MONUMENT A L'ESCUT DE L'HOSPITALET.

L'AGULLA D'ESTENDRE

   A la tercera desena del mes d'abril de l'any 1975, es van celebrar a l'Hospitalet els actes de la IX Setmana Cultural que, una vegada mes, posava en marxa l'Ajuntament en col.laboració amb les entitats i associacions de la ciutat, vint-i-una de les quals varen intervenir a l'órganització de prop d'un centenar d'activitats. ("La Vanguardia, 22 de abril de 1975).

   Dins d'aquella Setmana Cultural, el dia 19 d'abril es va presentar a la Sala Municipal una exposició de l'obra gràfica de Josep Maria Subirachs i Sitjar, composta de 28 gravats, 16 del quals eren aiguaforts i la resta litografies.

   Aquesta exposició, llevat de ser la primera d'aquestes característiques que presentava l'autor, estava centrada al voltant d'una maqueta en bronze del monument que Subirachs havia realitzat per a la ciutat, esbós que estava destinat al Museu d'Història, a l'igual que un quadre amb els primers apunts i projectes de l'aital monument. 

 En el context d'aquella setmana, es va descubrir a Santa Eulàlia un monument escultòric -al.legòric de l'escut de la ciutat- que l'Ajuntament havia encarregat a l'artista barceloní Subirachs i que constituiría quelcom més que una obra moderna de diseny innovador: una «creu de terme» entre l'Hospitalet i Barcelona, a l'encreuament de la Riera Blanca amb la carretera de la Bordeta.

   Al vespre del dia 26 d'abril, en un ambient popular, amb audició de sardanes i l'actuació de l'Esbart Dansaire Sant Isidre, fou inaugurat a la confluéncia dels carrers Santa Eulàlia i Riera Blanca -a la mateixa entrada del terme municipal- un monument de catorze metres d'alçària inspirat en els elements esencials que composen l'escut de la ciutat.

    El monument està construit en una sola peça, en formigó armat, amb una estructura interior en forma d'anell, que li dona una gran solidesa. A la part interior de les dues columnes -que simbolitzen la creu de Santa Eulàlia-, existeixen un nombrós número de gravats realitzats amb el peculiar estil de l'escultor, entre els que es reproduiexen noms de llocs i de persones relacionats amb la història local.

   Coronen la part superior, en forma de falca, les glorioses quatre barres catalanes, que van ser incorporades a l'escut de la ciutat l'any 1969 al dictar-se el decret 3397 de l'onze de desembre.

   Despres de l'inauguració, l'Alcalde i demes autoritats varen girar una visita als jardins on es va instal.lar tant notable peça escultorica, espai que amb aquella ocasió havien restat oberts al públic. ("Hospitalet". Boletín de Información Municipal. Año XXII. Nºs. 85-86. 1º y 2º Trimestres 1975).
   A l'editorial de l'esmentat butlletí, es déia que la ciutat es va veure honorada y embellida per un nou monument escultòric, el més important de tota l'urbs.

   Explicava que el que, a primer cop d'ull, veuen els passavolants a la nova escultura son unes formes senzilles, estilitzades, austeres, allunyades de qualsevol barroquisme decoratiu, però que, ara bé, el tafaner que s'atura i contempla la zona interior del monument, la més amagada, descobreix un món molt més complexe, criptogràfic, ple d'al.legories que ens parlen de molts anys d'història, de moltes inquietuts espirituals, púdicament reservades.
   Per tot aixó, l'editorialista es sentia doblement satisfet i enorgullit davant el nou monument que donava la benvinguda als vianants o visitants que entressin al municipi pel Sector de Provençana.

===============================================

Josep Maria Subirachs i Sitjar és un escultor i pintor català. Va néixer l'11 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona.

Deixeble d'Enric Casanovas i ajudant d'Enric Monjo, passà d'un inicial noucentisme a un estil expressiu i esquemàtic, d'on derivà cap a l'abstracció. Va ser l'escultor més representatiu de l'avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s'instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60), fet que provocà grans controvèrsies.

Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l'arquitectura.

Ha conreat també el gravat i la litografia -n'hi ha una bona col·lecció a la Biblioteca de Catalunya-, i especialment a la darrera etapa de la seva carrera s'ha centrat en la pintura, sempre dins el seu món conceptual personalíssim inconfusible.

Des de 1987 es dedica bàsicament a dissenyar i esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, actualment el projecte escultòric més gran del món. Per aquest motiu visqué i treballà durant anys en un modest habitatge situat a l'interior del propi temple de la Sagrada Família, a imatge i semblança de l'habitatge d'Antoni Gaudí.

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, "Corresponding Member" de la Hispanic Society of America de Nova York, "Officier dans l'Ordre des Arts et des Lettres" de França, Personnalité de l'Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a París, l'any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Així mateix ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria l'any 2003.

 **************************************************************************************