TEMPS DE CRISI
Campesinos catalanes (c.1890) (Archivo "La Alcarria Obrera") |
Amb l’entrega corresponent a aquest mes de març del 2012, de la seva periòdica aportació divulgadora a aquest portal, el professor Domínguez fa un senzill però interesant homenatge a la pagesia hospitalenca de fa un segle, donant llum a un document elaborat per un sindicat camperol de la ciutat en el que es reclamava la imbricació de les autoritats municipals en la solució dels efectes d’una profunda crisi a la agroindústria comarcal deguda a les inclemències de la natura i que afectava, “en la rica villa de Hospitalet”, a la classe treballadora menys afavorida: la dels obres agricultors.
En aquest temps pressents d’incerteses en que vivim, les condicions de treball i l’organització de les relacions laborals no son els mateixos que en 1913 però, amb les diferencies lògiques entre l’Hospitalet d’avui i el de fa tot justs noranta nou anys, pot establir-se una certa correlació de similitud entre la situació actual i el que ocorria als dies en que es situa la noticia: sempre paguen les conseqüències de les crisis ─ja estiguin ocasionades per catàstrofes naturals, productives o financeres─ els mes febles, la qual cosa posa en qüestió una vegada mes, si es que ja no s’havia fet prou evident en múltiples ocasions anteriors, la viabilitat del sistema econòmic al qual vivim.
Per aquest bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulalia de Santa Eulàlia sempre es un honor poder servir d’humil aparador a les contribucions que el President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet te a be facilitar-nos, però quan els treballs tenen relació amb la història dels moviments emancipadors, ens sentim doblement orgullosos de poder servir d’eina per a fer ressò de la tasca del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la de En Manuel Domínguez.
El document de març torna a ser un text referent a tota la població conservat a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, al lligal 1814. Afecta, evidentment, a Santa Eulàlia, però també al Centre i Sant Josep. Es tracta d’una carta, que la Sociedad Obrera de Agricultores de Hospitalet de Llobregat va enviar a l’Ajuntament el 13 de gener del 1913. El context del document és el d’una greu crisi agrària, que va començar, el 30 de setembre de l’any anterior, amb una de les periòdiques i catastròfiques inundacions provocades per la crescuda del riu, i continuada per un hivern molt rigorós, amb freqüents nevades i gelades.
El document diu així:
“Ya hace bastante tiempo que la clase jornalera de la agricultura de esta villa, esta pasando una crisis de trabajo insostenible. Desde el funesto desbordamiento ultimo del rio Llobregat, inundando los campos de este termino y arrasando las plantas que habian dado trabajo a la mayoria de ellos; perdidas por completo las cosechas de invierno, el primero en tocar los resultados ha sido el obrero agricultor; el que necesita el jornal diario para hacer frente a sus necesidades y llevar pan a sus hijos; el que no dispone de ahorros, porque su escaso jornal no se lo permite, y como trabajando lo necesita todo, se encuentra sin ninguna clase de provisiones para pasar los frios y desolados dias de invierno.
Este sistema de vivir muriéndose, no puede continuar sin exponernos a dos consecuencias; primera, que la anemia y demas enfermedades, protegidas por la miseria, hagan sus estragos en la clase obrera de esta villa, llevando desolacón y muerte, y segunda que esta se viera precisada ha (sic) efectuar actos de violencia que todos lamentariamos.
Para evitar que esto pase en la floreciente y rica villa de Hospitalet, la “Sociedad de Obreros Agricultores” de la misma se dirige a los dignos Concejales que componen esta corporación municipal confiando en su Humanidad y conciencia, para rogarles busquen una forma inmediata, consignando una cantidad suficiente a la magnitut (sic) del mal, que podria emplearse en trabajos publicos, facultando á esta sociedad para que destine a los obreros que crea con necesidad de ello.
Sociedad de Obreros Agricultores de Hospitalet.
La junta
Hospitalet 13 de Enero de 1913”
L’entitat que va enviar la carta s’havia fundat l’octubre de l’any anterior, 1912, encara que societats de camperols amb carácter sindical existien a l’Hospitalet com a mínim des del 1872, quan una d’aquestes es va incorporar a la secció espanyola de l’Associació Internacional dels Treballadors. Des d’aleshores, la repressió i dificultats de diversos tipus van provocar que l’associacionisme obrer i camperol travessés etapes de puixança i de problemes. Vers el 1910 s’inicia un cicle expansiu del moviment obrer i el camp no en fou aliè.
Com hem vist, la creació de la Sociedad va coincidir amb la greu situació del camp del Delta del Llobregat i van saber fer-li front. L’abril del 1913, es va fer el congrés fundacional de la Federació Nacional d’Obrers Agricultors d’Espanya a Còrdova, en el que es va aprovar el lema “la terra per a qui la treballa”. Els seus principis, per tant, eren revolucionaris. Entre les localitats adherides però que no van enviar delegats hi era l’Hospitalet. Amb tota seguretat l’adhesió va partir de la Sociedad de la que estem parlant.
Als següents congresos del sindicat ja hi van assistir amb regularitat delegats de l’Hospitalet o de la comarca de Barcelona que el representaven. Per exemple, al del maig del 1914, a València, hi va asistir en representació de la societat de l’Hospitalet, que deia tenir 115 afiliats, en Jaume Farrés. Finalment, la FNOA es va adherir a la CNT en 1918.
Poc després d’escriure la carta, i suposem que superada la greu situació d’aquell hivern, el juny del 1913 els jornalers agrícoles del Barcelonés van fer una vaga durant més de dues setmanes. L’organització obrera va permetre la mobilització. Com veiem, aquesta Sociedad fou molt activa en aquells anys, ara fa una mica menys d’un segle.
Si analitzem en concret la carta, veiem una primera part en la que es descriu la situació dels jornalers, que eren gairebé la meitat del camperolat local. Una situació que era força precària, que depenia molt de la meteorología, l’evolució dels preus, etc. Els camperols sense terra podien caure fàcilment en la misèria.
La segona part, és la realment clau. “Este sistema de vivir muriendose no puede continuar sin esponernos (…) ha efectuar actos de violencia que todos lamentaríamos.” Aquesta és la frase central del text, que és clarament una amenaça a les autoritats locals. Finalment, suggereix com proporcionar feina als aturats. Bé, en una situació de crisi i atur com l’actual, crida l’atenció comprovar com els treballadors gestionaven aquestes situacions cent anys enrera. Primer, amb molta conciència de classe, després amb organització i finalment amb contundència.
Val a dir que l’Ajuntament es va reunir el 18 de gener i va accedir a les peticions, oferint feina als jornalers aturats “en cuanto lo permitan los fondos de que disponga el Municipio del presupuesto de este año” en la reparació de camins i sèquies.
Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario