentació del volum que la col·lecció ‘L'Abans, Memòria Fotogràfica i Històrica dels Pobles de Catalunya' ha dedicat a L'Hospitalet. Es tracta d'un recull de fotografies i testimonis que cobreix el període entre 1890 i 1965. Ha estat una feina llarga i costosa durant gairebé dos anys, però finalment el passat 17 de març la Mireia Mascarell, acompanyada per la Roser Aris, directora de L'Abans, i pel tinent d'alcalde d'Educació i Cultura, Mario Sanz, va presentar el volum que la col·lecció L'Abans, Memòria Fotogràfica i Històrica dels Pobles de Catalunya ha dedicat a L'Hospitalet.
La col·lecció L'Abans, publicada per l'editorial Efadós és un recull de fotografies i testimonis de diferents poblacions de Catalunya entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Tots els volums paren especial atenció a les tradicions pròpies de cada població i a les diferents entitats i al folklore.
L'encarregada d'elaborar el volum corresponent a L'Hospitalet ha estat Mireia Mascarell, que va passar hores i hores recopilant les 4.000 fotografies de que consta el llibre, i conversant amb veïns i veïnes de la ciutat, fins a configurar les gairebé set-centes pàgines de que consta l'obra. Segons va dir l'autora, el llibre és "el resultat final de totes aquelles converses".
Mireia Mascarell no ha estat sola en aquesta aventura, ja que ha comptat amb la col·laboració d'un consell assessor format per diversos experts, entre els que es troben Matilde Marcé, Valentí Julià i Lluís Abarca, entre d'altres; a més de l'ajuda del Centre d'Estudis de L'Hospitalet, l'Arxiu Municipal i el Museu de L'Hospitalet.
La directora de la col·lecció L'abans i representant de l'editorial Efadós, Roser Aris va destacar l'enorme feina que porta dur a terme un projecte com aquest, i va recalcar que l'objectiu de la col·lecció és transmetre i mantenir viva la memòria històrica dels pobles i ciutats de Catalunya.
Per la seva part, el tinent d'alcalde de l'àrea d'educació i Cultura de l'Ajuntament de L'Hospitalet, Mario Sanz, va voler fer un reconeixement a la tasca duta a terme per les entitats que treballen en la recuperació i la conservació de la memòria històrica a L'Hospitalet, i va definir el resultat final del treball de Mireia Mascarell com a "un recull de tota la gent que ha fet la ciutat de L'Hospitalet".
Per la seva part, el tinent d'alcalde de l'àrea d'educació i Cultura de l'Ajuntament de L'Hospitalet, Mario Sanz, va voler fer un reconeixement a la tasca duta a terme per les entitats que treballen en la recuperació i la conservació de la memòria històrica a L'Hospitalet, i va definir el resultat final del treball de Mireia Mascarell com a "un recull de tota la gent que ha fet la ciutat de L'Hospitalet".
Canal-h.net. 18/03/05
""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""
Bona aquesta entrada, que jo ja coneixia de la teva boca, però que està molt, però que molt bé que comparteixis amb la resta de l´audiènica, em va semblar, quan la vaig conèixer, que tú, a la chita callando, al final mereixes un lloc important en la memòria col.lectiva de tota la ciutat,
ResponderEliminar