¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

martes, 8 de enero de 2013

EXPOSICIÓ "40 ANYS DE MOVIMENT VEÏNAL A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT" A SANTA EULALIA

 
A la tarda d’ahir, 7 de gener de 2013, al Centre Cultural de Santa Eulàlia (Carrer Sant Eulàlia, 60) es va procedir a la presentació al barri de l’Exposició "40 ANYS DE MOVIMENT VEÏNAL A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT".

 
                                          
La mostra, organitzada i confeccionada pel “CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET”,  arriba a la barriada després de recórrer altres barris de la nostre ciutat, dins un cicle itinerant dissenyat pel Centre d’Estudis per tal de que la història de les lluites de les associacions veïnals sigui recordada a tots els barris de l’Hospitalet. L’exposició romandrà al Centre Cultural Santa Eulàlia fins al dia 22 de gener d’enguany.

L’acte va ser presentat pel president de l’entitat organitzadora, el professor Manuel Domínguez, el qual, durant la seva dissertació va ressaltar la importància que va tenir als anys setanta l’aparició d’aquell nou model d’associacionisme veïnal, puntes de llança de les reivindicacions dels barris envers unes corporacions (Ajuntaments franquistes i grans constructores) que tenien com a únic objectiu l’enriquiment immediat sense importar-los destruir sota les rodes de les depredadores excavadores les identitats dels barris de la ciutat i el benestar dels seus habitants. Va fer esment de la gran importància que varen tenir les dones en la construcció d’aquesta nova realitat associativa, explicant la dada de que moltes d’elles van ser les presidentes de les seves associacions.

El Sr. Domínguez va donar la paraula a un representant de l’Agrupació Veïnal “Cinc Carrers de Santa Eulàlia”, el qual va expressar la significació present de les actuals AA.VV. en la resolució de l’actual problemàtica existent en torn a les noves reivindicacions veïnals i la necessitat d’enfortir aquest cos social pel millorament de les actuals condicions de vida a les nostres barriades.
 
L’acte es va cloure amb la visualització d’un vídeo que recollia imatges històriques de diverses actuacions de les diferents Associacions de Veïns de l’Hospitalet durant les seves trajectòries reivindicatives.             

Aquest portal de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia, nascut amb la voluntat de esser divulgador i a l’hora notari dels esdeveniments referits a la història de Provençana, ja es va fer ressò d’aquesta mostra quan va ser presentada l’1 de desembre de 2010 a la seu del Museu de l'Hospitalet - Casa Espanya - Espai d’història (c/ Joan Pallarès, 38), car que vàrem entendre (i entenem) la importància cabdal que vam tenir les Associacions de Veïns (creades a partir de l’inici dels anys setanta del segle passat) per a la dignificació dels nostres barris, per la millora de les condicions de vida dels hospitalencs i per a la recuperació dels drets democràtics fonamentals de la ciutadania. 

Exhortem a qui llegeixi aquestes línies a que visiti l’Exposició per a gaudir de la recreació que ha fet el Centre d’Estudis de l’Hospitalet dels esdeveniments mes importants referits a aquestes entitats reivindicatives ciutadanes durant aquestes quatre dècades d’existència. Val la pena!  

 
 
 
 

 
 
 
 
 

 

lunes, 31 de diciembre de 2012

L’ÚLTIM SOL DE 2012: REFLEXIÓ SOBRE L’ANY QUE SE’N VA

 

Encara que l’any 2012 que acomiadem ha estat, a bon segur, un mes dels molts “annus horribilis” que estem (i que continuarem) patint per la calamitosa crisi `sistèmica´[paraules noves per a temes que pocs comprenen] que ens auguren els nostres ineptes dirigents ­que no disposen de “formules” per a liderar el canvi de cicle vital que estem patint­, jo tinc per a mi que, malgrat tot, el 2012 ha estat un excel·lent període on la divulgació històrica a la nostra ciutat ha donat un salt important en la recuperació i exposició de material referit a l’Hospitalet de Llobregat.

 
La divulgació de la història més recent dels diferents barris de la ciutat ha estat un dels objectius de moltes entitats i particulars que han laborat per a fer veure de forma palesa l’interès existent entre els hospitalencs sobre les noticies referides als fets històrics ocorreguts als seus entorns i als seus temps en un símptoma revelador de l’interès que ha produït entre el nostres convilatans el que, recentment, ha estat anomenat com l’auge de la història com a notícia.

 
El treball constant i seriós de les institucions oficials dedicades a la preservació del patrimoni físic i intel·lectual de la nostra ciutat ha estat digne, malgrat les retallades a que ha estat sotmeses per part del nostre consistori que, com totes les administracions, han esmerçat durant el període les aportacions pressupostàries dedicades  als temes culturals, però han estat, sens dubte, les entitats ciutadanes i els particulars els que, amb més empeny, han fet possible que l’any que acomiadem hagi estat un temps profitós en l’extensió de la difusió i popularització del coneixement de la historia (en minúscules) de la ciutat.

 
Això ha estat possible gracies sobre tot a la implantació, extensió i consolidació de les xarxes socials, instruments informàtics, que sostenen «una estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats "nodes" que estan lligats (connectats) per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi.»

 
A l’Hospitalet de Llobregat son moltes les entitats i les persones que conformen la comunitat interessada per la historia local i la seva difusió, mitjançant les eines electròniques o informàtiques existents però, a tall d’exemple no mes citarem  unes poques d’elles que (cadascuna amb les seves peculiaritats) a mes de fer difusió de la historia de tot l’Hospitalet, han dedicat part dels seus esforços d’aquest any que cloem en recuperar moments de la vida i la història de la nostra barriada de Santa Eulàlia de Provençana: El Centre d’Estudis de l’Hospitalet, la Fundació Santa Eulàlia, la Plataforma Ciutadana “Protegim el Canal de la Infanta” i el nostre amic En Luis V. Bagán Nebot que amb el seu bloc «L'Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives d'una ciutat» ha obert ─amb la singularitat del treball que està fent─ una nova forma de contemplar la divulgació de la historia de la nostra Ciutat.
 
Bon any per a tots ells!

CENTENARI DEL CARRILET BARCELONA-MARTORELL 1912-2012 (III)

 
 



El dilluns 30 de desembre de 1912, a les pàgines 3 i 4 del diari “LA VANGUARDIA”, apareixia un article amb el títol: “En el Bajo Llobregat. Inauguración de un ferrocarril”.

Es tractava de la crònica d’un esdeveniment ocorregut un dia abans al qual es va inaugurar la secció de Barcelona-Martorell (un passeig de 28 kilòmetres) de la nova línia ferroviària de via estreta que uniria Barcelona amb Manresa, que s’iniciava a l’estació de Barcelona situada al final de la Gran Via, tocant á la riera de Magòria. La nova infraestructura carrilaire era una obra cabdal per a la comunicació de tots els pobles de la dreta del Llobregat amb la capital catalana. “La Vanguardia” utilitzava més de 2.600 paraules per a donar raó de tota la cerimònia d’inauguració, però a aquest recull només inserirem la part de la crònica que va des de l’estació d’inici fins a la de l’Hospitalet.

Per cert, el comboi inaugural no es va detenir al nostre barri i encara que ho hagués fet, el nom de Santa Eulàlia no hagués sortit a al noticia, car que l’estació de la barriada de Provençana de l’Hospitalet, l’”estacioneta”, com l’anomenaven els eulaliencs, es deia oficialment “l’abaixador de la Bordeta”. Certament, no començava gaire bé la relació entre el “Carrilet” i el barri. 

Deixem, però, que el reporter que va cobrir la jornada expliqui amb les seves paraules el seguiment de l’acte, des de l’inici del viatge fins a la arribada a la nostra Ciutat:

“Pocas veces, en el cumplimiento de nuestra misión informadora, hemos sentido la emoción que embarga en estos momentos nuestro ánimo al reseñar la fiesta que se celebró ayer con motivo de la inauguración de la línea de Barcelona á Manresa, construida por la compañía “Camino de Hierro del Nordeste de España”. Y es que no siempre se da el caso, que ayer se mostró con toda esplendidez, de que al fausto y pompa oficiales acompañen los entusiasmos de toda una comarca, que ve convertidas en realidades sus mas caras ilusiones, que contempla por primera vez lo que amarga y frecuentes decepciones le habían conducido á considerar como sueño irrealizable.

La comarca del Bajo Llobregat, los importantes pueblos de San Baudilio, Santa Coloma, Pallejá y San Andrés, que durante tantos años habían luchado con constancia sin igual, con una perseverancia que no bastaron á amortiguar los frecuentes desengaños sufridos, para poseer una línea directa que fomente su comunicación con Barcelona y sirva de vehículo á los productos de su industria y agricultura, sintieron ayer el gozo vivísimo, la inmensa satisfacción de ver cumplidos sus deseos y pudieron contemplar el paso de la locomotora que cruzaba veloz sus feraces campiñas, como heraldo de futuras prosperidades y bienandanzas.

La naturaleza se asoció al júbilo de aquellos vecindarios y un día espléndido de invierno, de temperatura agradable, contribuyó á la mayor brillantez de la fiesta.

Los invitados. Bendición de las obras

A la una y media de la tarde se reunieron las autoridades y los demás invitados á la inauguración de la sección Barcelona-Martorell, de la nueva línea, en la estación de Barcelona que se levanta al final de la Granvía, junto á la riera de Magoria.

Formaban parte de la comitiva el director general de Obras públicas, señor Zorita, que en representación del ministro de Fomento vino de Madrid para asistir á la inauguración, acompañado de los ingenieros señores Gelabert, jefe del servicio hidráulico, Núñez Arenas, del negociado de tráfico y Martínez Diego, oficial primero del negociado de construcción de ferrocarriles del ministerio de Fomento; el capitán general don Valeriano Weyler, acompañado de su ayudante; el gobernador civil señor Sánchez Anido; el obispo, doctor Laguarda; el diputado provincial por el distrito de Villanueva-San Feliu, señor Jansana; que llevaba la representación del presidente de la Diputación, señor Prat de la Riba; el delegado de Hacienda, señor Eulate; los senadores señores Pons y Enrich y Girona; don José Bonet, director del ferrocarril de Manresa á Berga; don Luis Nandes, director del Central Catalán; don Mariano de Foronda, director de los Tranvías de Barcelona; don José Cornet y Mas, de la Maquinista Terrestre y Marítima; don Carlos Muntadas.

El ingeniero jefe de la división de ferrocarriles, don Pedro García Faria y el segundo jefe don Ramón Montagut; el jefe de Obras públicas, señor Martí; los ingenieros señores Cavestany, don Narciso Amigó y don Ventura de la Vega; don Fernando Junoy; el arquitecto municipal de Barcelona, señor Falqués; el arquitecto señor Doménech Estapá y el médico de la compañía, doctor Lloveras.

Del alto personal de la compañía del “Camino de Hierro del Nordeste de España” figuraban el administrador delegado de la empresa, Mr. Ryndzunsky, el ingeniero director señor Lalieux, el administrador señor Rózpide y el representante en Madrid de la empresa, señor Hernández Rózpide.

El director de la compañía señor Saliensi, el administrador, Salientini, y el secretario señor Boglia.

El representación del alcalde señor Sostres, diputado provincial por los pueblos que recorre la línea, quien no pudo asistir por tener que presidir la junta de vocales asociados, estuvo su secretario particular señor Vives.

Frente al edificio de la estación se congregó numeroso público para presenciar la llegada de las autoridades y demás invitados. Junto al andén se hallaba formado el tren en que se había de efectuar el recorrido de la línea, compuesto de la máquina, furgón de cabeza y cinco coches.

La locomotora se hallaba adornada con guirnaldas de flores y follaje, figurando en su parte delantera el escudo de España orlado con banderas nacionales, de Bélgica y de la región.

Poco después de la una y media el doctor Laguarda, revestido en pontifical, con báculo y mitra, bendijo el tren, la línea y las obras, asistido del Rdo. Reig, cura párroco de Hostafranchs, y de su vicario Rdo. Massó.

Terminada la ceremonia, subieron al tren los invitados, entre los que figuraban los señores ya citados anteriormente, los sacerdotes últimamente mencionados, los representantes de la prensa local, fotógrafos y corresponsales, los inspectores señores Martorell y Eloy y algunos otros señores.

Al ponerse el tren en marcha resonó un nutrido aplauso, dado por el público que presenció la salida.

El trazado

Al salir de la estación la línea se desliza por las afueras de las barriadas de Hostafranchs y la Bordeta, cruzando feraces huertas y bordeando casas de labranza y algunas fábricas. En la mayoría de estos edificios salieron sus moradores á la puerta ó se asomaron á sus respectivas galerías, saludando el paso del convoy con aplausos y ondeando los pañuelos.

El tren pasó sin detenerse por el apeadero de la Bordeta, efectuando su primera parada en la estación de Hospitalet, en donde esperaban el alcalde, el juez municipal, las demás autoridades locales y numeroso público, que saludó á los expedicionarios respetuosamente. Las autoridades locales cumplimentaron á los señores capitán general y obispo.”






 

sábado, 29 de diciembre de 2012

CENTENARI DEL CARRILET BARCELONA-MARTORELL 1912-2012 (II)

 
 



Clicar per a veure video
 
Com varen dir a l’entrada que ven incloure el dia divendres, 7 de desembre d’enguany, el vint-i-nou de desembre de l’any 1912 el “Carrilet” arribava al nostre terme municipal i, per tant, a la nostra barriada de Santa Eulàlia de Provençana. Fa doncs, tot just avui cent anys, que els ferrocarrils Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (Barcelona-Martorell) inauguraren la línia de Barcelona a Sant Boi. Tenia parada a l'Hospitalet-Centre i a Santa Eulàlia.

 
Si be va ser ben acollit per la  població del barri, doncs que amb el “carrilet” els eulaliencs podien arribar a l’estació de Magòria i ­des del 1926­ a la plaça Espanya, les vies del “carrilet” varen dividir el barri en dos, quasi tallant la comunicació entre la “Carretera” i l’Aprestadora. Hi hagueren carrers –com el del General Prim- als quals, el carrilet suposava tanta separació entre els dos trams en que quedava dividit per la via –i els murs de maons que la protegien- que a banda i banda del ferrocarril s’organitzaven sengles celebracions de Festa Major, amb dues comissions distintes, sense cap relació entre elles doncs res no tenien a veure una amb l’altre.

Mica en mica, a mida que el barri s’eixamplava i s’anava fent mes gran i dinàmic a ambdós costats de les vies del Carrilet, el ferrocarril que travessava la barriada de nord a sud va anar fent cada vegada mes nosa per a les relacions personals, culturals i econòmiques entre els dos sectors de la barriada, la de l’entorn de la “Carretera”, on s’aplegaven els comerços i les comunicacions i la zona dels escombriaires, la que quedava per sota de la via.  Procurarem explicar aquest procés de canvi d’opinió entre la satisfacció inicial i el rebuig que el Carrilet va anar despertant al llarg dels anys, fins que, amb l’arribada de la transició democràtica, els veïns van reclamar el soterrament del “carrilet”, la qual cosa es va aconseguir als anys noranta. L’any 1993 es posava la primera pedra de la conversió de les vies del “carrilet” en un passeig arbrat que porta el nom d’Avinguda del Carrilet. 

A la primera part d’aquesta recensió vàrem aportar les informacions al respecte que vam poder obtenir fins al 1999 i en aquest suplement d’aquella entrada podríem afegir moltes més dades de la història del Carrilet al seu pas per Provençana, però no volem esgotar el tema per si mes endavant convé tornar a ell per altres motius. 

 
Només dir en aquesta presentació que l’estació L`Hospitalet - Av. Carrilet, única que es conserva a la nostra ciutat a la mateixa ubicació, que va entrar en servei l’any 1912 amb l’apertura de la línia des de Barcelona-Magòria fins a Martorell, no fou soterrada fins el 9 de juliol del 1985, amb el tram compres entre Sant Josep i Cornellà-Riera.
Part de Santa Eulàlia a tocar amb la resta de L'Hospitalet.
 Fotografía del Centre d'Estudis de l'Hospitalet.
A la dreta es pot observar com entrava el Carrilet al barri de Provençana,
tot just a la platja de vies de l'estació Bordeta-Formació.




Excepcional fotografia de l'engalanada màquina locomotora nº 1
dels Ferrocarrils del Nord-est d'Espanya arribant a Sant Boi
a primeres hores de la tarda del dia 29 de desembre de l'any 1912 on,
el tren inaugural de la línia va ser rebut per nombrosos veïns de la Vila.


Per a cloure aquesta entrada, ahir vàrem fer a peu, maquina de retratar en mà, el recorregut que feia el Carrilet al seu pas per la barriada de Santa Eulàlia de Provençana i ens vam trobar amb la sorpresa de veure passar pels mateixos indrets un “altre carrilet” portant persones.