REMODELACIÓ DE LA PLACETA DE SANTA EULÀLIA 2

Com explica el noticiari municipal "Diari de L'Hospitalet" a la seva pàgina nº 7, dins de l'apartat "La Ciutat", s'ha començat a efectuar la remodelació de la plaça enjardinada situada a l'espai urbà comprés entre la Riera Blanca i el carrer Marti Codolar i la carretera de Santa Eulàlia, tot just davant de la illa de cases coneguda com «Santa Eulàlia 2».

Tal com diu la noticia, les obres de reordenació de la zona es realitzaran durant els propers sis mesos, la qual cosa tindrà incidència en el transit que transcorre per aquella entrada a la nostra ciutat venint des de Barcelona. La reestructuració del sector referit s’està duen a terme per a millorar la circulació dels vehicles i el pas de les persones, ampliant-se la plaça en 2000 metres quadrats, terreny que s’obté de l’eliminació dels carrils dedicats al pas del autobusos i de les parades dels transport públic de superfície així com dels parterres separadors de les diverses direccions. A la plaça s’instal·laran jocs infantils i elements per afavorir la motricitat de la gent gran i es renovarà el material paisatgístic, tot i que es procurarà conservar el arbres, les palmeres i les plantes que tinguin un bon estat de conservació, renovant-se les defectuoses. Precisament aquesta va ser una de les exigències de l’entitat veïnal, a l’hora de ser informada, fa uns mesos, de les obres que s’anaven a emprendre, preocupada per que es poguessin arrencar els grans i antics arbres que envolten la masia Escorsa.

La placeta enjardinada que aquest dies està desapareixent en la seva original estructura, va ser posada oficialment a disposició del públic el dia 8 de novembre de l’any 1972, sense l’assistència de cap autoritat i sense celebrar-se cap inauguració oficial, doncs aquella jornada va ser una data curulla d’actes oficials i d’inauguracions mes important que l’espai que ens ocupa, tots ells desenvolupats dins de la celebració del «Dia de la Província», que aquell any es va celebrar a la nostra Ciutat, tot just fent-la coincidir, “por coincidencia feliz”, amb la visita dels, aleshores, Prínceps d’Espanya, a l’Hospitalet.

Per a recordar como era aquesta plaça enjardinada fins fa uns dies, exposem a continuació unes boniques fotografies que el Sr. Juan Torres va prendre l’estiu de l’any passat, 2011, tot just a l’assabentar-se de que el lloc seria remodelat.

SANTA EULÀLIA, APUNTS PER A LA HISTÒRIA

Des de el dia 16 de febrer d’enguany i fins el divendres 23 es pot gaudir de l'exhibició "Santa Eulàlia - Apunts per a la història", que ha organitzat l'associació Santa Eulàlia Districte Fotogràfic L'H amb la col·laboració del Centre d’Estudis de l’Hospitalet en els textos que il·lustren els diferents apartats de que consta.

La mostra estarà exposada durant aquets dies al Centre Cultural del carrer Santa Eulàlia núm. 60, lloc on el proper divendres 23 de febrer, a les 20 hores, tindrà efecte la presentació de l’exposició en un acte on es desenvoluparà una xerrada sobre el tema motiu del treball exhibit.

Des de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana donem l’enhorabona a la iniciativa de l’entitat “Districte Fotogràfic L'H” pel seu treball en pro de la divulgació de la vida i crònica de la barriada i els hi desitgem molt d’èxit en les tasques que fan a favor de la recuperació de la memòria històrica de Santa Eulàlia.

Igualment, felicitem des d'aquest bloc al Centre d’Estudis de l’Hospitalet i a la seva Junta Directiva per l’interès que demostra constantment per de la difusió del fet històric santaeularienc, ajudant a quantes entitats del barri sol·liciten la seva col·laboració a l’hora de la popularització del fet històric.

EL CANAL DE LA INFANTA

El Canal de la Infanta, el nom complert del qual es, en castellà, “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón”, es una canalització d'aigües provinents del riu Llobregat, que permetia abastir els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat, portant el líquid element pel reg agrícola als terrenys situats al marge esquerre del riu.

Inicialment, en concloure la seva construcció, el canal transcorria per 17.417 metres amb un desnivell total de 13,65 metres i un total de 25.050 metres més de sèquies secundaries. La seva amplada variava entre 4 i 2,5 metres amb un calat mitjà d'uns 1,5 metres.

A partir de la captació d'aigües a la "casa de comportes del canal Ferrer i Mora" de Molins de Rei (que es tancaven per a regular el cabal y per a retirar els sediments), també conegut com el "Rec Vell", inicialment s'estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat i Hospitalet de Llobregat, fins a la marina de Sants  ─en aquells moments encara no integrada a Barcelona─, des d’on es desviava, entrant a la capital del Principat, fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar.

El Canal irrigava entre 2.600 i 3.200 hectàrees, amb un cabal en capçalera original d'uns 4.200 litres per segon (actualment entre 600 i 900 l/s) i al llarg de la canalització hi havia diversos salts d’aigua que eren aprofitats per donar activitat a diversos molins i posteriorment a indústries tèxtils.

Construït a principis del segle XIX, entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona. Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, abastint d'aigua de rec les terres de Cal Trabal a l'Hospitalet.

Des de la fundació del “Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana” es va ser conscients de la importància cabdal que el “Canal de la Infanta” havia tingut ─durant quasi be dos-cents anys─, per al desenvolupament de l’esquerra de la Comarca del Baix Llobregat, de la ciutat de l’Hospitalet i de la pròpia barriada de Santa Eulàlia.

Els membres “veterans” de la Junta de l’Arxiu, quan feien les xarrades històriques als nens de les escoles de Primària del barri, dedicaven un capítol sencer de les seves dissertacions a explicar les seves relacions infantils amb el Canal al seu pas per la nostra demarcació. Els relats influïen tant en la mainada que els escoltava, que ho reflectien als dibuixos que s’exposaven a les escoles al finalitzar les respectives setmanes de divulgació de la història que organitzaven els claustres dels col·legis i amb els quals col·laborava l’Arxiu. Des de les hores ençà, hem anat recollint tots es detalls que hem anat trobant sobre aquesta infraestructura hídrica i els hem anant difonent al llarg de l’existència de la nostra entitat.

Avui, amb l’Univers 2.0 en el que, sortosament, estem immersos es relativament fàcil trobar noticies sobre el perquè de la creació y l’existència de la obra hidràulica a la que dediquem aquesta recensió, però fins l’arribada del nou mil·lenni aquesta tasca era força mes feixuga i, per tant, no eren tant extensius els coneixements que es podien transmetre sobre qualsevol tema, inclòs el nostre protagonista  d’avui: “El Canal de la Infanta”.

En aquest moments de l’inici de l’any 2012, no nomes tenim mes informació per oferir als nostres possibles lectors sobre el subjecte passiu d’aquest escrit, sinó que, últimament s’ha endegat envers a ell un procés reivindicatiu a l’àmbit de la nostra Ciutat que intentarem explicar a les següents ratlles.       

En el segon semestre de l’any 2011 ha succeït a la nostra ciutat un fet molt significatiu en relació a la conservació del patrimoni històric de l’Hospitalet: A començaments del passat juny, i en prevenció de la possible desaparició de les restes del “Canal de la Infanta” que encara existeixen en l'entorn urbà de la ciutat (i que podien ser arrabassades de la memòria històrica de la vila en benefici d'un projecte urbanístic actualment inadequat i inviable), es va crear a “facebook” el grup "Protegim el Canal de la Infanta!" i, a finals d’aquell mateix mes, el dimarts dia 28, es va convocar la primera reunió del que seria, a partir de llavors, el Grup Ciutadà Reivindicatiu que labora en defensa de les últimes restes que queden del Canal de la Infanta a l'Hospitalet.

El col•lectiu de entitats i persones individuals que es va formar aquell dia, va decidir adoptar el mateix nom que el grup virtual, "Protegim el Canal de la Infanta!", i, des de llavors, mira de recuperar-lo com a patrimoni històric reivindicant que es restaurin i conservin als seus llocs primigenis els vestigis d’una infraestructura hidràulica que ha estat un element primordial i vital per al desenvolupament de la comarca el Baix Llobregat, ja que va servir per a impulsar de forma notable l’agricultura i va promoure l’inici de la industrialització.

Per a explicar la importància cabdal del que va significar el “Canal de la Infanta” a l’historia i a la vida dels habitants dels municipis ubicats a la riba esquerra del riu Llobregat, hem recopilat la següent recensió amb l’objectiu únic de que serveixi com un punt informatiu mes sobre una infraestructura hidràulica ─un element físic, construït per la voluntat i l’esforç humà─, que va permetre transformar les condicions agrícoles de les terres regades per la seva aigua, convertint el conreu de secà en cultiu de regadiu i ajudant a millorar ─amb la riquesa proporcionada─ el nivell de vida de moltes generacions de baixllobregatins.  

Segueix...