VISITA GUIADA CONJUNT ARQUITECTÒNIC TECLA SALA

 

 

Hem assistit a la trobada organitzada pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet, dins del marc de les  JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A CATALUNYA 2013 a les quals hi participen, a més de la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i l'Institut Ramon Muntaner, i a dins les quals, cada municipi o entitat pot organitzar activitats pel seu compte entorn al patrimoni municipal.

Les jornades Europees del Patrimoni se celebren a tota Europa durant un cap de setmana del mes de setembre o octubre. A Catalunya, enguany, tindran lloc els dies 27, 28 i 29 de setembre.

En la trobada esmentada, conduïda i comentada pel president del CEL’H, el professor Manuel Domínguez, em recorregut pam  a pam, els llocs i la història del complex fabril Tecla Sala.

Hem finalitzat el passeig didàctic sent acollits a les institucions que administren pels Srs. Directors del TPK, la Biblioteca i el Centre Cultural, estaments públics ubicats a les naus (restaurades) de l’antiga fàbrica Tecla Sala. Ens han explicat moltes dades sobre els seves organismes, ensenyant-nos les seves instal·lacions, donant-nos informació sobre els seus continguts i els seus serveis i explicant-nos estadístiques que avalen la multitud de prestacions que ofereixen als ciutadans hospitalencs.

Totes les visites ha estat plenament instructives i enriquidores i des de aquest humil espai volem agrair de tot cor a les persones que ens han il·lustrat sobre les diferents vessants en que s’ha dividit la visita, tot dient que paga la pena assistir-hi a la visita del complex cultural i patrimonial.

                      

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL CONVENI DE L'HOSPITALET

Aquesta tarda hem assistit a l’edifici de l’Harmonia a l’acta d’inauguració de l’Exposició  “El Conveni de L’Hospitalet: historia i societat a principis del segle XVIII” i, posteriorment , a la conferència “Catalunya i la Guerra de Successió en el context internacional”, impartida pel Dr. Joaquim Albareda i Salvadó, catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra que ha estat presentat pel Dr. Joaquim Prats i Cuevas, catedràtic de didàctica de la historia de la Universitat de Barcelona.

 

 

Ambdós actes, presidits per la Sra. Alcaldessa i el Sr. Regidor de Cultura del nostre Ajuntament, han estat presenciats per una bona representació de persones pertanyents a les institucions del nostre municipi acompanyats per un elevat nombre de ciutadans hospitalencs interessats en el temes històrics referits a la ciutat. L’organització ha estat a càrrec del Museu de l’Hospitalet, que ha comptat amb la col•laboració de les entitats Tres Quarts per Cinc Quarts - L’H Espai de Debat i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

 

La mostra, que romandrà oberta fins el 12 de gener de 2014, està dividida en quatre àmbits expositius: el Conveni de l’Hospitalet de 1713; context històric internacional; conseqüències de la Guerra de Successió i el poble de l’Hospitalet a començaments del segle XVIII.  Es pot veure l’original del documents cedit per l’Arxiu de Simancas i els quadres originals de l’Arxiduc Carles i de la seva esposa, Elisabeth de Brunswick, cedits pel Museu Palau de Can Mercader de Cornellà i que han estat atribuïts a Andrea Vaccaro.

 

 

 

Ha esta editat un opuscle de deu pàgines referides a l’Exposició inaugurada avui que aporta dades molt interessants sobre la Guerra de Successió, el paper de Catalunya en ella, la pau d’Utrecht, el setge de Barcelona, l’Onze de Setembre de 1914, el Conveni de 1713 (que es el leitmotiv del Actes que celebrem) i diversos apartats de l’Hospitalet vuitcentista y els seus pobladors de llavors.    

El conjunt d’actes que s’estan realitzant a la ciutat en torn a la commemoració del tri-centenari de  l’esmentat Conveni van començar el 19 de juny passat amb un acte solemne al Saló de Plens de l’Ajuntament, on el rector de la Universitat de Lleida, el Dr. Roberto Fernández Díaz, va desenvolupar una lliçó magistral sobre la “Catalunya del segle XVIII”.

Indiquem a les persones interessades en aquesta etapa històrica que consulti la informació al respecte facilitada per l’Ajuntament i el Museu de la Ciutat sobre tots els actes programats al respecte.

http://www.l-h.cat/gdocs/d3676217.pdf

L’any 1713, l’Hospitalet es trobava lleugerament allunyat del front de batalla creat com a conseqüència del setge aixecat en torn de la ciutat de Barcelona, quasi be en l’epíleg de la Guerra de Successió. La relativa tranquil·litat de l’indret va propiciar que fos escollit pels contendents per a que servis de lloc on es firmaria un pacte secret amb el qual s’assentaven les bases per a desplegar els acords del tractat d’Utrecht en relació a les condicions d’evacuació dels exèrcits austriacistes.

En un lloc no determinat d’aquest petit poble de uns cint cents habitants, el 22 de juny de l’any esmentat, es van trobar, amb es seus respectius seguissis, el comte de Königsegg, en representació del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió.

L’acte signat pels dos nobles va ser un fet de pur tràmit, doncs els termes del acord havien estat fixats prèviament en el “Conveni per a l’evacuació de Catalunya i Armistici d’Itàlia”, signat el 14 de març d’aquell mateix any a Utrecht. Quatre dies després, l’emperadriu  Isabel Cristina de Brunswick havia abandonat Barcelona i l’onze d’abril Anglaterra i Holanda varen reconèixer, en la mateixa ciutat holandesa de Utrecht, a  Felip V com a rei d’Espanya, a canvi de diversos territoris. Els aliats tenien clar que la seva missió en la península (y la guerra) havien arribat per a ells a la seva fi.

La signatura del Conveni de L’Hospitalet de 1713, el primer i únic tractat internacional signat al nostre municipi, ratificava un acord on s’establia, seguint el solc dels termes d’Utrecht, l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament, com a garantia, de Barcelona o de Tarragona (sense especificar quina de les dues ciutats) a les tropes de Felip V. A més de constituir un abandonament a la seva sort, sense llur consentiment, dels catalans que havien defensat la causa anti-borbònica, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans.

L’evacuació de les tropes imperials i internacionals que donaven suport a l’arxiduc Carles en la Guerra de Successió va ser el preludi de la caiguda de la Ciutat Comtal i va suposar l’enfonsament definitiu de la resistència catalana i que les tropes borbòniques prenguessin Barcelona, l’11 de setembre de 1714, amb unes conseqüències prou conegudes. La capital catalana va caure en mans de l’exèrcit borbònic i es van abolir les institucions i les lleis catalanes, fets que varen comportar un canvi històric insospitat, les conseqüències del qual arriben fins a l’actualitat.

 

 

 

 

ELS DOCUMENTS DEL CELH. SETEMBRE 2013

Iniciem el nou curs 2013-2014 com vàrem acabar l’anterior: amb una aportació del Centre d’Estudis de l’Hospitalet que manté amb al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana el compromís, que agraïm ben sincerament, d’aportar mensualment alguna ressenya històrica relacionada amb l’esdevenidor de la barriada.

                                       

El professor Manuel Domínguez ens ofereix en aquesta ocasió la possibilitat de connectar-nos amb un link que es deleixarà amb la lectura del relat d’un desplaçament a bord del tren en la ruta entre Barcelona i Martorell, passant per les contrades hospitalenques més properes a Santa Eulalia, un tema molt volgut pel “nostre historiador de capçalera” al qual ha prestat la seva ploma en diverses ocasions.      

El «Documents del Celh» de setembre de 2013 és el fragment d’un llibre, escrit per Victor Balaguer l’any 1857: la ”Guia-Cicerone de Barcelona á Martorell”. Es tracta d’una descripció del que podien veure els viatgers que pujaven als trens de la línia que unia aquestes dues poblacions, la tercera d’Espanya, inaugurada a finals de 1854.

 

Victor Balaguer (1824-1901) era un escriptor polifacètic, principalment historiador, en llengua castellana i catalana. En l’àmbit de la literatura es considerat un membre del moviment romàntic i de la Renaixença. També va ser un actiu polític en els partits progressista i liberal, ocupant càrrecs de ministre i diputat, sempre pel districte de Vilanova i la Geltrú. En el moment d’escriure l’obra que ens ocupa, la seva importància era més aviat cultural i acadèmica. Hem de tenir en compte que fou ell qui va rebre l’encàrrec de proposar el nomenclàtor dels carrers de l’Eixample de Barcelona l’any 1863.

 

En concret, ens interessen els capítols IV i V, que són els que parlen de Santa Eulàlia, encara que el VI també pot atreure la nostra atenció, perquè tracta de l’Hospitalet i en especial del Tractat del que commemorem el tercer centenari. El capítol IV es diu La Bordeta, i en principi no sembla que entri dins del nostre àmbit local. Tanmateix, recordem el que hem comentat ja abans en aquest bloc: Santa Eulàlia és la conseqüència del creixement de la Bordeta al llarg de la carretera al voltant de 1850. De fet, dins d’aquest apartat descriu la fàbrica de La Aprestadora Española, instal·lada al nostre barri a finals del 1853, com si fos de La Bordeta. Bé, geogràficament podem dir que hi era, però administrativament ja pertanyia al terme municipal de l’Hospitalet.

 

Val la pena destacar les paraules que Balaguer dedica a la reputació de La Bordeta. Com unes dècades més tard passarà amb La Torrassa, un barri de gent pobre, treballadora i immigrant, va ser objecte de menyspreu.

 

Balaguer, enamorat del progrés del seu segle, dedica la seva atenció a les xemeneies i al ferrocarril, però també a la fèrtil agricultura de la Marina, regada amb les aigües del Canal de la Infanta, del que explica la seva història. 

 

Us deixem amb aquesta obra de fa més de 150 anys, que ens obre una finestra al passat del barri.

 

http://books.google.es/books?id=U_GX7H8E_Y0C&printsec=frontcover&dq=guia+de+barcelona+a+martorell&hl=ca&sa=X&ei=3toUUu6zJ8LD7AaxyoGQCA&redir_esc=y#v=onepage&q=guia%20de%20barcelona%20a%20martorell&f=false




 

ELS DOCUMENTS DEL CELH. JULIOL 2013

 

El document d’aquest mes és un anunci, aparegut en una publicació anomenada Cataluña. Suplemento regional. Malauradament no diu de quina publicació periòdica n’és el suplement. Fou editada el març del 1972 amb el títol Hospitalet. Segunda ciudad de Catalunya.

Aquesta mena de publicacions eren molt triomfalistes, i podem trobar titulars com “Hospitalet. La magnífica realidad de nuestro tiempo”, “Hospitalet es una de las ciudades mejor señalizadas”, “Can Serra, un polígono al estilo europeo”, “La organización sindical, baluarte del trabajador hospitalense”, “Hospitalet, ciudad segura”, etc.

Esment especial mereix l’article “En el camino de la ciudad monumental”, d’una pàgina sencera, en el que podem veure 4 fotografies de 4 blocs de pisos, una de les quals és la de la cantonada de Santa Eulàlia amb Cultura que també apareix en el document que reproduïm. És a dir, l’any 1972, amb Matías España encara d’alcalde, els monuments de l’Hospitalet eren els blocs. De fet, la publicació és plena de referències complaents a l’enorme creixement demogràfic de la ciutat.

En aquests anys Santa Eulàlia va ser objecte d’una activitat constructiva extraordinària, d’unes característiques especials, amb operacions de certa grandària que, sense arribar a la dimensió dels grans polígons, superaven amb escreix l’aixecament d’un sol bloc. Estem parlant de Jansana, Granvia Center, Santa Eulàlia-2 (al que vam dedicar el Documents del juny del 2011), etc.

Recordem que en aquest mateix moment s’estava creant l’associació del barri, que va lluitar contra aquesta febre constructiva i a favor de la creació dels serveis que els habitants de Santa Eulàlia necessitaven.

En aquest context s’entén l’anunci que reproduïm, en el que molts/es lectors/es veuran quan es va fer casa seva. Recordeu, encara que no ho sembli, era publicitat.

 

 

 

 

El professor Manuel Domínguez ens torna a descobrir, una vegada mes, l’origen d’un indret del nostre barri i ho fa ensenyant-nos un article de diari en el que es veu com havia de ser una nova “iniciativa immobiliària” nascuda amb d’implantació  del “boom” constructor dels “seixanta/setanta” impulsat per aquell sinistre personatge que va regir la ciutat durant 11 anys, Josep Matías de España i Muntadas (1962-1973).

Ell simbolitzà una primera etapa d’aquest “afany constructiu”, amb un govern caracteritzat per la seva fidelitat absoluta al règim franquista, per la intransigència respecte a qualsevol opció reformadora, per l’absència d'oposició i, per això, amb un poder gairebé absolut. Aquests van ser els anys del caòtic creixement urbanístic resultant del pla comarcal de 1953, amb les requalificacions que aquest comportava; un pla que va ser promogut pel capital immobiliari i on sembla que el poder polític no tenia cap control, a excepció del benefici que aquest va poder treure de tot el procés.

José Matías de España y Muntadas (1929-2005) fou un polític, enginyer industrial i empresari català. La seva família va fundar l'empresa La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític de Josep Maria Albert i Despujol, baró de Terrades i alcalde de Barcelona.

Alhora, tenia terrenys agrícoles a Piera i controlava el diari “La Voz del Llobregat”. Va fer el servei militar a les milícies universitàries i el 1958 es va adherir a “Falange Española Tradicionalista y de las JONS”, dins la qual ben aviat aconseguí ser nomenat conseller local del “Movimiento Nacional”.

El 1958 fou nomenat regidor pel terç corporatiu a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, del 1959 al 1962 fou tinent d'alcalde, i el 1962 substituí l'alcalde Ramon Solanich Riera, compatibilitzant el càrrec amb els de diputat provincial i procurador en Corts (1967-1971). En 1971 seria nomenat “Consejero Provincial del Movimiento” i l’any 1973 deixà el càrrec a Vicente Capdevila Cardona.

 

 

 

En aquest muntatge fotogràfic que exposem, veiem la diferència que, a la fi, va haver-hi entre el volum edificatiu que es va projectar i una imatge d’avui mateix. Observem que la longitud prevista  del edifici projectat era el doble de la que, finalment es va fer. Deduïm que, d’haver-se construït el projecte sencer, aquest hauria arribat fins al carrer Corominas, havent quedat cegats els carrers Cultura i Gonzalo Pons, vies que avui continuen obertes.

Els edificis construïts ho van ser sobre els terrenys de la bòvila Cuso, tots just a la vorera contraria en la que es troba l’església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana, cantonada amb Cultura.