EL CANAL DE LA INFANTA

El Canal de la Infanta, el nom complert del qual es, en castellà, “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón”, es una canalització d'aigües provinents del riu Llobregat, que permetia abastir els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat, portant el líquid element pel reg agrícola als terrenys situats al marge esquerre del riu.

Inicialment, en concloure la seva construcció, el canal transcorria per 17.417 metres amb un desnivell total de 13,65 metres i un total de 25.050 metres més de sèquies secundaries. La seva amplada variava entre 4 i 2,5 metres amb un calat mitjà d'uns 1,5 metres.

A partir de la captació d'aigües a la "casa de comportes del canal Ferrer i Mora" de Molins de Rei (que es tancaven per a regular el cabal y per a retirar els sediments), també conegut com el "Rec Vell", inicialment s'estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat i Hospitalet de Llobregat, fins a la marina de Sants  ─en aquells moments encara no integrada a Barcelona─, des d’on es desviava, entrant a la capital del Principat, fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar.

El Canal irrigava entre 2.600 i 3.200 hectàrees, amb un cabal en capçalera original d'uns 4.200 litres per segon (actualment entre 600 i 900 l/s) i al llarg de la canalització hi havia diversos salts d’aigua que eren aprofitats per donar activitat a diversos molins i posteriorment a indústries tèxtils.

Construït a principis del segle XIX, entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona. Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, abastint d'aigua de rec les terres de Cal Trabal a l'Hospitalet.

Des de la fundació del “Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana” es va ser conscients de la importància cabdal que el “Canal de la Infanta” havia tingut ─durant quasi be dos-cents anys─, per al desenvolupament de l’esquerra de la Comarca del Baix Llobregat, de la ciutat de l’Hospitalet i de la pròpia barriada de Santa Eulàlia.

Els membres “veterans” de la Junta de l’Arxiu, quan feien les xarrades històriques als nens de les escoles de Primària del barri, dedicaven un capítol sencer de les seves dissertacions a explicar les seves relacions infantils amb el Canal al seu pas per la nostra demarcació. Els relats influïen tant en la mainada que els escoltava, que ho reflectien als dibuixos que s’exposaven a les escoles al finalitzar les respectives setmanes de divulgació de la història que organitzaven els claustres dels col·legis i amb els quals col·laborava l’Arxiu. Des de les hores ençà, hem anat recollint tots es detalls que hem anat trobant sobre aquesta infraestructura hídrica i els hem anant difonent al llarg de l’existència de la nostra entitat.

Avui, amb l’Univers 2.0 en el que, sortosament, estem immersos es relativament fàcil trobar noticies sobre el perquè de la creació y l’existència de la obra hidràulica a la que dediquem aquesta recensió, però fins l’arribada del nou mil·lenni aquesta tasca era força mes feixuga i, per tant, no eren tant extensius els coneixements que es podien transmetre sobre qualsevol tema, inclòs el nostre protagonista  d’avui: “El Canal de la Infanta”.

En aquest moments de l’inici de l’any 2012, no nomes tenim mes informació per oferir als nostres possibles lectors sobre el subjecte passiu d’aquest escrit, sinó que, últimament s’ha endegat envers a ell un procés reivindicatiu a l’àmbit de la nostra Ciutat que intentarem explicar a les següents ratlles.       

En el segon semestre de l’any 2011 ha succeït a la nostra ciutat un fet molt significatiu en relació a la conservació del patrimoni històric de l’Hospitalet: A començaments del passat juny, i en prevenció de la possible desaparició de les restes del “Canal de la Infanta” que encara existeixen en l'entorn urbà de la ciutat (i que podien ser arrabassades de la memòria històrica de la vila en benefici d'un projecte urbanístic actualment inadequat i inviable), es va crear a “facebook” el grup "Protegim el Canal de la Infanta!" i, a finals d’aquell mateix mes, el dimarts dia 28, es va convocar la primera reunió del que seria, a partir de llavors, el Grup Ciutadà Reivindicatiu que labora en defensa de les últimes restes que queden del Canal de la Infanta a l'Hospitalet.

El col•lectiu de entitats i persones individuals que es va formar aquell dia, va decidir adoptar el mateix nom que el grup virtual, "Protegim el Canal de la Infanta!", i, des de llavors, mira de recuperar-lo com a patrimoni històric reivindicant que es restaurin i conservin als seus llocs primigenis els vestigis d’una infraestructura hidràulica que ha estat un element primordial i vital per al desenvolupament de la comarca el Baix Llobregat, ja que va servir per a impulsar de forma notable l’agricultura i va promoure l’inici de la industrialització.

Per a explicar la importància cabdal del que va significar el “Canal de la Infanta” a l’historia i a la vida dels habitants dels municipis ubicats a la riba esquerra del riu Llobregat, hem recopilat la següent recensió amb l’objectiu únic de que serveixi com un punt informatiu mes sobre una infraestructura hidràulica ─un element físic, construït per la voluntat i l’esforç humà─, que va permetre transformar les condicions agrícoles de les terres regades per la seva aigua, convertint el conreu de secà en cultiu de regadiu i ajudant a millorar ─amb la riquesa proporcionada─ el nivell de vida de moltes generacions de baixllobregatins.  

Segueix...