El 14 de novembre de l'any 1854 es va inaugurar el primer tram de la línia de ferrocarril que enllaçava les estacions de Barcelona i Molins de Rei. La posada en funcionament de la seva continuació cap a Martorell i Tarragona, es convertiria en l’enllaç de Barcelona amb València.
El 1855 es va inaugurar el tram ferroviari entre Montcada i Sabadell de la línia que uniria Barcelona amb Saragossa.
El 28 de desembre de 1881 es procederia a inaugurar la línia del ferrocarril de Vilanova i Valls.
En aquesta ressenya només ens ocuparem de explicar abastament els detalls de les línies de Molins-Martorell i la de Vilanova-Valls que foren les primeres en passar pel territori de la ciutat de l'Hospitalet.
El 1855 es va inaugurar el tram ferroviari entre Montcada i Sabadell de la línia que uniria Barcelona amb Saragossa.
El 28 de desembre de 1881 es procederia a inaugurar la línia del ferrocarril de Vilanova i Valls.
El ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei-Martorell
Els orígens de la línea de Molins i Martorell están vinculats a la figura de l'enginyer Michael de Bergue, d'origen anglés i afincat a Barcelona, el qual havía obtingut al 1850 la concessió provisional per a la construcció de la línia entre les poblacions de Barcelona i Molins de Rei. Les intencions de l'anglés sembla ser que eren especulatives, doncs la concessió li aseguraba el control de l'única vía disponible de fàcil sortida de la ciutat de Barcelona que restava, donat que per la costa nord ja estava construída (línia de Mataró), així com la que enllaçava las poblaciones de l'interior a través de Montcada (línia de Granollers).
El ferrocarril arribà a Martorell l'any 1859 i no va tenir aturador a Sant Joan Despí fins 1891. Finalment, quan al 1861 obtengué la concessió fins a Tarragona des de Martorell, passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
La construcció de la línia no fou fàcil i va estar plena d'obstacles. De primer es va optar per l'ample de vía internacional, però finalment es va triar l'ibéric per la temença a quedar-se aillats. La línia es va obrir el 8 de novembre del 1854, sense celebracions. 
Tot just a l'endinsar-se el nou ferrocarril a l'Hospitalet -no més traspassada la Riera Blanca-, seguint la traça de la carretera provincial de Barcelona a Santa Creu de Calafell, la via es va haver d'assentar sobre un desmunt o rebaix que va caldre fer al vessant del turó de la Torrassa, al costat del Canal de l'Infanta, provocant un tall que significà la separació física, encara incipient, del dos costats (un a cada banda dels riels) del mateix barri de Provençana. Aixó passa també a la resta del trajecte de la línia al seu pas per tot el terme municipal.
L'única alternativa possible era, per tant, la del sud-est seguint la línia de la costa, però en aquell moment semblava inviable, doncs exigiría perforar el massis del Garraf, la qual cosa dificultava finançerament la localització d'un inversor dispossat a assumir costes d'aital magnitud. De fet, s'hauria d'esperar fins el 1881 per a veure inaugurada la línia entre Barcelona i Vilanova.
Al 1851, de Bergue solicitava i aconseguía la concessió provisional de la perllongació de la línia fins a Martorell, que la Reial Ordre del 14 de setembre del 1852 donava per definitiva i executoria, declarant l'obra d'utilitat pública. En ella quedava estipulada l'obligatorietat de la prolongació de la línia fins al parador denominat del Puntarró, on debería ubicar-se l'estació, en lloc de finalitzar a prop de l'anomenat Pont del Diable.
A més, l'amplada de vía deuría oscilar entre 1,44 i 1,45 metres, prescripció que sería impugnada rápidament per la sociedad constituida, doncs no volia utilitzar un'amplada diferent al de les altres dues línias ja construidas.
Martorell era una ciutat próspera, amb una incipient industria tèxtil i situada a una important cruilla de camins.La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de Novembre de 1854 posà en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estació terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat, i un lloc tant cèntric atreia l'atenció dels curiosos que observaven com arribaven i marxaven els trens.
Al començament comunicava les estacions de Barcelona, Sants, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, San Felío de Llobregat i Molins de Rey, segons els noms que adoptaren les parades. L'any 1855 es va afegir una segona via a la línia, amb el que es va convertir en la primera del pais amb doble recorregut.
Aquesta característica i el fet de comptar anb estación i ponts d'estíl anglés va fer que fos considerada com a “la línea más innovadora construida en España hasta el momento”. Quan l'empresa fou autoritzada a continuar fins a Martorell, la companyia passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell.
 |
| Estació de L'Hospitalet |
0000000000000000000000000000000000000000000000000000
