¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

miércoles, 1 de febrero de 2012

ELS DOCUMENTS DEL CELH (FEBRER 2012)


Fa mes de vint dies, el professor Domínguez ens va enviar la seva col·laboració mensual que tant honora a aquest bloc. No volia faltar al seu compromís periòdic amb els nostres lectors i va avançar el seu treball al que es habitual en ell, car les setmanes que hi venien estarien molt carregades de treball al Centre d’Estudis de l’Hospitalet que presideix.

Efectivament: El dia 20 de gener de 2012 va obrir les seves portes la nova seu del CEL’H i el treball per a fer el trasllat des de l’antiga ubicació del Centre fins a l’actual ha estat una tasca ímprobe i digne de admiració per la qual cosa felicitem a la Junta de l’entitat i a tots els seus socis i amics.     

Des de aquesta humil bitàcola ja vàrem donar raó de la Jornada de Portes Obertes de la nova seu del CEL’H ─situada a l’ Edifici Molí del Centre Cultural Tecla Sala, Avinguda Josep Tarradellas, 44─ i, en aquella ocasió, ja els hi van desitjar personalment molta sort i bon vent en la nova singladura que inicien aprofitant la gran fita que suposa per a la Associació poder disposar d’un local tan magnífic, com es el que estan començant a fruir, per a donar resposta adequada, en funció de la seva vocació de servei, tant als seus socis com a tota la població de l’Hospitalet. 


Eus ací l’aportació d’en Manuel Domínguez per al present mes:

En aquesta ocasió, oferim dos petits documents de l’any 1821, que van ser publicats en el Boletín de Información Municipal núm. 74, del 2n trimestre de 1972. Foren recopilats i reproduïts per Manuel Grau Montserrat en l’article “Miscelanea hospitalense”, on es deia que eren documents conservats en l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet.

Els documents, sengles cartes, diuen així :

“Destacamento de Santa Eulalia.

A fin de no enfermar la tropa, y Paysanos que estan a mi mando; es indispensable mudar la poca y mala Paja que tienen en la Cuadra de esta Hermita; esperando del selo de este Ilustre Ayuntamiento, que la procurara inmediatamente, por exigirlo la necesidad.

Dios guarde a Vms. muchos años.

Santa Eulalia del Hospitalet, 30 de septiembre de 1821.

Firmado: Antonio Boada.

P. D. También espero que se me mandará Cama y Ropa para mi, por no poderlo dar esta Ermitaña por ser una pobre.

Señor Alcalde y Regidores del Pueblo del Hospitalet.”


“Señor Alcalde y Ayuntamiento del Hospitalet.

El Capitán Comandante del Destacamento de Santa Eulalia hace presente a Vms., la necesidad en proveer de paja el Cuerpo de Guardia y Barraca de dicho Punto, con motivo de hallarse en muy mal estado la que existe remolida y muy poca, de cuya brevedad vivirá siempre agradecido s.s.s. q.b.s.m.

Firmado: Juan Mateo.

Oy 6 de Diciembre de 1821.

A los señores Alcalde y Ayuntamiento del Pueblo del Hospitalet, del Capitán del Punto de Santa Eulalia.”

Com veiem, es tracta de dues peticions de palla, per part de caps militars a l’Ajuntament de l’Hospitalet. A la primera carta, s’especifica que els militars són a l’ermita de Santa Eulàlia. En la segona, esmenta un cos de guàrdia i una barraca, però no diu en quin lloc hi era. El que sembla evident és que durant la segona meitat de 1821 un grup de tropa hi era destacat a Santa Eulàlia, que, en una època de pau, pensem que feia tasques més aviat policials al llarg de la carretera.
També ens diu en la primera carta que el grup d’homes armats eren soldats però també paisans, es a dir, no militars. És molt probable que es tracti de milicians nacionals. La Milícia Nacional era un cos armat format per civils, creat al llarg de les revolucions liberals i democràtiques, basat en el principi de que les llibertats les havia de conquerir i defensar la ciutadania. De fet, el 1821 està dintre de l’anomenat Trienni Liberal (1820-1823), un curt període en el que els principis revolucionaris s’imposaren a l’absolutisme.
La primera carta també ens informa dels usos tan estranys que va arribar a tenir l’església de Santa Eulàlia. El 1821 era una ermita, és a dir, un edifici religiós amb una dependència annexa on vivia alguna persona (en aquest cas una dona) que tenia cura del conjunt. L’ermitana era tan pobre que no podia proporcionar allò que els militars li demanaven. I com edifici aïllat, segurament que poc o gens utilitzat per la litúrgia, fou aprofitat per allotjar un destacament militar.
Finalment, podem parlar del fet que fins fa molt poc, els exèrcits no tenien gairebé cap instal·lació on viure i fer les activitats pròpies de la milícia. Per tant, els soldats que eren enviats a un lloc havien de ser en gran mesura allotjats i mantinguts pels pobles que els rebien. La història ens ofereix molts exemples d’allotjaments de tropes de l’exèrcit propi que no es distingia gaire de l’ocupació d’un exèrcit enemic. En el cas del 1821 no sembla que la situació fos molt greu, i només demanaven palla. Anys després, el barri va tenir una caserna, de la que parlarem més endavant.

===================================


ARXIU HISTÒRIC SANTA EULÀLIA PROVENÇANA
Manuel Grau i Monserrat va néixer a Morella (Els Ports, Castelló) l’1 de març de 1928. Va aprendre les primeres lletres als Escolapis de Morella i va cursar el batxillerat als instituts Ribalta de Castelló per lliure i al Menéndez y Pelayo de Barcelona, ja com alumne oficial.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, secció de Filologia de Llengües Semítiques. Un cop llicenciat el 1956, es va dedicar a la docència durant 35 anys, fins a la seva mort, con a professor al Departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona, on es destacaven la seva competència científica i rigor metodològic
L’any 1975, concretament l’onze de setembre, va obtenir el grau de doctor, defensant a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona una tesi sobre la Jueria de Besalú (s. XIII-XV), que havia elaborat sota la direcció del Dr. David Romano i Ventura.
El Dr. Grau impartint llissons al COPEM
Obtinguda la Càtedra de Geografia i Història va exercir la docència als instituts de batxillerat Larraona de Sabadell i Margarita Xirgú de l’Hospitalet, tot això després d’haver estat més de vint anys (des de l’1 d’octubre del 1958) professor de francès i d’història del que actualment es l’IES Santa Eulàlia, institut del qual fou fundador i on ha exercit els càrrecs de secretari, interventor cap d’estudis i director [1]. Deixebles seus al COPEM van ser, per exemple, l'exministre de Justícia Juan Alberto Belloch i el periodista Manuel Campo Vidal.
En la seva època d'estudiant universitari va conèixer l'olotina Josefina Vidal i Badia [2] amb la qual es va casar l'any 1960 a la capella de la Universitat. Josefina, també llicenciada en semítiques i filla del polític i pioner de la història social Gil Vidal i Forga [3] visitava sovint a la seva família i aquesta circumstància familiar va vincular estretament, a partir de llavors, a Manuel Grau amb la Garrotxa. Precisament, com hem dit mes amunt, Grau va aconseguir el doctorat amb una recerca sobre els jueus de Besalú, una obra de referència per als estudiosos del jueus a les comarques de Girona. Tan important com la recerca que va fer a la Garrotxa va ser la que va dur a terme a la comarca dels Ports, de la qual va estudiar igualment les comunitats jueves i va deixar un important llegat bibliogràfic.
L’any 1988, en l’acte de inauguració i presentació pública de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, el Doctor Grau ens va fer el gran honor de dictar una conferencia sobre els orígens de Provençana que va deixar enlluernats als nombrosos invitats assistents a la sessió per la saviesa i la forma amena i lluïda d’expressar-se del Sr. Manuel Grau.
Per a explicar el tarannà bondadós del Dr. Grau, cal explicar que no tant sols va voler cobrar a l’Arxiu per la seva dissertació (manera de demostrar el seu suport i recolzament a la nova entitat) sinó que, a més, va regalar per a que passes a engrandir el fons bibliogràfic de l’Arxiu un llibre-document de començaments del segle XIX anomenat “Informe Jurídico con que el Dr. Don Miguel Pou, Presbítero Cura Párroco de la Iglesia de Santa Eulalia de Provenzana, vulgarmente llamada del Hospitalet, instruye su derecho en la causa que defiende contra el Ilustre Doctor Dn. Mariano Oliveras de Plana, Obtentor de la Capiscolía de la Santa Iglesia de Barcelona sobre redotación de su dignidad, en el Tribunal Eclesiástico de la misma Ciudad y su Diócesis”.
Morí tot just estrenat l’any 1992, el 21 de gener, a l’Hospitalet de Llobregat. Al cap de cinc anys, el 1997, gràcies a la iniciativa d'uns dels seus deixebles de l'època en què el filòleg i historiador va ser professor a l'actual IES Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, es va decidir fer gestions per a publicar pòstumament com a llibre la seva tesi doctoral, que finalment es va aconseguir editar amb el títol “La judería de Besalú (Girona) Siglos XIII al XV”.
És Fill Predilecte de la Ciutat de Morella i va ser president de la Colònia Morellano-Catalana entre 1969 i 1978. Tant a Besalú com a Morella té dedicades sengles vies públiques.
Va escriure a les publicacions del centres d'estudis comarcals dels llocs que tant estimava i la seva obra es troba publicada a Butlletí d’AMYC, Sefarat, Anuari de Filologia, Al Qàntara, Historia 16, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, a Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, els Amics de Besalú i el seu Comtat de la Vall de Bianya, i els Amics de Morella i la seua Comarca, que va presidir des de la constitució en 1970 fins al seu traspàs.
També trobarem la seua firma en diferents revistes especialitzades en filologia i història dels jueus i a un nivell més pròxim, als diaris provincials, Revista Vallibona i al butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Va publicar una monografia sobre Herbers i una obra divulgativa sobre el gòtic a la comarca dels Ports. És autor de nombrosos articles sobre la història, les tradicions (el Sexenni) i l'art de la nostra comarca. Recentment s'han recopilat els seus articles sobre grups específics morellans: esclaus, prostitutes o joglars, a més dels propis jueus o la relació amb el món islàmic.
Arran del seu traspàs, la biblioteca familiar va ser repartida entre els ajuntaments de les tres localitats i el departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona, en funció del seu interès per a cadascuna de les institucions, on està a disposició dels investigadors.


[1] El Dr. D. Manuel Grau Montserrat, al 1975 passà a ser primer director del recentment creat “Instituto Nacional Mixto núm. 2”.
[2] Per saber sobre la Josefina Vidal i Badia, l’entranyable professora del COPEM, que encara viu a Santa Eulàlia , aneu a:
[3] Gil Vidal i Forga. Olot, Garrotxa, 1902 — Barcelona, 1982. Historiador i polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya, i després de la guerra civil de 1936-39 fou objecte de repressió política. Preocupat pels moviments obreristes, és autor de “L'evolució social d'Olot (1931)”, i d'un treball sobre el Centre Obrer d'Olot.
₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪


2 comentarios:

  1. Yo llegué al Copem en 1964. Tuve al sr. Grau y a la sra Vidal como profesores.
    Javier García .

    ResponderEliminar
  2. Yo llegué en 1975, cursé BUP y COU. Tuve al Sr. Grau (Historia) y a la Sra. Vidal (Latín). Ella falleció en mayo de 2018.

    ResponderEliminar