¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

domingo, 25 de noviembre de 2012

AVUI, 25 DE NOVEMBRE DE 2012: FESTA DEMOCRÀTICA




Avui els adults, tornem a escola… A treure’ns la revalida!. I, els de d’aquesta banda de Provençana on visc, ho farem a un col·legi nou. Ho estrenem avui... Encara no està acabat, però serà la primera vegada que el coneixerem per dintre.





Avui, el nou “Pompeu Fabra” fa la seva presentació en societat, a banda de que ja estigui donant les seves savieses als nostres nens des de començament de curs.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Avui es, en molts sentits, un dia especial... Visitem per primera vegada el nostre nou col·legi i ho fem per anar a votar, un acte que es la màxima expressió demostrativa de que som un poble lliure i democràtic.    

Avui podríem dir, sense por de defraudar als clàssics, allò de «Albo lapillo notare diem», el que vol dir literalment en llatí que “avui es un dia per anotar (o senyalar, o marcar) amb una pedra blanca”, un dia a recordar com a joiós. Per als romans, el blanc era el símbol de bona sort, com el negre ho era de desgracia.

Quan poden qualificar una data d’aquesta forma, signifiquem que podem considerar que a aquest dia ha succeït un fet transcendent, significatiu, memorable, sia per a la vida individual d’algú, o be en un sentit col·lectiu.

I efectivament, avui es dia memorable per a tots els que vivim i treballem a Catalunya. Avui es un altre vegada mes, una data en la que celebrem la gran festa de la democràcia, el dia en que els ciutadans exercim, lliurament, el nostre dret d’escollir quines seran les persones que governaran la “res pública” catalana a la propera legislatura.

Però si tots els dies en que els catalans hem pogut votar en aquest període de llibertat que vam guanyar, han estat importants, no es mes cert que la data d’avui es, presumptament, una de les mes significatives de l’etapa democràtica que estem vivim.

Independentment dels resultats que aquesta nit dictaminin les urnes, no podem negar que el camí que ens ha portat fins al dia d’avui ha estat feixuc i llarg.

Moltes coses han succeït des de les anteriors eleccions que vàrem fer per a renovar el Parlament de Catalunya, però estic segur que aquesta etapa es clourà, a banda dels entrebancs pels que hem passat, com els catalans decidirem, sense que ningú de fora pugui influir en els nostres sentiments de poble, entenent aquest concepte com una terra amb un paisatge, uns valors moral, uns costums propis i dues llengües assumides per tots, on viuen homes i dones ─els de sempre, els emigrants de la resta d’altres llocs de l’estat, que van venir fa decennis per a lluitar pel futur del seus fills, “els nous catalans”, i els recentment arribats des de altres països i continents... Beneïda pluralitat─ que assumeixen unes noves situacions enriquidores (Catalunya con a gresol de voluntats) per a fer d’aquest país un lloc pròsper, culte, integrador, protector, just i democràtic que ens permeti viure, a nosaltres i als nostres descendents amb l’orgull de ser d’un país modern i lliure al que puguem estar satisfets de pertànyer: Catalunya!.
 


 

sábado, 24 de noviembre de 2012

PRESENTACIÓ A L'HOSPITALET DE PRESERVCAT

 
 
Avui, 24 de novembre de 2012, sota l’acolliment del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, ha estat presentada a la nostra ciutat PreservCAT, una iniciativa associativa en fase de concreció, que intentarà fer, tant de forma vertical com horitzontal, que la societat mateixa inicií un canvi intern que ens condueixi cap a l'adopció d'un sistema econòmic sostenible, respectuós amb el nostre entorn i la nostra història, tenint en compte que cal preservar el nostre planeta en condicions òptimes.
PreservCAT serà una entitat sense ànim de lucre que intentarà ser capaç d'englobar dins del seu si totes aquelles entitats i/o organitzacions que treballin en l’àmbit de la preservació del patrimoni natural i històric català. Els seus objectius son:
-      PRESERVACIÓ DELS ESPAIS I RECURSOS NATURALS DE CATALUNYA COM A CLAUS DE SUPERVIVÈNCIA DE FUTUR
-      DIVULGACIÓ DELS CONEIXEMENTS I USOS TRADICIONALS DE LA TERRA COM A EINA DE CONSCIENCIACIÓ MEDIAMBIENTAL
-      PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC EN PERILL DE DESAPARICIÓ DAVANT LA DEPREDACIÓ URBANÍSTICA I ESPECULATIVA
-      RECUPERACIÓ ECOLÒGICA D'ESPAIS DEGRADATS PER AL SEU REAPROFITAMENT SOSTENIBLE
-      INFLUENCIAR LA SOCIETAT PER A CANVIAR L'OPINIÓ VERS L'INSOSTENIBLE SISTEMA PRODUCTIU ACTUAL
 
 

El president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, el Sr. Manuel Domínguez, va donar la benvinguda als presents a l’acte, oferint les instal·lacions del CELH a la nova entitat per si en un futur es vol fer algun altre acte de PreservCAT a la nostra ciutat.

 

La presentació de PreservCAT va córrer a càrrec de Carles Riba (President del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat), l'Esther Hachuel (CECBLL) i per l'Ireneu Castillo (Portaveu de “Protegim el Canal de la Infanta!” i coordinador de PreservCAT).

Va arrencar el Sr. Riba amb una introducció en la que va remarcar les problemàtiques mediambientals que afecten casa nostra així com les repercussions a l'àmbit conservacionista català de projectes de l'estil d'Eurovegas, que han estat decisius en la definició del projecte PreservCAT. Després de la intervenció de la Sra. Hachuel, i a continuació, l'Ireneu Castillo va explicar, mitjançant una presentació Powerpoint, les motivacions, els objectius, les línies d'actuació, el que s'ha fet fins ara i les activitats que en el futur es duran a terme per a donar forma a aquesta iniciativa associativa fins arribar a la reunió constituent que es preveu dur a terme en els primers mesos de 2013.









 

Finalitzades les intervencions des de la taula, tots els assistents es van presentar dient a quina entitat representaven i quins havien estat els motius per assistir a l’acte. Amb posterioritat, es va obrir un torn de paraules en la que van intervenir part dels assistents, amb reflexions i preguntes que van ser que van ser valorades i contestades des de la taula, finalitzades les quals es va donar per closa la reunió.

 
 
 

lunes, 19 de noviembre de 2012

VINT-I-CINQUÈ ANIVERSARI FUNDACIÓ SANTA EULÀLIA

 
 
 
VINT-I-CINQUÈ ANIVERSARI FUNDACIÓ SANTA EULÀLIA

El proppassat dissabte 17 de novembre de 2012, es va dur a terme la festa de celebració de la commemoració dels primers 25 anys d’existència de la entitat. El Patronat de la Fundació Santa Eulàlia va organitzar un lluït i emotiu acte al que van assistir mes de cinc-centes persones. La festivitat es va desenvolupar a l’àmbit dels salons de l’Hotel Santos Porta Fira, ubicat al barri. El programa es va iniciar amb la celebració d’una missa d’Acció de Gràcies y va continuar amb la presentació de la Jornada y la projecció d’un vídeo que duia per nom “La Fundació i la Gent Gran”, referit a les tasques desenvolupades pels professionals de la Fundació amb la gent gran del barri.

Amb la presencia a l’estrada de l’Honorable Sr. Josep Lluís Cleries i Gonzàlez, Conseller de Benestar Social i Família, i de l’alcaldessa de l’Hospitalet, Il·lma. Sra. Núria Marín, que van ser rebuts i presentats per Sr. President de la Fundació, es va procedir a l’atorgament d’uns guardons de la Fundació Santa Eulàlia a cinc veïns de la barriada honorats per les seves trajectòries humanes en favor de la comunitat.

El Sr. Conseller i la Sra. Alcaldessa van fer ambdós parlaments en els que felicitaven als Patrons, a la Direcció, als treballadors, als benefactors i al voluntaris de la Fundació per haver assolir exitosament els vint-i-cinc anys d’existència al servei de la barriada. Ambdues autoritats van lliurar a l’entitat sengles obsequis recordatoris, com a mostra d’agraïment de les institucions que representaven per la tasca desenvolupada en aquest quart de segle per la Fundació Santa Eulàlia.

 
Tot seguit es va procedir a escoltar l’actuació de la Coral Fundació Santa Eulàlia que va delitar als assistents amb un concert de cançons modernes i tradicionals que van ser molt be acollides pels invitats presents. Com a cloenda de l’acte, es va servir un refrigerí que va servir, a mes de gaudir del fet de la retrobada, per a que els convidats comentessin l’excel·lent trajectòria de la Fundació durant l’etapa complerta.        
 

 

sábado, 3 de noviembre de 2012

EL PASO DEL TIEMPO...

6 de març de 2011


2 de novembre de 2012


Quina serà la unitat de mesura del temps que utilitza el nostre Consistori?

Quants anys han de passar perquè el futur arribi a l’Hospitalet?   

 

miércoles, 31 de octubre de 2012

IV MERCAT MEDIEVAL DE L’HOSPITALET – SANTA EULÀLIA


El Grup de Comerciants de Santa Eulàlia organitza un cop més «EL MERCAT MEDIEVAL» que es celebrarà a la plaça de Francesc Macià els proper dies 3 i 4 de novembre ( dissabte i diumenge).

Des de el grup de comerciants de Santa Eulàlia, conviden a tots els eulaliencs a sumar-se a la festa per a gaudir de la fira medieval a la seva IV edició. Com sempre, animen a tots els veïns a que els ajudem a fer barri, anant a les diades, ja que hi hauran botigues instal·lades al carrer i es faran tot tipus d’activitats temàtiques, i tallers infantils.
 












 
 
 

jueves, 25 de octubre de 2012

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA AGRUPACIÓ VEÏNAL



A fi i efecte d’adequar els Estatuts de l’Entitat a la llei del 2008 del Codi Civil Català, la Junta de Govern de l’Agrupació Veïnal Cinc Carrers de Santa Eulàlia ha convocat a tots els socis a una Assemblea Extraordinària per a dur a terme la renovació i adaptació dels esmentats Estatuts.

A la convocatòria adjunta podreu llegir els detalls de l'Assemblea.   
 

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

 

martes, 23 de octubre de 2012

ELS DOCUMENTS DEL CELH (OCTUBRE 2012)


El professor Dominguez ens va enviar en temps, com en ell és habitual, el text d’aquest treball per a que fos exposat el pasat mes de setembre. Per motius personals de l’administrador del bloc, aquesta data no es va poder cumplir i avui, un mes mes tard del que ahuria d’haver estat la seva data de publicació, apareix aquest escrit que tracta d’un tema que encara que sigui vell continua estant en plena vigencia.

 
 
Fa pocs dies, una enquesta de l’”Organización de Consumidores y Usuarios” situava a l’Hospitalet com la segona ciutat d’Espanya pel que fa a percepció d’inseguretat. De fet, no és res de nou. Podem dir que la delinqüència és un mal endèmic en la nostra ciutat. I no és pas estrany, des del punt de vista urbanístic i social formem part de la periferia d’una àrea metropolitana, som un suburbi.

 
Per il·lustrar aquest fet, proposem un article aparegut a la revista En equipo, de l’Associació de Veïns de Santa Eulàlia, de maig del 1975. Com veiem en la portada, el tema central de la publicació era el binomi atur obrer/delinqüència juvenil. I reproduïm el text que venia signat pel Grup de Joves de l’entitat que ens informa que en aquells moments el problema de la delinquència entre els joves era greu, al barri i arreu.

 

En l’article, es fa l’anàlisi del problema, exposant les que es pensava que eren les seves causes, tot començant per l’origen immigrant i el desarrelament dels nois i les noies. Com correspon a una associació de veïns en els anys setenta, es posa l’èmfasi en la manca i deficiències dels equipaments socials, culturals, educatius, esportius, etc que com sabem es patien en aquells anys. Finalment es parla del fracàs escolar i els problemas laborals.

 

Si treiem els esments a la manca de serveis públics, la resta del text és força aplicable al que passa avui. Les causes esmentades, excepte les cojunturals provocades per un ajuntament franquista que fins feia molt poc només s’ocupava dels interessos del sector del totxo, és a dir, les causes estructurals, són les mateixes.

 

El text és el següent:

  
GRUPO DE JÓVENES

 

No pensamos hacer en estas páginas un estudio exhaustivo pero infructífero sino centrar el problema en lo que nos atañe. Muy a menudo hablamos de gamberrismo y de los gamberros como si tal cosa, se dan cuatro sentencias  y se acaba dando soluciones generalmente muy simples. Creemos que el problema es mucho más complejo, que implica responder muchas más cosas y el deber de comprenderlo mejor, con una visión más amplia, antes de dar "remedios".

 

ALGUNAS CAUSAS:

 

Tal vez habría que empezar por un pequeño pueblo de Andalucía, Castilla o Murcia, por unas familias que pagan todas las consecuencias de una calamitosa política económica en el campo, todas las  consecuencias de un "desarrollo" sin orden ni concierto dirigido a las ganancias inmediatas por unos pocos. Veríamos que estas familias han de abandonar su pueblo, marchar porque en el campo lo que sobra es hambre y no trabajo como diría algún "Plan de Desarrollo", lo que sobra son grandes latifundios infructíferos, desaprovechados, sin una justa y rentable distribución, sin una verdadera industrialización.

 

El emigrar supone ir a una gran ciudad a acogerse a lo primero que se encuentre. Esto supone ir a parar a un suburbio o a una localidad a las afueras, habitar en una especie de cementerio viviente, entre fábricas, humos y suciedad. Se produce ya una cierta marginación formándose núcleos urbanos de gente un tanto desarraigada, que de repente se ha encontrado en otra tierra, con otra cultura otra lengua incluso.

 

Evidentemente el vivir en Sarriá o en Sta. Eulalia no es ninguna casualidad, ni cuestión de gustos. Es el historial de uno, la situación en la sociedad lo determina esto al igual que otras muchas cosas. Así los niños de estas familias se encontrarán en un barrio monótono, aburrido, insano, almacenados como materia prima a la espera de continuar en la fábrica o taller el mismo oficio que heredará de su padre: explotado. Oficio gracias al cual puede mantenerse y existir la cercana ciudad tan cuidada, bonita, atendida y con gente tan educada.

 

Este niño no tendrá ni una sola guardería gratuita en el barrio a la que ir. El Ilmo. Ayuntamiento “colaborará" no subvencionando ningún centro recreativo para niños, abandonando su formación a la TV. Las únicas posibilidades que le quedan son quedarse en casa con lo que por cada jarrón roto se ganará tres bofetadas, o la calle. En la calle encontrará con que todo el presupuesto para zonas y parques infantiles se ha gastado instalando a 2 km de su casa una silla colgante llamada columpio alrededor de la cual hacen cola 50 niños. Tendrá que decidirse a divertirse como pueda: puntería con las bombillas, dibujitos en los coches, unirse 465 como él y perseguir a otros 465, hacer "pam y pipa" al policía. . .

 

Pasará el tiempo y con él crecerá un sentimiento de aversión a todos los que pueden ir a la escuela desde pequeños, a todos los que pueden pagan tantas posibilidades que él no tiene, a los que se divierten sin  arriesgarse a recibir un bofetón o pasar por la comisaría, a todos los que son respetados y pueden aprender lo que es la sociabilidad, la confianza... Por otra parte es posible que se sienta desplazado en la misma familia. Sus padres tendrán que trabajar y poco tiempo podrán estar por él, los nervios de una jornada agotadora se descargarán a la mínima travesura del nuño. El afecto que necesita lo buscará en los compañeros de fatigas que estarán en una situación semejante a la suya y ante los cuales querrá demostrar sus "virtudes" realizando todo tipo de proezas.

 

A los 6 años la Ley de Educación dirá que ha terminado su "enseñanza" preescolar voluntaria y que ha de iniciar la E.G.B. Con un poco de suerte y con el sacrificio de sus padres que tendrán que pagar los libros, material, permanencias, gas, luz y gastos varios de la enseñanza "gratuita", tal vez puedan iniciarla. El niño que no ha tenido oportunidad de asistir a una guardería o a un parvulario llega a la escuela en  situaci6n de desigualdad con respecto a sus compañeros. Su retraso en leer, en escribir y en cuentas le hará sentirse cohibido frente a los demás y esto repercutirá sin duda en su sociabilidad. Irá quedando descolgado, le parecerá chino lo que dice el profesor (que por otra parte en una clase de 40 o 50 no podrá dedicarse a cada uno en especial) y crecerá en él la aversión a una enseñanza que de nada le sirve. En definitiva, la escuela puede aumentar su marginación y agresividad.

 

Como una consecuencia inevitable más, posiblemente acabará trabajando en cualquier taller con unas condiciones de trabajo pésimas y más que nunca esperará el momento de reunirse con su grupo de amigos, entre los cuales se siente realmente independiente y libre, en el bar de la esquina y a falta de centros donde reunirse y llevar actividades, a falta de una auténtica y sana política tanto recreativa como cultural desde la infancia, con una cierta dosis de odio a un sistema que le ha marginado de un desarrollo normal, de aversión a todo el que se identifique con este sistema, "eligirán" la calle como lugar de sus actividades y como forma de vengarse de su situación.

 

Se iniciará en el robo como forma de satisfacer las absurdas necesidades que la misma sociedad le crea (tendentes todas a extremar el ansia por el consumo privado) pero que no le da ninguna facilidad para que las satisfaga.

 

De todo lo dicho creemos que ha de quedar claro:

 

- Es un factor fundamental en la derivación a la delincuencia el ambiente en que se nace y se vive: familia, tipo de barrio, escuela (si la hay), trabajo, nivel de vida…

 

- Por debajo de estos factores, como causa explicativa de estos ambientes, están todas las desigualdades sociales y culturales provocadas por un determinado desarrollo dentro de un cierto tipo de sistema económico legitimado y que pretende hacerse pasar por el único posible y el más justo.

 

- Responsables directos de estas desigualdades y de sus consecuencias directas (entre ellas la delincuencia) serán precisamente los legitimadores y mantenedores de este sistema, los que de una forma más directa lo rigen y controlan.

 

- El problema de la delincuencia juvenil lleva a descubrir todas las deficiencias de una política educativa discriminatoria, la necesidad de una enseñanza realmente gratuita a todos los niveles y una planificaci6n cultural que atienda a los sectores más desfavorecidos.

 

- Otras muchas cosas.

 

NUESTRO BARRIO.

 

Evidentemente es de los más apropiados para que se desarrollen todas las circunstancias que conduzcan a un muchacho normal a las situaciones que hemos visto anteriormente. Las deficiencias son tantas que sería más práctico nombrar lo que no nos falta. Junto a una "semana cultural" nos encontramos con 358 días de fomentación de la incultura y la deformación.

 

REPRIMIR O PREVENIR.

 

Ante un problema tan complicado, con unos responsables semiescondidos y unas causas bastante hondas, muchas veces damos respuestas o soluciones demasiado simples y generalmente equivocadas.

 

Muchas quejas y gritos, muchos insultos. A bastantes se les ocurrirá marcar en el teléfono un O, un 9, un 1. Más de un vecino reivindicará más vigilancia, más policía. Cada vez que se piense así lo mejor es volver a empezar a leer el artículo y pensar en el niño, su familia, el barrio, la escuela… Dar estas soluciones es por decirlo de alguna forma, querer acabar con la enfermedad matando al enfermo.

 

Y estas soluciones que a nivel se dan. Se dan a través de un sistema jurídico, unas condenas, unos Tribunales, unos reformatorios y unas cárceles que se ofrecen como salida única para "resolver" el problema.

 

Creemos que en realidad la represi6n aumenta la agresividad del que la padece, que en realidad la prisi6n puede aportar factores negativos al detenido pudiéndolo inclinar aun más a la delincuencia. Entre estos factores un informe del IRES (Instituto de Reinserción Social) señalaba:

 

- Descubrimiento de un mundo delictivo con posibilidad de aprender nuevas técnicas de tipo delictivo.

- Contacto con delincuentes habituales y profesionales del delito, de influencia perniciosa.

- Perturbaciones de orden sexual.

- Pérdida del trabajo habitual.

- Desconexión con la familia y amigos con posible rechazo por parte de ellos.

- La generalmente larga situación de preso provisional en espera de juicio, sin saber el tiempo que allí tendrá que permanecer.

- Supervaloración del individuo a su salida de la prisión entre los miembros de la pandilla (por haber estado en ella) y necesidad de reafirmar este prestigio con nuevas empresas delictivas.

 

Después de la represión viene la negación de la posibilidad de encontrar trabajo "gracias" a los antecedentes y el ciclo vuelve a empezar. Mientras, emigran más familias, se forman nuevos barrio marginales totalmente desasistidos, las guarderías suben sus matrículas, se cierran institutos, aumenta el desempleo y la televisión nos da nuestra ración diaria de deformación. No es esta la salida y mucho menos la única. Hay otra que reparte mejor las responsabilidades, que sienta unas mínimas bases algo más sólidas para dar la solución.

 

Creemos que debe haber, que debe exigirse una verdadera prevención social, una planificación consciente de todas las necesidades fundamentales a cubrir de inmediato y a medio plazo.

 

Concretamente en el barrio un inicio de solución pasaría por los puntos:

 

- Dotación por parte del Ayuntamiento de guarderías parvularios gratuitas, con personal y material adecuado, así como zonas y parques infantiles.

- Subvención para centros recreativos (esplai) para niños.

- Más centros de E.G.B. con menos alumnos por aula. Que sean realmente gratuitos.

- Un centro de Formación Profesional. Ningún cierre de nocturnos.

- Unas condiciones salariales para el trabajo del joven, unas dignas condiciones de trabajo.

- Un centro a través del cual los jóvenes del barrio puedan reunirse, expresarse tirando adelante todas sus inquietudes, incidiendo desde su posición en la realidad del barrio.

 

Real promoción de una cultura permanente y no de 7 días, ayudando a que los mismos jóvenes la construyan día a día de forma propia a través de sus grupos de teatro, cine-forums,  grupos excursionistas, etc...

 

y esto sería sólo el inicio! ! !

 

 

Realment, aquest escrit de fa 37 anys podria ser subscrit gairebé en la seva totalitat. Si més no, planteja el debat repressió/prevenció, que és totalment actual, i unes situacions que, en part, ens continuem trobant als carrers i a les escoles.

 

La situació del 1975 era força greu: d’ella van sortir els vaquillas i toretes. L’acció de moltes entitats, les institucions democràtiques i la bonança econòmica dels anys posteriors, amb un ascensor social que funcionava fins a les plantes del mig de l’edifici, van reduir la delinqüència i es va passar el tràngol. Si la crisi continua, hi tornarem?

 

Centre d’Estudis de l’Hospitalet