CASA PAIRAL "CAN COLOM"

Torre de la Bordeta (1913). Josep Salvany i Blanch. 

Fons  fotogràfic, Biblioteca de Catalunya.

Can Colom (1973) 

La masia en ruïnes davant el temple de Sant Isidre. Gaspar Coll Soler (Abril 1986)

Can Colom a l’any 1993. A la dreta es por observar l’ermita

Vista general de l’ edifici (Abril 1996) A l’esquerra els arcs apuntalats.

Can Colom és una masia protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Antiga casa senyorívola (“El Far”. 7 febrer 1997. Foto)   construïda entre els segles XVIII i XIX, aquesta masia d'estil neogòtic està situada al carrer Martí Codolar, 2-4 (Aprestadora, 2; Riera Blanca, 204 b),  davant l’església de Sant Isidre Llaurador, a la banda occidental del barri de Santa Eulàlia de Provençana, tot just a tocar la Riera Blanca, carrer frontera entre l’Hospitalet i Barcelona.

A mes del seu nom oficial, ha estat anomenada popularment amb altres apel·latius, com “Torre de la Bordeta” (1913), el “Palau de Cultura” i la “Casona dels Arcs”.

Protegida pel “Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet (Tex refós 2001)”, malgrat el seu estat força deteriorat a tombants segle XXI, aquesta antiga casa pairal representava una tipologia que calia preservar i protegir en l’esmentat catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Hospitalet, requerint per això un pla d’actuació urgent.

L’edifici original de la masia és una construcció típica de les zones agrícoles on vivien els pagesos de l'època. Constava de tres cossos (cossies de 3-4 m) i planta quadrada amb teulada a doble vessant, amb nau posterior (celler) i pati cobert per un terrat sostingut amb pilastres de fosa i il•luminació zenital en la meitat de l'edifici. A mes de tenir les estàncies pròpies d’una masia pairal clàssica, posteriorment, se li van afegir dos cossos laterals, un per fer una capella (a la dreta) i un altre per fer un porxo porticat (a l’esquerra), tots dos elements d’inspiració neogòtic-eclèctic amb falses pilastres.

Dibuix a mà alçada de la planta baixa i el primer pis. PEPPA Fitxa núm. 56

La seva façana era revocada i tenia característiques interiors originals (bigues, voltes, etc.). La seva estructura era de parets de 50 centímetres d’ample, coberta a dos aigües. La torre hi era asimètricament col·locada. Disposava d’un pati amb entrada pel carrer de l’Aprestadora, tancat per una porta de foneria entre on pilars amb adorns ceràmics.

Del parc que l'envoltava -arbrat interior i diverses figueres- i que arribava fins al carrer Buenos Aires (com es pot confirmar en veure el planell de l’Hospitalet Deltaic de 1927), només n'ha quedat el testimoni de les palmeres que hi ha a frec de la masia, i algun altre arbre.

Construïda com a segona residència de la família Colom, que ja en tenia d’altres en diversos indrets de Catalunya i que residia habitualment a Barcelona.

Segons l’historiador pratenc, Jaume Codina, aquesta branca dels Colom hospitalencs que varen fer construir la masia a Provençana al traslladar-se a la nostra ciutat pels volts del final segle XVIII, pertanyen a la saga dels Colom santboians, una de les columnes familiars que varen conformar el primer nucli social de Sant Boi del Llobregat i que ha tingut una presència constant al llarg de la seva història, segons es dedueix del recull d’una relació seriada dels contractes matrimonials en que surten membres d’aquesta família Colom per donar constància absoluta d’aquesta presència continuada en aquesta vila.

Aquests Colom varen emparentar amb els Martí-Codolar (propietaris de la coneguda Granja Vella, una finca residencial i agrícola del districte Horta-Guinardó de Barcelona) i, pot ser per això, que l’Ajuntament de l’Hospitalet poses aquest nom al carrer on està residenciada la masia.

L'any 1828 la Granja Vella va passar a ser propietat d'Isidre Inglada i Marquès, que portà la finca al seu esplendor i la transformà en un lloc aristocràtic. L'any 1852, quan Joaquim Martí i Codolar es va convertit en hereu de la finca, va construir-hi els jardins i la gran bassa quadrada. L'any 1865 mor Martí i la seva dona i fill Lluís Martí-Codolar construeixen pavellons i jardins i creen el primer zoo de Barcelona, que l'any 1892 compra l'ajuntament, amb el que s'inicia el zoo barceloní.

Fa uns anys, quan el Sr. Ferran Liesa Esteban va ser Director de l’Aula de Cultura de Santa Eulàlia, va entrevistar-se amb una senyora descendent de la família i ella va oferir entregar al consistori peces de l’aixovar (fotos, monedes, pendons, etc.) de la masia en qüestió a canvi de que es poses al carrer el nom del seu pare.

A l’esmentat edifici, ubicat aleshores en el nº 2 del carrer de la Aprestadora, fou instal•lat en març de 1924 un col·legi amb l’ampul·lós nom de “Palacio de Cultura” que va funcionar allà fins que vuit anys després (1932), també en març, fou traslladat al nº 86 de la barcelonina Travessera de Dalt (front a San Josep de la Muntanya), canviant posteriorment, varies vegades, d’ubicació dins la Ciutat Comtal. 

Els directors eren els senyors Enric Eras Puig (1886-1941), professor i Leopoldo Lomba Álvarez, advocat, cap local de la “Unión Patriótica” del districte de Hospitalet del Llobregat i regidor tinent d’alcalde de l’Ajuntament.

Posteriorment, amb el trasllat del Palau de Cultura, les instal·lacions van ser arrendades a una família que la va ocupar per a utilitzar-les amb diversos usos industrials, inclús una fusteria (la planta baixa s'havia convertit en taller i la capella neogòtica en magatzem). El magatzem de fusta tenia l'entrada per la Riera Blanca i estava just al costat de la paret que rodejava aquesta casa. Al començar el carrer Aprestadora hi havia una petita porta per la qual, algunes vegades, sortia o entrava una senyora gran, segurament Na Mercè Albiach (96 anys en 2011), l’última dona que va viure a l’edifici.

Vista general de l’edifici (Abril 1996) – PEPPA Fitxa núm. 56

Ben entrats els anys noranta, quan ja presentava un avançat estat de deteriorament, la masia va d’haver estat apuntalada en diversos llocs, per exemple en el arcs.

Protegida, com s’ha dit, pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet, Can Colom va passar a tenir, en l’any 1997, la consideració d’equipament municipal com a compensació en el PERI de Martí-Codolar en una negociació amb la aleshores propietària dels solars, una empresa privada. La masia hauria d’haver estat rehabilitada per l'Ajuntament dintre del PERI esmentat, però el dia 5 de juny de 2003 l’Ajuntament va signar un acord amb la Conselleria de Justícia de la Generalitat (que aportaria un màxim d’un milió d’euros) per tal de que fos restaurada dins de les actuacions previstes al projecte de la Ciutat de la Justícia -al terrenys que ocupava l’antiga caserna de Lepant-, però les obres no es van iniciar fins 5 anys més tard, quan la Ciutat Judicial ja estava en funcionament.

Inici dels treballs de rehabilitació - “L’Hospitalet” 13 maig 2008

Can Colom va ser objecte d’una rehabilitació integral. La primera actuació va ser duta a terme l’any 2000, quan es van desmuntar les columnes i es van salvaguardar a l’interior de la masia. En 2008 es van iniciar definitivament els treballs integrals de recuperació. Van consistir en la reestructuració de l’edifici (no mes es van conservar l’estructura i els murs exteriors) i el condicionament interior, enderrocant totes les parets internes i construint-ne unes de noves per adaptar els espais a les noves normes urbanístiques. Posteriorment, es va urbanitzar i enjardinat l’entorn de la masia, recuperant-se 6.000 metres quadrats d’espais verds. La superfície de la masia es de 975 metres quadrats, construïts en una planta baixa, tres pisos i un terrat, amb una superfície útil total, tot plegat, de 750 metres quadrats.

El pressupost total de la intervenció va superar els 3,3 milions d’euros. La responsable del projecte de rehabilitació de Can Colom (2010) ha estat l’arquitecta barcelonina Meritxell Inaraja i Genís.

A mitjans de 2010 es varen finalitzar les obres i actualment es la seu del Programa Municipal per a la Dona, acollint el Centre d’Atenció a la Dona (CAID). A la planta baixa s’ha habilitat un vestíbul on es munten exposicions, el fons de documentació obert a tota la ciutadania i una sala d’actes per a 30 persones a l’antiga capella. A la primera planta hi ha despatxos per a l’atenció assistencial, i a la segona planta, dues sales diàfanes per fer tallers i formació.