ELS DOCUMENTS DEL CELH. MAIG 2013

 

El document d’aquest mes és un article aparegut en la publicació “Hospitalet. Boletín de Información Municipal”, en el número 89-90, del 1r i 2n trimestre de 1976.

 

El BIM era un butlletí trimestral que publicava l’ajuntament des de 1954, i que només arribaria a treure un número més del que extraiem el document d’aquest mes.

 

Era una publicació que servia per informar del que feia la institució municipal, amb un to de lloança i sense cap crítica. A més de la propaganda oficial, informava d’algunes activitats de la ciutat i contenia articles de contingut cultural, gràcies a l’impuls de Francesc Marcé.

 

La notícia que adjuntem fa referència a la inauguració del Poliesportiu del barri, per on hem passat milers i milers de persones de la ciutat i de fora, on hem fet esport, hem animat… En aquell moment era de les poques instal·lacions esportives de la ciutat i havia d’atendre usuaris de tots els barris. Avui és el poliesportiu municipal més petit i està en límit de la seva ocupació.

 

La inauguració fou protagonitzada pel que després seria president del COI, Samaranch, i per l’alcalde del moment, Vicenç Capdevila, al que vam dedicar el document de novembre de 2011. Com veiem, a més dels parlaments dels polítics, les inauguracions d’aquell moment també tenien benediccions del rector i brindis amb vi espanyol.

  

“Inauguración del polideportivo Santa Eulalia

 

Desde el día 18 de mayo, Hospitalet cuenta con un nuevo complejo deportivo municipal cubierto, situado en la barriada de Santa Eulalia, dentro de la manzana comprendida entre las calles Jacinto Verdaguer, Buenos Aires y carretera de Santa Eulalia. Consta de: Una pista de 20 X 40 m. para la práctica del baloncesto, balonmano, hockey sobre patines, voleibol, fútbol-sala y demás deportes que se adapten a este tipo de instalación polideportiva; una piscina de 25 X 12,50 m., con una profundidad media de 1,80, con cuatro vestuarios para deportistas y 220 cabinas para el público usuario.

Un gimnasio de 125 metros cuadrados, con suelo de parquet y equipado con todo el utillaje necesario.

Una pista de judo de 90 metros cuadrados, con suelo de tatami, apto para todas las artes marciales.

Una sala para conferencias, un servicio de cafetería y las instalaciones complementarias necesarias para la práctica de los diferentes deportes.

Don Juan Antonio Samaranch, Presidente de la Diputación Provincial; don Francisco Platón, de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes en Barcelona; don Vicente Capdevila, Alcalde-Presidente, y don Francisco Codina Castillo, Teniente de Alcalde Ponente de Equipamientos Sociales, acompañados de la Corporación Municipal en Pleno, y de otras  autoridades, inauguraron oficialmente dicho complejo deportivo que bendijo el rector de la Parroquia de San Isidro, Mn. Joan Bonet.

Hicieron uso de la palabra el Alcalde y el Presidente de la Diputación, para resaltar la labor que se viene realizando en Hospitalet en pro de la educación física. El terreno donde se ha construido el complejo fue cedido por la Caja de Ahorros y Monte de Piedad y las obras han importado unos 42 millones de pesetas.

Al término de estos parlamentos se descubrió una placa conmemorativa y fue ofrecido un vino español.”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

100 anys de Carrilet a l’Hospitalet i el Baix Llobregat

 

A les set de la tarda d’ahir, 4 d’abril de 2013, es va inaugurar a l’Espai d’art l’Harmonia de la nostra ciutat l’exposició batejada amb el nom que encapçala aquesta entrada.

La mostra esta organitzada pel Centre d’Estudis l’H, l’Associació d’Amics del Ferrocarril l’H, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Organitzadora del Centenari del Carrilet, sota l’aixopluc del Museu i l’Ajuntament de l’Hospitalet.

L’assistència de públic va ser mol important i les intervencions dels representants de les diferents entitats organitzadores van ser interessantíssimes. La mostra estarà exposada a l’Harmonia fins al dia 24 d’abril.

Des de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana volem felicitar a totes les Entitats i Corporacions que han col·laborat en l’enllestiment d’aquesta magna exposició per haver crear la oportunitat de que els hospitalencs recordem el que ha significat per a totes les generacions de l’últim segle que el Carrilet travessés tota la longitud de la nostra ciutat convertint-se, d’una manera figurada (i des de fa uns anys de forma real) en el “Carrer Gran de l’Hospitalet”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ELS DOCUMENTS DEL CELH. ABRIL 2013

Mes rere mes, el professor Manuel Domínguez ens va oferint -a través d’aquest humil bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia que se sent honorat per la seva amabilitat- aspectes diversos de la història del barri de Provençana i cada vegada que ens envia les seves aportacions ens sorprèn amb visions originals sobre temes pocs coneguts del nostre passat. En aquesta ocasió, ens revela una informació a la qual ens explica les arrels d’una institució educativa de la barriada que si, com demostra l’interessant documentació aportada, va néixer amb entrebancs, va aconseguir ser una centre de ensenyament puixant a l’assolir una categoria notable en l’àmbit pedagògic que no nomes afavoria als estudiants de Santa Eulàlia, sinó als de tota la conurbació barcelonina.

El document d'abril de 2013 és un informe aparegut en el llibre Palacio de Cultura, historia de una vocación, escrit per Enrique Xargay i David Morán, i editat el 1999.

Aquesta obra tracta de la història de l'escola esmentada en el títol, de la que els autors van ser alumnes i de la que tenen bons records. El Palau de Cultura fou un col·legi creat el 1924 al barri de Santa Eulàlia per Enric Eras i Puig, però que va tenir un precedent al mateix barri en una petita escola fundada el 1912.

Precisament, el document que adjunta l'obra, i que ara reproduïm, és l'informe de la Inspecció d'Ensenyament sobre aquesta primera escola, i que ens il·lustra de l'estat de les instal·lacions docents que en el barri n’hi havia.

L'any 1924, l'escola del carrer Santa Eulàlia 108 (que s'havia ampliat també al 110) va fer un important salt qualitatiu. Es va traslladar a la Casa de Can Colom (on ara hi ha el CAID), es va batejar com a Palacio de Cultura, i va dirigir-se a alumnes de més alt poder adquisitiu, especialment de Sants.

En la dècada de 1930 Eras va obrir una altra dependència del Palacio a la Travessera de Dalt de Barcelona i va abandonar l'edifici d'Aprestadora, 2. No sabem del cert la data de la marxa definitiva de Santa Eulàlia, però va ser vers el 1939.

L'informe de la primera escola d'Eras al barri, com hem esmentat al carrer Santa Eulàlia 108, és el següent:

“Ilmo. Sr.

Visto el expediente incoado por D. Enrique Eras y Puig solicitando autorización para establecer y dirigir un Colegio de 1ª enseñanza no oficial para niños en la Villa de Hospitalet de Llobregat, calle de Santa Eulalia, número 108, bajos, el que suscribe, previa visita extraordinaria, hace presente como informe:

                   

1º Que el mencionado Centro de enseñanza viene funcionando en dicho punto, sin la debida autorización, desde hace más de dos meses.

2º Que durante el acto de la visita la Inspección vio en el aula, hacinados, 39 alumnos de 6 á 12 años de edad, y, en el patio, al cuidado de una señora, sentados en dos bancos, unos 16 párvulos varones.

3º Que el único material existente en el aula consiste en unos cuantos cuerpos de carpintería de 6 á 7 plazas cada uno de ellos, todos nuevos y llenos de manchas de tinta, un globo terrestre, dos mapas murales del comercio y tres pizarras de regulares dimensiones.

3º Que en el Reglamento dejan de especificarse las circunstancias siguientes: edad máxima y mínima del alumnado, número máximo de matrícula lega, y necesidad de que los padres ó encargados presenten certificación de que los niños no padecen enfermedad contagiosa y si se hallan vacunados ó revacunados.

4º Que, según la certificación médica, el local propuesto tiene escasa y defectuosa iluminación, ya que esta se proyecta únicamente por las ventanas que dán á la calle; que la cubicación es pequeña para el número de alumnos que se intenta admitir, que tanto el patio como los retretes se hallan mal condicionados y que el local carece de agua potable.

5º Que la autoridad local informa en el sentido de que el edificio no se opone á los bandos de buen gobierno del Municipio, si se subsanan los defectos apuntados en el dictámen facultativo médico.

7º Que entre el cuadro de las enseñanzas y el horario existe contradicción pues en el ultimo se fija tiempo para ejercicios de Agricultura, historia de España, Urbanidad y Trabajos Manuales que en aquel no llegan a señalarse.

8º Que el local-escuela es paso obligado para la vivienda particular del Director, y los retretes se encuentran tan lejos del aula que es imposible ejercer cerca de ellos la debida vigilancia.

9º Que la capacidad de la sala de clases, única dependencia de la instalación, alcanza sólo a 126 m. c., amplitud legal para unas 25 plazas; ó sea una matrícula mucho menor que la admitida en el establecimiento, y

10º Que en atención á los datos anteriores la Inspección es de parecer que no debe autorizarse el funcionamiento de la Escuela de referencia hasta que Don Enrique Eras y Puig subsane las deficiencias enumeradas.

La superioridad, esto no obstante, acordara lo que considere más arreglado á derecho.

Dios guarde á V. I. muchos años.

Barcelona 13 de junio de 1912.

El Inspector. “