En
arribar els Ajuntaments Democràtics (3 abril 1979) el nou consistori de l’Hospitalet
decidí canviar el nom dels carrers i/o places que recordessin esdeveniments o
persones referides a l’antic règim. L’opció que van adoptar els grups
municipals va ser posar (en substitució d’aquells) noms que representessin a
certes comunitats històriques com ara Plaça Gernika, Blas Infante Pérez de
Vargas, «Padre de la Pátria Andaluza» (intel·lectual i representant del
andalusisme polític, afusellat a l’inici de la G.C. a mans de falangistes) o Alfonso
Daniel Manuel Rodríguez Castelao (Polític, escriptor, pintor, metge i dibuixant),
reconegut com un dels pares del nacionalisme gallec.
A Santa Eulàlia, algunes persones interessades i
preocupades en els afers del barri, van anar a l’Agrupació Socialista per a que
algú els hi expliques el perquè al Carrer 26 de Gener se li anava a posar un
nom tan poc català. També hi havia una certa prevenció pel que significava
haver de canviar les adreces postals de cases particulars i negocis, amb el
cost del canvi als follets de propaganda comercial.
Al pocs dies, un tinent d’alcalde va venir a contar a un
grup de veïns reunits a la Regidoria el sentit dels nous noms. Informà que, per
a fer més entenedors els nous noms, el dia que s’inauguressin les noves
plaques, al Districte corresponents es farien unes festes públiques en les
quals hi haurien representacions folklòriques de la regió (o comunitat) relacionades
amb el nous noms. Així, va dir el representant municipal a tall d’exemple, el
dia de Blas Infante (nom que substituiria al de José María Pemán y Pemartin)
organitzarem una festa popular andalusa on es ballaran sevillanes i ...
No va poder acabar: Una veu de dona va dir... I per això,
a nosaltres, ens tocaran la gaita!.
El regidor s’ho va prendre molt malament i va demanar que
aquella dona es disculpés i com aquella veïna no ho va fer, la reunió acabà com
el rosari de l’aurora. Mai va haver festa popular a Santa Eulàlia per a
celebrar la posada del nom de l’il·lustre gallec a un carrer de Provençana.
Recordo el nom del regidor i el de la veïna disconforme amb que “li toquessin
la gaita”, però donat que tots dos ja hi son traspassats, em permetreu que no
reveli les seves identitats.
L’esmentat i antic carrer “26 de gener” devia el seu nom
a l’entrada de les forces franquistes a la nostra ciutat el dia mencionat de
l’any 1939. A la barcelonina, pròspera i propera barriada de Sants hi existeix
un carrer amb del non de “Vint-i-sis de gener” però aquesta data es refereix a
la de 1641 (Vikipèdia dixit), en rememoració de la Batalla de Montjuïc que es
va lliurar el 26 de gener de 1641 a la mencionada muntanya de la ciutat de
Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com Corpus de
Sang (7 de juny de 1640). La batalla és un dels episodis de la Guerra dels Segadors
i s'hi van enfrontar les tropes catalanes comandades pel diputat militar de la
Generalitat Francesc de Tamarit, amb el suport de la cavalleria francesa del
duc de Bouillon, contra les tropes de Felip IV de Castella comandades per Pedro
Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de los Vélez. La batalla es resolgué amb
una victòria catalana contundent i la massacre de les tropes hispàniques, que
van haver de fugir fins a Tarragona.
El carrer de l’Hospitalet del qual parlem, només existia
a retalls des de la segona meitat dels anys vint fins a les dates de l’entrada de
les tropes «nacionales». Entre el carrer de l’Aprestadora i el, aleshores,
carrer de Corts (la Gran Via de l’Hospitalet d’avui) hi havia –a la zona on,
des de 1906, van fincar-se els escombriaires “expulsats de Barcelona”- un petit nucli d’edificacions envoltant un
vial anomenat “Passatge Elias” (Carrer Francisco Elias, al rodaire del 1930.
També ho hem vist escrits con a “Elíes”) al final del qual hi existia un camp
de “foot-ball”. La part superior d’aquesta feixa (des de Aprestadora
fins a la Carretera) era una mena de horta on hi eren plantats molts arbres. Al
lloc se li deia, popularment, “Els arbrets” pels catalanoparlants i “Los
arbolicos” pels castellanoparlants.
.jpg)
Els anys quaranta aquest passatge va desaparèixer en ser
obert un carrer ampla que comunicava amb la Granvia, i que va rebre el nom de
“26 de enero”, data que recordava el dia de l'ocupació, “manu militari” de
l'Hospitalet en 1939.
Afegim a banda alguns retalls (hem trobat mes de quinze
referències) de “La Hemeroteca de la Vanguardia” on es fa menció del “Pasaje
Elias”, entre el 5 de febrer de 1926 i el 12 de juliol del 1935. Alguns parlen
d’actes luctuosos, altres de compra i vendes a deixalleries, un parell sobre la proliferació descontrolada d’escombraries
a la zona i, a partir de novembre de 1931, d’accions relacionades amb la construcció
i posada en marxa del Grup Escolar Francesc Macià, erigit sobre el camp de futbol
mes amunt mencionat. El mes curiós es, potser, el primer de tots, un anunci d’una
mestressa de llet primerenca (“ama de leche o de crianza”, nodriza, de 18 anys,
primeriza) que s’ofereix per a criar nadons a la seva casa del Passatge Elias.
Em pres algunes dades de l’estudi «El barri de Santa
Eulàlia de Provençana: Elements per a una crònica» (1982) Ramon Breu i Panyella
. Coordinador del Grup d’Estudis del barri de Santa Eulàlia.
No va poder acabar: Una veu de dona va dir... I per això,
a nosaltres, ens tocaran la gaita!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario