Aquesta tarda hem assistit a l’edifici de l’Harmonia a l’acta d’inauguració de l’Exposició “El Conveni de L’Hospitalet: historia i societat a principis del segle XVIII” i, posteriorment , a la conferència “Catalunya i la Guerra de Successió en el context internacional”, impartida pel Dr. Joaquim Albareda i Salvadó, catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra que ha estat presentat pel Dr. Joaquim Prats i Cuevas, catedràtic de didàctica de la historia de la Universitat de Barcelona.
Ambdós actes, presidits
per la Sra. Alcaldessa i el Sr. Regidor de Cultura del nostre Ajuntament, han
estat presenciats per una bona representació de persones pertanyents a les
institucions del nostre municipi acompanyats per un elevat nombre de ciutadans hospitalencs
interessats en el temes històrics referits a la ciutat. L’organització ha estat
a càrrec del Museu de l’Hospitalet, que ha comptat amb la col•laboració de les
entitats Tres Quarts per Cinc Quarts - L’H Espai de Debat i el Centre d’Estudis
de l’Hospitalet.
La mostra, que romandrà
oberta fins el 12 de gener de 2014, està dividida en quatre àmbits expositius:
el Conveni de l’Hospitalet de 1713; context històric internacional;
conseqüències de la Guerra de Successió i el poble de l’Hospitalet a
començaments del segle XVIII. Es pot
veure l’original del documents cedit per l’Arxiu de Simancas i els quadres
originals de l’Arxiduc Carles i de la seva esposa, Elisabeth de Brunswick,
cedits pel Museu Palau de Can Mercader de Cornellà i que han estat atribuïts a
Andrea Vaccaro.
Ha esta editat un opuscle
de deu pàgines referides a l’Exposició inaugurada avui que aporta dades molt
interessants sobre la Guerra de Successió, el paper de Catalunya en ella, la
pau d’Utrecht, el setge de Barcelona, l’Onze de Setembre de 1914, el Conveni de
1713 (que es el leitmotiv del Actes que celebrem) i diversos apartats de l’Hospitalet
vuitcentista y els seus pobladors de llavors.
El conjunt d’actes que
s’estan realitzant a la ciutat en torn a la commemoració del tri-centenari de l’esmentat Conveni van començar el 19 de juny
passat amb un acte solemne al Saló de Plens de l’Ajuntament, on el rector de la
Universitat de Lleida, el Dr. Roberto Fernández Díaz, va desenvolupar una lliçó
magistral sobre la “Catalunya del segle XVIII”.
Indiquem a les
persones interessades en aquesta etapa històrica que consulti la informació al
respecte facilitada per l’Ajuntament i el Museu de la Ciutat sobre tots els actes programats al respecte.
L’any 1713,
l’Hospitalet es trobava lleugerament allunyat del front de batalla creat com a
conseqüència del setge aixecat en torn de la ciutat de Barcelona, quasi be en
l’epíleg de la Guerra de Successió. La relativa tranquil·litat de l’indret va
propiciar que fos escollit pels contendents per a que servis de lloc on es
firmaria un pacte secret amb el qual s’assentaven les bases per a desplegar els
acords del tractat d’Utrecht en relació a les condicions d’evacuació dels
exèrcits austriacistes.
En un lloc
no determinat d’aquest petit poble de uns cint cents habitants, el 22 de juny de l’any
esmentat, es van trobar, amb es seus respectius seguissis, el comte de Königsegg,
en representació del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc
Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de
Pòpuli, cap de l’exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió.
L’acte
signat pels dos nobles va ser un fet de pur tràmit, doncs els termes del acord
havien estat fixats prèviament en el “Conveni per a l’evacuació de Catalunya i
Armistici d’Itàlia”, signat el 14 de març d’aquell mateix any a Utrecht. Quatre
dies després, l’emperadriu Isabel
Cristina de Brunswick havia abandonat Barcelona i l’onze d’abril Anglaterra i
Holanda varen reconèixer, en la mateixa ciutat holandesa de Utrecht, a Felip V com a rei d’Espanya, a canvi de diversos
territoris. Els aliats tenien clar que la seva missió en la península (y la guerra)
havien arribat per a ells a la seva fi.
La signatura
del Conveni de L’Hospitalet de 1713, el primer i únic tractat internacional
signat al nostre municipi, ratificava un acord on s’establia, seguint el solc dels
termes d’Utrecht, l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de
Mallorca i d’Eivissa i el lliurament, com a garantia, de Barcelona o de
Tarragona (sense especificar quina de les dues ciutats) a les tropes de Felip V.
A més de constituir un abandonament a la seva sort, sense llur consentiment,
dels catalans que havien defensat la causa anti-borbònica, representà per a les
forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les
possibilitats de resistència dels catalans.
L’evacuació
de les tropes imperials i internacionals que donaven suport a l’arxiduc Carles
en la Guerra de Successió va ser el preludi de la caiguda de la Ciutat Comtal i
va suposar l’enfonsament definitiu de la resistència catalana i que les tropes
borbòniques prenguessin Barcelona, l’11 de setembre de 1714, amb unes
conseqüències prou conegudes. La capital catalana va caure en mans de l’exèrcit
borbònic i es van abolir les institucions i les lleis catalanes, fets que varen
comportar un canvi històric insospitat, les conseqüències del qual arriben fins
a l’actualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario