Com es costum, el professor Domínguez ens va remetre a començaments del mes la seva aportació mensual amb la que col·labora a l’existència d’aquest bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia, que ajuda a la divulgació de molts aspectes de la historia del barri i honora a aquesta web. Per motius aliens a la voluntat de En Manuel Domínguez López i de l’administrador de la pàgina, s’ha endarrerit unes setmanes la publicació del treball ofert, però avui apareix complert amb la satisfacció de poder oferir als nostres visitants una informació tant interesant.
En aquesta ocasió us oferim un grapat de documents conservats en l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet sobre l’origen del barri de Santa Eulàlia. Es tracta de tres dels molts informes que enviava l’ajuntament a les instàncies polítiques i judicials superiors. El naixent Estat liberal començava a tenir l’obsessió de tenir-ho tot controlat, localitzat i comptabilitzat.
En la caixa “ESTADÍSTICA. Padró d’habitants 1857-1860-1864 i varons nats fins al 1896” trobem el següent document :
« Borrador del nomenclator de edificios y viviendas en 1859
Poblaciones | Clase de las mismas | Edificios |
Hospitalet | Villa | 325 |
Bordeta | Barrio agregdo (sic) | 45 |
Collblanc | agregado | 21 |
Montaña | Casas de labranza | 51 |
Marina | id. | 78 |
Agosto 1859”
En la mateixa caixa, hi és l’”ESTADO que demuestra el número de calles, edificios, habitaciones y habitantes que ecsistian en este Distrito Municipal (…)”,
Nombres de las calles y plazas | Edificios | Destinados para habitaciones | Destinados para fábricas |
Barrio de la Bordeta | 45 | 42 | 3 |
Ydem de Collblanch | 21 | 19 | 2 |
Ydem del Prat dels Mahons | 9 | 7 | 2 |
Aquest document està signat el 3 d’octubre del 1862.
En la caixa “Serveis agropecuaris. Estadístiques de producció i censos agraris. Registre de terres i cases. 1807-1945”, trobem el tercer document, del que conservem a l’Hospitalet un esborrany o còpia, ja que l’original fou convenientment enviat a qui tocava. Fou signat el 14 de març del 1863, hi conté un fragment que diu així :
« Hay dos grupos agregados que se llaman, el uno La Bordeta, y el otro Collblanch, conteniendo el 1º 54 casas, y el 2º, 21 (...) »
Aquests documents ens informen de moltes coses. En primer lloc, que entre 1859 i 1863, el barri de Santa Eulàlia tenia només 45-54 cases, però que ja exisitia. En segon terme, que el barri era conegut com la Bordeta, perquè va néixer com a conseqüència del creixement del raval santsenc d’aquest nom al llarg de la carretera provincial que avui coneixem com carrers Constitució i Gavà a Barcelona i carrers Santa Eulàlia i Prat de la Riba a l’Hospitalet. En qualsevol cas, d’aquests mateixos anys tenim documents de l’ajuntament hospitalenc que comencen a denominar al nou barri com a Santa Eulàlia, sens dubte per influència de l’església, que, encara que abandonada i molt malmesa, continuava sent un referent per aquesta banda del terme municipal.
Però també ens informa que el nou barri de Santa Eulàlia i un altre barri novell nascut en les mateixes circumstàncies, Collblanc, són “agregats”. Què vol dir això? Que formen part del terme municipal de l’Hospitalet però que són nuclis de població separats del nucli central, tradicional, i que dóna nom a la població: allò que avui anomenem Centre o Vila Vella, amb el raval que també estava sorgint en aquest moment al llarg de la carretera i que avui correspon al barri de Sant Josep.
Per tant, podem parlar d’un l’Hospitalet que a partir del 1850, fou una població amb tres nuclis poblats, separats entre si i amb unes diferències socials, culturals, i amb uns problemes de veïnatge que encara coneixem poc, però que intuïm. En aquest esquema que va fer Joan Casas, podem apreciar molt bé la distribució de la població hospitalenca el 1887:
Al llarg del segle XX, els nuclis “secundaris” van crèixer molt, especialment, Collblanc-Torrassa, i van superar amb escreix al Centre-Sant Josep. Només l’onada immigratòria de les dècades del 1950 i 1960 van “omplir” tot el terme municipal i van conectar els barris.
Pel que feia a Santa Eulàlia, en el document del 1862 veiem que distingeix entre els barris de Bordeta i el Prat dels Maons. De fet, són els dos eixos principals del desenvolupament urbanístic del barri durant les primeres dècades de la seva història: la carretera provincial al llarg de la qual creixia la Bordeta (actual carrer Santa Eulàlia, com hem comentat anteriorment) i el camí del mig, on es localitzà la dependència industrial coneguda com Prat dels Maons i més tard La Aprestadora Española (actual carrer Aprestadora).
NOTA: Els documents estan transcrits en color vermell.
◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊
ARXIU HISTÒRIC SANTA EULÀLIA PROVENÇANA
₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪
No hay comentarios:
Publicar un comentario