AVUI, 25 DE NOVEMBRE DE 2012: FESTA DEMOCRÀTICA

Avui els adults, tornem a escola… A treure’ns la revalida!. I, els de d’aquesta banda de Provençana on visc, ho farem a un col·legi nou. Ho estrenem avui... Encara no està acabat, però serà la primera vegada que el coneixerem per dintre.

Avui, el nou “Pompeu Fabra” fa la seva presentació en societat, a banda de que ja estigui donant les seves savieses als nostres nens des de començament de curs.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui es, en molts sentits, un dia especial... Visitem per primera vegada el nostre nou col·legi i ho fem per anar a votar, un acte que es la màxima expressió demostrativa de que som un poble lliure i democràtic.    

Avui podríem dir, sense por de defraudar als clàssics, allò de «Albo lapillo notare diem», el que vol dir literalment en llatí que “avui es un dia per anotar (o senyalar, o marcar) amb una pedra blanca”, un dia a recordar com a joiós. Per als romans, el blanc era el símbol de bona sort, com el negre ho era de desgracia.

Quan poden qualificar una data d’aquesta forma, signifiquem que podem considerar que a aquest dia ha succeït un fet transcendent, significatiu, memorable, sia per a la vida individual d’algú, o be en un sentit col·lectiu.

I efectivament, avui es dia memorable per a tots els que vivim i treballem a Catalunya. Avui es un altre vegada mes, una data en la que celebrem la gran festa de la democràcia, el dia en que els ciutadans exercim, lliurament, el nostre dret d’escollir quines seran les persones que governaran la “res pública” catalana a la propera legislatura.

Però si tots els dies en que els catalans hem pogut votar en aquest període de llibertat que vam guanyar, han estat importants, no es mes cert que la data d’avui es, presumptament, una de les mes significatives de l’etapa democràtica que estem vivim.

Independentment dels resultats que aquesta nit dictaminin les urnes, no podem negar que el camí que ens ha portat fins al dia d’avui ha estat feixuc i llarg.

Moltes coses han succeït des de les anteriors eleccions que vàrem fer per a renovar el Parlament de Catalunya, però estic segur que aquesta etapa es clourà, a banda dels entrebancs pels que hem passat, com els catalans decidirem, sense que ningú de fora pugui influir en els nostres sentiments de poble, entenent aquest concepte com una terra amb un paisatge, uns valors moral, uns costums propis i dues llengües assumides per tots, on viuen homes i dones ─els de sempre, els emigrants de la resta d’altres llocs de l’estat, que van venir fa decennis per a lluitar pel futur del seus fills, “els nous catalans”, i els recentment arribats des de altres països i continents... Beneïda pluralitat─ que assumeixen unes noves situacions enriquidores (Catalunya con a gresol de voluntats) per a fer d’aquest país un lloc pròsper, culte, integrador, protector, just i democràtic que ens permeti viure, a nosaltres i als nostres descendents amb l’orgull de ser d’un país modern i lliure al que puguem estar satisfets de pertànyer: Catalunya!.