ELS DOCUMENTS DEL CEL'H (III)

Hemos recibido puntualmente la tercera entrega de "Els Documents del CEL'H" que mensualmente nos hace llegar el señor Manuel Dominguez López. Procedemos a continuación a incluir el mencionado escrito, honrados en poder ayudar a la recuperación de la memoria histórica de la lucha de la clase trabajadora y la de los hombres y mujeres de todas las expresiones sindicales que la llevaron a cabo. 

L’ANARQUISME DE LES DÈCADES DE 1920 I 1930

En aquesta ocasió us oferim uns fragments de l’entrevista que Ramon Breu va fer a Severino Campos el 1990, una còpia de la qual es conserva al centre de documentació del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

Severino Campos va nèixer en un poble a prop de Valencia el 1905. Va arribar a Barcelona el 1924 i va esdevenir un dels dirigents de la CNT i la FAI. La seva activitat social va tenir una doble vessant. Per una banda fou un dels principals organitzadors de CNT-FAI, col·laborant estretament amb Joan García Oliver. L’altra vessant fou la de mestre, en els ateneus i escoles impulsades pels anarquistes.

“El primer contacte amb la gent de l’Hospitalet el vaig mantenir poc després d’haver arribat a Barcelona, l’any 1924. Jo vivia a Sants, al carrer Premià, a casa d’uns familiars i em reunia amb companys llibertaris de la Torrassa, de Collblanc, de Santa Eulàlia i de Sants, al café El Tupinet, de la carretera de Sants. Era el punt de trobada de la gent cenetista de tots aquests barris durant la Dictadura de Primo de Rivera. Recordo que un dels companys que més animaven aquestes trovades era en Josep Peirats, que vivia a la Torrassa.

Certament, les primeres imatges que tinc de l’Hospitalet són les enormes fàbriques de Santa Eulàlia i les miserables cases dels obrers rajolers que vivien a la Torrassa. Rajolers molt combatius i valents. I és que la gent de la CNT de l’Hospitalet es va caracteritzar sempre per la seva duresa en els conflictes amb els patrons; sí, sabien defensar-se…

El 29 de desembre de 1936 surt a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya), a prop de Barcelona, el setmanari anarquista Ideas. Portavoz del Movimiento Libertario de la Comarca del Bajo Llobregat, CNT-FAI-AIT. A partir del número 3 (14 de gener de 1937) el subtítol seria Portavoz semanal del Movimiento Libertario de la Comarca del Bajo Llobregat, CNT-FAI-AIT i des del número 6 (4 de febrer de 1937) Periódico anarquista. Contrari a la participació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en la política i defensor de les tàctiques i principis clàssics anarquistes, fugia totalment de les crítiques i polèmiques personals. Se'n van publicar 33 números fins al 30 de setembre de 1937. L'administrador en serà Senén Félix i van ser-ne col·laboradors Ramón Liarte, Evelio G. Fontaura, Liberto Callejas, Floreal Ocaña, Josep Abella, Ginés Alonso, entre d'altres.

Als anys trenta, amb els conflictes de la fàbrica Trinxet havíem actuat amb força duresa. (…) Ideas, publicació llibertària del Baix Llobregat, es feia a casa, on teníem l’escola, a la Riera Blanca número 23. Jo hi col·laborava regularment, i el director era el germà de la meva companya...

Després de l’adveniment de la Segona República, els conflictes socials a l’Hospitalet, com arreu del país, es fan durs, molt durs i freqüents. D’aquests anys anteriors a la Guerra Civil, recordo molt especialment la data del 8 de gener de 1933. Tot el baix Llobregat, però sobretot l’Hospitalet, va participar molt activament i amb gran protagonisme en la insurrecció que es va plantejar. (...)

Pel desembre del mateix any 33, hi va haver un altre moviment revolucionari, però ja de menor magnitud, doncs molts dirigents del sindicat eren a la presó a conseqüència dels fets de gener. A l’Hospitalet, però, sí que van haver successos destacats: a Santa Eulàlia hi hagueren enfrontaments amb la policia i barricades a l’alçada de la Casa Escorsa, on hi havia els burots. També es feu un atemptat a la central eléctrica de la Torrassa, la qual cosa deixà tota la ciutat a les fosques. (...)

Una de les iniciatives més interessants en les quals vaig participar a l’Hospitalet, durant els anys 1931 al 1936, fou l’experiència dels ateneus racionalistes, tant el de la Torrassa, al carrer Mas, com al de Santa Eulàlia, l’anomenat «Ateneo Paz y Amor». A ambdós centres jo vaig donar conferències i cursets.

Certament, a partir de la proclamació de la Segona República, dins la joventut treballadora es manifestà un anhel cultural que els sindicats no podien atendre. Foren els ateneus els qui van jugar aquest paper. Difícilment es podia trobar una barriada obrera sense el seu ateneu. Tenien una sala de conferencies, un grup de teatre... Cada dia de la setmana estava dedicat a una matèria concreta. Per exemple, el dilluns, literatura, el dimarts, matemàtiques, el dimecres, història, etc. Particularment, el de la Torrassa era molt important, comptava amb una gran participació del jovent. També recordo la bona biblioteca que tenia el de Santa Eulalia.

Al voltant d’aquests ateneus de l’Hospitalet, hi havia grups naturistes, dirigits per Domingo Canela o pel mateix Peirats. Indubtablement, aquests ateneus sorgeixen a l’Hospitalet amb la República, per anar cobrint el gran buit cultural del país.”

Amb aquestes paraules del Severino Campos, veiem que el barri de Santa Eulàlia formava part, en les primeres dècades del segle XX, del nucli anarquista més potent de Catalunya i, probablement d’Espanya. Sovint s’ha parlat del anarquistes de la Torrassa, però en realitat estem parlant del contiuum urbà, però també industrial i social, format per Sants, Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia.

En el text, trobem una breu descripció d’aquests barris (“les enormes fàbriques” i “les miserables cases”), un esment de la duresa de les lluites obreres, destacant les de Can Trinxet, una mostra de la cultura anarquista (ateneus, grups naturistes, diaris…) i el relat de la participació de l’anarquisme local en les insurreccions faistes dels primers anys de la República. Sobre aquest darrer tema val la pena comentar que Campos destaca la de gener del 1933, que va ser més extensa, però el que va afectar més a la nostra ciutat va ser el de desembre d’aquell any. Durant uns dies, l’Hospitalet va esta sota el control de la CNT-FAI i van cladre centenars de soldats i policias per sotmetre la revolta.

===============================================

21 de juliol de 1936 a Barcelona. Després de  tres dies de lluites a les barricades, García Oliver i d'altres anarquistes com Ricardo Sanz, Gregorio Jover o Garcia Vivancos, creuen una plaça empedrada davant de l’Arc del Triomf entre una gentada. Els milicians van camí de la Plaça de Sant Jaume, al Palau de la Generalitat, per a entrevistar-se amb Companys. Es l’ imatge del triomf anarquista. El mes baixet d’ells, amb olleres i les mànigues de la camisa blanca arromangades, és Severino Campos, senyalat amb una fletxa vermella. Pocs dies després, les columnes confederals es dirigirien cap l’Aragó.

Severino Campos Campos: El 26 d'agost de 1905 neix a Montserrat (Ribera Alta, País Valencià) el militant anarquista i anarcosindicalista Severino Campos Campos, sovint anomenant El Pequeño Jacobino. De jovenet es va instal·lar a Barcelona i en 1918 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant els anys vint formà part del grup «El Productor», que en 1925 va treure el periòdic del mateix nom a Blanes. En 1926 des de Sant Agustí de Lluçanès envià diners pro presos a La Revista Blanca. El novembre de 1931 formà part del Comitè Regional de Catalunya de la CNT en substitució de Mira. Durant els anys trenta va treballar a diverses escoles racionalistes catalanes, destacant l'Escola Racionalista del barri de la Torrassa, regentada per la família de sa companya Igualdad Ocaña. Va formar part de la ponència que elaborà el dictamen aprovat el 14 de març de 1937 en el Ple de la CNT-FAI de Catalunya pel qual s'insistia a participar en el govern de la Generalitat i s'acordava un consell polític dins del Comitè Regional amb la CNT, la FAI, la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries i la Federació Regional de Pagesos confederal. El juny d'aquell mateix any fou nomenat secretari del Comitè Regional de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), assistí a una reunió anarquista a Barcelona pel Comitè Regional de la FAI i l'agost al Ple Regional de Catalunya de la FAI. Entre 1936 i 1937, amb Peirats i altres, va combatre el governamentalisme cenetista i patí les amenaces de García Oliver. Durant la guerra civil va col·laborar en la revista Ideas, portaveu del Moviment Llibertari del Baix Llobregat, des d'on es denunciava la degeneració de la Revolució. En acabar la guerra es va exiliar i acabà establint-se a Mèxic. Durant els anys setanta va pertànyer a la Federació Anarquista de Mèxic (FAM) i va col·laborar en el seu òrgan d'expressió, Regeneración. Després de la mort de Franco va tornar a la Península i s'afilià al seu antic sindicat, el de l'Hospitalet, des d'on va mantenir la mateixa línia ortodoxa que sempre el va caracteritzar. En 1979 fou nomenat director de Solidaridad Obrera  i entre 1982 i 1983 en fou redactor. El juliol de 1984 fou delegat al Ple Regional de Catalunya de la CNT a Badalona. En aquests anys va participar en nombroses conferències i mítings (Saragossa, Barcelona, París, Olot, Perpinyà, València, Hospitalet, Vilanova, Elda, etc.). En 1993 va retornar a Mèxic i donà la seva hemeroteca a la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL). Durant sa vida va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries, com ara “Boletín Interno CIR”, “Cenit”, “CNT”, “Combate Sindicalista”, “Despertar”, “Espoir”, “Fragua Social”, “Historia Libertaria”, “IDEAS”, “Inquietudes”, “Orto”, “La Protesta Obrera”, “Rutra”, “Solidadridad”, “Solidaridad Obrera”, “Tierra y Libertad”, “Umbral”, etc.

És autor de Pensamientos  i de Proyección y actuación de la CNT y el anarquismo en la sociedad actual (1978, amb Josep Costa Font). Severino Campos Campos va morir el 25 de març de 2006 a Mèxic (Mèxic) d'una malaltia respiratòria i fou enterrat amb una bandera roja i negra que cobria el seu fèretre. Son fill, Helenio Campos, seguí els passos llibertaris de son pare.

ºººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººº