Fins a l’arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú, les difícils condicions de transport d’aquesta vila costanera provocaven un augment de les despeses dels productes que s’hi elaboraven i un encariment dels que arribaven. Els camins veïnals eren intransitables, només hi havia un servei de carros i diligències que viatjaven diàriament a Vilafranca del Penedès (calien vuit o nou hores per recórrer els 17 km que separen les dues poblacions) i les condicions del viatge eren pèssimes i perilloses.
La qüestió ferroviària havia estat un dels problemes més greus de Vilanova a mitjans del segle XIX. La decisió que la sortida sud de Barcelona es realitzés a través de la línia ferroviària de Martorell suposava que les poblacions del litoral quedaven incomunicades.
 |
| Ferroviaris i locomotora "Carolina" de fabricació americana adquirida pel Sr. Gumà |
L’arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú el 1881 a través de la línia costanera va suposar una autèntica revolució, que va transformar les activitats econòmiques i la trama urbana, i va obrir la població a l’exterior. La situació d’aquesta zona, aïllada per la barrera orogràfica del Garraf, dificultava les seves relacions per terra. La infraestructura ferroviària uniria Vilanova amb Barcelona i acceleraria el desenvolupament industrial de la vila.
 |
| Locomotora Gumà i tren inaugural |
El ferrocarril de Vilanova i la Geltrú va lligat estretament al nom de l’empresari vilanoví Francesc Gumà i Ferran. Gumà un "americano" que tornà de Cuba amb una gran fortuna -després d’una estada als Estats Units-, tenia en ment connectar Barcelona amb Vilanova i la Geltrú per la costa mitjançant ferrocarril.
L’any 1877 va arribar l’anhelada concessió de la llicència de construcció de la línia entre Vilanova i Barcelona, sense cap mena de subvenció ni ajut estatal, característica distintiva de la xarxa a Catalunya i sense precedent a la Europa continental. Això l'obligà a buscar amb cos i ànima finançament, a part de deixar-hi una part de la seva fortuna. La implantació del ferrocarril va ser possible gràcies a l’obstinació de Gumà, que, com hem dit, va recórrer al seu patrimoni, a la subscripció pública i als seus contactes a Cuba per aconseguir el capital necessari entre altres "americanos".
 |
| Arribada triomfal del tren inaugural a Vilanova |
 |
| Benedicció de la línia a l'andana de l'estació de Vilanova |
Finalment, un any després, el 1878, es va fundar la societat Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB) amb el vilanoví Gumà -veritable impulsor i home capdal en la concepció del projecte i l’execució de les obres d’infraestructura- de director gerent.
 |
| Medalla commemorativa |
 |
| Locomotora a vapor MZA-31, serie MZA 29-32. Ex Compañía del F.C. Valls a Vilanova i Barcelona nº 51-54. Construida per Roger & Machines Works [Paterson, New Jersey, SUA] l'any 1884. Foto: Estació de Blanes (Catalunya, España), 1898. Cartulina de Eurofer, Amics del Ferrocarril, Barcelona, N.º 4024. |
El 28 de desembre de 1881 el tren va arribar a Vilanova, inaugurant-se el servei de ferrocarril entre Barcelona i Vilanova i la Geltrú, amb gran solemnitat i amb l'anunci que s'allargaria la línia fins a Madrid fent-la directa, passant per Reus, Móra la Nova i Casp.
Per fer aquesta nova línia crearen la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona cedint-li la concessió. Inmediatament després sol.licità la concesió de ferrocarril directe de Madrid a Barcelona i després d’estudir-ne el cost va preferir desviar-se a Saragossa (la línia original no hi passava) aprofitant que va comprar el ferrocarril de Saragossa a la Val de Zafan (en aquells anys en construcció) i així reduir la linia a construir desde Roda de Barà a la Puebla de Hijar (estació on el Val de Zafàn es desviava cap a Alcañiz). Succeí que l’economia de l’empresa VVB no podia afrontar la nova construcció i així va ser venuda la concessió a la companyia TBF (Tarragona Barcelona França) qui el 1882 va absorvir la VVB.
Les expectatives generades van impulsar la construcció d’un ferrocarril original i ambiciós. Els anys de retard respecte a la resta de traçats li permetien triar les condicions més avantatjoses. A Vilanova i la Geltrú es va reservar una gran extensió de terreny entre el barri marítim i el centre per edificar-hi l’estació, els molls, les vies i les naus per al material (on avui hi ha el Museu). L’objectiu marcat per la Companyia no era únicament construir una estació de primera categoria, sinó que anava acompanyat de la creació d’un ampli complex de tallers, un dipòsit de locomotores, una àrea de càrrega i recollida de mercaderies, etc.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
No hay comentarios:
Publicar un comentario