EL PONT D’EN PONSICH

El nom propi que duia aquest pont no es el de un cognom molt conegut a l’actualitat hospitalenca, però durant molts anys el pont d’En Ponsich va ser l’únic mitjà per a poder travessar les vies del tren ─des de la barriada de Santa Eulàlia de Provençana cap a La Torrassa─ sense córrer el perill de ser atropellat. El pont, que unia els dos barris esmentats, estava situat al final del camí que, sortint de la carretera de Santa Eulàlia (tot just davant la ermita dedicada a aquesta advocació mariana) pujava el turó on s’inicia el Samontà i deixant a banda esquerra la Masia Alós, s’enfilava fins a la trinxera (per on, deprimit, passava el ferrocarril) que salvava el pont.

 

El nom Ponsich pertany a una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós, també de la noblesa. Un dels Alós, Josep d'Alós i Ferrer (militar barceloní), propietari de la masia Can Alós veïna a l’església de Provençana, va comprar al 1703 la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí.

 

L’any 1785 (el 25 d’abril) es va anomenar un nou ermità per a la capella de Provençana i al document que es va aixecar en aquell acte es deia que “el Ilustre Sr. Don Juan de Ponsich y de Alós” (la representació primogènita dels Alós havia recaigut, feia temps, en els Ponsich) pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y Capella publica de Santa Eulàlia situada en la citada Parròquia de Hospitalet a los les pertanyia el nomenar i triar un Custodi o Ermità.

 

Veiem doncs la relació existent d’aquesta família amb l’indret on es trobaven la ermita i la masia (tot just a la banda torrassenca del pont, existeixen dos carrers connectats: El de Alós i el de Ponsich) i que l’any 1854 va veure arribar, entre fumeres i sorolls, el tren, quan es va inaugurà la línia del ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei i després la línia de Vilanova el 29 de desembre del 1881. Segurament va ser, després d’aquesta data, quan es va construir el pont que sortejava les vies i que avui estem memorialitzant amb aquestes línies.

Passaren els anys i cada vegada mes es va anar aguditzant la incomunicació entre els dos barris veïns, degut a la pèssima permeabilitat de les vies. La zona de l'Hospitalet entre la carretera provincial i el pont era un constant focus de brutícia, pobresa i inseguretat als voltants de les vies i als camins per a travessar-les. L’Ajuntament decidiria solucionar aquest problemes i fruit d’aquesta decisió es deuria aprovar la renovació de tot l’entorn, incloent el pont.

El pont d’en Ponsich va ser enderrocat i substituït per un ’altre nou i modern després de l’any 1968, car el dibuix del mateix que adjuntem va ser presentat a una exposició de la col•lecció d’il•lustracions del dibuixant barceloní Joan Soler-Jové, a cavall des anys 1969-1970.

 

Suposem que abans de enderrocar el vell pont d’en Ponsich es va enllestir el nou que encara existeix, anomenat popularment el “Pont de la Vanguard” per trobar-se al costat de la fàbrica del mateix nom construïda als terrenys de la Masia Alós i que va entrar en funcionament l’any 1970. L’any 1997, aquest pont va ser remodelat (s’hi van instal·lar unes rampes), a causa de les protestes veïnals que exigien el canvi de les escales, que es trobaven en mal estat..., però això ja es un altre capítol de la historia de Santa Eulàlia de Provençana.