¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

lunes, 18 de febrero de 2013

ES RETARDA FINS 2016 LA LINIA 9 DEL METRO


L’interès per anar posant a aquest bloc entrades sobre temes històrics de Provençana, no deu impedir la possibilitat d’intentar reflectir, amb l’esperit de fidels cronistes, noticies actuals relacionades amb Santa Eulàlia i els seus voltants que afectin als habitants de la barriada.

Aquest ànim ens impulsa a obrir, de tant en tant, noticies relacionades amb fets de actualitat ocorreguts al Districte amb la intenció d’anar observant l’evolució d’aquests afers fins a la seva finalització. Es amb aquesta voluntat, que reproduïm a continuació noticies de fa uns dies en les que s’expliquen que la posada en marxa de la Línia 9 del Metro patirà un nou retard degut a problemes econòmics pel dèficit pressupostari que pateix la Generalitat.

Els següents articles son de l’any passat, quan s’explicava que semblava ser que es disposaven del diners necessaris  per a reiniciar l’obra que portava aturada molt de temps i on s’assegurava que el metropolità podria llegar a l’Aeroport a l’any 2014.

L’última noticia, d’agost del 2001 explica l’adjudicació de les obres de la línia 9 del Metro al seu pas per L'Hospitalet.

Acompanyem els escrits amb fotografies recents de l’estat de les obres a les parades de Provençana i al pou de bifurcació i servei del carrer Aprestadora.


Trias: “La Línia 9 té un problema econòmic”

BTV Noticies.cat

11.02.2013

L'alcalde, Xavier Trias, ha condicionat l'avenç de l'L9 al nivell de dèficit de la Generalitat. Trias ha admès que la línia de metro té un problema econòmic. Aquest dilluns el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha retardat dos anys la data de finalització de les obres entre Collblanc i l'aeroport i l'ha situat en el 2016.

La Línia 9 no arribarà a l’aeroport fins a 2016. Així ho ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, aquest dilluns. Es retarda, per tant, dos anys la data de finalització de l’extrem que uneix Collblanc i el Prat. Sobre aquest endarreriment, Trias ha explicat que les obres del metro estan condicionades al nivell d’endeutament que pugui assumir la Generalitat per plantejar els pressupostos. És per això que l’alcalde ha admès que l’L9 “té un problema econòmic”.

L’ajornament no ha estat ben rebut per la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha advertit que el retard afectarà l’activitat de la Fira i el turisme de negocis que atrau. L’entitat considera que aquesta infraestructura hauria de ser prioritària per connectar l’aeroport, el recinte firal i la ciutat.

El Grup Municipal del PP ha retret que es posi data a l’extrem de l’L9 que unirà Collblanc amb l’aeroport però se n’oblidi la part central, que ha de recórrer la ciutat. El líder popular, Alberto Fernández Díaz, ha demanat un calendari definitiu de les obres.

 
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 11 Feb. (EUROPA PRESS) –

ENTRE COLLBLANC Y EL PRAT

La alcaldesa de L'Hospitalet lamenta un nuevo retraso en la línea 9 del Metro

La alcaldesa de L'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha lamentado que la Generalitat retrase una vez más la puesta en marcha de la línea 9 del Metro y considera que el retraso "afectará de lleno al desarrollo económico del entorno metropolitano y de Catalunya".

Tras el anuncio del conseller de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila, de retrasar tres años la puesta en funcionamiento de la línea 9, entre las estación de Collblanc y el Aeropuerto de El Prat, Marín ha dicho que "decisiones como ésta no contribuyen de ninguna manera a posicionarse como un entorno competitivo, que apuesta decididamente por las empresas y los trabajadores del territorio".

Según la alcaldesa, la línea 9 es una infraestructura "fundamental para el desarrollo económico", por lo que la edil muestra su sorpresa e indignación ante un nuevo retraso en su ejecución.

La alcaldesa ha solicitado al conseller de Territorio y Sostenibilidad una reunión urgente con todos los municipios e instituciones afectados para hablar sobre el calendario de las obras de la línea 9.

Según Marín, el retraso en la finalización de esta infraestructura afecta a L'Hospitalet de una forma especial, "porque supone un freno a la capacidad de desarrollo económico de la plaza de Europa, donde hay equipamientos de primer nivel como el recinto de Fira de Barcelona".

 
L’H Digital 11. 02. 2013

Núria Marín, indignada pel nou retard de la L9

El conseller Vila diu que no funcionarà fins al 2016

L’alcaldessa, Núria Marín, ha mostrat avui la seva sorpresa i indignació davant l’anunci fet pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, d’endarrerir tres anys la posada en funcionament de la L9 del metro, entre l’estació de Collblanc i l’aeroport.

Núria Marín considera que endarreriment és molt perjudicial per al desenvolupament econòmic de L’Hospitalet i l’àrea metropolitana. “S’endarrereix una infraestructura de país de primer nivell com és la L9 del metro fins a l’aeroport”.

L’alcaldessa lamenta que s’hagi hagut d’assabentar a través d’una entrevista en un diari, ja que des de la Conselleria no hi ha hagut cap comunicació en aquest sentit amb l’Ajuntament.

Santi Vila ha declarat, a El Periódico de Catalunya, que s’ha reprogramat de nou les obres de la Línia 9 el Metro i que el tram entre Collblanc i l’Aeroport en lloc de al 2013, trigarà encara tres anys en estar operatiu. Segon Vila s’han comès errors de concepte greus perquè s’han projectat un nombre excessiu d’estacions entre Collblanc i l’aeroport. Textualment a l’entrevista, Vila afirma que “hem fet un metro per al Prat quan l’objectiu era connectar la capital amb l’aeroport”.

Per a Núria Marín, “decisions com aquesta, d’endarrerir infraestructures fonamentals per al desenvolupament econòmic, no contribueixen de cap manera a posicionar-nos com un entorn competitiu, que aposta decididament per les empreses i els treballadors del territori”.

Per a l’alcaldessa, L’Hospitalet és un dels municipis més afectats per aquesta decisió perquè suposa un fre a la capacitat de desenvolupament econòmic de la plaça d’Europa, on hi ha equipaments de primer nivell, com el recinte de Fira de Barcelona a Granvia L’Hospitalet.

Aquest matí l’alcaldessa ha demanat al conseller Santi Vila una reunió urgent amb tots els municipis i institucions afectades per parlar sobre el calendari de les obres de la L9.

Els empresaris se sumen a la protesta

L'Associació d'Empresaris de L'Hospitalet i del Baix Llobregat, AEBALL, també ha fet públic un comunicat de premsa en el qual demana a la Generalitat que "compleixi els seus compromisos, i més tractant-se de decisions d'importància estratègica per al desenvolupament econòmic del país".

AEBALL també ha demanat al conseller que "prioritzi les seves línies d'actuació tenint en compte la seva repercussió econòmica i social, i que sigui conscient de les greus conseqüències que tindria l'endarreriment anunciat als mitjans".

L'entitat empresarial considera que "la nova infraestructura és bàsica per a l'economia catalana" i que ja ha vingut patint diversos retards injustificats. "El retard anunciat –afegeix AEBALL– seria un greu obstacle per a la sortida de la crisi i dificultaria les inversions a un dels territoris amb més activitat econòmica de Catalunya, així com el desenvolupament d'infraestructures estratègiques com la Fira de Barcelona, el port o l'aeroport del Prat".

Història de la L9

No és nou que es retardi la posada en marxa de la L9. Des de l’inici de l’obra, els anuncis d’endarreriment segons el projecte inicial han estat constants.

La línia 9 ha d’unir el Prat amb Badalona i Santa Coloma, per la zona alta de Barcelona i travessa L’Hospitalet, on comptarà amb 5 estacions: Collblanc (que enllaçarà amb la Línia 5), La Torrassa (que connectarà amb la Línia 1 i rodalies de Renfe), Provençana (al carrer Narcís Monturiol de Santa Eulàlia), Ildefons Cerdà (enllaç amb els Ferrocarrils de la Generalitat) i Fira, al Districte Econòmic.

L’abril de 2012, la Generalitat va anunciar que el tram de L’Hospitalet fins a l’aeroport era prioritari i que concentrava els recursos destinats a la construcció d’aquesta línia en el tram Barcelona - El Prat. El passat mes de novembre es reprenien les obres de la tuneladora i es parlava del 2014 com a any de posada en marxa del tram fins a l’aeroport. El nou anunci suma un nou retard a aquesta important obra metropolitana.

L’H Digital 12. 02. 2013

Reaccions retard L9 durant Exposólidos

Notícia de L'Informatiu

Marín insisteix que la línia 9 és una prioritat per a l'economia de L'H

Declaracions durant la inauguració d'Exposólidos

L’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín ha insistit davant el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, de la necessitat que té la ciutat de la posada en marxa de la línia 9. Durant la inauguració de la fira Exposólidos a La Farga, l’alcaldessa ha dit que espera que el retard de dos anys de la infraestructura es pugui redreçar ben aviat.

Aprofitant la inauguració de la fira Exposólidos, Marín ha parlat amb el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, sobre el greu perjudici econòmic que suposa per a L'Hospitalet, el fet que la línia 9 no funcioni abans de 2016. Marín ha dit que “he explicat al conseller Puig la conversa que vaig mantenir ahir amb el conseller Vila respecte del greu retrocés que suposaria per a l’economia de L’Hospitalet el retard de la línia 9”.

“És molt important per tirar endavant l’economia i per la riquesa del Districte Econòmic. Hem de parlar tots plegats i veure com aquest anunci es deixa sense efecte i posar en marxa el més aviat possible aquesta infraestructura vital per a la ciutat i Catalunya”, ha afegit Marín.

Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha parlat de “situació econòmica insostenible. El retard de la línia 9 és una nova mostra del difícil moment que vivim i dels errors que hem de corregir d’Espanya vers Catalunya”.

Puig ha afegit que “esperem avançar en el calendari però necessitem els nostres recursos per tirar endavant. Si fos com el País Basc tot canviaria”.

L’H Digital Ciutat 12. 02. 2013

Els empresaris diuen que el retard de la L9 afectarà l'economia de L'H

El PP de L'Hospitalet també lamenta la decisió del conseller de Territori

La Cambra de Comerç de Catalunya i l’AEBALL han manifestat el seu descontent pel nou retard de la línia 9 anunciat pel conseller de Territori, Sant Vila. Les dues associacions empresarials consideren que serà un perjudici econòmic per al territori.

La Cambra de Comerç de Barcelona lamenta que la nova línia de Metro no es posi en funcionament fins el 2016, enlloc del 2014, com s’havia anunciat fa uns mesos. En concret, l'endarreriment afectarà a la marxa de la Fira de Barcelona a Granvia L'H, "una infraestructura clau per a la millora de la competitivitat i que està essent clau a l'hora de sortir de la crisi", afirmen.

El president de la Cambra, Miquel Valls, considera que malgrat les restriccions pressupostàries la infraestructura hauria de ser "absolutament prioritària" pel Govern per garantir la connectivitat de la ciutat de Barcelona, del Port i l'Aeroport amb la Fira.

Valls ha afirmat que la mesura anunciada afectarà el desenvolupament econòmic de l'àrea metropolitana de Barcelona i especialment de L'Hospitalet del Llobregat. "S'hi ressentirà la mobilitat de passatgers, així com el turisme de negocis a l’entorn de la Fira de Barcelona i de la plaça d’Europa”, ha explicat.

L’AEBALL, l'Associació d'Empresaris de L'H i el Baix Llobregat,  s’ha manifestat en la mateixa línia. L’associació que representa a les empreses de L’Hospitalet i el Baix Llobregat demana a la Generalitat que compleixi els seus compromisos, i més tractant-se de decisions d’importància estratègica pel desenvolupament econòmic del país.

AEBALL opina que la nova infraestructura és bàsica per l’economia catalana i ja ha patit diversos retards injustificats, fins que l’anterior conseller, Lluís Recoder, es va comprometre a que el tram estigués funcionant el proper any, el 2014.

El retard anunciat seria un greu obstacle per la sortida de la crisi, i dificultaria les inversions a un dels territoris amb més activitat econòmica de Catalunya, així com el desenvolupament d’infraestructures estratègiques com la Fira de Barcelona, el port o l’aeroport del Prat.

L’AEBALL demana al conseller Vila que prioritzi les seves línies d’actuació tenint en compte la seva repercussió econòmica i social, i que sigui conscient de les greus conseqüències que tindria l’endarreriment anunciat als mitjans.

Les queixes dels empresaris se sumen a les de l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, que també va mostrar dilluns la seva sorpresa i indignació pel nou retard de la L9 i pel perjudici econòmic que això suposa per a la ciutat.

Pel que les forces polítiques presents al Consistori, el PP ha fet pública una nota de premsa del regidor Senén Cañizares en la qual afirma que "la Generalitat està fent de la Línia 9 la història interminable". El regidor popular afirma que "només hi ha dos grups de persones als quals no els preocupa el retard en les obres: els que viatgen amb cotxe oficial i els que no coneixen la ciutat".

Per aquests motius, Cañizares ha demanat més implicació del Govern de la Generalitat en aquest tema i "menys passivitat del Govern municipal a l'hora de defensar els interessos dels veïns de L'Hospitalet. De res serveix que l'alcaldessa faci conferències d'autobombo si a l'hora de la veritat el Govern de la ciutat és incapaç de defensar els interessos de la ciutat".   

La Línia 9 reprèn els treballs al Gornal

Segons BTV Noticies.cat 13.11.2012

La tuneladora de la Línia 9, que ha de fer arribar el metro fins a l'aeroport, s'ha reactivat a l'Hospitalet. Les obres estaven aturades al barri del Gornal des de fa gairebé dos anys per problemes de finançament. La tuneladora s'ha posat en marxa i, si es compleixen els terminis, l'any 2014 el metro arribarà a les terminals del Prat.

La Línia 9 s’ha reactivat a l’Hospitalet, on la tuneladora ha estat parada des de principis de 2011. El talp s’ha despertat amb l’objectiu de perforar un túnel fins a la parada d’Ildefons Cerdà. Es tracta d’un tram de 800 metres, fonamental perquè el ramal de l’aeroport pugui estar operatiu l’any 2014. Això és necessari perquè, tot i que el ramal de la Zona Franca no s’obrirà almenys fins a 2016, funcionarà com a central d’alimentació elèctrica, cotxeres i tallers.

El Departament de Territori i Sostenibilitat calcula que el túnel estarà perforat entre finals d’any i principis de 2013. A mesura que la tuneladora avanci, els veïns seran informats. La reactivació de les obres ha estat possible després de desencallar-ne el finançament. Al març, la Generalitat va acordar amb les constructores destinar el pressupost al ramal de l’aeroport i deixar per més endavant el de la Zona Franca. Ara, el govern disposa de 116 milions d’euros per fer realitat l’arribada del metro a les terminals 1 i 2 del Prat.

La línia 9 s'ha reactivat a l'Hospitalet. A l'interior d'aquest pou, la tuneladora ha estat parada des de principis de 2011. El talp ha despertat amb l'objectiu de perforar un túnel fins a la parada d'Ildefons Cerdà.

Es tracta d'un tram de 800 metres, fonamental perquè el ramal de l'aeroport pugui estar operatiu l'any 2014. Això és necessari perquè, tot i que el ramal de la Zona Franca no s'obrirà almenys fins a 2016, funcionarà com a central d'alimentació elèctrica, cotxeres i tallers.

El Departament de Territori i Sostenibilitat calcula que el túnel estarà perforat entre finals d'any i principis de 2013. A mesura que la tuneladora avanci, els veïns seran informats.

La reactivació de les obres ha estat possible després de desencallar-ne el finançament. Al març, la Generalitat va acordar amb les constructores destinar el pressupost al ramal de l'aeroport i deixar per més endavant el de la Zona Franca. Ara, el govern disposa de 116 milions d'euros per fer realitat l'arribada del metro a les terminals 1 i 2 del Prat.

L’H Digital ciutat 15. 11. 2012

Es reprenen les obres de línia 9 a L'Hospitalet

El Govern i les constructores arriben a un acord per finançar la perforació

La tuneladora parada des de principis del 2011 s'ha posat en marxa per a completar el tram pendent de 800 metres. Territori manté l'objectiu de posar la línia en servei fins l'aeroport al 2014. El túnel del Gornal es imprescindible per què enllaça les cotxeres amb la Zona Franca.

Les obres de la línia 9 de Metro de Barcelona en el ramal de la Zona Franca s'han reactivat aquest dilluns segons fons de les empreses constructores i del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Després d'estar aturada per manca de finançament des de finals de 2011, la tuneladora tornarà a funcionar perforant el tram de 800 metres que resta fins arribar al Pou de Bifurcació, on s'uneixen els dos ramals de les línies 9 i 10.  La tuneladora, una de les tres aturades sota terra, que obria a L'Hospitalet el que falta de ramal de la Zona Franca, ha començat a avançar un altre cop.

El talp estava sota els jardins de l'Alhambra, a la Ciutat de la Justícia, després de travessar la Granvia. Els 800 metres de terreny tou fins a la bifurcació de Gornal es poden acabar, si no hi ha sorpreses, en dos mesos. Aquest tram de la Zona Franca no s'obrirà almenys fins al 2016, però es necessari com a via de servei perquè el 2014, únic compromís en ferm, la L-9 arribi a la T-1 de l'aeroport pel túnel del Prat a la Diagonal, ja perforat.

Les obres s'han pogut reprendre un cop el Govern i les constructores de la línia 9 han arribat a un acord per finançar la perforació del túnel de la Zona Franca. Així, els recursos que les constructores havien de destinar a construir estacions concessionades a d'altres trams de la línia que encara no han d'entrar en servei, es dedicaran a finalitzar el túnel que unirà els dos ramals del costat del Llobregat de la L9/L10.

Les constructores ja han executat el 86,9% de la línia 9

El tram que queda per perforar finalitza en el pou conegut com de bifurcació, per on s'extraurà la tuneladora. En aquest punt de L'Hospitalet conflueixen els ramals de l'aeroport i de la Zona Franca. El primer s'obrirà al 2014, segons els plans de la Generalitat, anirà des de la zona Universitària fins a la T1 al llarg de 19,1 quilometres amb un total de 18 estacions. Tindrà connexions amb la L3 (Zona Universitària), la L5 (Collblanc), la L1 (La Torrassa), la L8 de FGC (Europa Fira) i la R2 de Rodalies (El Prat Estació i T2).

Actualment, ja s'han construït 43,5 quilòmetres de la línia 9, el que representa un 86,9% del total del projecte. A més del tram de 800 metres de la Zona Franca, falten per perforar 4,2 quilòmetres del tram central de la futura infraestructura.

Les tuneladores que han d'executar aquesta part de l'obra es troben aturades per manca de finançament. Pel que fa a l'obra del ramal de la Zona Franca que s'ha reactivat aquest dilluns, hi ha vuit estacions acabades i sis que s'estan construint, tenint en compte que l'estació de Motors no s'executarà fins que no es desenvolupi la futura zona residencial de la Marina del Prat Vermell. El ramal de la futura L10 és imprescindible per l'arribada del Metro a l'Aeroport.

Així, la línia 9 unirà Barcelona, L'Hospitalet i el Prat de Llobregat amb l'Aeroport a partir de 2014. El Metro funcionarà entre Zona Universitària i l'Aeroport i facilitarà la interconnexió amb la línia de Torrassa, la línia 5 a Collblanc i la línia 3 a Zona Universitària, amb les del Trambaix a l'estació de Camp Nou.

Recordem que la línia 9 tindrà a L'Hospitalet 5 estacions: Collblanc, que enllaçarà amb la línia 5, La Torrassa, que connectarà amb la línia 1 i rodalies de Renfe, Provençana, al carrer Narcís Monturiol de Santa Eulàlia, Ildefons Cerdà, enllaç amb els Ferrocarrils de la Generalitat i Fira, al polígon Pedrossa. 

15.08.2011 a les 21:04Txell Canela

Els veïns critiquen l’aturada de les obres de l’L9, que s’allargaran fins al 2014

El Departament de Territori i Sostenibilitat és un dels més afectats per la tisorada de la Generalitat, que ha reduït el pressupost un 30%. Aquest fet ha afectat de ple les obres de la línia 9 del metro. Una mala notícia per als veïns, que conviuen amb les obres des de fa anys i ara ja no saben fins quan s'allargaran.

L’H Digital diari 01. 08. 2001

S'adjudiquen les obres de la línia 9 al seu pas per L'Hospitalet

Formen part del tram comprès entre el Parc Logístic i la Zona Universitària

El departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat la redacció de projectes de construcció i l'execució d'obres del tram de línia nou comprès entre el Parc Logístic i la Zona Universitària. Aquest tram passa per L'Hospitalet on tindrà 5 estacions.

 La Generalitat ha adjudicat obres per un valor de gairebé 120.000 milions de pessetes per a la construcció de diferents trams de la futura línia 9. Les obres contemplen les infraestructures i estacions del tram 4, entre Sagrera i Bon Pastor, entre Bon Pastor i Can Zam; i Bon Pastor i Gorg. De la mateixa manera, també s'han adjudicat les obres de construcció del túnel dels trams 2 i 3 (del Parc Logístic de la Zona Franca a Zona Universitària, i de Zona Universitària a Sagrera, respectivament). El tram 2 és el que travessa L'Hospitalet.

Així doncs, l'únic tram que queda per adjudicar és l'1 que unirà l'aeroport amb la Zona Franca. Si bé, entre les adjudicacions aprovades per la Generalitat és troba l'assistència tècnica per a la redacció del projecte constructiu i l'estudi d'impacte ambiental d'aquest tram. La Generalitat té previst de finançar aquest darrer tram amb fons europeus de cohesió

La línia 9 a L'Hospitalet

 La línia 9 tindrà a L'Hospitalet 5 estacions: Collblanc (que enllaçarà amb la Línia 5), La Torrassa (que connectarà amb la Línia 1 i rodalies de Renfe), Provençana (al carrer Narcís Monturiol de Santa Eulàlia), Ildefons Cerdà (enllaç amb els Ferrocarrils de la Generalitat) i Fira, al polígon Pedrosa.

La Torrassa es convertirà en una gran estació intercanviadora que permetrà diversos desplaçaments gràcies a la connexió amb la Línia 1 del metro i les dues línies de rodalies de Renfe que passen per la ciutat, la de Vilanova i la de Vilafranca.

Un cop la línia estigui totalment acabada, L'Hospitalet tindrà una connexió més ràpida amb El Prat i amb l'Aeroport i també amb la zona alta de Barcelona i la zona universitària.

El recorregut i les innovacions tecnològiques

La línia 9 tindrà 41'4 quilòmetres i 43 estacions. El traçat comença a l'Aeroport, continua per El Prat, La Zona Franca (d'on sortirà un ramal que connectarà el Zal i el Port), la Fira de Pedrosa, el passeig de la Zona Franca, L'Hospitalet, la zona universitària de la UB i la UPC, la part alta de Barcelona (de forma paral.lela a la Ronda del Mig) fins a arribar a la plaça Sanllehí. A partir d'aquest punt, la línia 9 es dirigeix en direcció a la Sagrera, Bon Pastor i Santa Coloma, on es bifurca en dos ramals. El primer d'ells es dirigeix al barri de Singuerlín (de Santa Coloma) i el segona acaba en el barri de Gorg (a Badalona).

 Tant la construcció com l'adequació de la línia faran servir elements de gran modernitat i innovació. Aquestes són les seves característiques.

- 15 punts de connexió amb la resta de línies de metro, Ferrocarrils de la Generalitat, Aeroport, trens de rodalies de RENFE i trens d'alta velocitat.

- El traçat passa per zones amb importants focus d'atracció de viatges (Aeroport, Zona Franca, estació del TGV a Sagrera) i també de generació de desplaçaments urbans (L'Hospitalet, Travessera de Dalt, Guinardó, Sant Andreu, Badalona, Santa Coloma).

- Més d'un 30% dels futurs usuaris deixarà el cotxe i agafarà el metro.

- Les línies 1 i 5 seran les més beneficiades perquè en disminuirà la càrrega de passatgers.

- Fluxos superiors als 10.000 passatgers diaris a les principals estacions de correspondència (Sagrera, Lesseps, Badal, Santa Eulàlia i Sarrià.

- Un 35% dels desplaçaments faran correspondència amb altres línies. El temps de recorregut total serà de 65 minuts.

- Totes les estacions de la línia estaran adaptades per a l'accés de persones amb mobilitat reduïda.

- Ample de via internacional.

 Les vies estaran situades en el túnel una a sobre de l'altra.

- Les andanes estaran tancades amb vidre, fet que impossibilitarà l'accés a les vies i millorarà la climatització de les estacions.

- La perforació s'efectuarà mitjançant màquines tuneladores de diversos tipus (en funció del terreny) per reduir la incidència de les obres en superfície i facilitar el compliment dels terminis i dels costos

martes, 12 de febrero de 2013

UNS “GOIGS” A SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA DE L’ANY 1721.


Aprofitem la celebració de la Festa de Santa Eulàlia per a obrir aquesta nova entrada.


 Fa unes setmanes vàrem trobar a la web d’una empresa d’antiguitats i col·leccionisme les fotografies que adjuntem d’uns documents relacionats amb Provençana i que es posaven a la venda. Pel que vam entendre es tractaven de dues cèdules relacionades entre si que, a primera vista, semblaven ser uns manuscrits originals de l’any 1721.
              

El primer d’ells, un full escrit en català per les dues bandes (la part del darrera nomes en un quart de la seva amplària), conte uns “goigs*”, elaborats per aquelles dates, referits a les relíquies que es veneraven a l’església de Santa Eulàlia de Provençana de l’Hospitalet.


 

A l’altre document ─de l’amplària d’una mitja pàgina i amb anotacions en castellà, també, per les seves dues cares─, s’expressa la conformitat d’un crític eclesiàstic ─encarregat del compliment de la ortodòxia─ per a que poguessin ser publicats els versos escrits al full, es a dir que els “goigs” rebien el “nihil obstat**” de l’autoritat eclesial ─concedit mitjançant l’opinió d’un clergue, censor de la Iglesia catòlica─, per el qual s’obtenia l’aprovació oficial, des del punt de vista moral i doctrinal, d’una obra que aspirava a ser publicada.
 

Vam esperar uns dies per a veure si baixaven de preu i poder licitar pels documents esmentats però, de sobte, van desaparèixer de la xarxa, potser perquè havien estat adquirides per un pretenent amb mes possibilitats dineràries.   

Avui em decidit obrir una nova entrada al bloc de l’Arxiu amb les fotografies que havien guardat i hem intentat d’esbrinar el contingut de ambdós manuscrits sense aconseguir-ho del tot, doncs les fotos estan fetes amb poca definició i son prou petites per a veure-les amb precisió: De totes maneres, de la lectura repetida dels goigs pròpiament dits en pogut deduir que desprès del títol:    

Goig en alabança de las Santes .... (relíquies) colocadas en la Igsa de Sta Eularia de Provençana en la Parroquia del Hospitalet

es parla de la vida i el martiri de la santa, trobant-se mencions a Deu, a Jesús, al dimoni i, àdhuc, a Dacia, el governador que tot just acabat d’arribar a Barcelona, condemnà a Eulàlia al martiri. 
                                                   

La composició poètica esta formada per dues quartetes (una al començament del cant i altra per a cloure’l) que emmarquen dotze sextets dels quals els darrers versos ─senyalats amb una mena de “8“─ acaben en “al”.      
                                       

Per contra, del document escrit en castellà, gracies en part a les ampliacions de certs paràgrafs que apareixen  en dues copies em pogut entendre bona part del que diu:


 
Censura de Estevan Pinell licenciado en Philosophia y Page del Muy Iltre. Sr. Dn. Raymundo de Molines Arcedº (¿Arcediano?) y Canónigo de la Sta. Catedral de Barna e  Inqdor (¿Inquisidor?) del Principado de Cataluña.

Por comisión del Me Sr Dr Piferrer V.D. y offs (¿oficial?) del Srmo Don Andrés de Orbe y Larreategui Obispo de Barna he visto y leído estos gozos de las santas reliquias que se veneran en la Igsa (iglesia) parroquial de Sta Eulalia de Provençana del Hospitalet en los cuales no hallando cosa contra nuestra Sta Me (Santa Madre) Catolica y buenas costumbres antes si… [En la final del texto de la parte de atrás, se ve una anotación seguida de la fecha de expedición del documento y la firma del censor]… ultima  en dichos gozos me parece son dignos de la estampa así lo siento.

Dada en Barna a los 6 de Agosto de 1721

Estevan Pinell                                           



En una altra oferta del mateix tema i de la mateixa empresa, apareixen els documents que hem ressenyat acompanyats de, al menys dos papers mes dins del lot.


Potser en altre moment tindrem temps per a estudiar millor la relació entre les dues entregues, però avui, per tancar a l’hora la diada de Sta. Eulàlia, ens limitarem a adjuntar les fotos esmentades.





(*) Els “goigs” son himnes religiosos composats sobre tot en honor de la Mare de Deu i dels sants, i tradicionalment s’imprimeixen en fulles soltes. La seva principal àrea de difusió es correspon amb els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. El goigs es canten principalment als actes religiosos relacionats amb les seves advocacions (festa anual, novenes, petició d’ajut en cas de necessitat, etc.)


“Antropología de la religión: una aproximación interdisciplinar a las religiones antiguas y contemporáneas.” Por Elisenda Ardévol Piera y otros.


Els himnes als sants es fan per la seva qualitat de representants del 'numen' con valor local, como succeeix amb tants sants patrons dins del catolicisme, i en concret com es manifesta en els “goigs”, a Catalunya. Numen ("presencia", plural numina) es un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d’un poder misteriós i fascinador, que es a la vegada font idíl•lica de inspiració.

 
(**) L’expressió abrevia una altra locució llatina mes llarga, “Nihil obstat quominus imprimàtur”, que vol dir «no existeix impediment per a que sia impresa». Es una de les tres autoritzacions que es poden arribar a requerir per a que una obra sigui autoritzada per a la seva publicació, amb el “imprimi potest” i el “imprimàtur”.

 

 

Per a cloure el tema, incloem dos goigs dedicats a la advocació de la santa a la qual està dedicada l’ermita de Provençana, Santa Eulàlia. El de color marró, el més antic, de l’any 1744, esta imprès per l’estampador i llibreter de Barcelona, En Joseph Giralt.    
               


El goig en groc i amb el dibuix de la verge amb estil modern, van ser escrits per el rector Mn. Josep Deix, pvbr., que va regentar la  parròquia des del 1932 al 1950), el mateix que inicià i acabà les obres de restauració de l'antic temple parroquial: la ermita romànica i la rectoria. La mateixa fulla diu que la musica es de Joan B. Lambert

 
Si arribat a aquest punt es te mes curiositat respecte els “goigs”, es pot llegir la següent informació, que hem recollit de VIQUIPÈDIA:


Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.


Altres accepcions: D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla –formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada– emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII.

 
La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries –especialment la del Roser– popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.

 
La cultura catalana és el marc on aquest gènere ha nascut, i on s'ha desenvolupat sense interrupció al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un testimoni més de la pervivència i de la unitat de la llengua catalana. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi –o hagi disposat fins a temps recents– de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.

 
Col·leccionisme i estudi

 
Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença catalana, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs. En destaquen la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la Biblioteca de Montserrat i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

 
A la vegada, han sorgit associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca entre aquestes entitats els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta també amb una important col·lecció de goigs. També hi ha entitats de gogistes a Sabadell, Tarragona, Solsona, Vilanova i la Geltrú, Bagà i altres llocs.


El fenomen dels goigs dóna peu a estudis en disciplines diverses: la literatura i música populars, l'antropologia cultural, la història de la impremta...

 
El contingut dels goigs

Forma poètica

 
En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos.

 
Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Aquesta tornada s'anomena rescobla o retronxa.

 
Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció). Però aviat va eixamplar-se la temàtica i també les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs.

 
Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat o una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat podem esmentar sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, citem a tall d'exemple sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, sant Benet dels bibliotecaris...

 
Lletres, músiques i il·lustracions


La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona... A Catalunya també hi han hagut dones que han participat d'aquest gènere com ara Clementina Arderiu.

 
Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès...

 
Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix... Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs...

 

lunes, 11 de febrero de 2013

SOBRE L’ARXIU HISTÒRIC DE SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA



L’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana va ser fundat ─fa vint-i-cinc anys─ per un grup de eulaliencs (la majoria d’ells jubilats aleshores) amb la intenció de dur a terme una encàrrec qual era  el d’omplir un espai i una tasca que no estaven cobertes per cap altre entitat provençalenca i que consistia en la conservació i recuperació de la memòria històrica de la barriada i dels temps passats dels habitants de Provençana.
                         

Ho hem explicat algunes vegades, però davant les preguntes que, sovint, ens formulen alguns dels nostres amics, no tenim inconvenient en dir-ho novament i, estem segurs, que ho haurem d’anar recordant de tant en tant, si mes no, per a evitar la confusió sobre les finalitats de la tasca de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, una entitat cívica i filantròpica sense ànim de lucre que té com a intenció ultima (com diem al frontispici del nostre bloc) donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet ─amb voluntat purament divulgativa─, algunes fotografies, documents i històries del nostre districte.


Cap de les persones que formaren la primera Junta de l’Arxiu eren “mestres en historia” ni tenien cap relació directa amb la disciplina científica que estudia els fets dels essers humans en societat en el transcurs del temps. A alguna de les Juntes posteriors, s’han integrat, a vegades, persones amb titulació acadèmica en l’àmbit de la història, però cap d’elles a exercit a l’entitat com a professionals, sinó com a socis de l’associació.


No obstant això, tots els socis i els membres de les diverses Juntes de l’Arxiu han tingut la il•lusió, impulsats per l’estimació compartida que tenien per Santa Eulàlia, de fer quelcom ─encara que fos com a simples afeccionats, diletants de la història─  per a preservar les senyals d’identitat d’un lloc i unes gents l’historia dels quals estava canviant amb massa velocitat a causa de la ràpida evolució de fenòmens insòlits fins feia poc temps enrere, quals eren l’increment accelerat de la població del barri i l’augment de construcció de noves edificacions i infraestructures al districte.


Per a dur a terme els seus objectius, i quan ha calgut, en moments destacats (exposicions, conferències, xerrades, etc.), l’Arxiu ha pogut comptar amb la generosa i gratuïta participació de historiadors, llicenciats i doctors, que han col·laborat esplèndidament en la labor d’escampar els coneixements sobre el passat de Provençana entre els veïns de la barriada i, excepcionalment, s’han contractat especialistes per que assessoressin en diverses matèries als membres de la Junta davant de la realització de projectes importants.          


El treball que s’ha fet en tot aquest temps d’existència ha estat per a posar en mans de les gents de Provençana dades elementals (textos, dibuixos, relats, fotografies, materials audiovisuals diversos, etc.) per a que els residents de la barriada anessin agafant consciència de que la conservació i recuperació de les arrels vivencials dels eulaliencs ha de ser una tasca col·lectiva que a tots afecta e interessa.


Les dades que hem anant aplegant i divulgant en el decurs dels temps no som mes que informacions recollides de boca de la gent del barri que ens han anat explicant les seves vivències i experiències o de publicacions (llibres, diaris, revistes, etc.) al abast del públic en general on apareixien retalls de noticies referides als diversos temes que podien interessar als residents (veïns i veïnes) del nostre districte, sense la pretensió de que aquestes informacions puguin substituir a treballs elaborats per professionals especialitzats en investigar i racionalitzar la evolució de les comunitats humanes en el marc dels processos històrics desenvolupats en determinades etapes de la humanitat.


En els darrers anys, l’aparició d’Internet permet conrear, sense excessius esforços, dades i informacions que abans nomes es podien obtenir visitant biblioteques, arxius i hemeroteques. Els cassos mes paradigmàtics que podem trobar a les xarxes publiques computacionals son els elements gràfics, imatges i dibuixos que es poden obtenir en qüestió de segons. Dintre d’aquest apartat son interesants i dignes de mencionar les empreses dedicades a les subhastes i compravendes on-line que permeten obtenir amb molta comoditat i rapidesa, mitjançant transaccions electròniques, objectes, llibres, impresos, fotos, etc., que abans nomes es podien comprar visitants comerços especialitzats o mercadals.


Des de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana visitem amb certa freqüència  les xarxes informàtiques i socials a la recerca d’informacions referides a fets i llocs de la nostra barriada i, encara que a vegades, no tenim prou coneixements per avaluar la importància de moltes de les dades que aconseguim, ens plau i agrada exposar-les al bloc amb l’esperança de que algú conegui el tema en profunditat i ens ajudi a resoldre l’arcà.


Aquest any en el que es compliran els primers vint-i-cinc de l’existència de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia intentarem donar una empenta a la tasca divulgativa de l’entitat, que servirà alhora, com a un emocionat homenatge als socis fundadors que ja no hi son entre nosaltres i que tanta il·lusió i treball van posar en la creació d’aquesta eina posada al servei dels moradors de Provençana.
 
 

C

sábado, 9 de febrero de 2013

JORNADA D’INTERCANVI


 

Durant tot el mati d’avui, 9 de febrer de 2013, a la plaça de Francesc Macià del barri de Santa Eulàlia, s’ha celebrat una nova jornada de la Xarxa d’Intercanvis de Santa Eulàlia/Gran Via Sud.
                                      
Interessats com estem en donar a conèixer totes les activitats que es desenvolupen al barri de Provençana, incloem unes fotografies que hem fet al lloc de la trobada per tal d’ajudar a aquesta entitat al seu desenvolupament al nostre Districte.

Fins la propera...!


 

 
 
 
 
 


 
 
 

 

miércoles, 6 de febrero de 2013

NEIX UNA ENTITAT PER A DEFENSAR EL PATRIMONI HOSPITALENC



El proppassat divendres, 18 de gener de l’any 2013, es va constituir a la nostra ciutat el col•lectiu “PERSEU”, “ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DEL PATRIMONI DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT”, una agrupació filantròpica de socis individuals i jurídics creada per a desenvolupar una funció associativa amb la finalitat de respondre millor als seus  objectius i defensar més eficaçment els seus interessos altruistes, que neix per a  coadjuvar a la preservació, promoció i divulgació del Patrimoni cultural, històric, natural o de qualsevol altra mena de l’Hospitalet de Llobregat.

Per aconseguir les seves finalitats, l’associació pretén realitzar les següents activitats: Organització de conferències, col·loquis, activitats d’esplai, edició de publicacions, sortides guiades i, en general, totes aquelles activitats de divulgació i defensa del Patrimoni de  L’Hospitalet que contribueixin al compliment dels objectius de l’associació i no en  siguin contradictòries amb ells.

L’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, en tant que entitat que aposta per la preservació del llegat patrimonial de la barriada, ha recolzat aquest projecte des de les primeries de la seva gestació i ha format part de la Junta inicial de la nova associació, en entendre que des de Santa Eulàlia es devia donar suport a una iniciativa que sent d’abast municipal haurà d’ocupar-se, naturalment, del llegat patrimonial del barri de Provençana.

 
Esperem que el col·lectiu “PERSEU” tingui èxit en el començament de la singladura que empren i que la seva tasca es vegi recompensada amb l’efectiva conservació del patrimoni col·lectiu de tots els hospitalencs.

Benvingut, “PERSEU”!         

 

sábado, 2 de febrero de 2013

ELS DOCUMENTS DEL CELH. FEBRER 2013


El document que publiquem en aquesta ocasió és una pàgina d’una publicació de Barcelona, La Ilustración Artística. En concret, del seu número 1738, corresponent al 19 d’abril de 1915.

 
El reportatge il·lustrat tracta de la visita del comte de Romanones a Barcelona. Inicialment, era un viatge privat, però mai és privada del tot l’activitat d’una figura política de primera línia.

 

 
Álvaro de Figueroa (1863-1950), comte de Romanones, fou un dels principals polítics del Partit Liberal en la segona part de la Restauració. Ocupà molts càrrecs polítics, destacant el de President del Govern entre novembre del 1912 i octubre del 1913. Ocupà la direcció del govern un altre cop el desembre del 1915, poc després de la visita que recull el reportatge. Romanones va convocar eleccions l’abril del 1916 i, és clar, las va guanyar. Així funcionava la “democràcia” en l’època de la Restauració: el rei encarregava el govern al partit liberal o al conservador, que convocaven eleccions, que guanyava sempre el partit convocant, gràcies al frau electoral, el caciquisme, etc.

 
És molt interessant veure qui va ser el programa de visites que va fer el que ja sonava com a futur president del govern. Després de la rebuda protocol·lària a l’estació, i les audiències als líders liberals locals, va anar a la Universitat Industrial (actual Escola del Treball), on l’esperaven els dirigents de la Mancomunitat. La Mancomunitat era una institució que avui podem qualificar de preautonòmica i, tot i les seves migrades competències, significava la primera institució d’autogovern català des del 1714. La Mancomunitat havia estat possible gràcies al reformisme del liberal Canalejas, i els homes de la Lliga Regionalista, confiaven que Romanones aprofundiria en aquesta línia política. La Universitat Industrial era la gran creació de la Mancomunitat, i fou el lloc escollit per fer la trobada amb el visitant.

 
Més tard, va començar un recorregut per algunes fàbriques, les joies de la corona de « la industriosa Cataluña ». La segona fou “la fábrica cordelera que el señor Caralt, presidente del Fomento del Trabajo Nacional, posee en Hospitalet de Llobregat”. Aquesta fàbrica hi era on ara s’alcen els blocs de Granvia Center, entre la Ciutat de la Justícia i el Parc de l’Alhambra. La fàbrica era coneguda com “el cànem”, perquè utilitzava aquesta fibra com matèria primera.

 
Com és que va venir a Santa Eulàlia? En part ja ho hem esmentat. L’amo de la fàbrica era el president del Foment, la patronal catalana, a més d’important líder de la Lliga Regionalista. Les bones relacions amb Romanones (sembla que li va donar molt bé de menjar aquell dia que el va rebre a la seva fàbrica) van fer que li fos concedit el títol de comte, el desembre del 1916. Caralt també fou ministre de finances en un curt període de temps durant 1918, representant la quota catalanista en un altre govern liberal, en el que també va coincidir amb Romanones.

 
Val a dir que Caralt, poc després, va abandonar el regionalisme i va evolucionar cap l’espanyolisme en l’àmbit polític i cap a posicions socials molt reaccionàries i enfrontades violentament amb el moviment obrer: eren els anys del pistolerisme.

 
Vet aquí que alguns dels personatges polítics més importants del segle XX a Espanya van passar pel barri, i ves a saber quines decisions es van prendre i quins pactes es van tancar aquell dia de primavera del 1915.

 

 


“La Hormiga de Oro” 24-4-1915. Barcelona. El Sr. Conde de Romanones momentos después de su llegada a Barcelona. Fot. Perez Rozas




 
El diari monàrquic A.B.C. també va recollir la visita del líder lliberal a Barcelona i el seu desplaçament a la nostra barriada, encara que no ho diu literalment:

Jueves 15 de abril de 1915, PÁG. 17

EL CONDE DE ROMANONES

Barcelona 14, 12 noche. Llegó esta mañana el conde de Romanones, acompañado de su hijo y algunos diputados.

Se le ha hecho un buen recibimiento, en el que han tomado parte todas las entidades importantes de Barcelona.

Era tan grande la aglomeración de público, que tardó mucho la comitiva en llegar al paseo de Gracia, donde tomó los automóviles.

Entre aplausos y vítores se dirigieron el jefe liberal y sus acompañantes a la casa del conde de Labern, donde se alojará el conde de Romanones mientras permanezca aquí.

Después de recibir a las comisiones y amigos salió a visitar la Universidad industrial.

Por la tarde estuvo en la fábrica de automóviles La Hispano-Suiza y en la fábrica de cáñamo del Sr. Caralt.

Ha declarado que será poder dentro de poco tiempo, y que no tendrá inconveniente en gobernar ahora y hacer  las elecciones con los Ayuntamientos actuales.

 
El rotatiu “LA VANGUARDIA” explicava en un extens article la llegada de Romanones a la Ciudad Comtal y el seu desplaçament a la fàbrica del Sr. Caralt, “en el termino de Hospitalet”.