“EL PATRIMONI EULALIENC: UN SEGLE D’EVOLUCIÓ”.

 

Al Sr. Director del Centre Cultural Santa Eulàlia i als seus eficients col·laboradors per la gentilesa i la professionalitat amb la que ens han prestat els seus amables ajuts.

A Ireneu, Manel, Miguel i Santos sense el quals no es podria haver enllestit aquest projecte.

 

L’últim dia de la primavera d’aquest any 2013, hem inaugurat al Centre Cultural Santa Eulàlia una exposició fotogràfica que hem batejat amb el nom de “EL PATRIMONI EULALIENC: UN SEGLE D’EVOLUCIÓ”.

La mostra, que ha estat endegada mercès a la col·laboració de tres entitats hospitalenques, el CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET, l’ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DEL PATRIMONI DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (PERSEU) i l’ARXIU HISTÒRIC DE SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA, romandrà oberta a l’esmentada instal·lació municipal tots els dies feiners (de les 9 a les 20 hores) fins el 3 de juliol, on es podrà visitar amb entrada lliure.

 

Les paraules que el President de PERSEU  ha escrit per a la ocasió, ens serviran per a relatar el que ens ha mogut per a fer una exposició sobre el tema de la conservació del patrimoni públic eulalienc i les raons de la mateixa:

 

“Els últims anys han significat un canvi brutal a la fesomia del barri de Santa Eulàlia de Provençana. Nous edificis, nous barris, nous veïns han fet variar de cap a peus la percepció i la imatge que d'uns anys ençà el veïnat te del seu propi entorn urbà. Però si això ha passat en els últims deu anys... què no haurà passat durant els últims cent anys?

 

Durant l'últim segle el món ha sofert un trasbals com mai abans hi havia tingut lloc, i Santa Eulàlia no ha estat una excepció. Els darrers cent anys han vist créixer i desaparèixer imperis, una guerra civil, dues guerres mundials, la bomba atòmica, el canvi del conjunt de l'Hospitalet d'un entorn rural a un entorn urbà, un espectacular augment de la població amb un canvi social i tecnològic igualment esfereïdor, la creació d'infraestructures mai imaginades... en un frenesí de canvi que moltes vegades supera la capacitat de les persones per a assumir-lo.

L'ésser humà necessita dels records, de la seva experiència emmagatzemada a la seva memòria per a prosperar i avançar en el decurs de la seva vida. Però... què en queda de tot el que s'ha viscut, patit i sentit durant el llarg d'una vida? S'ha viscut en realitat o a estat tot un somni, una imaginació fruit de la nostra ment? Justament aquí és on entra en joc el Patrimoni, entès com totes les restes que queden avui dia testimonis d'un passat que ja no tornarà.

 

En tant que la història evoluciona per força sobre els basaments deixats pel passat, moltes de les vegades es comporta de forma prepotent, menyspreant qualsevol resta de temps anteriors que es trobi al seu pas. És en aquesta circumstància que la comunitat te la responsabilitat d'arrabassar a la sempre implacable mossegada del progrés les pistes que serveixin per a saber d'on venim, però també per a saber cap a on anem, donat que d'una altra forma aniríem a cegues sense aprofitar gens ni mica l'experiència dels nostres avantpassats.

 

A aquesta exposició us mostrem una trentena d'aquests testimonis, petits o grans tresors que han marcat la vida de Santa Eulàlia de Provençana durant l'últim segle. Alguns d'ells s'han pogut salvaguardar per a les generacions futures, d'altres estan en perill de desaparèixer i d'altres, desgraciadament, han desaparegut irremissiblement del nostre entorn.”

 

Amb la mateixa exhortació amb la que ell tancava al seu escrit, os invitem a que visiteu la mostra. 

“Passi, gaudeixi, recordi, però, sobretot, conegui i estimi: És la nostra història; és la nostra vida”.