EL GRUP ESCOLAR "FRANCESC MACIÀ"

El Molt Honorable Francesc Macià, primer President de la Generalitat restaurada

L'Hospitalet tenia a l'any 1931 aproximadament 35.000 habitants que vivien bàsicament de l'agricultura i la industria. Les seves escoles s'estructuranven al voltant del Consell de l'Escola Nova Unificada del Baix Llobregat. Amb l'arribada de la Repùblica es va incrementar l'edificació de noves escoles per tal de cobrir la mancança de plaçes escolars. 

Ramon Frontera i Bosch, Alcalde de `l'Hospitalet

L'alcalde Ramon Frontera -d´ERC-, va ser, al 1934, l'artífex  a l'Ajuntament de l'impuls polític en aquest sentit, i va ser llavors quan s'escomençaren a  fer plans per a la creació de col.legis públics per a cobrir el déficit existent, amb la idea de obrir escoles per a tothom. Els esdeveniments històrics ocorreguts a aquella època varen impedir complir amb el plà d'edificacions, però la escola que volem glossar avui, va ser construída, encara que amb molts entrebancs que intentarem explicar a continuació. 

El 21 d'agost del 1932 l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat va acordar la construcció per subhasta de dos edificis escolars en terrenys propietat del Municipi, situats, un al carrer de Campoamor i l'altre a la prolongació del carrer de les Corts Catalanes. Ambdós col.legis estaven dissenyats per l'arquitecte Municipal de la Ciutat, Ramon Puig i Gairalt.

Ramon Puig i Gairalt, arquitecte

Aquell mateix mes s'inauguraria el "Grup Escolar Rosend Arús" construït a la finca Bori. A la festa, assistiría el President de la Generalitat, Francesc Macià, que inauguraria, igualment, la biblioteca municipal establerta al carrer amb el seu nom.

El dimarts 11 d'octubre del 1932 va tenir lloc al'Ajuntament la subhasta d'abjudicació de les obres de construcció del Grup Escolar del carrer de les Corts Catalanes, prolongació de la Gran Via de Barcelona que constaría de sis graus, tres de nois i tres de noies. Es varen pressentar dos postors: el Foment d'Obres i Construccions i el Sr. Joan Albet, adjudicant-se, provisionalment, al primer per la quantitat de 126.00 pessetes, essent el pressupost del contracte de 141.300 pesetes. Al dia següent es va fer la subhasta de l'Escola Unitaria del carrer Campoamor. L'acta d'adjudicació d'aquest últim col.legi es va fer en català. Per contra de la del dia anterior es va efectuar en castellà. El notari de Sant Boi, senyor Bofill, ho va explicar dient que, al seu entendre, la vigencia de l'Estatut no començava fins passats els vint dies de la lliure inserció a la "Gaceta".  

El 13 de novembre del 1932  es van cursar al Consell Provincial d'Ensenyament Primari el expedients incoats per l'Ajuntament de l'Hospitalet  sol.licitant una subvenció per a  la construcció d'un grup escolar, amb sis seccions, al Passatge Elias (avui carrer Castelalo), cantonada a Corts Catalanes, prolongació de la Gran Via barcelonesa.



El President de la Generalitat, amb barret clar a la mà, atenent les explicacions de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt sobre la maqueta d'un Centre Escolar que, a la fí, s'anomenaria Francesc Macià

El dilluns 23 de maig del 1933 es va inaugurar als baixos de la plaça de Catalunya de Barcelona una mostra amb la qual l'Associació d'Arquitectes de Catalunya presentaba las activitats d'alguns dels seus associats, en quan a construccions escolars es refería d'uns quinza anys enrera fins a la data de la mostra, época en la que havia que fitxar-se el punt de partida dels locals per a escoles amb els quals s'anave poblant el territori català en substutució de les escoles mal acondicionades que tant abundaben fins llavors. A l'acte acudí el president de la Generalitat de Catalunya, el sr. Francesc Macià. L'arquitecte municipal de l'Hospitalet de Llobregat, Ramon Puig i Gairalt, va exposar dues maquetes i els planols de les escoles de la ciutat que s'estaven construïnt en aquells moments, mostrant amb varies fotografies l'estat de les obres.

El 27 de gener del 1934 la "Gaceta" publicava una extensa relació de les escoles vacants que havien de ser provistes de mestres. Entre d'elles, figuraba la Escola Unitaria de l'Hospitalet -es déia que la ciutat comptava amb 33.567 habitants- que estaba construint-se.

El sis de febrer, el recentment elegit Alcalde de l'Hospitalet, en Ramon Frontera i Bosch, acompanyat del Delegat de Foment, Sr. Mateu, de l'arquitecte municipal Puig-Gairalt i del secretari, Sr. Coca Alujas, girà una visita d'inspecció a les obres que es realitzen als Grups Escolars del carrer Campoamor i de la barriada de Santa Eulàlia (esl quals estan finalitzant-se), amb la fi de veure de donar una mes gran rapideasa a la seva construcció i que siguin inaugurats el més d'hora possible per a poder atendre a les necessitats del nombrós contingent escolar que no pot assistir-hi a escola per manca dels locals apropiats. 

El diumenge 11 de febrer, l'Alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, en Ramon Frontera i l'Arquitecte Municipal, Ramon Puig-Gairalt,  van visitar el "Grup Escolar Ignasi Iglésias" de Girona. Supossem que varen anar per a veure com era una escola d'aquest tipus que ja funcionaba.

El molt Honorable President de la Generalitat, el Sr. Francesc Macià* havia mort el día de Nadal del 1933, i el 24 de febrer del 1934, la Comissió municipal de Govern de l'Hospitalet, a la seva última sessió, va acordar propossar al Plé la designació amb el nom de Francesc Maciá del grup escolar pròxim a inaugurar-se al carrer de Corts. El 7 de març, a la sessió en plé de l'Ajuntament -la primera que es féia despres de les ultimes eleccions-, es va ratificar l'acord d'anomenar als Grups Escolars, propers a inaugurar-se, als carres de Corts i Campoamor, respectivament, Francesc Macià i Salvador Gil i Gil.   

A finals del mes de març, la Comissió Municipal de Govern acordà facultar a l'alcalde per a que realitzes les gestions necessaries per la adquisició de terrenys per a dotar d'un pati i jardí al "Grup Escolar Francesc Macià" del carrer de Corts. A més es va pendre l'acord de que fossin dotats de calefacció central l'esmentat centre escolar com el del carrer Campoamor, el "Gil i Gil".

La Comissió Municipal de Govern de l'Ajuntament celebrada el dia 24 d'abril del 1934 prohibia l'instal.lació de diposits d'escombreries al passatge Elias, de la barriada de Santa Eulàlia i el 7 de juliol del mateix any facultaba al'Alcalde per que fes les gestions necessaries i utilitzes tots els mitjans legals per a evitar que es dipossitesin escombreries als solars existents al passatge Elias, propers al Grup Escolar allà edificat. Segurament pensaven amb el dia de l'inauguració del Centre Escolar i en les crítiques que rebrien si el dia dessignat els invitats haguessin de patir la visió -i l'olor- d'aquelles deixalles.

El 19 de setembre, el diputat Sr. Tomás i Piera acompanyava a l'Alcalde de l'Hospitalet a la visita que van girar al President de la Generalitat per a invitar-lo a l'inauguració del "Grup Escolar Francesc Macià" que es celebraria el dia 21 d'octubre a la ciutat. El senyor Companys** va prometre la seva assisténcia, si obligacions ineludibles del seu càrrec no s'ho impedien. 
El 25 de setembre semblava cosa segura que durant la primera desena d'octubre tindria lloc l'inauguració oficial de la escola unitaria construida al carrer de Campoamor i que portaba el nom del malaurat Tinet d'Alcalde de la Ciutat, en Salvador Gil i Gil. També durant el mes mencionat es procederia a l'inauguració del grup escolar de la Granvia que portaria el nom de Francesc Macià, dons tant l'u com l'altre nomes li restaven petits detalls d'ornamentació i la instal.lació del material pedagogic per a restar completament dispossats per al seu funcionament. 

El 29 de setembre la Comissió Municipal de Govern, la majoria dels regidors, la Junta local de Primer Ensenyament i els representants de la prensa van girar una visita al "Grup Escolar Salvador Gil i Gil" que havia de ser inaugurat el proper dia 7 d'octubre. Aprofittant l'avinentessa, es var dirigir després al "Grup Escolar Francesc Macià" enclavat al carrer de Corts girant una visita superficial de les aules i dependéncies, ja que, oportunament, seria efectuada la visita oficial abans de l'inauguració, que probablement s'efectuaría el dia 28 d'octubre, amb l'assisténcia  del President de la Generalitat de Catalunya, senyor Companys, el Conseller de Cultura, senyor Gassol i altres autoritats que havien promés la seva presencia.

El diumenge 7 d'octubre havia de ser inaugurat el "Grup Escolar Salvador Gil i Gil", però l'Alcalde va ajornar la celebració en vistes de la situació per la que travessaba la ciutat en aquells dies.  

El tretze d'octubre del 1934 es procedia a l'inauguració del "Grup Escolar Salvador Gil i Gil", construït al carrer Campoamor. El dimars dia 16, es déia que semblaba molt posible que el Grup Escolar del carrer de Corts que havia de ser inaugurat el proper dia 28 d'aquell mes, ho sería, si no en aquella data, en altra molt propera, amb la finalitat de donar cabuda als escolars dels carres de Independencia i pasatje Elias, de la barriada de Santa Eulàlia.
El 23 d'actubre es déia que era molt probable que el dia 4 de novembre tingués efecte l'inauguració del nou grup escolar al carrer de Corts, a la barriada de Santa Eulàlia i que en un inici s'havia senyalat per al diumenge 28. Era quasi segur que el dia 5 de novembre començessin les classes al mencionat grup escolar, que constaba de sis graus, amb aules independents i amb tota mena d'avenços dintre de la pedagogía moderna.

L'1 de novembre del 1934 es va conéixer que s'havia tingut que ajornar l'inauguració del "Centre Escolar Francesc Macià" del carrer de Corts, a la barriada de Santa Eulàlia que debia verificar-se el diumenge 4 de novembre, aquesta vegada degut a que encara no havien estat designats els mestres que havien d'ocupar les plaçes dels sis graus amb que contaria el centre. Per haver-se tancat les escoles preexistents que funcioneven al carrer Independència i al Passatge Elias, era un gran nombre d'alumnes els qui no podien assistir-hi a les aules, per la qual cosa s'esperava que no es demorès la mencionada obertura per el perjudici que s'ocasionava als petits escolars.

El 6 de novembre, el capità Alfredo Martín Velasco, cap del Dipossit Militar de Sementals de L'Hospitalet y alcalde accidental de la ciutat, va girar una visita d'inspecció al Grup Escolar Francesc Macià, donant les ordres oportunes per a que s'ultimessint els treballs necessaris par a deixar-lo en disposició de ser inaugurat tant d'hora com es designesin els mestres que havien de regentar les escoles que funcionarien al mateix.  

El dia 12, es fitxava definitivament la data del 18 de novembre com la de l'inauguració oficial del "Grup Escolar Francesc Maciá", del carrer de Corts a la barriada de Santa Eulàlia que va haver de ser ajornada per no haver estat, encara, anomenats els mestres que havien de regentar el sis graus de que constava el mateix. A l'acte van ser invitats les autoritas de Catalunya i havien començat a cursar-se les invitacions a les entitas de la població.

El dissabte dia 17 de novembre es donava a conéixer la noticia de que al dia següent, a les 12 del matí, la banda de música del Regiment d'Infanteria número 34 es traslladaría a l'Hospitalet amb motiu de l'inauguració del "Grup Escolar Francesc Maciá".

Al matí del dia 18 de novembre del 1934, diumenge, es va dur a terme l'acte d'inauguració oficial del grup escolar construït a la barriada de Santa Eulàlia, a prop de la prolongació del carrer de les Corts Catalanes, cantonada pasatje Elias, al qui, segons acord municipal, li fou donat el nom de Francesc Macià*. Veiem con reflectia "La Vanguardia" del dia 20 d'aquell mateix mes la celebració de l'aital fet:
"Molt abans de l'hora anunciada per a donar començament a l'acte, es notava per les rodalies de l'edifici gran afluencia de veïns de la barriada i familiars dels escolars que esperaven, amb el seus mestres, l'arribada de les autoritats. A més, hi heren les comissions i representacions dels gremis, autoritats polítiques i culturals de la població, que en bon nombre van acudir a fer acte de presencia, així com tots els elements oficials de la ciutat.

Prop de les dotze, hora senyalada per a donar comemçament a l'acte, arribaren el president accidental de la Generalitat, Jiménez Arenas, amb el seu secretari, l'alcalde accidental de Barcelona, Martínez Herrera, el rector accidental de la Universitat, doctor Mur, acompanyat pel director general de Primera Ensenyança, En Manuel Vela, i, finalment el general de la Divisió, En Domènec Batet i el seu ajudant. Varen ser rebuts al vestìbul de l'edifici per l'alcalde accidental, comandant militar de la plaça, capità Alfredo Martín Velázquez; el secretari de l'Ajuntament, senor Coca, l'arquitecte municipal, autor del projecte, En Ramon Puig i Gairalt; jutge municipal, cap de la Guardia Civil, alts funcionaris municipals i el cal del cerimonial de la Generalitat, penetrant la comitiva al Grup. Recorregueren les dependéncies i pasaren al saló de música, on es vacelebrar l'acte, que presidí el general Batet. Va parlar primer l'Alcalde accidental amb un breu discurs, en el qual va posar de manifest que es tractava de l'inauguració del primer Grup Escolar Graduat, i va fer història de la tasca realitzada per a la seva construcció, que -va dir- havia pogut dur-se a terme merces a l'ajut de l'Estat, que havia contribuït amb la quantitat de noranta mil pessetes, i resaltà, a més, l'importancia que per a aquella barriada, eminenment obrera, tenia l'inauguració del Grup, al qual podien rebre educació tres-cents alumnes. Final ment va fer una crida al poble de l'Hospitalet per a que secundara la tasca i l'esforç que realitzaba el Municipi, donant, al acabar, les gràcies a les autoritats per haver honrat l'acte amb la seva presència. 
A continuació va parlar el Dr. Mur que va fer un elogi del nou Grup i dels esforços per a la seva construcció. El general Batet tancà els parlaments, iniciant la seva intervenció adressant-se als petits escolars als qui va preguntar si entenien el castellà per parlar-lis en aquest idioma o, en cas contrari, els hi parlaria en català. Davant les veus afirmatives dels petits, pronuncià la seva perorata en castellà, saludant en primer terme als professors, demanant seguidament als nens respecte envers ells, fent de l'escola la continuació de la llar, no deixant d'acudir a les aules i aplicant-se en l'estudi, única forma d'acosseguir fer-se homes, doncs aprofitant els ensenyaments d'avui, el dia de demà, per humild i modesta que sigui la seva condició, es poden escalar i disputar lo mes elevat de la corona de la virtut. Els ho va exhortà per a que allunyesin dels seus cors l'odi i els rencors per amb els seus semblants, practicant, al contrari, el bé.
Tots el oradors foren llargament aplaudits pel nombros públic que omplia el saló i els passadisos conduents al mateix. A continuació totes les autoritats pasaren a visitar les sis aules del nou centre docent, els quals ostentaven els noms d'Ignasi Iglesias, Rafael Campalans, Pau Sans, Inés Armengol, Dolors Monserdá i Narcissa Freixas. Totes les aules es trovaben ocupades pels respectius alumnes, amb els seus professors, repartin-se entre els menuts bosses de llaminadures. Fou felicitat l'arquitecte municipal, senor Puig i Gairalt, per haver realitzat tan bell conjunt de línies i ornamentació.
Al pati d'esports de l'edifici, abans de marxar les autoritats, es varen treure algunes fotografies dels assistents, rodejats dels escolars i el general de la Divisió, qui es va acomiadar d'ells amb paraules sentides, fent constar que l'acte que s'enllestia era un dels que guardaria més grata memòria."

Que havia passat per que la inauguració fos presidida per un general, en Domenec Batet, i un capità, Alfredo Martín Velazquez, en comptes del president de la Generalitat, Lluis Companys i el batlle de l'Hospitalet, en Ramon Frontera?.
El que va succeír a l'entremig, va ser el que a la historiografía nacionalista catalana s'anomena com  "Els fets del sis d'octubre", el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Luis Companys demana al cap de les tropes a Catalunya, el general Batet, que es posi a les seves ordres, peró Batet parla amb Madrid, proclama l'estat de guerra i dóna ordres immediatament a les seves tropes de prendre posicions a la ciutat malgrat demanar una hora de temps a Companys per a respondre. Companys ordena terminantment no hostilitzar l'exèrcit al llarg d'aquesta hora amb la qual cosa es permet que l'exèrcit tingui impunitat per atacar la Generalitat i prendre posicions als llocs clau.

El que fins aleshores havien sigut focs d'encenalls, ara es convertia en un polvorí. Aquell vespre, abans de la proclama, s'havien construït barricades, es distribuïren grups armats pels carrers i es preparàr als edificis oficials per a la resistència. La Generalitat es defensa amb un 400 mossos d'esquadra; a la comissaria general d'Ordre Públic hi havia 3.200 Guàrdies d'Assalt i a la Conselleria de Governació i a les diferents seus d'Estat Català uns 3.400 militants armats. L'Aliança Obrera ocupa el local de Foment del Treball Nacional a la Via Laietana amb uns 400 homes. Els partidaris del PSOE es concentren a la Casa del Poble al carrer nou de Sant Francesc, i en general els grups amb fusells estan preparats als locals de La Falç, Nosaltres Sols!, Partit Nacionalista Català, i el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).

No explicarem ací el desenvolupament de tots els fets... No més direm que despres de tota una nit de enfrontaments greus, a la matinada següent, el president Companys, veient l'impossibilitat de sortir amb exit de la situació comunica la seva rendició i la de tot el govern de la Generalitat amb ell, al capità general Domènec Batet.

Es va empresonar a Lluís Companys i els membres del seu govern -els primers dies tots els presos foren portats al vaixell Uruguai ancorat al port de Barcelona i reconvertit en presó- i se'ls va condemnar a penes de 30 anys de presó i unes 3.000 persones més entre regidors i sindicalistes de tot el país també foren empresonades.

Malgrat la gravetat dels fets, es considera que el general Batet aconseguí dominar la situació amb el mínim de destruccions i violència, actitud que li valgué atacs d'ambdós bàndols: de la dreta i d'alguns sectors militars per la seva feblesa, i dels vençuts per no posar-se a les seves ordres.

El govern espanyol va suspendre l'autonomia catalana indefinidament, i en qualsevol cas va sostreure-li les competències d'ordre públic, justícia i ensenyament. Des del mateix 7 d'octubre la Generalitat havia quedat intervinguda per l'autoritat militar: el govern espanyol va nomenar governador de Catalunya i president accidental de la Generalitat el coronel Francisco Jiménez Arenas.

A l'Hospitalet, l'Ajuntament electe, que havia estat constituit l'1 de febrer, fou dissolt (com la resta d'ajuntaments catalans) per ordre militar el 14 d'octubre i el batlle Ramon Frontera -i alguns regidors-, va ser detingut a l'Ajuntament per la Guàrdia Civil, conduït al Castell de Montjuïc i després confinat al vaixell Uruguay, on estigué durant vuit mesos. Li va succeí quasi be el mateix que li va passar al president Companys i la resta del govern de la Generalitat abans de ser empresonats.

L'alcalde fou substituït per un gestor militar anomenat Alfredo Martín Velázquez, capità cap de la Remunta, que es va fer càrrec de la Corporació -de mans de la Guardia Civil, que aquella matinada havien ocupat l'Ajuntament- el matí del dia 7 d'octubre.

El catorze de mars del 1935 el ministre d'Instrucció Pùblica va prometre al alcalde-gestor, el capità Alfredo Martín Velazquez -que havia anat a Madrid per a portar a terme varies gestions en benefici de la ciutat-, que dintre de la segona quinzena del mes seria pagat a l'Ajuntament la subvencio que se li debia per l'aportació de l'Estat per a la construcció dels Grups Escolars Francesc Macià i Salvador Gil y Gil, que desde féina un llarg temps es venia reclamant.

La Comissió Municipal de Govern va decidir el dia 18 de març del 1936 reposar el bust del president Maciá al pedestal existent al Grup Escolar que portava el seu nom.

El 10 de juliol del 1936 es van celebrar al Grup Escolar Francesc Macià de l'Hospitalet els examens per a l'obtenció del certificat d'estudis primaris que s'havia fet obligatori per a cursar els estudis de batchillerat i demes carreres universitaries. 

El "Colegio Nacional Calvo Sotelo" essent pintat als anys 50-60

Amb l'arribada de la dictadura, l'escola -i els carrers que l'envoltaven- varen ser canviats de nom. El passatje Elias va passar a anomenar-se "carrer del 26 de gener" (data de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, l'any 1939), el carrer de "les Corts Catalanes" va dir-se des de llavors "Granvia General Goded" i el propi centre escolar "Escuela Nacional Calvo Sotelo".
A començaments del curs escolar de l'any 1976, l'Ajuntament comunicà als pares dels alumnes que féien EGB allà, que havien de ser traslladats per les deficiencies que l'edifici presentava, ja que des de la seva inauguració l'any 34. havia fruït de minses innovacions. Aleshores, des de octubre d'aquell any, es va convertir, provisionalment, en Centre de Formació Professional. El centre, afectat de tancament, acollí momentaniament -i mentre no es bastissin nous centres- a quatrecents alumnes de F.P. i vint-i-dos professors, dels quals momés vuit havien rebut la confirmació de la seva contractació. Per tots aquest motius, l'ambien a l'escola era molt tibant mentre durà la situació.

Bastides per pintar el "Colegio Nacional Calvo Sotelo" als anys 50-60

Al Referendum per a l'aprobació de la Llei per a la Reforma Política, celebrat el dia 15 de desembre del 1976, encara va servir com a col.legi electoral, malgrat que s'apreciava el deteriorament de l'edifici i el perill que suposova fer qualsevol cosa al seu interior... i encara va servir per a hostatjar a una dotació de la Policia Armada, durant un temps mes, abans de ser enderrocat.
Al març del 1978, per l'aplicació dels "Pactes de la Moncloa" a l'Hospitalet en materia d'ensenyament, es van aconseguir sis nous centres de EGB per a la Ciutat, un dels quals substituiria al ruïnos "Calvo Sotelo".

* Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre del 1933), conegut popularment com L'Avi, va ser militar, polític i primer President de la Generalitat de Catalunya reconstituida.

** Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un advocat i polític català de ideología catalanista i republicà. Líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i President d'ERC (1933-1934). Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on semestre del 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i a l'exili francès, despres de la Guerra Civil. Capturat per la policia franquista amb la col.laboració de la Gestapo, fou estraditat, sotmés a tortura i a una farsa de consell de guerra i, finalment, afusellat per la dictadura.

***Ramón Puig Gairalt (L'Hospitalet, 1886-Barcelona, 1937). Arquitecto y dibujante catalán nacido en L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Obtuvo el título de arquitecto en 1912, siendo discípulo del pintor Francesc d'Assís Galí i Fabra (1880-1965) en la Escola d’Art y en el Conservatorio del Liceu. Sus primeras obras fueron la Biblioteca Pública del Vendrell (1920), en un estilo clasicista y el proyecto para un Gran Teatro de la Ciutat de Barcelona (1921), junto a su hermano Antoni Puig Gairalt. Más tarde viajó por Europa conociendo en la ciudad de Viena la obra de los arquitectos Josef Hoffman y Adolf Loos. Entre sus edificios destacan, el grupo escolar Francesc Macià, la fàbrica Cosme Toda (1927), el llamado Rascacielos de Collblanc (1933), dónde es notoria la influencia de la Bauhaus y el mercat de Collblanc (1933), todos ellos en L’Hospitalet de Llobregat; las casas Joaquima Vendrell (1928), Ramón Pont (1929), Antoni Torrent (1933), las viviendas Pidelaserra (1935), así como edificios en la Via Laietana, 12 y Bailèn, 197, todas ellas en Barcelona y una serie de chalets en la localidad costera del Masnou (1936). Fue arquitecto municipal de su ciudad natal, así como vicepresidente del Cercle Artístic de Barcelona (1931) y durante la II República representante de España en el Congreso Mundial de Arquitectura celebrado en Austria. 

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::