TROBADA GEGANTERA A SANTA EULÀLIA

Entre els dies del 18 al 30 d’octubre a la Sala d’exposicions del Centre Cultural Santa Eulàlia s’ha pogut visitar una exposició de diorames on apareixien diverses activitats de les diverses Colles de Gegants del Baix Llobregat.

El proppassat dia 27 d’octubre s’ha celebrat al Barri de Santa Eulàlia de L’Hospitalet de Llobregat, la XVI Trobada de Gegants de la comarca del Baix Llobregat. Després de que les colles participants plantessin els seus gegants a la plaça Francesc Macià, a 2/4 de 12 (i amb un temps excepcional) va començar la cercavila pels diferents carrers del barri fins a tornar a la plaça inicial.

Acompanyem la ressenya amb fotos preses al carrer Rosell on es pot apreciar l’animació de la festa.

Les colles assistents van ser les següents: Gegants de la Ciutat de L’Hospitalet – Drac d’Or, Gegants de Cornellà, Gegants de l’AMPA Mare de Déu del Carme, Gegants del Delta del Prat, Gegants del Prat de Llobregat, Gegants d’Olesa de Montserrat, Gegants de la Palma, Gegants de Casablanca, Gegants d’Esplugues, Gegants de Bellvitge, Gegants d’Aigüestoses de Sant Andreu de la Barca, Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat, Gegants de Pallejà, Gegants de Sant Joan Despí, Capgrossos de La Florida i Manotes de Tro.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FER ENTRADA DE CAVALL SICILIÀ

CAN GRAS  EN PERILL !: CRÒNICA D’UN IMCOMPLIMENT FLAGRANT 

El Grup que governa el consistori hospitalenc (PSC-IPC) no fa honor a les promeses electorals que anuncia, no compleix amb les dates de realització d’obres compromeses en campanyes i tampoc amb les noves dates aparaulades després d’ajornar la materialització d’aquelles una i altra vegada i, al final, les deixa per a complir-les quan arribi “el proper dia 30 de febrer”. I això que no pot recórrer al “i tu més” dels seus antecessors perquè porta, ni més ni menys, 34 anys governant el Consistori.  

Aquesta introducció, que podria servir per a glosar un munt de prometiments no enllestits per part del nostre Ajuntament (millor: per part d’alguns polítics del nostre Ajuntament), la dedicarem a explicar la nova dilació -sine die?- en la restauració de les instal·lacions de Can Gras i la seva reconversió en la seu central de la Escola de Música-Centre de les Arts de L’Hospitalet.

La primera informació que hem vist al respecte ha estat l’article publicat per Dulce Valero a “EL FAR”, el dilluns 23 de setembre de 2013. De la magnifica ressenya de la redactora extraiem algunes dades que ens ajudaran a recordar la historia d'aquest “brindis al sol” i de certs governants que pensen que el poble es una massa amorfa fàcil d’enganyar.

L’home fort d’aquest equip de govern, ha declarant davant la premsa que “El alto coste de la consolidación y adaptación de la antigua fábrica modernista obliga al gobierno municipal a optar por la más fácil reconversión de un antiguo colegio de Gornal en la sede central del proyecto educativo y cultural. La crisis económica y la falta de financiación han obligado al gobierno municipal a aparcar este proyecto que se trabajó conjuntamente con la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana, y que contaba con un presupuesto inicial de unos doce millones de euros para la rehabilitación de 4.000 de los 5.600 metros cuadrados que tiene en total el recinto”.

Això si, el representant socialista s’ha apressat a dir que “Can Trinxet no se ha descartado como futura sede de la Escola de Música-Centre de les Arts, pero será un proyecto pensado a la larga”. En “El burlador de Sevilla” es diu ¡Cuan largo me lo fiais!. Però en aquesta obra teatral també es diu allò de «No hay plazo que no llegue / ni deuda que no se pague» i creiem que els ciutadans de l’Hospitalet sabrem fer, a les properes conteses electorals (Que no hay plazo que no llegue), que los “dilatadores” paguin tots els deutes que han contret i incomplert amb aquest poble que ha confiat en ells durant, pot ser, massa temps.   

Mentrestant, els edificis es van deteriorant ostensiblement (per manca de manteniment i por ser objecte de “depredadors”) per la qual cosa, quan arribi l’hora de la seva restauració els hospitalencs haurem de pagar el doble del que ens hagués costat si el nostre Ajuntament hagués complit les seves promeses i hagués actuat en el temps que, voluntàriament, s’havia compromès.

L’article ha coincidit amb la retirada de les tanques que envoltaven  les noves edificacions alçades sobre el solar de Trinxet que s’estan habitant des de fa poc. “Business is business”. Per cert, s’ha reservat un espai per a construir (“deu sabrà quan”) prop del mur que sosté les vies dels trens,  59 nous habitatges protegits, o sia un teló de cases barates per als pobres que facin de pantalla per apaivagar els sorolls dels trens que passaran a deu metres d’aquest bloc i evitar així que molesti a les “residencies nobles”. Socialisme central planificat, made in Kremlin.           

Aquesta realització que ens ocupa, l’Escola de Música-Centre de les Arts de L’Hospitalet, va ser “venuda” el seu dia com una promesa electoral pel govern municipal socialista de aleshores com un dels projectes emblemàtics de futur, en una operació de recuperació d’un edifici catalogat com a patrimoni arquitectònic de la ciutat, similarment a la que es va fer amb la Tecla Sala. Molt abans d’això, en una visita que va realitzar a les instal·lacions amb un grup d’empresaris de la Ciutat, el batlle de llavors va explicar que el lloc era ideal per a ubicar allà el Nou Mercat de Santa Eulàlia, ja que el de aleshores (que segueix sent-lo avui) havia quedat obsolet. No sabien ben bé que fer per a que la ciutadania es  veies recompensada amb una engruna per la inculta demolició a mans de “polítics democràtics” y “rapinyaires demolidors/constructors anticulturals i antipatrimonials” d’una joia industrial digna de ser conservada i aprofitada com a element cultural i senyorívol de la ciutat.     

En definitiva, l’objectiu final del Pla Trinxet era, justificar la destrucció del millor i mes gran complex industrial de la historia de l’Hospitalet a mans de les constructores (Quin “feeling” històric especial hi ha entre els alcaldes de la nostra ciutat i les empreses immobiliàries!) per a la qual cosa concedien la minúcia de respectar Can Gras, dient als ciutadans (intentant apaivagar veus discordants sorgides d’entitats ciutadanes del districte) que obtindrien uns equipaments importants pel barri i així dissimular la vergonyosa destrucció del patrimoni històric hospitalenc.

I un dia, a algú assessor milionari del Consistori se li va encendre l’espelma: I si aprofitem l’edifici per a l’Escola de Música...! Dit i fet: Al sac de les promeses electorals per a la propera campanya!. Al maig de 2005 el govern de l’Ajuntament de L’Hospitalet va crear l’Escola de Música-Centre de les Arts, prometent que estaria enllestit en el curs 2009-10. Quan entrés en servei el Centre de les Arts, el nombre d'alumnes serà d'uns 2.000 i no només aprendrien música, "sinó diferents llenguatges artístics, com ara fotografia, teatre, dansa o arts plàstiques", com va indicar l'alcalde de l'Hospitalet, Celestino Corbacho.

Anirem ràpids per a no fer feixuga la lectura de la noticia.

La promesa naixia a redós del tombant de segle: 

ANY 1988.- El Ple Municipal de l’Hospitalet, presidit encara pel primer alcalde de l’etapa democràtica ( “de cuyo nombre no quiero acordarme”) va aprovà, a la sessió del mes de maig, l’avenç del Pla Especial de la Reforma Interior de l’Espai de Trinxet, las principal fàbrica tèxtil de la ciutat, on es produïa, des de començaments de segle i entre altres productes, l’anomenat ‘vellut de tramviaire’.

El PERI no es proposava conservar el complex tèxtil de arquitectura modernista, símbol i màxim exponent, al costat de Tecla Sala i Cosme Toda, de l’esplendorós passat industrial de la nostra ciutat, sinó edificar 270 nous habitatges (com si no hagués espai lliure a Santa Eulàlia) en un negoci que donaria excel·lents beneficis a inversors catalans i a...

Com a torna del gran pastís, els propietaris “regalaven” a l’Ajuntament els vells edificis de Can Gras que fins feia ben poc havien conservat una molt interesant i nodrida col·lecció d’antigues màquines que haguessin estat les joies de qualsevol museu industrial. Els nostres polítics, ni els seus costosos assessors, no haurien escoltat mai el nom del “Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya” ubicat a Terrassa. Llàstima!
 

Any 2001: La revista municipal “L’Hospitalet” de data 12 de febrer d’aquell any deia amb grans titulars que “L’HOSPITALET RECUPERA CAN TRINXET” i a l’inici d’un extens article a dues pàgines feia el següent resum:  “Las empresas propietarias de los terrenos de la antigua factoria textil Can Trinxet han firmado un convenio con el Ayuntamiento de la ciudad por el que ceden al municipio el edificio Can Gras, una construcción fabril de gran valor artístico ubicada en este sector de Santa Eulàlia. La zona ser convertirá en un nuevo núcleo residencial”

Si, segons l’Ajuntament “el mur" que rodejava les naus buides i elles mateixes eren sol.licitades per la ciutat, que reclamava recuperar espais per a us residencial (sic) i els terrenys i les instal·lacions pertanyien a propietaris particulars... Per mor de que els propietaris cedien Can Gras a l’Ajuntament? A canvi de què els generosos pròcers de la construcció  feien aquest regal al poble. Hummm!

Any 2004.- El butlletí municipal “L’Hospitalet” de data 22 de març d’aquell any donava la noticia de que l’Ajuntament estava estudiant ubicar l’Escola de Música a Can Trinxet. Haurien d’haver dit Can Gras, però l’eslògan es l’eslògan.  Corbacho va dir que “Can Trinxet sería una buena ubicación para el conservatorio porque la zona estará bien comunicada con las Líneas de Metro 1 y 9 y la futura estación central que se construirá en la Torrassa. Si se confirmase el proyecto, dará un gran dinamismo social y cultural al barrio de Santa Eulàlia”.

Any 2007.- El Ple de l'Ajuntament aprova el conveni de col•laboració amb a Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a la redacció del projecte i el plantejament dels treballs de remodelació de l'antiga fàbrica de Can Trinxet, on s'ubicarà l'Escola de Música-Centre de les Arts.  Segons la revista municipal del 10 d’abril d’aquell any, l’inici de les obres, amb una inversió de 12 milions d’euros, estava pendent del trajecte de l’AVE ¿?, però se esperava que finalitzessin entre 2009 i 2010.

 

Any 2008.- En juny, la nova alcaldessa Núria Marín va visitar diversos indrets de Santa Eulàlia per conèixer, va dir, de primera mà la realitat del barri i escoltar l'opinió dels veïns. Marín es va detenir a l'antiga fàbrica de Can Trinxet, on és previst construir l'Escola de Música-Centre de les Arts de la ciutat, i va dir que el projecte de rehabilitació de Can Trinxet estarà enllestit a finals d'any.

Any 2010.- A finals d’Abril, el Ple municipal va aprovar inicialment la Modificació puntual de Pla general metropolità per a la concreció de l’ús i dels paràmetres d’edificació d’un equipament destinat a Centre de les Arts Escola de Música al sector de Can Trinxet, que comporta la modificació de la fitxa núm. 92 del Text refós del Pla especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) situat al carrer de Santa Eulàlia, núm. 206-212 d’aquesta ciutat, redactat pels serveis tècnics de l’Agència de Desenvolupament Urbà.

 

Han passat tres llargs anys després d’aquesta ultima informació i els edificis de Can Gras continuen degradant-se i la zona on s’alcen deteriorant-se. 

Han hagut més referències periodístiques al respecte, però no volem exhaurir tots els arguments d’una sola tacada. Aquesta primera reflexió ha estat elaborada a rel de l’esmentat article del FAR i servirà, d’inici, per a posar en tela de judici, una vegada mes, la (manca de) voluntat conservacionista de l’equip de govern municipal i la seva decidida entrega en mans de la política constructivista (els elements patrimonials històrics hospitalencs no tenen cap importància davant del cel constructiu dels nostres municipis) que està fent perdre a la nostra ciutat les seves característiques senyals d’identitat.

 

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

UN NOU "SECTOR" A SANTA EULÀLIA

 

ELS DOCUMENTS DEL CELH (OCTUBRE 2013)

El Document d’octubre de 2013 és un article aparegut en una publicació amb format de diari, que va editar el Casino de Santa Eulàlia el maig de 1968, amb motiu de les noces d’argent de la festa major ininterrompuda del barri, i organitzada per aquesta entitat.

 

L’article fa referència a l’edifici conegut com el Castell de Santa Eulàlia, i explica el seu origen i la seva funció en aquella dècada de 1960. Com veiem, el títol és El Castell de la Pepa, però no fa cap esment de ningú que es digui Pepa, Pepita o Mª Josefa. Hem d’imaginar que era el nom popular de l’edifici. Al que sí que esmenta és al promotor del castell, tot i que en el subtítol escriuen malament el segon cognom, i al que anomenen José, encara que el carrer es diu Blas Fernández de Lirola, i a d’altres referències el trobem sempre amb el nom de Blas. Potser tenia un nom compost i es feia dir José quan el seu primer nom era Blas.

 

Gràcies a l’obra Victoriosos i derrotats. El franquisme a l’Hospitalet 1939-1951, del Carles Santacana, sabem que la cessió del Castell no va ser tan senzilla com apareix en l’article. Per començar, Fernández va obtenir algunes contrapartides a canvi del seu gest. A més, l’alcalde Enrique Jonama va decidir dedicar-lo a Escola de Belles Arts sense consultar-ho amb ningú.

L’acceptació de l’edifici i el seu destí foren aprofitats per l’oposició interna que tenia Jonama al consistori, encapçalada pel vell polític local Tomás Giménez. El gener del 1952, el ple aprovà un vot de protesta contra l’alcalde per aquests fets. L’oposició a Jonama venia de lluny i el debat al voltant del castell no fou més que el pretext. En els ajuntaments franquistes enfrontaments com aquest eren insòlits, i un mes després Jonama i Jiménez foren destituïts.

Us deixem amb l’article, que no està signat, que parla de Fernández, al que titlla d’excèntric, i de l’escola d’especialitats femenines, com la llar o el secretariat.

  

 

“EL CASTELL DE LA PEPA”

Cedido por don José Fernández Lisala (sic) a la ciudad.

Singular edificio por su configuración al estilo de castillo medieval, cuya existencia en nuestro barrio es poco conocida, aun a pesar de radicar en la calle José Fernández Lirola, nombre éste que corresponde al que fue dueño y señor constructor de esta bella obra de dura piedra, y que a su muerte legó a la ciudad de Hospitalet con la sola condición de que se dedicara a fines culturales.

Esta mansión se construyó muy lentamente, durante muchos años, iniciándose allá por los años 20. Recordamos al picapedrero que iba configurando las piedras, y tanto duró la obra que en su dura labor se hizo viejo. La corporación municipal, en prueba de agradecimiento, le dedicó su nombre a la calle donde construyó el castillo.

Don José tenía una librería de lance en la calle Aribau, a la altura de la calle Mallorca, y una parada en los encantes del libro viejo, por donde habían desfilado muchas personalidades significadas en la literatura barcelonesa, a quienes con ilusión les iba exponiendo y explicando la marcha y realización de su obra en Hospitalet.

Algo excéntrico él, en muchas ocasiones habíamos visitado su tienda, comprándole libros interesantes. Las modestas bibliotecas del sector se nutrieron de magníficos ejemplares, adquiridos a muy buen precio, pues hacía un trato especial a los amigos. Su conversación era fluida, llena de expresiones curiosas y repetía muy a menudo que vendría una “ola de calor” que nos trastornaría a todos. Esto lo decía dándole un sentido metafórico, entre misterioso y profético.

Este hombre, don José Fernández Lirola, tenía una gran calidad humana. La ciudad toda, y en particular el distrito, le deben eterno agradecimiento.

Actualmente este curioso edificio lo regenta la “Obra Social Cultural Sopeña”, bajo la denominación de Escuela Profesional Santa Eulalia. En ella se imparten diversas disciplinas de formación obrera en clases nocturnas, como son: delineantes, a las que asisten jóvenes de ambos sexos, además de las especialidades femeninas de peluquería, clases de hogar, corte, bordado, auxiliar administrativo, secretariado e iniciación profesional en diferentes órdenes, etcétera, todo ello bajo la inteligente dirección de la señorita Gloria Catañón y un cuadro esforzado de señoritas que la secundan en su labor, digna del más encendido encomio.

En este momento asisten a las citadas clases cerca de doscientos alumnos, en su mayoría del propio distrito.

La obra que se hace actualmente corresponde, sin duda, al deseo de quien tan generosamente cedió el edificio a la población, y cuya sesión es digna del mejor recuerdo.

Durante cuatro años el profesor don José María La Foret tuvo en el castillo sus clases de dibujo lineal y pintura, por las cuales tantos jóvenes de la ciudad pasaron y que hoy cuelgan sus cuadros en exposiciones.”