El document d’aquest mes és una esquela mortuòria. Ara no és tan habitual com abans, però fins fa unes dècades era gairebé obligat entre les classes benestants anunciar la mort d’un membre de la família amb aquest sistema. El contingut de l’esquela era l’estàndard, com podem comprovar si observem la pàgina del diari on surt la que ens interessa, totalment ocupada per esqueles.
Com veiem, va aparèixer el 27 de febrer
de 1921 a la pàgina 2 de La Vanguardia.
El contingut és molt senzill: “N’Antoni Pareto Maristany ha mort vilment
assassinat havent rebut els auxilis espirituals.”
A tothom a Santa Eulàlia els sona això de
Pareto, és el nom d’un carrer, cèntric, comercial i molt conegut. Com molts
d’altres vials (Muns, Amadeo Torner…) té el nom del propietari dels terrenys on
es va obrir el carrer. El carrer Pareto té un origen molt antic, perquè era la
via d’accés des de la carretera (carrer Santa Eulàlia) fins la fàbrica dels
Pareto, on ara hi ha l’edifici de la ràdio i la televisió.
La primera notícia d’un Pareto a l’Hospitalet la tenim el 1853, quan Antoni Pareto comprà una porció de terra en els encontorns del Prat del Maons (on ara s’alcen els blocs del Granvia Centre). El 1856 ja hi és als documents fiscals la fàbrica de midó, que es feia servir pel blanqueig de les teles, d’Antoni Pareto, que durarà 10 anys. Més tard trobem a Pareto com a director de La Aprestadora Española, i el 1871 tornà a fundar la seva pròpia empresa, al mateix raval industrial, de blanqueig i aprest de teixits de cotó.
Sabem que el 1901 morí Antoni Pareto i Brignardelli, que havia ocupat càrrecs polítics a Barcelona. El que no sabem és si és aquest el Pareto que inicià la nissaga d’industrials hospitalencs, o era el seu fill. El cert és que des del 1900, l’empresa estava a nom d’Antoni Pareto i Carreras, i hem vist que l’empresari mort el 1921 era Pareto i Maristany. Bé, ara per ara és difícil reconstruir la successió d’Antonis Paretos; però tampoc és el més important.
La fàbrica de Pareto era escenari, com gairebé totes en els anys posteriors a la I Guerra Mundial, de durs enfrontaments socials, sovint violents. El patró era objecte d’amenaces de mort, i per això es feia acompanyar per un empleat de confiança. Però el 24 de febrer de 1921, en sortir de casa seva, a la Gran Via de les Corts Catalanes cantonada Muntaner un home amb un abric i un barret que el feien irreconeixible el va disparar i el va ferir de mort. Va morir dos dies després.
Si voleu els relats de la premsa dels
fets, teniu els següents enllaços :
ABC (MADRID) 25-02-1921
LOS CONFLICTOS SOCIALES
OTRO PATRONO AGREDIDO EN BARCELOMA
UN FABRICANTE GRAVEMENTE HERIDO
El sindicalismo en Barcelona
OTRO PATRONO AGREDIDO
Barcelona 24, 2 tarde. Esta mañana, al dirigirse a su fábrica de
aprestos de Hospitalet, D. Antonio Pareto Maristany, ha sido agredido por un
individuo que se le cruzó en el camino en la calle de Muntaner, haciéndole dos
disparos de arma de fuego, uno al nivel del tercer espacio intercostal, con
orificio de salida por epigastrio, y el otro en el vacío izquierdo, de
pronostico grave.
Después de curado en la Casa de Socorro de la calle de
Sepúlveda, fue conducido a una clínica particular en un automóvil.
El Sr. Pareto había despedido recientemente, por escasez de
trabajo, a 50 obreros de su fábrica, y parece que con este motivo recibía
bastantes amenazas, por lo que se hacía acompañar desde hace unos días por un
empleado de su casa. Este ha resultado ileso.
El agresor, que una vez cometido el crimen se dio a la fuga,
llevaba traje de americana y sombrero.
.jpg)
.jpg)
“La Veu de Catalunya”, Any
31, Dilluns 28 de febrer de 1921
ENTERRAMENT D'EN PARETO
Aquest mati ha tingut lloc l'enterrament del patró don Antoni Pareto Maristany,
víctima de l'atemptat del qual fou objecte al carrer de Muntaner quan es
dirigia a la fàbrica establerta a Hospitalet. Ha acudit a l'acte una nombrosíssima
gernació, formada d'industrials i amics del finat. Hi havia representacions de
les entitats patronals afins i el president de la Federació Patronal, senyor
Graupera. Formaven la presidència un germà del finat, el senyor Luerago, en
representació del governador, i el rector de la parròquia
dels Àngels. El fèretre fou dut a pes de braços per obrers de la fàbrica. Al
cotxe funerari i al del dol hi havia corones de la família, dels obrers de la
fàbrica, de la Federació Patronal i altres entitats.
En arribar el fèretre a
l’església dels Àngels, la comunitat ha cantat una absolta i després la
comitiva ha seguit fins a la Rambla, aturant-se davant la Virreina on ha pres
comiat el dol. Descansi en pau l’infortunat Pareto.
 |
|
“La Veu de Catalunya”, Any
31, Dissabte 26 de febrer de 1921 (Esquela)
|
"A.B.C." MADRID, 1 DE MARZO DE 1921
ENTIERRO DE UN PATRONO
Esta mañana se ha verificado el entierro del cadáver del
fabricante D. Antonio Pareto, que fue agredido hace unos días y falleció el
sábado, como dijimos.
La comitiva fúnebre se formó en la calle de Consejo de Ciento,
donde vivía el finado, dirigiéndose a la iglesia de los Ángeles. Abrían marcha
dos parejas de la Guardia civil, y figuraban en la presidencia las autoridades
y representaciones de la Asociación de fabricantes de tejidos y otras entidades
patronales y del Sindicato libre. Cerraba la comitiva tres parejas de la
Guardia civil montada.
Durante el paso del entierro por las calles de Montaner, plaza
de Sepúlveda, Poniente y otras, hasta las Ramblas, se formaron nutridos grupos
de curiosos, siendo cacheados algunos de ellos por los agentes de la autoridad
encargados de mantener el orden.
"A.B.C." MADRID, 1 DE MARZO DE 1921
PUESTOS EN LIBERTAD
Han sido puestos en libertad por el Juzgado, quedando, sin
embargo a disposición del gobernador, los tres detenidos como supuestos
complicados en el atentado de que fue víctima el Sr. Pareto.
L’ambient en aquells dies era
especialment tens, i el 9 de març era assassinat el president del govern,
Eduardo Dato. Ja hem comentat anteriorment en aquest bloc com Santa Eulàlia fou
escenari d’episodis relacionats amb el pistolerisme.
http://www.provenzana.blogspot.com.es/2011/07/els-documents-del-celh-vii.html
.jpg)
Ningú no fou jutjat per aquest fet, tot i
que un detingut va declarar que el que va disparar contra Pareto fou un dels
més importants pistolers de la CNT, Joan B. Acher, conegut com “el poeta” i que
després de la seva detenció i tortura fou indultat i va poder fer una carrera
com a dibuixant. Fos perquè no tenien proves, o perquè ja el donaven per
ajusticiat, no el van carregar aquest crim.
Poc després, la vídua va vendre la fàbrica a uns altres empresaris que crearen la raó social “Auxiliar Textil Algodonera, S. A. (ATASA)”, de la que també hem parlat anteriorment.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario