¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

jueves, 19 de julio de 2012

EL VELL I EL NOU



ADÉU, VELL POMPEU!

En nom de tots els escolars de Santa Eulàlia que al llarg de quaranta anys han passat per les teves aules i han après als teus pupitres i encerats des de les beceroles fins a la història i les matemàtiques, m’acomiado de tu amb nostàlgia, tot agraint el que has fet per la formació, l’educació i la cultura dels nostres fills, el nens del segle XX.

BENVINGUT, NOU POMPEU!

Et dono la benvinguda a Santa Eulàlia, tot esperant que comencis, amb el nou curs, una llarga i profitosa etapa al servei dels nostres nets, els nens del Tercer Mil·lenni, que ompliran les teves nobles classes amb el desig d’aprendre els coneixements necessaris i precisos per a viure amb dignitat en un món mes savi i mes just, mes culte i solidari.   


   

miércoles, 18 de julio de 2012

ELS DOCUMENTS DEL CELH (JULIOL 2012)



El document d’aquest mes és una esquela mortuòria. Ara no és tan habitual com abans, però fins fa unes dècades era gairebé obligat entre les classes benestants anunciar la mort d’un membre de la família amb aquest sistema. El contingut de l’esquela era l’estàndard, com podem comprovar si observem la pàgina del diari on surt la que ens interessa, totalment ocupada per esqueles.




Com veiem, va aparèixer el 27 de febrer de 1921 a la pàgina 2 de La Vanguardia. El contingut és molt senzill: “N’Antoni Pareto Maristany ha mort vilment assassinat havent rebut els auxilis espirituals.”

A tothom a Santa Eulàlia els sona això de Pareto, és el nom d’un carrer, cèntric, comercial i molt conegut. Com molts d’altres vials (Muns, Amadeo Torner…) té el nom del propietari dels terrenys on es va obrir el carrer. El carrer Pareto té un origen molt antic, perquè era la via d’accés des de la carretera (carrer Santa Eulàlia) fins la fàbrica dels Pareto, on ara hi ha l’edifici de la ràdio i la televisió.

La primera notícia d’un Pareto a l’Hospitalet la tenim el 1853, quan Antoni Pareto comprà una porció de terra en els encontorns del Prat del Maons (on ara s’alcen els blocs del Granvia Centre). El 1856 ja hi és als documents fiscals la fàbrica de midó, que es feia servir pel blanqueig de les teles, d’Antoni Pareto, que durarà 10 anys. Més tard trobem a Pareto com a director de La Aprestadora Española, i el 1871 tornà a fundar la seva pròpia empresa, al mateix raval industrial, de blanqueig i aprest de teixits de cotó.

Sabem que el 1901 morí Antoni Pareto i Brignardelli, que havia ocupat càrrecs polítics a Barcelona. El que no sabem és si és aquest el Pareto que inicià la nissaga d’industrials hospitalencs, o era el seu fill. El cert és que des del 1900, l’empresa estava a nom d’Antoni Pareto i Carreras, i hem vist que l’empresari mort el 1921 era Pareto i Maristany. Bé, ara per ara és difícil reconstruir la successió d’Antonis Paretos; però tampoc és el més important.

La fàbrica de Pareto era escenari, com gairebé totes en els anys posteriors a la I Guerra Mundial, de durs enfrontaments socials, sovint violents. El patró era objecte d’amenaces de mort, i per això es feia acompanyar per un empleat de confiança. Però el 24 de febrer de 1921, en sortir de casa seva, a la Gran Via de les Corts Catalanes cantonada Muntaner un home amb un abric i un barret que el feien irreconeixible el va disparar i el va ferir de mort. Va morir dos dies després.

Si voleu els relats de la premsa dels fets, teniu els següents enllaços :







ABC (MADRID) 25-02-1921

LOS CONFLICTOS SOCIALES

OTRO PATRONO AGREDIDO EN BARCELOMA

UN FABRICANTE GRAVEMENTE HERIDO

El sindicalismo en Barcelona

OTRO PATRONO AGREDIDO

Barcelona 24, 2 tarde. Esta mañana, al dirigirse a su fábrica de aprestos de Hospitalet, D. Antonio Pareto Maristany, ha sido agredido por un individuo que se le cruzó en el camino en la calle de Muntaner, haciéndole dos disparos de arma de fuego, uno al nivel del tercer espacio intercostal, con orificio de salida por epigastrio, y el otro en el vacío izquierdo, de pronostico grave.

Después de curado en la Casa de Socorro de la calle de Sepúlveda, fue conducido a una clínica particular en un automóvil.

El Sr. Pareto había despedido recientemente, por escasez de trabajo, a 50 obreros de su fábrica, y parece que con este motivo recibía bastantes amenazas, por lo que se hacía acompañar desde hace unos días por un empleado de su casa. Este ha resultado ileso.

El agresor, que una vez cometido el crimen se dio a la fuga, llevaba traje de americana y sombrero.




“La Veu de Catalunya”, Any 31, Dilluns 28 de febrer de 1921

ENTERRAMENT D'EN PARETO Aquest mati ha tingut lloc l'enterrament del patró don Antoni Pareto Maristany, víctima de l'atemptat del qual fou objecte al carrer de Muntaner quan es dirigia a la fàbrica establerta a Hospitalet. Ha acudit a l'acte una nombrosíssima gernació, formada d'industrials i amics del finat. Hi havia representacions de les entitats patronals afins i el president de la Federació Patronal, senyor Graupera. Formaven la presidència un germà del finat, el senyor Luerago, en representació del governador, i el rector de la parròquia dels Àngels. El fèretre fou dut a pes de braços per obrers de la fàbrica. Al cotxe funerari i al del dol hi havia corones de la família, dels obrers de la fàbrica, de la Federació Patronal i altres entitats.

En arribar el fèretre a l’església dels Àngels, la comunitat ha cantat una absolta i després la comitiva ha seguit fins a la Rambla, aturant-se davant la Virreina on ha pres comiat el dol. Descansi en pau l’infortunat Pareto.


“La Veu de Catalunya”, Any 31, Dissabte 26 de febrer de 1921 (Esquela)
"A.B.C." MADRID, 1 DE MARZO DE 1921
ENTIERRO DE UN PATRONO
Esta mañana se ha verificado el entierro del cadáver del fabricante D. Antonio Pareto, que fue agredido hace unos días y falleció el sábado, como dijimos.
La comitiva fúnebre se formó en la calle de Consejo de Ciento, donde vivía el finado, dirigiéndose a la iglesia de los Ángeles. Abrían marcha dos parejas de la Guardia civil, y figuraban en la presidencia las autoridades y representaciones de la Asociación de fabricantes de tejidos y otras entidades patronales y del Sindicato libre. Cerraba la comitiva tres parejas de la Guardia civil montada.
Durante el paso del entierro por las calles de Montaner, plaza de Sepúlveda, Poniente y otras, hasta las Ramblas, se formaron nutridos grupos de curiosos, siendo cacheados algunos de ellos por los agentes de la autoridad encargados de mantener el orden.


"A.B.C." MADRID, 1 DE MARZO DE 1921

PUESTOS EN LIBERTAD

Han sido puestos en libertad por el Juzgado, quedando, sin embargo a disposición del gobernador, los tres detenidos como supuestos complicados en el atentado de que fue víctima el Sr. Pareto.

 L’ambient en aquells dies era especialment tens, i el 9 de març era assassinat el president del govern, Eduardo Dato. Ja hem comentat anteriorment en aquest bloc com Santa Eulàlia fou escenari d’episodis relacionats amb el pistolerisme.

http://www.provenzana.blogspot.com.es/2011/07/els-documents-del-celh-vii.html

Ningú no fou jutjat per aquest fet, tot i que un detingut va declarar que el que va disparar contra Pareto fou un dels més importants pistolers de la CNT, Joan B. Acher, conegut com “el poeta” i que després de la seva detenció i tortura fou indultat i va poder fer una carrera com a dibuixant. Fos perquè no tenien proves, o perquè ja el donaven per ajusticiat, no el van carregar aquest crim.

Poc després, la vídua va vendre la fàbrica a uns altres empresaris que crearen la raó social “Auxiliar Textil Algodonera, S. A. (ATASA)”, de la que també hem parlat anteriorment.




Centre d’Estudis de l’Hospitalet

jueves, 7 de junio de 2012

ELS DOCUMENTS DEL CELH (JUNY 2012)

El document del mes de juny és el més recent dels que hem publicat fins ara. Es tracta d’un article d’una publicació anomenada Infoblokes; en concret a la pàgina 2 del número 37, de gener del 2005. La línia editorial d’Infoblokes era clarament d’esquerres, amb uns continguts de denúncia de les operacions immobiliàries i de les agressions de grups feixistes que avui han agafat una gran consistència. Crida l’atenció que el que fa set anys podia ser vist com a exagerat o propi dels “radicals”, en aquests moments ens ha esclatat a les mans: bombolla immobiliària, desnonaments, feixistes a l’ajuntament…


Edifici de l’Hortícola Catalana – Feliu Camprubí, l’any 2003.

L’article fa referència al desallotjament d’una casa ocupada al carrer de Santa Eulàlia, el 18 de novembre de 2004. Diu el següent:

“DESALLOTJAT L’HORTET DE SANTA EULÀLIA”


El passat 18 de novembre va ser finalment desallotjat l’Hortet de Santa Eulàlia per unitats antiavalots de la policia autonòmica. Cap a les 10 del matí, 6 furgonetes dels mossos d’esquadra, una cinquantena d’antiavalots i uns deu agents del mateix cos irrompien violentament en els terrenys de l’hortet sense que trobaren cap de les persones que encara resistien a l’interior de l’espai alliberat. Tot seguit entraren treballadors de l’empresa d’enderrocs que ajudats per una pala i altre maquinària van arrencar tot els arbres i el que quedava plantat dintre de l’Hortet. Cap a dos quarts de dotze van arribar persones que encara hi vivien allà amb la intenció de recollir algunes de les seves pertinences, podent-ne recollir tan sols unes quantes donat el poc temps que els hi donaran les forces de seguretat autonòmiques. Segons van declarar a l’Infoblokes “moltes coses s’han quedat dintre, els llibres de l’institut, roba, moltes ja enterrades per la runa i d’altres no les hem pogudes agafar perquè ens deien que hi havia perill per a la nostra integritat… dos arnesos ens han desaparegut, estaven en un carro, i el carro està al mateix lloc, però buit.”

A mesura que avançava el matí es van anant concentrant persones solidàries amb l’Hortet i curiosos que no dubtaven en criticar el fort desplegament policial per a desallotjar a les quatre persones que encara hi resistien, a la concentració es sentiren crítiques contra el tripartit i al·lusions clares a que falten calers per la sanitat però no per la policia. A les 12 un grup de joves va intentar fer una asseguda al mig del carrer Santa Eulàlia però els antiavalots ho impediren. Es visqueren moments de tensió com quan un jove va aturar la bicicleta per preguntar que havia pasat i agents antiavalots el llençaren a terra a ell i a la bicicleta. Cap al migdia la gent va anar retirant-se a menjar, malgrat això, el desplegament policial va mantenir-se fins a les 6 de la tarda, sense que es produïren cap mena d’incident.

A les 19 h. i davant l’Hortet es va convocar una manifestació de protesta contra el desallotjament i l’especulació que va recórrer tota la ciutat. Davant de la immobiliària Nova Reus S.L., propietat de Ramon Casals i situada en un edifici abandonat en la confluència del carrer Santa Eulàlia i Castelao es va llençar pintura i escriure al terra ESPECULADOR. Al llarg de la manifestació es va cridar contra les immobiliàries, les polítiques urbanístiques de l’ajuntament i l’especulació, també es va sentir algun crit de solidaritat amb els dos joves presos de l’Hospitalet que solien participar en activitats de l’Hortet. Es van realitzar nombroses pintades a immobiliàries i bancs. La manifestació va acabar a la plaça de l’Ajuntament on hi havia un terrorífic desplegament policial d’agents antiavalots dels mossos d’esquadra. Segons veïns de la zona hi havia furgonetes als carrers Roselles, Rosend Arús, Príncep de Bergara i Tecla Sala, agents de paisà, tant dels mossos com de la policia municipal, en totes les sortides de la plaça de l’ajuntament. La porta de l’ajuntament estava pressa per tres fileres d’agents antiavalots dels mossos d’esquadra, algun d’ells ocults sota passamuntanyes. La primera filera estava sostenint escuts, mentre que la segona empunyava les porres i a la tercera quatre agents sostenien piloteres. Malgrat l’àmplia presència policial, superava en número als manifestants, aquets bolcaren terra i adob a la plaça de l’ajuntament simbolitzen la pèrdua d’espais naturals a la ciutat a favor de places dures i pàrquings. Posteriorment es va llegir l’octaveta que es va repartir durant la manifestació i aquesta va quedar desconvocada.”

Evidentment que en aquest article es dóna una versió de l’episodi molt favorable als “okupes”. Per això us oferim alguns enllaços perquè us acabeu de fer una idea.





Centre d’Estudis de l’Hospitalet.




                     Símbols durant l’ocupació


          Barberia que també va ser enderrocada

Foto presa durant l’enderrocament, el dia 13 de desembre de 2004


Foto presa durant l’enderrocament, el dia 13 de desembre de 2004


Foto presa durant l’enderrocament, el dia 13 de desembre de 2004



Edifici que van construir al lloc on hi havia l’Hortícola Catalana – Feliu Camprubí

viernes, 18 de mayo de 2012

ELS DOCUMENTS DEL CELH (MAIG 2012)


El “Document” de maig vol fer referència als “fets de maig” del 1937, és a dir, de fa 75 anys. Aquest episodi consistí en l’enfrontament armat entre les forces d’ordre públic depenents de la Generalitat i els partidaris d’alguns partits (Esquerra Republicana, Estat Català, PSUC...) per una banda, i els membres i simpatitzants de les organitzacions anarquistes CNT-FAI i el POUM per una altra.


La situació ha estat sovint qualificada de guerra civil dintre de la Guerra Civil. Els del bàndol republicà s’enfrontaven entre ells com a conseqüència de profundes diferències en els plantejaments de la gestió de la guerra i del govern en la zona que controlaven, cada cop més reduïda. Entre el 3 i el 7 de maig de 1937, a Barcelona, es va produir la topada entre les dues tendències, encara que les tensions s’arrossegaven des del mateix juliol del 1936.


Els fets de maig i totes les tensions entre els dos bàndols dintre de la zona republicana han estat un episodi molt tractat per la historiografia i també per la literatura i el cinema. I encara avui desperten molta passió i són tractats amb una clara presa de posició. Potser el text més conegut és l’obra Homenatge a Catalunya, en la que l’escriptor britànic George Orwell, simpatitzant del POUM, explicava les seves experiències.




La lluita va acabar amb el triomf del bàndol de la Generalitat, la qual cosa fou aprofitada pels serveis secrets soviètics per intentar eliminar el POUM, vist per Stalin com una branca del trotskysme. Aquest partit fou prohibit i molts de seus dirigents empresonats. Andreu Nin, líder comunista català d’àmplia trajectòria tant a Catalunya com internacional, fou segrestat i va desaparèixer. Avui tenim la confirmació d’allò que durant molts anys se sabia: fou assassinat.




Com hem comentat, els fets de maig son la culminació d’unes tensions que procedien de l’inici de la guerra, el juliol del 1936. Els enfrontaments de diversa intensitat entre anarquistes-POUM i forces de l’ordre-PSUC-UGT-ERC en diferents llocs de Catalunya foren abundants. Potser els més coneguts són els de La Fatarella, el gener del 1937, però també a l’Hospitalet, i en concret a Santa Eulàlia, es van produir uns de força importància. En concret, foren a finals de desembre de 1936, al voltant de la col·lectivització forçosa de dues cooperatives, L’Avenç, del barri del Centre, i El Respeto Mutuo, que tenia la seu al carrer Buenos Aires. La Cooperativa El Respeto Mutuo, fundada el 1910, ha estat àmpliament comentada en aquest bloc.








Els anarquistes veien malament el manteniment de les cooperatives tal i com havien existit fins el moment per ser poc revolucionàries, perquè entenien que afavorien als socis en un temps de problemes d’abastiment de queviures i perquè volien col·lectivitzar també la distribució i el comerç. El moviment cooperativista, per la seva banda, defensava que ells també eren una forma de propietat col·lectiva i que eren entitats obertes a tothom. La realitat era que a les cooperatives hi anaven sobretot els partidaris d’ERC, PSUC i UGT, i els anarquistes les volien eliminar. Veiem els documents relacionats amb aquests fets del desembre del 1936 que van tenir com escenari el nostre barri, antecedent dels fets de maig del 1937.


A La Vanguardia del 26 de desembre de 1936, apareixia aquest comunicat de la CNT:


SINDICATO UNIDO DE TRABAJADORES DE HOSPITALET

Al pueblo

Ante el hecho que se produjo ayer en nuestra localidad, llevada a cabo por el Ramo de la Alimentación, retirando de las Cooperativas de Hospitalet los géneros alimenticios allí existentes, la C.N.T. declara públicamente para conocimiento de todos:

Que mientras los compañeros del Ramo de la Alimentación trabajen noche y día para que a la población no le falte nada, hay determinados sectores que se entretienen en llevar a cabo una labor derrotista, a todas luces irresponsable, en contra de nuestra central sindical. Que mientras a la mayor parte del pueblo le faltan muchos artículos alimentlcios, había una pequeña parte de la población que no le faltaba nada, porque las Cooperativas estaban abarrotadas de géneros alimenticios y se proveían allí, ademas de utilizar en los demás establecimientos la cartilla familiar para la adquisición de los artículos que no hallaban en la Cooperativa. Que mientras los compañeros responsables de nuestra organización se preocupan constantemente de solucionar el problema de las “colas”, hay quien propala falsos rumores que complican más la existencia de dichas  “colas”.

Esta situación no podía continuar un momento más por cuanto redundaba no sólo en perjuicio de la  C.N.T., organización que más ha hecho en beneficio en general, sino del mismo pueblo.

El Ramo de la Alimentación ha creído que era intolerable que mientras a la mayoría de los ciudadanos les faltan muchos artículos de primera necesidad, hubiera quien no le faltara nada, y por eso ha intervenido los géneros existentes en las Cooperativas. De estos géneros se ha hecho un inventario detallado, y el Ramo de la Alimentación abonará a las Cooperativas su importe.

Cuando publiquemos la relación de los géneros hallados, el pueblo se asombrará e indignará al enterarse de que son algunos miles los kilos de azúcar, carbón, muchas cajas de latas de leche condensada, bacalao y otros géneros hallados.

Salimos al paso de todas las insidias y rumores propalados por sectores interesados, con esta nota, y anunciamos que en un próximo manifiesto y «n un acto público que celebraremos la próxima semana, hablaremos con toda claridad, poniendo a la vindicta pública la actuación de cada uno, para que el pueblo, con elementos de juicio, pueda juzgar la actuación de todos.

¡Pueblo de Hospitalet! ¡No te dejes sorprender por falsos rumores y por insidias lanzadas por organizaciones irresponsables! ¡Espera la voz de la C. N. T. y confía en sus decisiones!

¡Salud y Revolución! — Por el Sindicato Único de Trabajadores: La Junta central.”





Al mateix diari, al dia següent, 27 de desembre, es reproduïen els comunicats de la Federació de Cooperatives de Catalunya, evidentment en contra de la incautació, i un altre del Sindicat Únic (la CNT):

“LA SITUACIÓN EN HOSPITALET

La Federación de Cooperativas de Cataluña, al pueblo en general. En contestación a la nota del Sindicato Único de Trabajadores, de Hospitalet del Llobregat, que ya conocen nuestros lectores, hemos recibido la siguiente:

«El viernes, día 25, fueron asaltadas en Hospitalet de Llobregat, las cooperativas de consumo «L'Avenc» y «El Respeto Mutuo», adheridas a este organismo.

El asalto fue hecho con toda regla. Numerosos grupos de gentes armadas, montando guardia, además, en todas las calles adyacentes, devastaron por completo los establecimientos, llevándose todos los artículos que en ellos había, asi como balanzas, etc., destrozando diversos muebles y quedando en estado desolador el interior de las mencionadas cooperativas.

Las primeras nuevas por radio y en los sitios oficiales, manifestaron que se trataba de un hecho realizado por elementos incontrolados. Si así hubiese sido nos habríamos limitado a protestar enérgicamente cerca de las autoridades, solicitando remedio a un tal estado de cosas.

Pero a última hora leemos una nota del Sindicato Único de Trabajadores, de la C. N. T., de Hospitalet, manifestando que el hecho ha sido planeado por el Sindicato de la Distribución, del vecino pueblo. Y, concretamente, sabiendo quien ha sido el autor de este acto incalificable, hemos de manifestar a toda la opinión general, lo que sigue:

Que la Federación de Cooperativas de Cataluña y las cooperativas afectas a la misma, están completamente al margen de las luchas que puedan existir en la interioridad de las organizaciones políticas y sindicales que luchan contra el fascismo, puesto que las mismas están integradas por elementos de todos los sectores mencionados, algunos de ellos destacados militantes, pero que dentro de las cooperativas, trabajan de común acueido para el mejoramiento de la cooperación en general.

Que nuestra colaboración ha sido prestada indistintamente a todos los que la han querido aceptar.

Que las cooperativas están abiertas a todos y que por tanto, no son organizaciones exclusivistas y a provecho de un grupo determinado.

Que es manifiesto nuestro apoyo al anterior consejero de Abastos, compañero J. Juan Doménech quien nos concedió un lugar en el Comité de enlace local, de Rarcelona, quien nos invitó a la reunión de los Comités Comarcales de Abastos, y a más solicitó de nosotros, hace días, viésemos de conseguir trigo de nuestro organismo internacional gestión que ha continuado con el actual consejero, Comorera, hallándose nuestro presidente y el secretario de la Federación Nacional de Cooperativas en Paris para este objeto. Que manifestamos delante de toda la Prensa, y a ruegos del compañero Doménech ser cierto que él nos hubiese encomendado dicha gestión.

Que en el caso concreto de Hospitalet de Llobregat manifestamos asimismo que no se hizo ningún inventario, ni fue hecha de manera ordenada la requisa de artículos, pues fueron abiertas rompiendo los cristales, botellas de colonia y otros perfumes, objetos de terriza, como cazuelas, etc. que fue vaciado en un camión de una casa productora de vermut que llevaba unos cajones a dicha cooperativa, artículos que no pueden denominarse de ninguna de las maneras de primera necesidad.

Que no es cierto que los socios de dichas cooperativas comprasen a las otras tiendas colectivizadas por el Sindicato de la Distribución, puesto que en la carta de racionamiento les es señalado el lugar de aprovisionamiento, y si así no fuese, representaría una desorganización demostrativa de la incapacidad de los encargados del aprovisionamiento de Hospitalet.

Que los artículos que citan, como azúcar, leche condensada y bacalao, no son muy difíciles de adquisición, pues los dos primeros los han recibido por conducto de nuestra organización, y todos ellos pueden comprarse, sin ir más lejos a todas las localidades fronterizas.

Que si faltan a Hospitalet algunos de estos artículos, pone de manifiesto la llena incapacidad de los que cuidan del aprovisionamiento de dicho pueblo, pues está demostrado que, con buena voluntad, pueden adquirirse.

Que todos los artículos hallados estaban a la vista del público,  que el Ayuntamiento conocía su entrada y no era para nadie un secreto.

Que estando la cooperativa abierta a todo el público, podían ingresar como asociados todos los que lo deseasen, cosa que muchos hacían, como lo demuestra el crecido número de ingresos habidos últimamente y, por tanto, no era para provecho de un grupo determinado.

Que desearíamos que toda la Prensa de Barcelona y reporteros fotográficos acudiesen a las cooperativas citadas para darse cuenta de la manera cómo ha sido hecho el inventario, y, además, esperamos conocer el resultado del mismo, cosa que prevemos muy difícil.

Que esperamos del Consejo de la Generalidad de Cataluña que tome las medidas oportunas para evitar la repetición de casos semejantes, tan dolorosos para organizaciones y entidades como son las cooperativas, compuestas en su totalidad por obreros pertencientes a todas las organizaciones antifascistas.


La administración municipal de Hospitalet

El Sindicato Único de Trabajadores de Hospitalet ha dirigido al pueblo la siguiente declaración: «Ante los hechos ocurridos anteayer en la ciudad de Hospitalet, en que el Ramo de la Alimentación se incautó de las existencias de las cooperativas, con el compromiso de hacer efectivo su importe a las mismas, para distribuirlas al pueblo en un sentido general y acabar con el privilegio de que una pequeña parte de la población pudiese disfrutar de poder proveerse de artículos en dos fuentes diferentes — cooperativas y establecimientos de la colectividad del ramo de la alimentación, mediante la carta familiar expedida por el Comité Local de Abastos —, las minorías de E.R.C. y U G. T., que, junto con la C. N. T., constituían el Consejo de Defensa y Economía de la localidad, tomaron anoche la decisión de retirarse del Consejo, en la sesión del Pleno municipal convocado al efecto, rompiendo con esta actitud la colaboración que hasta hoy se había llevado a cabo. Ante esta actitud que consideramos desacertada y que no dejamos de lamentar, el Sindicato Único de Trabajadores de HospitaJei se ve obligado a asumir la responsabilidad de la administración municipal, en tanto no vuelvan de su acuerdo las minorías citadas.

Ponemos en conocimiento de todos lo ocurrido recabando del pueblo en general incluyendo a las minorías dimisionarias una amplia confianza en nosotros, precisa en todos los momentos para que se pueda llevar a cabo la ardua tarea de administrar los intereses populares vinculados en el Municipio.

La organización confederal de Hospitalet declara públicamente que está dispuesta a asumir cuantas responsabilidades pudieran caberle por su acción en el Municipio, sea corto o largo el período que se vea obligada a actuar en un sentido totalitario, guiada siempre por el noble afán de servir los intereses generales del pueblo, que en este caso son los intereses de la causa antifascista y de la Libertad.

Nos complace en comunicar que las minorías dimisionarias han manifestado su deseo de continuar la unidad en la lucha en el frente. Este principio de interés mutuo, sin duda servirá para encontrar puntos de concordancia locales que sirvan para cimentar una nueva acción mancomunada dentro del Consejo de Defensa y Economía de nuestra ciudad.

Por la victoria contra el fascismo

¡Por un mañana mejor!

¡Por la Libertad! — La Junta,

Hospitalet, 27 de diciembre de 1936.»




El creuament de comunicats i la descripció dels fets, “amb gent armada”, ens proporciona una idea de com era la tensió en aquells dies, en els que els anarquistes eren els que controlaven la situació. Carles Santacana analitzava així el tema:


“La incautació de les cooperatives la va realitzar la col·lectivitat del ram de l’Alimentació, apropiant-se dels gèneres que aquestes cooperatives tenien emmagatzemats.

A la comissió de govern del 25 de desembre es parlà d’aquest fet i les postures dels grups presents a l’Ajuntament eren totalment oposades. El fons del problema era que les cooperatives de consum havien estat uns organismos considerats progressistes fins aleshores, però que en aquells moments eren un inconvenient per establir l’igualitarisme que pretenia la CNT. Els socis de les cooperatives es podien considerar privilegiats, ja que podien adquirir aliments directament a la cooperativa o, en la seva condició de ciutadans, adquirir els aliments que segons la tarja de racionament els pertocaven. Dins l’estructura local de proveïments, es creia necessari un control total dels recursos alimentaris a distribuir, i això socava amb l’existència de les cooperatives. A més, els anarquistes més puristes mai havien vist amb bons ulls el cooperativisme, que consideraven que era una forma de reformisme sindical. Per altra banda, per als grups contrarrevolucionaris, la incautació de les cooperatives significava un nou atac a la propietat, ejercida en aquest cas de forma associativa.

Mostra de la radicalitat que va prendre l’afer ho és la dimissió i abandó de l’Ajuntament al Ple 26 de desembre de les minories d’ERC i UGT, que consideraven la situació insostenible. D’aquesta manera, la CNT es va fer càrrec de totes les tasques municipals.”

(Identitats, núm. 0, tardor 1987, pàgina 22).


En aquest mateix article (pàgina 23), Carles Santacana reprodueix sengles articles dels diaris orgànics de les organitzacions enfrontades. En La Humanitat, d’ERC, del 29 de desembre es deia:


“Des d’abans d’ahir, doncs, la nostra Corporació Municipal està en crisi, crisi delicada, que no sabem per on es resoldrà. Entretant s’han llançat al públic de l’Hospitalet uns manifestos, el primer dels quals, fet per la CNT local vol justificar un fet que no té cap justificació. Es parla de diferències de classe entre els elements que pertanyen a les cooperatives i la població en general. Es parla de tenir emmagatzemats molts gèneres i que, en canvi, la col·lectivitat no en tenia. Nosaltres sabem que si la col·lectivitat del ram de l’Alimentació de la ciutat no tenia gèneres no era perquè no en venguessin. I a més ens consta que la cooperativa l’Aveç a la vigilia de passar aquest fet tan vegonyós, havia ofert a les col·lectivitats els gèneres que fossin necessaris, mitjançant el pagament del seu valor”


I publicava el comunicat oficial de l’ERC de l’Hospitalet, en el que s’afirmava:


“En l’aspecte social no ens ha fet por ni ens fa cap problema per avançat que aquest sigui i per escabrós que se’ns presenti. Això si: l’únic que demanem i que fins ara hem desitjat és que quan hom ens proposi d’anar endavant, sigui mirant i estudiant les realitats i possibilitats del moment. Sobretot volem que s’accepti la plena responsabilitat per part dels que governen i per part dels que han d’obeir.

Esquerra Republicana de Catalunya de la ciutat de l’Hospitalet no pot permetre, des d’un lloc responsable de govern, que es detenti contra els drets de les cooperatives legalment constituïdes, de la localitat. És per això i perquè representa un avenç social i perquè la cooperació cap dins del programa de govern de tots els organismes que prenen part del Consell de la Generalitat de Catalunya. »


Per la seva part Solidaridad Obrera, de la CNT, del 2 de gener del 1937, publicava un article signat per un militant local, Jacinto Llopart en el que deia :


« Nosotros nos creímos que con la tolerancia que tuvimos con los elementos del PSUC y UGT alrededor de la la cuestión de las cooperativas, que tan villanamente se portaron difamándonos con las palabras más sucias, propias de gente sin cultura, se habían retenido las provocaciones de estos “comisarios” del pueblo. Pues, no volvieron a lanzar a su “pueblo” otro manifiesto contra los principios bellos y humanos que encarnan los hombres de la CNT y la FAI (…). Exponemos estas consideraciones al pueblo en general para que se vaya dando cuenta de los que quieren perturbar la vida social de la ciudad y de los que con todo corazón y anhelo deseamos la paz y una vida nueva que nos lleve hacia la emancipación total que nosotros, los anarquistas propugnamos.”


Acabem amb dos documents més, dos fragments de memòries. El primer procedeix de l’obra de Ramon Gómez Molina Anys victoriosos, anys triomfals, editada per Pagès, l’any 2002. Gómez, nascut el 1931, vivia en el límit del Centre i Sant Josep, a tocar de la Farga, i explica en aquesta obra els primers anys del franquisme a la nostra ciutat. A les pàgines 133 i 134 diu:


“Tan aviat com Barcelona va capitular, les autoritats victorioses s’afanyaren a fer desaparèixer aquelles pintades o rètols que recordaven els recents temps passats; però no sempre fou així, perquè hi havia pintades que les van respectar amb tota la intenció perquè suposaven que els afavorien. Una d’elles era el cèlebre “¡No pasarán!” Quina riallota els feia veure escrita aquesta ingenuïtat! Una altra que va romandre, a les parets de l’Escorsa molts anys, fou una amb lletres majúscules més altes que jo, llavors, que preguntava: “QUÈ HEU FET D’EN NIN?”. Ho tenien tot estudiat i ben estudiat.”   


Aquest testimoni ens informa que a Santa Eulàlia hi havia simpatitzants del POUM que denunciaren la desaparició del líder d’aquest partit comunista, a mans dels serveis secrets estalinistas. També ens informa de que les autoritats franquistes van mantenir la pintada un temps perquè pensaven que els ajudava en la seva propaganda anticomunista.


L’últim dels documents és un fragment de l’obra que va escriure un historiador anarquista francès, Gastón Leval. Leval va arribar a Espanya el novembre del 1936 i durant alguns mesos va viatjar pel País Valencià, Aragó, i Catalunya per conèixer de primera mà i documentar les col·lectivitzacions que s’estaven portant a terme. La revolució, tantes vegades somiada, s’estava realitzant, i calia que tot el món ho sabés. En la seva obra (Colectividades libertarias en España, Madrid, Aguilera, 1977), fa referència explícita de 18 localitats, i una és l’Hospitalet (pàg. 361-369):


“Lo que hemos narrado hasta el presente prueba que la actividad comunal se suma a la actividad sindical, y que ambas se desarrollan conjuntamente, porque el espíritu comunalista está intensamente en nuestros compañeros (el alcalde, José Xena, era –en la época a que nos referimos- un anarquista). En tales condiciones, nuestros compañeros habrían podido adueñarse fácilmente del consejo local. Por honradez, por respeto a la solidaridad antifascista, y también para no desencadenar una reacción violenta de los otros sectores antifascistas, no quisieron apelar a estos procedimientos que llevarían a una segunda guerra civil simultánea. Invitaron a la UGT estalinizada i a la Izquierda Republicana a constituir con ellos el concejo municipal, que debía constituirse de 24 miembros. Se les respondió negativamente. Había, pues, ocho consejeros; el tercio de los reglamentarios.”


Com veiem, Leval no explica les causes reals de l’abandonament de l’Ajuntament per part dels regidors de l’UGT i ERC; només esmenta la solidaritat antifeixista de CNT-FAI i de la “estalinització” de la UGT. També expressa explícitament la possibilitat d’una segona guerra civil simultània.


Amb tots aquest textos, hem volgut reflectir les tensions existents entre els diferents grup polítics i sindicals del bàndol republicà durant la Guerra Civil. Hem vist com a Santa Eulàlia es va produir un dels principals enfrontaments entre aquestes dues tendències ideològiques, que finalment van esclatar el maig del 1937, ara fa 75 anys.


Centre d’Estudis de l’Hospitalet.


lunes, 30 de abril de 2012

Parroquia Santa Eulàlia de Provençana


Una iglesia de Hospitalet decora su ábside con un "grafiti" de románico catalán


Lo hemos podido ver hoy en televisión: por encargo del párroco del templo, que recurrió a ellos tras ver su trabajo por internet, Rudi (i), artista urbano experto en murales de grafiti, y su amigo House (d) pintan el ábside de la iglesia de Santa Eulàlia de Provençana, en L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) .