ELS DOCUMENTS DEL CELH. JUNY 2014

L'HOSPITALET ANY 1732

El document que publiquem en aquesta ocasió és un fragment del Dietari de l’Antich Consell Barceloní, corresponent al diumenge, 13 d’agost de 1542. El podem trobar a la pàgina 561 del primer volum de la gran obra Els pagesos de Provençana, escrita per Jaume Codina, i editada per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i l’Ajuntament de l’Hospitalet l’any 1987.

De fet, és un document que es refereix a un episodi ocorregut en un lloc indeterminat, entre lo Hospitalet e Prohensana. Tanmateix, ens ha semblat que té prou interès com per reproduir-lo, encara que no tinguem la total certesa que va passar en l’espai de l’actual barri. En qualsevol cas, en el segle XVI, el territori de Provençana era molt més gran que el que avui considerem com barri de Santa Eulàlia.

Situem-nos. En 1542 va començar la quarta guerra entre França i Espanya, o, si voleu, entre els reis Francesc I i Carles I. Un exèrcit francès atacà Perpinyà (aleshores la segona ciutat catalana per quantitat de població) i el rei espanyol va enviar un altre per respondre’l. L’exèrcit del rei Carles va arribar a Barcelona i rodalies al llarg del mes d’agost i a l’Hospitalet el va tocar allotjar una bandera de 350 homes.

Recordem que els exèrcits en aquells anys eren majoritàriament de mercenaris, i el manteniment dels quals corria a càrrec de les poblacions, amigues o enemigues, on eren a cada moment. Si eren en terres enemigues, prenien per la força el que volien, si eren en terres amigues, com era el cas que ens ocupa, els pobles els havien d’allotjar i ocupar-se del manteniment de soldats i oficials.

El problema dels allotjaments de tropes “amigues” era molt greu. De vegades, sovint, el comportament dels soldats en territori propi no era gaire diferent del que tenien en terres de l’enemic. De fet, com que l’Imperi de Carles era tan gran, els soldats podien ser de llocs molt diversos, i de catalans, n’hi havia molt pocs. Per tant, aquells soldats de ben segur que no sentien aquelles terres -on hi eren l’estiu del 1542- com a pròpies, i es notava en el seu comportament.

Recordem, finalment, que la revolta dels segadors de l‘any 1640, que donà lloc a la primera guerra de separació de Catalunya, esclatà en bona mesura com una protesta contra els allotjaments.

El document diu:

“En aquest dia en lo camí real és entre lo Hospitalet e Prohensana se seguí un insurt, ço és que una bandera de soldats qui venia de Castella per anar a Perpinyà hagueren encontra ab lo magnífic mossèn Miquellot Xivaller donzell, qui anava a la torra de Miquel Puigmary ab alguns altros armats ab archabussos e après de haver concorregudes certes rahons entre lo capità y alpheris de dita bandera ab lo dit Xivaller pagaren per ell e mataren al dit Xivaller y a Sebastià Fontanals y dos o tres altros qui anaven ab dit Xivaller. Anima forum requiescant in pace. E lo mateix die en la vesprada lo senyor governador per evitar mayor scàndol féu fer crida per tota la Ciutat que ningu gosàs exir de aquella ab armes sots pena de la vida.”

Per d’altres documents que Codina també utilitzà, sabem que el grup atacat era de divuit o vint homes procedents de Barcelona, que va tenir la mala sort d’ensopegar al camí de l’Hospitalet (a prop de l’església de Santa Eulàlia?, més aviat cap a la Fabregada?) amb un grup de soldats que els van atacar i van matar a quatre d’ells. A partir d’aquell moment, la soldadesca va començar a empaitar a tothom que van veure fins el poble de l’Hospitalet.

El governador va haver d’intervenir de la forma contundent que hem vist, especialment perquè un dels morts, en Miquel Xivaller, era cavaller, és a dir, de la noblesa. I va aconseguir que els soldats tornessin la major part de les coses que havien robat, especialment al cadàvers.

Ben mirat, el document d’aquest mes té força semblances amb el document del mes passat: soldats del país que maten civils de l’Hospitalet o Barcelona. Uns quatre-cents anys de diferència, i la història es repeteix.