EDIFICIS AMB SENSUALITAT

El proppassat mes d’agost donàvem noticia de que l’edifici de l’hotel Porta Fira, dissenyat pel famós arquitecte japonès Toyo Hito i construït al cor de la plaça de Europa, havia estat designat com “el millor gratacel del mon”. La ressenya havia aparegut a “LA VANGUARDIA” del dia 27 de juliol d’aquest any. 

Diumenge últim, 11 de desembre del 2011, al numero 1.837 de la revista “EL PAÍS SEMANAL”, entre les pàgines 12 a 15, es publicaven fotos de Hèctor Guerra Hernández, guanyador del “Concurs Internacional Univers en Espanyol” organitzat per la publicació esmentada. Dins de la sèrie fotogràfica de l’autor premiat, titulada “Entre núvols”, apareixien dues instantànies de dos edificis de la plaça Europa, ambdues en blanc i negre: Una, titulada “Egg” (Ou) es un buit  per on es veu la torre quadrada de Toyo Hito a la Fira de l’Hospitalet; l’altre, batejada com “Lady in red” (Dona en vermell), es una perspectiva des d’avall de l’immoble on s’allotja l’aital hotel Porta Fira.

El reportatge periodístic que acompanya a l’article du per nom “Edificis plens de sensualitat” perquè una component del Jurat que va atorgar el premi al fotògraf opina que les fotos del guanyador “no resulten fredes, sinó sensuals. En totes s’insinuen formes masculines i femenines”.

Estem d’acord amb la definició: Durant els anys de la dècada dels 70 en que vaig estudiar Arquitectura Tècnica, vaig recollir i col·leccionar infinitat de fotografies d’edificis singulars d’arreu el mon i vaig acabar comprenent la bellesa d’aquestes construccions que serveixen, fonamentalment,  perquè els humans desenvolupem les nostres vides dintre d’elles, a recer de les inclemències meteorològiques. Si aquests edificis, a mes de servir de cau per a la raça humana, es converteixen en objectes encisadors, en obres d’art, compliran, a banda de les funcions purament pràctiques abans indicades amb un dels ideals de l’home sensitiu: viure envoltats de bellesa.   

Adornem els dos retrats de l’Hèctor Guerra amb dues instantànies sortides de la nostre càmera i preses la tarda del deu d’octubre d’enguany, aquestes, però, en color. No son obres d’art, però donen una visió mes realista de com son els edificis motiu d’aquesta entrada que, semblen ser, acabaran convertint-se en icones arquitectònics de la nostra Ciutat, de la plaça Europa i, per extensió de la nostra barriada de Santa Eulàlia.  

Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ Ħ