ELS DOCUMENTS DEL CELH GENER 2014

 

Encetem un nou any amb un document molt antic, en concret del 9 de maig de 1449. El podem trobar a la pàgina 339 del primer volum de Els pagesos de Provençana (984-1807), la gran obra de Jaume Codina sobre la història de l’Hospitalet.

 

Es tracta del fragment inicial d’un escrit d’una part dels habitants de Provençana, en concret de la Pobla del Hospital, dirigit al bisbe. Amb aquesta carta, demanaven el trastall de la parròquia de l’església de Santa Eulàlia de Provençana a la que s’estava construint al seu nucli de població, el que avui coneixem com Centre o Vila Vella.

 

Com ja hem comentat més d’una vegada en aquest bloc, l’església de Santa Eulàlia de Provençana no va reeixir com a element aglutinador d’un poble. Entre la seva consagració, l’any 1101 (esdeveniment que va merèixer un altre article http://www.provenzana.blogspot.com.es/2011/02/els-documents-del-celh-ii.html) i el segle XV, no va aconseguir atraure un conjunt de famílies al seu voltant. Per què? No ho sabem. Potser la proximitat de Barcelona feia que no calgués viure a recer d’una sagrera per gaudir d’una certa seguretat.

 

Tanmateix, l’Hospital de la Torre Blanca i el posterior Hospitalet sí que van generar una concentració de cases a partir del segle XII. Finalment, al llarg del segle XV podem dir que el centre de gravetat de Provençana va passar al nucli, o poble del Hospitalet. I és per això que ens diem hospitalencs i no provençanencs i que l’ajuntament hi és en un banda del terme municipal, que gairebé que ja el posen a Cornellà.

 

L’església de Santa Eulàlia de Provençana va començar una decadència que va arribar a l’extrem en la primera meitat del segle XIX, un altre aspecte que també vam tractar (http://www.provenzana.blogspot.com.es/2012/02/els-documents-del-celh-febrer-2012.html)

 

El document diu així:

“A la Reverència de vós, honorable mossèn lo vicari del Reverent senyor bisbe de barchinona, exponen humilment los parroquians de la església de sancta Eulàlia de prohensana o major part de aquells: Que com la dita església sia stada novament per los dits parroquians fundada e en part construïda e hedificada la obra de aquella,  contínuament se proceesque e’s contínua en la poble del spitalet, per ço com la església vella ere e és separada de loch poblat e de les cases dels dits parroquians o major pat de aquells, de què’s seguia er mal visitada e tenguda aprop per los dits parroquians, que per la distància del loch y podien totes vegades que degueren anar a la dita església; e seguie’s que rates, cerps e luerts destruuïen e devoraven los altars, retaules, vestiments e tot lo qui en aquella és: e per ço hage convengut mudar lo cors de Jhesu-xrist en la dita ecclésia nova, la qual és en loch degut e convinent començada e en part hedificada; e sia, donchs, degut e convinent per los dits esguarts mudar los dits vestiments e cubertós de altars e les campanes que en aquella són, affí que lo Office divinal sia a lahor de déu pus solepnement celebrat e los dits parroquians hagen major avinentesa de entrevenar en los dits divinals officis  (…)”

En resum, un grup de parroquians, que diuen ser la majoria (amb tota seguretat amb raó) demanen desmantellar l’església de Santa Eulàlia de Provençana i traslladar des de les campanes fins a tots els objectes de culte a la nova església que s’estan canstruint, al lloc on ara hi ha l’església del barri Centre. L’argument és clar: l’esglèsia vella és lluny, no hi van i (aquí potser exageren) fins i tot les bestioles destrueixen l’interior del temple. El juliol d’aquell 1449, el vicari general accedeix a fer el canvi. Santa Eulàlia de Provençana ja no podrà ser el centre d’un poble.

Centre d’Estudis de l’Hospitalet.