ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA EULÀLIA PROVENÇANA (I)

Fotografia extreta del Programa de Festa Major del Casino de Santa Eulàlia de l'any 1972

L'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana va ser consagrada el 27 de gener de 1101 (quan mancaven sis dies per les calendes de l'any 101 després del mil.lenari) pel Bisbe de Barcelona i Abat de Sant Cugat, Berenguer Bernat* (de la familia comtal de Barcelona) i fins a mitjans segle XV va ser l'única parròquia del terme.



Dibuix estret de la fulla "Retallables de L'Hospitalet""
Valentí Julià i Sadurní
Museu d'Història de la Ciutat (1982)

Les actes de consagració del temple parroquial de Santa Eulàlia de Provençana (Diumenge, 27 de gener del 1101), que segueix el còmput Pisano de la era de la Encarnació (varen ser publicades per D. Ramon de Ponsich**) diuen que el terme que senyalen a la parròquia es el següent: <<A parte orientalis, ad ipsum colum Cudinis et intus villam Sanctis (Villa de Sants), et in cacumine montis Urse usque ad "castrum Port"; de meridie in littore maris; ab occiduo in alveum Lupricati sive collum de ipsa Gavarra; a parte circi in forne de Morli et in prescripto monte de Ursa (anomenat avui Sant Pere Màrtir)>>.

Geografia General de Catalunya - Francesch Carreras i Candi (1913)

El mar per a un costat i la llera del Llobregat per l'altra formaven respectivament les divisòries meridional i occidental del predi. La divisòria oriental del mateix era el tossal de Montjuic, amb la seva collada de l'encreuament del camins (coll dels inforcats), als peus del qual lliscava el rierol Magoria, anomenat així pel seu color mangra, i finalment el boreal era la calçada romana, que adreçant-se desde la cruilla (Creu cuberta) al trobament del Llobregat acostumava llavors dir-se "camí francés", o "vía francisca" (avui està representada per la carretera de Sant Boi, diu Fidel Fita en un escrit del 29 de maig del 1903), on s'han vist un gran mosaic i dos mil.liaris.

* Alguns diuen que el bisbe va ser Berenguer Folc, encara que molts opinan que, anbdos, van ser la mateixa persona.
** "Vida, martyrios y grandezas de Santa Eulalia, hija, patrona y tutelar de la ciudad de Barcelona", pàgs. 422-428. Madrid, 1770.

Segueix.......

________________________________________________________