L’HOSPITALET O SANTS: BORDETA O SANTA EULÀLIA?
Previsor, com sempre, En Manuel Dominguez ens va enviar el passat 16 de novembre la entrega del Centre d’Estudis de l’Hospitalet corresponent al mes de desembre de 2011. En aquesta ocasió no cal, per part de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, posar cap ressenya d’indroducció al document, pux que el President del CEL’H explica, a l’inici del text, l’argument del mateix. Eus-lo aquí:
El document d’aquest mes tracta d’un tema que ja hem abordat amb anterioritat: el naixement del barri com a conseqüència del creixement de Sants, en concret de la Bordeta, i els molts més estrets vincles amb aquesta població veïna que amb el nucli central del municipi al qual pertanyien, l’Hospitalet.
Tanmateix, el seu interès justifica que tornem a parlar-ne. El document es troba a l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, al Lligall 1185, i és l’inici d’un extens expedient que té l’explícit títol: “Segregación de parte del término municipal del Hospitalet y su agregación á Sans, reclamada por varios vecinos”. El document diu el següent:
“Escmo Sor. Los que suscriben, vecinos del pueblo de Hospitalet respetuosos a VE esponen: Que como la mayoría de vecinos tienen el honor de acudir á VE demandando sean segregados de dicho pueblo y agregados al de Sans.
Que son mayoría podrá VE convencerse si se digna cotejar el numero de vecinos que resultan de la adjunta lista con el de las firmas puestas al pié de la presente.
La segregación no perjudica en ningun concepto los intereses del municipio de Hospitalet (…). Por otra parte dentro del perímetro objeto de la segregación que luego se deslindará, no se sabe existan ninguna clase de bienes comunales, usos ni servidumbres públicas (…).
Desde luego llama la atención que las dos barriadas llamadas S. Eulalia y Coll-blanch al paso que distan muy pocos metros del caserío de Sans estan al contrario á la distancia de miles del de Hospitalet lo que da por resultado estar los vecinos de las espresadas barriadas siempre enterados de lo de Sans mientras ignoran lo de Hospitalet lo cual numerosas veces se ha traducido en haber vencido ó caducado los terminos para las reclamaciones, pagos de contribuciones y ejercicios de derechos á causa de la distancia sobradamente dificiles.
Ademas la deslindada demarcacion forma toda hoy dia parte de la parroquia de Sans asi que existiendo el registro eclesiástico en dicha parroquia, el civil les obliga á tener que pasar á Hospitalet. (…)
Hospitalet 4 de junio 1872”
Amb la petició hi havia una llista dels 108 veïns (caps de familia) dels dos barris i una altra llista de 85 d’aquests veïns que recolzaven la demanda (dels quals 46 no sabien escriure).
Fins l’abril del 1874 no es va produir cap reacció per part de les institucions superiors, i es posen en contacte amb l’Ajuntament hospitalenc per tal que els informi d’aquesta petició. Hem de recordar que no només han passat gairebé dos anys sinó que ha hagut un gran canvi polític: el 1872 hi havia un règim democràtic mentre que el 1874 governen els més conservadors, arran d’un cop militar. La resposta del consistori local, del maig del 1874, fou molt contrària a la segregació: en primer lloc, reconeixia que 85 famílies eren la majoria de les 134 que vivien en aquelles “barriadas”, tot i que de les 85 signatures algunes no corresponien a caps de família, per la qual cosa potser la petició no era legítima; afirmava que d’aquesta part del terme procedia un terç dels ingressos fiscals, especialment “por los establecimientos industriales que allí hay”; finalment afegia que seria molt dolorós desprende’s de “la ermita bizantina”.
Des de la Diputació de Barcelona es demanà un padró dels veïns de Collblanc i Santa Eulàlia a l’Ajuntament de l’Hospitalet l’agost del 1874, el gener del 1877 i el novembre del 1879. En cap cas la institució local va respondre a aquestes demandes, utilitzant la tàctica de fer l’orni. I va anar bé, perquè finalment la Comissió de Governació de la Diputació va tancar l’expedient argumentant que ni l’Ajuntament de l’Hospitalet enviava el que l’havien demant, ni els peticionaris havien reclamat.
Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
===============================================
ARXIU HISTÒRIC SANTA EULÀLIA PROVENÇANA
El document que ens ha lliurat el professor Domínguez aclareix un dels moments crucials de la història de Santa Eulàlia en el que respecte a la seva ubicació territorial administrativa: aquell en que es va decidir si el barri continuava sent de l’Hospitalet o passava a formar part de Sants.
Aquest tema, però, no es va desenvolupar tan sols en un únic episodi, sinó que durant molt de temps van anar succeínt-se diversos capítols on els sentiments dels habitants de la demarcació es materialitzaven en brots de protesta en els que es qüestionaven la seva pertinença municipal. Però aquestes reivindicacions no tenien sempre el mateix sentit, sinó que els veïns de la contrada expressaven en alguns moments el desig de ser de Sans i en altres de ser hospitalencs, sol·licitat en ocasions la segregació i en d’altres la re-anexio a l’Hospitalet.
Si haguessin prosperat les peticions dels partidaris de la segregació, haurien estat durant molt pocs temps ciutadans de la Bordeta de Sants, ja que dins del context d’unes fronteres municipals canviants en tot el Barcelonès haurien passant a ser barcelonins de ple dret a l’esdevenir, l’any 1897, la complerta anexió de Sants per part de Barcelona.
Des de l’Arxiu Provençana ens hem permés la llibertat de fer un resum de les informacions trobades al respecte per a fer mes fàcil als nostres lectors l’enteniment dels diferents moments històrics que van succeir al segle XIX de la en relació a aquest assumpte. Aquesta es la recenció:
“En algun moment de la dècada de 1830 (pot ser al 1838), Sants s'anexionà una llança del terme de l'Hospitalet, de la zona de la Bordeta, desplaçant la frontera vers el sud, situant-la a la Riera Blanca, on avui encara resta.
Efectivament, així va ser: Mitjans segle XIX el barri va perdre una part del seu territori (1). El límit anterior estava situat en la part oriental del terme, a la Riera Escuder i el que avui és el carrer de Parcerises (un dels límits de Can Batlló). Els límits van quedar configurats com en l'actualitat, és a dir, amb el límit a la Riera Blanca. La Riera Blanca delimitava el terme amb Sarrià i, més avall, amb Sants, fins a la carretera de la Bordeta. A partir d'aquí el terme es desplaçava una mica cap a llevant i seguia els curs d'un afluent de la Riera Blanca: l'anomenada Riera de la Carnisseria (que correspon a l'actual carrer de Parcerises) fins a trobar el llit de la riera mare, que continuava fent de termaner fins al mar. El 1848, essent batlle de l’Hospitalet En Josep Codina, els veïns de la part baixa de la Bordeta, agregats a Sants, varen sol•licitar tornar a ser de l'Hospitalet per contribuir ací i ser d'aquesta parròquia (2).”
“Al 1874, Collblanc i Santa Eulàlia tenien 484 habitants, el 15% dels hospitalencs. Collblanc es trobava a 2.700 metres del nucli central del poble, pels camins de l'època, i Santa Eulàlia a 2.250 metres. Ambdós barris, però, estaven units a les cases i als carrers de Sants; eren, en realitat, una prolongació santsenca que havia traspassat la frontera administrativa, que no tenien res a veure amb aquell llunya poble.
Per aixó, no resulta gens d'estranya la petició, al març-abril de 1874, de la majoria (85 caps de família de Collblanc i Santa Eulàlia, 3/4 del total) dels veïns de la zona de segregar-se de l'Hospitalet i unir-se al proper poble de Sants, “por hallarse contiguas al mismo y muy distantes de la cabeza de su actual capitalidad”. Aquesta petició (3) estava sustentada per les dificultats administratives creades per la llunyania que els separava de l'Ajuntament i el mal estat dels camins, sent el de Sants a tan curta distancia. El resultat de la petició fou un llarg expedient, però l'intent no va reeixir: fou prematur. L'Ajuntament hospitalenc reconeixia que els segregacionistes eren majoria, però va bloquejar el procés perquè d'aquests barris procedia 1/3 de les recaptacions municipals (4).”
(1) “Rutes urbanes. Com es fa una ciutat?”. Joan Casas. Pàg. 19.
(2) BIM. núm. 83-84. 3er. i 4art. trim. 1974.
(3) “Cuando Collblanc era un arrabal”. Inocencio Salmerón Vargas. I. “Progrés”. Núm. 56. març de 1988.
(4) “El inicio de la suburbialización de l'Hospitalet”. Manuel Domínguez. “Progrés”. núm. 82. Febrer 1992. Pàg. 5.
===============================================
Hola,
ResponderEliminarAvui he consultat a la biblioteca de Can Sumarro el llibre "Cop d'ull al passat de l'Hospitalet" on, a la bibliografia, diu que ha utilitzat les fonts de l'arxiu de Santa Eulàlia de Mèrida. Dos preguntes: Com es pot consultar dit arxiu? i segona, al de Provençana es conserven registres parroquials?
Moltes gràcies