LES PORS DEL CAP DE LA VILA
Amb el començament del nou mes, Manuel Domínguez ens fa arribar un document escrit pel que va ser alcalde de la nostra Ciutat durant quatre anys, a cavall entre la fi del franquisme i l’inici de la transició.
El text que ens presenta i analitza el professor es refereix a la percepció que copsava el batlle sobre la situació política d’aquell moment, dates en que s’apropaven les eleccions municipals -que varen ser convocades per decret el 17 d’agost de 1973-, en un període històric en que la mobilització ciutadana i la incertesa política creixien i el desinterès i l’apatia del comú de la gent davant els comicis eren generalitzats .
Ningú, a banda dels implicats en el govern franquista, creia que aquella pantomima servis per a res, doncs no s’havia produït cap evolució positiva del règim. Ans al contrari, la convocatòria arribava en un moment en que aquest és tancava sobre sí mateix i per això no podia permetre’s el luxe d’iniciar cap apertura democratitzadora.
De qualsevol forma, va ser la darrera vegada que la dictadura va poder organitzar una conxorxa com aquella, encara que el ciutadans no varen poder votar democràticament el nostre Ajuntament fins sis anys després, el tres d’abril del 1979.
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿???????????????
En aquesta ocasió us oferim un document relatiu a tota la ciutat, encara que el que diu és totalment aplicable a Santa Eulàlia.
Ja va ser publicat per Martí Marín en la seva obra Els ajuntament franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979 (Pagès editors, 2000, pàgines 432 i 433). Es tracta d’un informe de l’aleshores alcalde de l’Hospitalet Vicenç Capdevila dirigit al Governador civil. Val a dir que aquesta mena d’informes de les autoritats locals a les provincials eren molt comuns en el franquismo: eren l’expressió del sistema polític piramidal de la dictadura i un mecanisme de control per part dels jerarques del règim sobre el conjunt de la població.
El motiu de l’informe foren les eleccions municipals, que, en la peculiar democràcia franquista, consistia en escollir als regidors del terç familiar. Aquestes eleccions es feien des dels anys quaranta, però el règim intentava que només hi hagués un candidat –el seu- i no arribar ni a efectuar-les. De vegades es presentaven dos candidats de diferents grups d’adictes (falangistes, representants dels industrials, catòlics…). Les eleccions de la tardor del 1973, però, es van fer en un ambient molt diferent. L’antifranquisme creixia i el moviment obrer ja havia practicat “l’entrisme” en les institucions de règim. Des dels anys seixanta que els militants comunistes i cristians es presentaven a les eleccions sindicals i començaven a ocupar càrrecs en el si de l’estructura sindical franquista. Tanmateix, les pors de l’alcalde Capdevila i els seus superiors resultaren infundades. Per raons diverses, les forces antifranquistes no van practicar l’entrisme en les institucions polítiques, amb alguna excepció, i no van aprofitar les possibilitats que oferien aquestes eleccions.
L’informe deia així:
“I. Los nuevos distritos van surgiendo al amparo de la fuerte corriente inmigratoria que se produce en Hospitalet.
II. Estos nuevos distritos empiezan a ser habitados con fuertes déficits de infraestructura urbanística, por un lado, y de equipamientos sociales por otro.
III. Los déficits reseñados, junto a una más clara percepción actual de los ciudadanos del entorno social que les rodea, provoca una mayor sensibilización de los habitantes de estos distritos por los problemas y necesidades de la Comunidad de las que forman parte, que contrasta con una, en cierta manera, mayor conformidad, que entronca sociológicamente con una postura que podríamos llamar conservadora de núcleos antiguos de Hospitalet.
IV. La petición y exigencia de solución a los problemas planteados por cauces evidentemente distintos en unos y otros distritos, comunitaria, organizada y pública, cuando no violenta en los nuevos é (sic) individual y deficientemente exteriorizada en los antiguos.
V. En los nuevos distritos los grupos que se van formando, las entidades que se crean, las Parroquias incluso, son elementos de cohesión é integración de las aspiraciones y deseos del barrio consiguiendo, como es lógico, captar voluntades y esfuerzos.
VI. De lo dicho se desprende que, de proponérselo, quienes tengan en sus manos estos elementos aglutinadores, explotando hábilmente las carencias señaladas de servicios de estos barrios, disponen de una fuerza formidable en el momento de unas elecciones y que incitando a estas gentes a concurrir masivamente, para hallar su solución, a las urnas, pueden hacerse con todos los puestos de representación familiar del Municipio y ello es más posible ante fuerte abstencionismo que se detecta entre los habitantes de los distritos antiguos.”
Segons Martí Marín, el document es troba a l’Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona, caixa sense numerar, antiga carpeta R, expedient 1. Administración Local. Elecciones municipales año 1973.
En primer lloc, crida l’atenció la lucidesa amb la que Capdevila copsava la situació social i la seva potencialitat “subversiva” des del punt de vista del règim franquista. Reconeix obertament l’estat lamentable en el que es troben els barris de la ciutat i que hi ha grups que estan aconseguint l’organització dels seus habitants. Evidentment, fa referència als partits clandestins i a les parròquies, que en aquest moment han creat o estan creant les associacions de veïns/es (AV).
Per aproximar-vos al moviment veïnal a la ciutat podeu consultar aquests enllaços:
El que costa una mica més d’entendre és la constant divisió que Capdevila fa entre barris nous i antics. A què es refereix quan parla de barris antics? Evidentment, el Centre, però també són antics Sant Josep, Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia, i en els tres casos ja s’havia creat la corresponent AV. De fet, Sant Josep i Collblanc-Torrassa són els barris pioners en tenir-ne a l’Hospitalet, i la de Santa Eulàlia fou legalitzada l’octubre del 1972. Per tant, la seva visió és la d’una persona del Centre, on a finals del 1973 encara no hi havia moviment veïnal ben estructurat, on havia sorgit la dirigència local des de sempre, i des d’on no s’entenia què passava amb tots/es aquells/es nouvinguts/des que no acceptaven la grisor de la ciutat ni de la dictadura.
ARXIU HISTÒRIC SANTA EULÀLIA PROVENÇANA
◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊◊
ARXIU HISTÒRIC SANTA EULÀLIA PROVENÇANA
Vicente Capdevila Cardona: Advocat, director de la filial d'una companyia d'assegurances i assessor del gremi local de la construcció. Format a la Universitat de Deusto i vinculat a l'Opus Dei. Fou vicepresident de l'Associació d'Antics Alumnes de Deusto. Regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat pel terç corporatiu el 1964, actuà com a tinent d'alcalde de Cultura fins 1971.
Era ajudant de càtedra del tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Rafael Entrena Cuesta quan fou proposat ─qüestió que suscità prou comentaris─ per substituir José Matías de España Muntadas com a alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, càrrec que ocupà de 1973 a 1977. Fou valedor seu davant el governador Pelayo Ros el procurador a Corts Cruz Martínez Esteruelas, antic convilatà. Fou vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona i diputat provincial.
L’any 1977 va renunciar a la batllia de la ciutat ─va ser substituid per Joan Perelló i Masllorens─ per a presentar-se a les eleccions del Congrés dels Diputats espanyol per la demarcació de Barcelona a les llistes de la Unió del Centre Democràtic. A les eleccions del 15 de juny de 1977 fou elegit diputat al Congrés en el lloc núm. 4 de la candidatura d'UCD.
Dins de la Legislatura Constituent (1977-1979), Capdevila va ser Vocal de la Comissió de Cultura, Vocal de la Comissió de Interior, Vocal de la Comissió de Competència Legislativa i Vicepresident Segon de la “Comissió de Enquesta dels successos de Málaga i La Laguna de desembre 1977”. Va causar baixa com a diputat el 02/01/1979.
El 29 de desembre del 1978 Adolfo Suárez, després de que fos sancionada la nova Constitució, va anunciar la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions generales y municipals, que es celebrarien, respectivament l’1 de març i el 3 d’abril de l’any següent.
A les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 20 de març de 1980 (les primeres després de la recuperació de la democràcia) fou escollit diputat per Centristes de Catalunya-UCD.
Arran de la crisi política d’UCD produïda a nivell de l’Estat, al setembre de 1982, dels divuit diputats obtinguts sota aquestes sigles a Catalunya, sis diputats d'UCD s'integraran al CDS; a més, dos diputats més passaran més endavant al grup Mixt entre d’ells Capdevila, que el 24/01/1983 passa a diputat no adscrit. L´aprovació de la Reforma del Reglament de la Cambra [20/06/1983] comportarà la desaparició de la figura del Diputat no adscrit. Els Diputats que no s’integren a cap Grup parlamentari queden incorporats obligatòriament al Grup Mixt. Capdevila causa Alta al citat grup el 11/07/1983.
Posteriorment ha estat membre de l'Ateneu Barcelonès i de la Fundació Ulls del Món, institució no governamental que posa l'oftalmologia al servei dels països pobres.
₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪
No hay comentarios:
Publicar un comentario