Amb els ecos de les notes ─i les palmades─ de la “Marxa Radetzky” de Johann Strauss que han tancat el Concert d’Any Nou interpretat per l’Orquestra Filharmònica de Viena a la seva seu de la sala del Wiener Musikverein, dirigida en aquesta ocasió per Mariss Jansons (un letó que va néixer de amagades de mare jueva l’any 1943 al Ghetto de Riga, on van morir massacrats pels nazis el seus avi i oncle materns), encetem aquest nou any 2012, bixest i que comença en diumenge, amb un treball que ens va enviar el professor Domínguez fa uns dies.
En ell, el President del «Centre d’Estudis de l’Hospitalet», entitat particular capdavantera en la recuperació de la memòria històrica de la nostra Ciutat, que dintre d’uns dies canviarà la seva adreça a una nova ubicació, ens parla d’un esdeveniment relacionat amb A.T.A.S.A., una de les empreses més importants de la barriada de Santa Eulàlia, hereva indirecta de la mítica «Aprestadora Española», una de les primeres fabriques instal·lades a Provençana mitjans segle XIX... Però millor serà llegir el que ens ha de dir l’il·lustre col·laborador d’aquesta humil pàgina que continuarà honorant-nos amb les seves magistrals aportacions també aquest any:
El document del Celh de gener és una petició del gerent de l’empresa industrial Auxiliar Textil Algodonera, S. A., a l’Ajuntament de l’Hospitalet, d’abril del 1939, una fotocòpia de la qual es conserva a l’arxiu de la nostra entitat, i que ara transcrivim:
“EXMO. SR.
El que suscribe, D. Enrique Busquets Mariné, con cédula personal que exhibe, Director Gerente de la fábrica “AUXILIAR TEXTIL ALGODONERA, S. A.” domiciliada en esta Ciudad, calle Pareto nº 60, a V. E. con el debido respeto
EXPONE:
Que la fábrica, propiedad de la razón social anteriormente mencionada, durante la dominación roja fue incautada por un comité estableciendo en ella una industria colectivizada, el cual obrando a su capricho y en cualquier forma introdujo una serie de reformas en la misma consistentes en el cambio de la estructuración de la fábrica, derribando y construyendo varias dependencias de los edificios quedando algunas de ellas por terminar, lo que perjudica actualmente en gran manera la marcha general de la fábrica.
Además durante la noche del 6 de junio de 1.938 una gran parte de las naves de la primitiva fábrica sufrieron los efectos de la explosión de unas bombas de aviación, seguido luego de un incendio que destruyó una gran parte de la fábrica, siendo iniciada su reconstrucción por el propio comité hallándose ya paralizadas las obras al ser liberada la ciudad por las Gloriosas Tropas Nacionales.
Al ser recuperada la fábrica por sus legítimos propietarios se encontraron que los edificios que la forman se hallaban unos en plena destrucción y otros en periodo de reforma, por todo lo cual la Dirección decidió continuar algunas de las obras iniciadas por los rojos y poder de esta manera funcionar la industria allí establecida, dando trabajo al propio tiempo a un gran número de obreros que esta marera habrían tenido que estar parados cumpliendo así una de las consignas del nuevo Estado y proyectando al propio tiempo otras obras de nueva planta a fin de poder dotar a la fábrica de los elementos que anteriormente poseía. (…)”
El document continua amb la relació de les obres que vol fer. Com veiem, és un escrit de les setmanes següents a la Guerra Civil (juliol 1936-abril 1939), que fa esment de diferents temes, que val la pena comentar.
En primer lloc, cal situar l’empresa. Auxiliar Textil Algodonera, S. A. (ATASA) era una factoria del ram de l’aigua, és a dir, que es dedicava al blanqueig i aprest de les teles de cotó. Existia des del 1924, encara que aquesta raó social s’havia instal·lat a les dependències d’una altra empresa prèviament existent, la d’Antoni Pareto. Antoni Pareto i Maristany fou assassinat el febrer del 1921 i era l’últim d’una nissaga de fabricants que va començar quan el seu avantpassat, de nom també Antoni Pareto, fundà una fàbrica de midó el 1856, que funcionà fins el 1866. El 1871 creà la d’aprests i acabats de teixits de cotó que va arribar fins ben entrat el segle XX. Després de la mort de Pareto a mans d’un pistoler, ATASA va comprar les instal·lacions i les va ampliar considerablement, passant dels 33 als 150 treballadors. Aquesta empresa va funcionar fins la crisi del tèxtil de la dècada del 1970, i finalment va fer suspensió de pagaments el desembre de 1981.
En segon terme, el text fa referència a que l’empresa fou col·lectivitzada durant la guerra. Com és sabut, una bona part de la classe obrera catalana de la dècada del 1930 tenia idees revolucionàries i estava organitzada en partits i sindicats d’aquest tipus, especialment anarquistes. La derrota dels militars alçats contra la república el 19 de juliol del 1936, sobretot a mans d’homes i dones enquadrats en els partits i sindicats esmentats, va fer que el poder passés de les institucions polítiques republicanes a les mans d’aquestes organitzacions. I la revolució social, tantes vegades somiada o temuda, es va fer realitat; les terres i les fàbriques foren col·lectivitzades, els/les treballadors/es esdevingueren els/les nous/ves propietaris/es.
En general, des del punt de vista estrictament econòmic, les col·lectivitzacions foren un èxit, i la marxa de les empreses fou més aviat positiva, i només s’empitjorà amb els problemes derivats de la guerra: manca de subministraments, destruccions, etc. Com podem comprovar, el comitè que gestionava ATASA tenia criteri i va endegar diverses reformes.
El 26 de gener del 1939, les “Gloriosas Tropas Nacionales” van prendre l’Hospitalet i, entre d’altres coses, van tornar les terres i fàbriques “a sus legítimos propietarios”. Els d’ATASA decidiren continuar amb les reformes i reparacions que havien començat “els rojos”, amb la qual cosa, de pas, s’apaivagava la misèria regnant, fet que no era esmentat en la documentació. Començava la llarga nit del franquisme.
Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario