L'UNIVERS TRINXET

A començaments del proppassat mes de setembre, el Museu de L’Hospitalet va fer arribar puntualment a les meves mans l’exemplar del Programa d’activitats corresponent a l’últim trimestre (setembre-desembre) de l’any 2011.

A una pàgina de l’esmentat programa s’anunciava la celebració d’un cicle de conferències  a desenvolupar durant aquest mes de novembre mitjançant les quals es donaria difusió als treballs que havien guanyat a l’edició de l’any 2010 de les beques L’Hospitalet convocades pel Museu i l’Arxiu de L’Hospitalet. Les Beques estan destinades a la recerca científica en l’àmbit del patrimoni històric.

Són dues beques dotades amb 6.000 euros cadascuna, dirigides a joves llicenciats universitaris, que tenen com a objectiu potenciar l’ investigació científica als diversos àmbits vinculats al patrimoni històric de la nostra ciutat.

L’any passat, l’Ajuntament va convocar les Beques L’Hospitalet 2010 de recerca en l’àmbit de Patrimoni Cultural, sota la direcció del Museu d’Història i l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet, i amb la col•laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet. La convocatòria de les Beques L’Hospitalet va rebre set candidatures sobre les quals va tenir que decidir el jurat de selecció.

El jurat de selecció de les Beques L’Hospitalet 2010 va resoldre, un cop analitzades les set candidatures presentades, i d’acord amb els mèrits i criteris establerts a les bases, concedir una de  les beques/premis al treball de recerca “Can Trinxet: Producció i treball en un fàbrica tèxtil hospitalenca a partir de les fonts documentals” presentat per Judith Barnés Martín, llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.

La justificació de la concessió del premi deia que “Coincidint amb la posada en marxa en el 2011 del projecte de l’escola de Música-Centro de les Arts a Can Trinxet, es pretén aprofundir sobre el mon de la producció i del treball en aquesta fàbrica emblemàtica de Santa Eulàlia a partir del fons documental de Can Trinxet que conserva l’Arxiu (a partir dels anys 40), i que ja hi es   en fase de tractament. L’objectiu es explotar científicament un fons propi de l’Arxiu, prèviament tractat. La beca ha d’incloure un estudio global previ, no un estudio arquitectònic, sinó "humà", des de la creació de la fàbrica (Unión Industrial Algodonera) en 1905, passant per l’etapa daurada (en que Can Trinxet arribà a tenir 1.200 treballadors als anys 20-30), i passat per la seva crisi i tancament, ja abans de la Guerra civil. Però el gruix de l’estudi, a partir de les fonts documentals i testimonis orals disponibles a l’ Arxiu, es centrarà a l’etapa del franquisme.” 

 

La setmana passada, el senyor Luis V. Bagán Nebot, va presentar a Facebook una tarja dissenyada per ell mateix amb la qual recordava la celebració, el dia 17/11/2011 de la primera de les dues conferències donades per les guanyadores de les esmentades beques, la referida al treball sobre la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, ubicada a la barriada de Santa Eulàlia.

També el Centre d'Estudis de l'Hospitalet es feia ressò a la xarxa social de la convocatòria de l’acta, adjuntant la famosa foto aèria de les naus de la fabrica i el següent text:    

“El proper dijous, a l'edifici l'Harmonia (Pl. Josep Bordonau), a les 19:00, es farà la conferència "Can Trinxet: producció i treball en una fàbrica tèxtil hospitalenca a partir de les fonts documentals". La farà Judith Barnés Martín, que va guanyar una de les beques del museu de l'any passat. Val a dir, que aquesta empresa fou un dels gegants cotoners de Catalunya i la fàbrica més gran de l'Hospitalet entre les dècades de 1910 i 1950.”

El dia de ahir, 17/11/2011 es va dur a terme a les instal·lacions de L’Harmonia – Espai d’art la conferència “CAN TRINXET: PRODUCCIÓ I TREBALL EN UNA FÀBRICA HOSPITALENCA A PARTIR DE LES FONTS DOCUMENTALS” exposada per la guanyadora d’un del premis Na Judith Barnés Martín.

La srta. Judith Barnés, domiciliada a Barcelona, es llicenciada en Humanitats per la UPF, i va obtenir el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis de la UPF en el 2008 i el Tercer Premi Nacional Fi de Carrera d’Educació Universitària en Humanitats del Ministeri d’Educació 2008.

L’acte, que va començar puntualment, va ser presentat pel senyor En Josep Maria Solies que va explicar el sentit de les beques L’Hospitalet, introduint a continuació a la conferenciant, que va passar a desenvolupar, durant una hora, davant del públic assistent el resultat de la seva recerca.



Acompanyant-se d’un equip de projecció, la dissertadora va començar dient que el seu estudi s’endinsava en el mon de la producció i del treball de la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, ubicada a Santa Eulàlia, a partir dels fons documental que conserva l’Arxiu de la ciutat de la esmentada industria, centrant-se bàsicament el treball en l’època del període franquista.

Relatà la metodologia emprada a l’hora de estructurar la seva recerca, dedicant la primera part de la seva xerrada a descriure la història de la empresa Trinxet durant les seves diferents etapes i presentant als assistents al personatge cabdal de la companyia, l’Avel.li  Trinxet, parlant sobre la seva vida, la seva casa i la seva fàbrica. Respecte a aquesta última va narrar com es va anar construint el complex fabril, com es va realitzar la annexió de Can Gras i quins varen ser els arquitectes que construïren les naus de la factoria.

La part mes ample de la seva exposició va ser la relacionada amb la gestió dels recursos humans i la relació entre els obrers i la direcció durant el període de la dictadura franquista. A més de la documentació estudiada ─molts dels “papers” pertanyents a aquest fon els varen poder veure a la pantalla─, Judith Barnés ha utilitzat el contacte directe amb persones que havien treballat a la fàbrica i que li han revelat les seves vivències.

Moltes anècdotes humanes de les vides dels obrers de Trinxet (les dones eren l’element laboral mes nombrós, malgrat que a llocs de treball poc qualificats) van anar desgranant-se durant la exposició, no només dintre de l’horari laboral, sinó fora d’ell, en les relacions entre els propis treballadors, les seves famílies i les seves imbricacions en la vida col·lectiva del barri.

Acabada la dissertació, es va obrir un torn de paraula on varis dels assistents van fer algunes preguntes i algunes aportacions sobre aspectes concrets del treball.

Qui això escriu li va demanar a la autora de l’estudi i al senyor Solies si podria ser factible repetir la conferència als locals del Centre Cultural Santa Eulàlia, doncs seria interessant exposar al mateix barri la historia d’una empresa que va ser, en alguns moments de la seva existència el principal foc generador de llocs de treball de la barriada de Provençana.

Copies de l’Estudi es troben dipositats al Museu i a l’Arxiu de la Ciutat, en disposició de ser consultades pels ciutadans interessats en el tema.